Homenatge a George Sand (pseudònim d´Amandine Aurore Lucile Dupin 1804-1876)
La George Sand sempre m´ha caigut bé per raons diverses, perquè era una dona avançada al seu temps, aventurera, escriptora, rica, valenta, emprenedora, atrevida, que portava pantalons i que portava a ratlla al nyicris del Chopin. A qui de bon inici no suportava per covard, delicat i tímid.
No se sap encara com, es van enamorar de valent fins que al cap d´uns deu anys l´amor s´acabà.
De totes maneres, la història de tots dos és bonica i no és popular, cosa que no m´agrada, perquè arreu la George és només coneguda com "la dona d´en Chopin" i llestos. Quan de fet, la gran senyora de l´època, la baronessa a qui res ni ningú frenava, la intel.lectual era ella i ell (Chopin) anava a remolc.
I segurament, en Chopin, sense el seu suport inicial encara ara estaria fent classes particulars de piano a les nenes de casa bona i mai hagues composat res de qualitat.
Perquè després diguin que el paper de les dones a la cultura és escàs...
Bé, tot això ve perquè me´n vaig a Mallorca a observar la realitat de Ses Illes i a comparar-la amb la catalana. A veure què en surt.
Rebreu les pertinents cròniques i recomanacions.
Bon estiu,
Arte
No comments:
Post a Comment