Aquest article s´havia de dir matrimonis i anava d´amomenar la llarga llista d´inutilitats i insatisfaccions que el matrimoni (per amor) suposa per a homes i dones.
Però mentre detectava punts en contra i la manca del sentit de casar-se enamorat, de cop, he recordat una de les millors històries de matrimoni d´èxit que conec, entenent per èxit sentit de tota la història i un final feliç amb persones felices de debò, aquest és:
El matrimoni de la meva amiga Caterina.
La Caterina, mallorquina de bon veure, bon pensar i bona familia, l´últim any de carrera va conéixer en Quim, de Sabadell i es van enamorar.
Al cap de dos anys es van casar, enamorats encara, en un escenari de conte fades on hi va haver una gran festa amb molts convidats, molts regals i un gran viatge. Per acabar d´assolir l´estatus de matrimoni amb vida perfecta van comprar un pis preciós que van decorar d´allò més bé i van planificar un calendari per tenir els nens. Eren l´enveja de tothom.
Com dèiem Caterina i en Quim van estudiar el mateix i treballaven al mateix món, però la Caterina, que combinava molt bé l´intel.ligència emocional femenina amb la practicitat masculina, sempre superava en Quim, sempre aconseguia millor feina i posició, professionalemt i social era millor. Encara que ell semblava portar-ho bé davant familia i amics.
En aparença el matrimoni rutllava, fins que un bon dia del tercer any de casats la Caterina va arribar a casa i tot pujant a l´ascensor, va començar a sentir uns forts xiscles. Ja al replà de casa els xiscles éren riures i els riures van ser seguits per uns extasiats "obrigada","obrigada","obrigada".
Per un moment, va voler pensar que éren els veins qui s´ho passava d´allò més bé, fins que a l´obrir la porta de casa, va poder comprovar que les seves pitjors pors éren veritat. La pira de la passió cremava a casa seva mentre ella no hi era, i concretament passava allà, al seu llit, al seu racó preferit i fent servir la seva llenceria preferida de La Perla.
Allò era una gran expressió de ràbia continguda amb els agreujants de dol, premeditació, traïdoria i acarnissament. Allò era fer mal amb gust i ganes.
La imatge era la següent: en Quim enfeinat i fruint com mai ella l´havia vist fruir, mentre agafava a dos mans el culet d´una preciosa brasilenya de pell torrada a les platges d´Ipanema. Ella deuria tenir uns 23 anys, i tot s´ha de dir, la seva llenceria quedava d´allò més bé sobre un cos ters, cuidat i ben posat.
En Quim quan la veiè, la mirà aterrit i amb cara de pànic, l´unic que va poder dir va ser:
"Carinyu, això no és el que sembla, t´ho puc explicar"
I va ser allà, quan la Caterina, va veure la llum de cop. Per fi, després de tants anys de cerca, es va descobrir a sí mateixa.
Ella diguè : "Carinyu, jo tampoc sóc qui sembla, i ara ho veuràs"
La brasilenya que responia al nom de Grazinha i la Caterina es van mirar, i contra tot pronòstic van connectar. La Caterina va anar directa al llit i va començar a fer-li l´amor a la Grazinha. Amor que feia anys que guardava per a una dona sense saber-ho, o voler-ho saber. Va deixar-se anar com mai. Mentre, la Grazinha somrient li deia "a bodas me invitas" amb una dolça entonació i un sensual accent brasiler que seduia encara més a la Caterina.
En Quim descolocat, no podia creure el que veia, va sortir de l´habitació, mentre plorant recriminava:
"Fins i tot això em prens? És que sempre has de pasar davant meu? meuca egòlatra, trepa, puta, marrana vull el divorci. Ja n´estic fart de tu!"
Actualment, la Grazinha i la Catarina viuen juntes i ha tingut una nena. Felicitats a totes dues.
Aquesta és prova irrefutable de la utilitat del matrimoni, encara que sigui serendipity.
L´article, es titula DONES I DONES perquè a elles l´etiqueta de lesbianes no els agrada, és més, diuen no sentirse´n.
Fins la propera setmana
Monday, September 27, 2010
Wednesday, September 22, 2010
LA BIBLIA DEL BON SEXE
Catalans i catalanes, vist que la comprensió lectora dels nostres mascles catalans és nefasta, perquè dels articles entenen el que surt del nab. Em proposo fer-vos un favor i posar per escrit un recull de consells i idees bàsiques perquè les dones d´aquesta terra arribem a tenir orgasmes de qualitat. Artemisa al servei del País, per a una Catalunya ben servida.
Dit això aclarir que ho faig per mi, per solidaritat amb la resta de femelles que us pateixen i pel País. On hi sou tots vosaltres, perquè Català és qui viu treballa i folla a Catalunya.
Fem de la nostra terra, la terra del xiscle. Quanta més gent s´acontenti, millor viurem tots. Perquè tots som u.
Procedim.
Davant de qui i què ens trobem? L´objecte de cura, seducció i satisfacció són les Catalanes. Ara, les abans tranquil.les, benevolents i somrients catalanes que cuidaven del marit i de la família, s´han emprenyat, i molt. S´han transformat, són monstres que duen una emprenyamenta de collons. Estàn fins els nassos de la colla de catalans frígids i sosos que tenen com a nòvios, marits i folladors eventuals.
Cada nit abans d´anar a dormir, preguen. Preguen per l´arribada del Messies. Del Messíes del llit que les alliberi i de l´apatia i el descontent que regna al seu dormitori.
PROTOCOL D´ACTUACIÓ:
1) El Mesies no neix, es fa. Tu pots ser el Messies follador. Només has de creure, si t´ho creus, i ho fas amb respecte, delicadesa i generositat, ho aconseguiràs. Faràs aquest trocet de món una mica millor.
Col.labora, fes-ho per nosaltres. Tots som u.
2) Tota catalana és multiorgàsmica per natura. Si una catalana no s´ho passsa bé al llit o li fa mandra és perquè:
- El mascle o no li agrada físicament o intel.lectual
- El mascle no li practica bé el sexe.
La primera part no té solució. La segona sí. Anem-hi doncs.
3) La funció del mascle, és fer que la femella gaudeixi del cos per ser una dona feliç i completa i així viure en harmonia amb el món i l´entorn. Catalunya funcionarà millor. Pel País. Tots som un.
Vull a funcionàries contentes, metgesses, dissenyadores, dependentes, porteres, mosses d´esquadra, polítiques, cambreres, banqueres hem de tenir-les a totes ben satisfetes!
4) Festeig: truca, emaileja, insisteix per sense ser pesat, crea interès, fes-te atractiu, fes veure que no lligues a perdigonada, que estàs amb ella perquè vols estar amb ella. Escolta-la, llegueix els seus emails amb detall, fixa´t en les petites coses i treules a lluir en una conversa, tingues memòria, pregunta per lo seu, pensa què i quines coses poden ser del seu gust.
L´intel.ecte és del que més ens pesa.
LA TROBADA:
5) Prepara´t, a consciència, despulla´t davant el mirall, mira´t el cos, toca´t el verge, acaricial amb amor, mima´l. Mentre ho fas, pensa que és l´eina de la teva missió, és el vehicle. És el membre d´un home generós que ha de donar plaer a una dona fent amb això un bé al món.
Cada cop que ets al llit Catalunya, la teva terra, i els 7,5 milions de catalans censats, són rere teu, amb tu t´animen u et dóne suport. Tots som u.
6) Cuida els detalls corporals. Afaitat, si portes barba la retalles. Tingues en compte que la barba de 2-3 dies rasca, la de quatre no tant, però l´has de graduar. No hi ha res mes desagradable que a les noies ens quedin rascades a la cara per la conjunció barba més suor. Si et passa això difícilment hi tornaràs.
Dutxat, arreglat, tallat els péls de les aixelles, usa un desodorant suau que no mati la teva olor corporal. Recorda que l´olor corporal és bàsica per a l´atracció.
Cuida´t les mans, són un altre bàsic. Pensa que quan les veiem pensem on aniràn a parar després. Fes-te de les ungles i renta-les sovint.
7) Sigues humil, sempre al seu servei.
8) Tingues en compte criteris evolutius:
. La gent amb diferent sistema inmunolÒgic tendeix a atraure´s, en el món de les idees, normalment això també passa.
. L´instint femení, encara que la raó l´intenti inutilitzar, fa que la femella faci la seva selecció de mascle inconscientent cercant un pare familia, sa, fort i poderós que doni benestar a llar.
Aquí les feministes em tiren a la pira directa, i potser amb raó, per són teories evolutives contrastades amb el funcionament d´instints i cervell conscient i inconscient. Existeixen i les hem de tenir en compte.
9) Convida sempre i sigues generós, tingues detalls, flors, musica, ballet, teatre, festeja i empaita.
10) Al llit, humiltat, generositat, diversió, riure, empatia, proatcivitat, deixa´t guiar, ella et demanarà.
Per cultura catòlica heretada, segurament ho dirà fluixet i no molt segura, però observa i escolta les subtileses. Dona´t, gaudeix i acaricia suament i amb delicadesa tot el que tinguis a l´abast. D´aquí endavant, deixa´t portar una i altra vegada i ja veuràs com la faras feliç.
Fem que Catalunya xiscli. Amen.
Fins la propera setmana
Dit això aclarir que ho faig per mi, per solidaritat amb la resta de femelles que us pateixen i pel País. On hi sou tots vosaltres, perquè Català és qui viu treballa i folla a Catalunya.
Fem de la nostra terra, la terra del xiscle. Quanta més gent s´acontenti, millor viurem tots. Perquè tots som u.
Procedim.
Davant de qui i què ens trobem? L´objecte de cura, seducció i satisfacció són les Catalanes. Ara, les abans tranquil.les, benevolents i somrients catalanes que cuidaven del marit i de la família, s´han emprenyat, i molt. S´han transformat, són monstres que duen una emprenyamenta de collons. Estàn fins els nassos de la colla de catalans frígids i sosos que tenen com a nòvios, marits i folladors eventuals.
Cada nit abans d´anar a dormir, preguen. Preguen per l´arribada del Messies. Del Messíes del llit que les alliberi i de l´apatia i el descontent que regna al seu dormitori.
PROTOCOL D´ACTUACIÓ:
1) El Mesies no neix, es fa. Tu pots ser el Messies follador. Només has de creure, si t´ho creus, i ho fas amb respecte, delicadesa i generositat, ho aconseguiràs. Faràs aquest trocet de món una mica millor.
Col.labora, fes-ho per nosaltres. Tots som u.
2) Tota catalana és multiorgàsmica per natura. Si una catalana no s´ho passsa bé al llit o li fa mandra és perquè:
- El mascle o no li agrada físicament o intel.lectual
- El mascle no li practica bé el sexe.
La primera part no té solució. La segona sí. Anem-hi doncs.
3) La funció del mascle, és fer que la femella gaudeixi del cos per ser una dona feliç i completa i així viure en harmonia amb el món i l´entorn. Catalunya funcionarà millor. Pel País. Tots som un.
Vull a funcionàries contentes, metgesses, dissenyadores, dependentes, porteres, mosses d´esquadra, polítiques, cambreres, banqueres hem de tenir-les a totes ben satisfetes!
4) Festeig: truca, emaileja, insisteix per sense ser pesat, crea interès, fes-te atractiu, fes veure que no lligues a perdigonada, que estàs amb ella perquè vols estar amb ella. Escolta-la, llegueix els seus emails amb detall, fixa´t en les petites coses i treules a lluir en una conversa, tingues memòria, pregunta per lo seu, pensa què i quines coses poden ser del seu gust.
L´intel.ecte és del que més ens pesa.
LA TROBADA:
5) Prepara´t, a consciència, despulla´t davant el mirall, mira´t el cos, toca´t el verge, acaricial amb amor, mima´l. Mentre ho fas, pensa que és l´eina de la teva missió, és el vehicle. És el membre d´un home generós que ha de donar plaer a una dona fent amb això un bé al món.
Cada cop que ets al llit Catalunya, la teva terra, i els 7,5 milions de catalans censats, són rere teu, amb tu t´animen u et dóne suport. Tots som u.
6) Cuida els detalls corporals. Afaitat, si portes barba la retalles. Tingues en compte que la barba de 2-3 dies rasca, la de quatre no tant, però l´has de graduar. No hi ha res mes desagradable que a les noies ens quedin rascades a la cara per la conjunció barba més suor. Si et passa això difícilment hi tornaràs.
Dutxat, arreglat, tallat els péls de les aixelles, usa un desodorant suau que no mati la teva olor corporal. Recorda que l´olor corporal és bàsica per a l´atracció.
Cuida´t les mans, són un altre bàsic. Pensa que quan les veiem pensem on aniràn a parar després. Fes-te de les ungles i renta-les sovint.
7) Sigues humil, sempre al seu servei.
8) Tingues en compte criteris evolutius:
. La gent amb diferent sistema inmunolÒgic tendeix a atraure´s, en el món de les idees, normalment això també passa.
. L´instint femení, encara que la raó l´intenti inutilitzar, fa que la femella faci la seva selecció de mascle inconscientent cercant un pare familia, sa, fort i poderós que doni benestar a llar.
Aquí les feministes em tiren a la pira directa, i potser amb raó, per són teories evolutives contrastades amb el funcionament d´instints i cervell conscient i inconscient. Existeixen i les hem de tenir en compte.
9) Convida sempre i sigues generós, tingues detalls, flors, musica, ballet, teatre, festeja i empaita.
10) Al llit, humiltat, generositat, diversió, riure, empatia, proatcivitat, deixa´t guiar, ella et demanarà.
Per cultura catòlica heretada, segurament ho dirà fluixet i no molt segura, però observa i escolta les subtileses. Dona´t, gaudeix i acaricia suament i amb delicadesa tot el que tinguis a l´abast. D´aquí endavant, deixa´t portar una i altra vegada i ja veuràs com la faras feliç.
Fem que Catalunya xiscli. Amen.
Fins la propera setmana
CATALANS: ESPÈCIE EN PERILL D´EXTINCIÓ
Per la polseguera aixecada amb el primer article i l´elevat nombre de correus rebuts de catalanets mitjans ofesos per la dura clasificació que d´ells n´he fet, aquí ve el tercer article que prova la veracitat dels meus comentaris:
Si Catalunya és terra d´acollida és perquè aquí es folla poc. Es folla poc i s´ha follat poc de fa molt temps.
Segurament a la primera part e l´oració en Salvador Cardús hi està d´acord.
Un cop més, el Seny passa davant la Rauxa, i ara, en aquest món global i globalitzat i amb la situació política que tenim, pagarem cara la resistència a xisclar de plaer.
Per primera vegada dins la nostra existència com a poble estem en perill d´extinció.
I em pregunto, per a què collons volem un País, un Estatut un Concert Econòmic o qualsevol collonada Federalista si estem en vies d´extincio?
Sempre fallem al mateix, molta teoria i poca pràctica!
La natalitat catalana la tenim sota mínims, només cal fer un cop d´ull a les estadístiques de població de l´INDESCAT, per caure de cul a terra.
Tornant al tema de l´amic Cardús, Catalunya terra d´acollida, doncs sí, sempre ho hem estat, hem rebut grans onades d´inmigració durant tota la nostra història, que han estat un èxit d´integració, que ben bé, no sabem ni com collons ens ho fem, però ho fem. Val a dir que de català els nouvinguts de primera generació no en parlen gaire, ara, el que no falla és que s´adapten tan i tan bé als costums locals que acaben follant poc. Tan poc com nosaltres i la nostra terra i la nostra economia segueixen demanant més i més inmigrants.
Gran País el nostre, País on l´apatia i les poques ganes de follar s´encomanen. Un cop sabut això, si fos inmigrant m´ho pensaria dues vegades abans d´escollir Catalunya com a lloc de destí.
Perquè aquí ens ho carreguem tot, tan se val que siguin de cultures de Centre i Sud Amèrica, una mica més donades al xiscle i a la gresca que la nostra. Ells com a bons catalans, fan l´esforç, s´adapten, s´integren i aconsegueixen assolir la mitjana de polvos, fills i cares de pomes agres igual a la nostra. Lloable.
I què ho fa tot això?
Serà que a aquesta nostra terra catalana, on hi ha una de les muntanyes fàl.liques més explícites del món uns visionaris hi vam plantar un monestir catòlic? Estàvem destinats a ser la Cuba d´Europa i amb això ens ho vem carregar?
No ho sé, no m´ho explico.
Però la realitat és que ahir, a l´entreacte del concert de tarda del Palau, una molt bona amiga d´origen forani em va dir que ha decidit deixar la ciutat. Ella dona de món, ha viscut a Londres, NY, Dublin, Roma, Milà, L.A., San Francisco, Paris i Barcelona.
Després de deixar-me impactada amb la notícia i la cara de boniato corresponent, vaig donar-li raons perquè es quedés, vaig vendre-li la ciutat, la feina, les espectatives, les amigues, tot.
Ella, elegantment va raonar els seus arguments i els va culminar amb una bomba final:
"Y además, Artemis, nunca he follado tan poco como en Barcelona. Lo tengo decidido, me voy"
Em va convèncer, entenc que marxi.
Si Catalunya és terra d´acollida és perquè aquí es folla poc. Es folla poc i s´ha follat poc de fa molt temps.
Segurament a la primera part e l´oració en Salvador Cardús hi està d´acord.
Un cop més, el Seny passa davant la Rauxa, i ara, en aquest món global i globalitzat i amb la situació política que tenim, pagarem cara la resistència a xisclar de plaer.
Per primera vegada dins la nostra existència com a poble estem en perill d´extinció.
I em pregunto, per a què collons volem un País, un Estatut un Concert Econòmic o qualsevol collonada Federalista si estem en vies d´extincio?
Sempre fallem al mateix, molta teoria i poca pràctica!
La natalitat catalana la tenim sota mínims, només cal fer un cop d´ull a les estadístiques de població de l´INDESCAT, per caure de cul a terra.
Tornant al tema de l´amic Cardús, Catalunya terra d´acollida, doncs sí, sempre ho hem estat, hem rebut grans onades d´inmigració durant tota la nostra història, que han estat un èxit d´integració, que ben bé, no sabem ni com collons ens ho fem, però ho fem. Val a dir que de català els nouvinguts de primera generació no en parlen gaire, ara, el que no falla és que s´adapten tan i tan bé als costums locals que acaben follant poc. Tan poc com nosaltres i la nostra terra i la nostra economia segueixen demanant més i més inmigrants.
Gran País el nostre, País on l´apatia i les poques ganes de follar s´encomanen. Un cop sabut això, si fos inmigrant m´ho pensaria dues vegades abans d´escollir Catalunya com a lloc de destí.
Perquè aquí ens ho carreguem tot, tan se val que siguin de cultures de Centre i Sud Amèrica, una mica més donades al xiscle i a la gresca que la nostra. Ells com a bons catalans, fan l´esforç, s´adapten, s´integren i aconsegueixen assolir la mitjana de polvos, fills i cares de pomes agres igual a la nostra. Lloable.
I què ho fa tot això?
Serà que a aquesta nostra terra catalana, on hi ha una de les muntanyes fàl.liques més explícites del món uns visionaris hi vam plantar un monestir catòlic? Estàvem destinats a ser la Cuba d´Europa i amb això ens ho vem carregar?
No ho sé, no m´ho explico.
Però la realitat és que ahir, a l´entreacte del concert de tarda del Palau, una molt bona amiga d´origen forani em va dir que ha decidit deixar la ciutat. Ella dona de món, ha viscut a Londres, NY, Dublin, Roma, Milà, L.A., San Francisco, Paris i Barcelona.
Després de deixar-me impactada amb la notícia i la cara de boniato corresponent, vaig donar-li raons perquè es quedés, vaig vendre-li la ciutat, la feina, les espectatives, les amigues, tot.
Ella, elegantment va raonar els seus arguments i els va culminar amb una bomba final:
"Y además, Artemis, nunca he follado tan poco como en Barcelona. Lo tengo decidido, me voy"
Em va convèncer, entenc que marxi.
BANYES
"La meva dona diu que no li faria res que tingués una amant".
Així va començar un xocolata amb melindros de sis de la tarda amb un amic a un lloc octogenari de la Barcelona tradicional, el Mauri.
Dit això, la iaia de la taula del costat es va girar i va dir:
- "La teva dona és molt llesta, ella sí que en sap de la vida, és pràctica, no la deixis mai"
I mentre s´aixecava de la cadira per anar a pagar anava remugant
- "Aquest jovent, quina poca traça"
Abans de marxar però, encara ens va regalar una altra perla, aquest cop dirigida a mi i amb una mà sobre la cuixa:
- "Nena, no es pot demanar al matrimoni més que a la resta de coses, perquè si un es casa per amor ha de tenir clar que l´amor és com els texans, també es desgasta".
Mentre intentavem païr els comentaris alhora que les mossegades de melindro intentaven sense èxit arribar a l´esòfag, la Senyora ben ensenyorada campava alegrement pel carrer Provença.
Rere el silenci i mirades circumpectes, les primeres frases
- "Potser és ella qui té l´amant"
Va dir ell, llegint-me el pensament i va ser just en aquell moment, quan em disposava a dir la típica frase de consolació quan va passar el que no esperava, la practicitat masculina va fer acte de presència!
Confirmat. Els nostres companys de gènere són llestos.
Potser ni tots són empàtics, ni tots són gaire intuitius, encara que alguns hi ha. Hi ha que no tenen detalls, que no combinen bé els colors, hi ha que són bruts, etc.
Però, Ciutadanes de Catalunya, heu de tenir clara una cosa, són menys tontos del que sembla. Poden viure sols i si ells volen no ens necessiten però es fan els tontos per exprémer-nos, és el seu modus operandi, sempre han fet igual, porten anys aprofinant-se de nosaltres, de la nostra empatia i de la nostra bona fé.
I perquè ho fan?
Per manar, perquè mentre estem entretingudes amb minúcies ells ho maneguen tot, duent el món al límit fins a fer-lo rebentar.
Així que, Companyes, n´hem d´aprendre, hem de ser solidàries, ens cal recuperar el lloc que al món ens toca i per això la practicitat i simplicitat és una de les claus de l´èxit.
Bé, deixem-nos de rotllos i tornem al cas de l´exemple de practicitat masculina que comentava.
Davant la situació de possibles banyes de la seva dona, el pensament va ser el següent, i atenció, ni drama, ni plors ni preocupacions i davant de tot, practicitat:
"Ben mirat, què vols que et digui, fa dies que té més bon humor, arribo a casa i està contenta, tot són rialles, s´arregla més, fa goig, els nens també perceben el bon ambient i seguim sense fer l´amor. Però bé, per això no t´espantis que tampoc passava abans, així que la situació m´està bé, millor que abans. I per cert, Artemisa, ara que toquem el tema, fa temps que penso que tu i jo tenim coses en comú i que plegats passem bones estones, no creus que potser ha arribat l´hora de conéixer-nos més i millor?"
N´hi ha per llogar-hi cadires!!!
Elegantment vaig declinar la proposta, però en tot cas, a l´amic no li falta raó. Què hi ha de dolent en una infidelitat quan ja portes anys amb el mateix o la mateixa? Què prefereixes, escoltar sempre el mateix CD o l´Spotify?
Conéixer gent, obrirse al món, ajuda també a valorar què tenim a casa, fins i tot els defectes de l´altre i fas balanç per decidir si continues amb més força i convenciment o no.
Perquè com bé deia la senyora, l´amor és com uns texans.
Quan s´esquincen, tens tres opcions, o els apedaces, o els duus trencats cuixa enlaire, o t´en compres uns de nous.
Fins la propera setmana
Així va començar un xocolata amb melindros de sis de la tarda amb un amic a un lloc octogenari de la Barcelona tradicional, el Mauri.
Dit això, la iaia de la taula del costat es va girar i va dir:
- "La teva dona és molt llesta, ella sí que en sap de la vida, és pràctica, no la deixis mai"
I mentre s´aixecava de la cadira per anar a pagar anava remugant
- "Aquest jovent, quina poca traça"
Abans de marxar però, encara ens va regalar una altra perla, aquest cop dirigida a mi i amb una mà sobre la cuixa:
- "Nena, no es pot demanar al matrimoni més que a la resta de coses, perquè si un es casa per amor ha de tenir clar que l´amor és com els texans, també es desgasta".
Mentre intentavem païr els comentaris alhora que les mossegades de melindro intentaven sense èxit arribar a l´esòfag, la Senyora ben ensenyorada campava alegrement pel carrer Provença.
Rere el silenci i mirades circumpectes, les primeres frases
- "Potser és ella qui té l´amant"
Va dir ell, llegint-me el pensament i va ser just en aquell moment, quan em disposava a dir la típica frase de consolació quan va passar el que no esperava, la practicitat masculina va fer acte de presència!
Confirmat. Els nostres companys de gènere són llestos.
Potser ni tots són empàtics, ni tots són gaire intuitius, encara que alguns hi ha. Hi ha que no tenen detalls, que no combinen bé els colors, hi ha que són bruts, etc.
Però, Ciutadanes de Catalunya, heu de tenir clara una cosa, són menys tontos del que sembla. Poden viure sols i si ells volen no ens necessiten però es fan els tontos per exprémer-nos, és el seu modus operandi, sempre han fet igual, porten anys aprofinant-se de nosaltres, de la nostra empatia i de la nostra bona fé.
I perquè ho fan?
Per manar, perquè mentre estem entretingudes amb minúcies ells ho maneguen tot, duent el món al límit fins a fer-lo rebentar.
Així que, Companyes, n´hem d´aprendre, hem de ser solidàries, ens cal recuperar el lloc que al món ens toca i per això la practicitat i simplicitat és una de les claus de l´èxit.
Bé, deixem-nos de rotllos i tornem al cas de l´exemple de practicitat masculina que comentava.
Davant la situació de possibles banyes de la seva dona, el pensament va ser el següent, i atenció, ni drama, ni plors ni preocupacions i davant de tot, practicitat:
"Ben mirat, què vols que et digui, fa dies que té més bon humor, arribo a casa i està contenta, tot són rialles, s´arregla més, fa goig, els nens també perceben el bon ambient i seguim sense fer l´amor. Però bé, per això no t´espantis que tampoc passava abans, així que la situació m´està bé, millor que abans. I per cert, Artemisa, ara que toquem el tema, fa temps que penso que tu i jo tenim coses en comú i que plegats passem bones estones, no creus que potser ha arribat l´hora de conéixer-nos més i millor?"
N´hi ha per llogar-hi cadires!!!
Elegantment vaig declinar la proposta, però en tot cas, a l´amic no li falta raó. Què hi ha de dolent en una infidelitat quan ja portes anys amb el mateix o la mateixa? Què prefereixes, escoltar sempre el mateix CD o l´Spotify?
Conéixer gent, obrirse al món, ajuda també a valorar què tenim a casa, fins i tot els defectes de l´altre i fas balanç per decidir si continues amb més força i convenciment o no.
Perquè com bé deia la senyora, l´amor és com uns texans.
Quan s´esquincen, tens tres opcions, o els apedaces, o els duus trencats cuixa enlaire, o t´en compres uns de nous.
Fins la propera setmana
ELS CATALANS I EL SEXE
Estimats, estimades, d´aquí poc en faré 30.
Moment de reflexió, de mirar endavant i enrere. Docs, bé, mentre feia l´exercici de recordar aconteixements recents i no tan recents de la tridècada enllaçant un pensament amb l´altre, he anat a parar als orgasmes i a la qualitat dels meus amants. Cosa que, sorprenentment, m´ha fet adonar que els millors havien estat provocats per forasters, independentistes i fatxes.
Així i doncs, on és la passió del catalanet mitjà?
I és que tampoc és tan extrany, el poble català, ja és una mica així, insípid.
Mai hem estat coneguts pel llibertinatge, els nostres homes són correctes, poc atrevits, descafeinats, sosos, fills de la mamà, amb poca gràcia i empenta, nets i pulits, això sí, però alhora poc atrevits, incansables cercadors d´aprovacións, insegurs i dubtosos. Una llauna.
Com algú amb aquest tarannà i caràcter t´ha de provocar l´orgasme de la vida?
Amb elements així, despullar-se fa mandra!
Passant revista, als únics que salvo de la pira de mascles catalans, són un feixista i un independentista.
Ambdós homes d´extrems, autoconvençuts de la seva opció, homes que han escollit el seu camí i amb autoestima per lluitar-lo i defensar-lo davant qui calgui.
I val a dir que tant l´un com l´altre, dins el joc amorós, van ser prou sensibles com cedir als meus desitjos, canviar la seva llengua vehicular al llit i adequar-la a la circumstància.
Perquè un cop allà, amb aquells homes tan convençuts de sí mateixos i de la seva ideologia, em semblava un plaer més suggerir-los que canvéssin la seva benvolguda llengua vehicular per mi, perquè els ho demanava, quan sé del tot cert, que mai més ho faràn. Va ser un moment només per a mi. Un petit luxe no compartit, un divertit delit.
Així doncs, fent un dur anàlisi, diria que d´aquest llisat d´inaptituds amatories i afinitats polítiques els més mal parats són els Socio-Vergents i els d´Iniciativa.
Els uns, els Socialistes i els Convergents, perquè cap d´ells no saben si som País, si no ho som, si som Nació, si no ho som, si tenim Concert Econòmic, si no en tenim, o si ens han de venir de Madrid a donar permís per tocar a la dona o fins i tot que ens diguin amb qui sí i amb qui no podem anar al llit.
Els altres, els d´Iniciativa, peruqè són capaços d´arribar a la cita sense desodorant i sense planxar i treure´t un condó fet amb fulles de raïm.
I després de l´escena, ni parlar-ne de com deuen ser al llit, deuen començar els preliminars tocant un 25 % un mugró, després un 25% l´altre, mossegant i petonejant orelles i coll un altre 25% i a la resta del cos li deuen dedicar el 25% sobrant.
En definitiva, un martiri, equitatiu, però un martiri.
Massa anys de repressió i d´autolimitació fan que ni tan sols al llit un català s´ho pugui passar bé.
Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí.
Ha arribat l´hora de despertar i de passar-ho bé. Disfrutem-nos.
Fins la propera setmana
Moment de reflexió, de mirar endavant i enrere. Docs, bé, mentre feia l´exercici de recordar aconteixements recents i no tan recents de la tridècada enllaçant un pensament amb l´altre, he anat a parar als orgasmes i a la qualitat dels meus amants. Cosa que, sorprenentment, m´ha fet adonar que els millors havien estat provocats per forasters, independentistes i fatxes.
Així i doncs, on és la passió del catalanet mitjà?
I és que tampoc és tan extrany, el poble català, ja és una mica així, insípid.
Mai hem estat coneguts pel llibertinatge, els nostres homes són correctes, poc atrevits, descafeinats, sosos, fills de la mamà, amb poca gràcia i empenta, nets i pulits, això sí, però alhora poc atrevits, incansables cercadors d´aprovacións, insegurs i dubtosos. Una llauna.
Com algú amb aquest tarannà i caràcter t´ha de provocar l´orgasme de la vida?
Amb elements així, despullar-se fa mandra!
Passant revista, als únics que salvo de la pira de mascles catalans, són un feixista i un independentista.
Ambdós homes d´extrems, autoconvençuts de la seva opció, homes que han escollit el seu camí i amb autoestima per lluitar-lo i defensar-lo davant qui calgui.
I val a dir que tant l´un com l´altre, dins el joc amorós, van ser prou sensibles com cedir als meus desitjos, canviar la seva llengua vehicular al llit i adequar-la a la circumstància.
Perquè un cop allà, amb aquells homes tan convençuts de sí mateixos i de la seva ideologia, em semblava un plaer més suggerir-los que canvéssin la seva benvolguda llengua vehicular per mi, perquè els ho demanava, quan sé del tot cert, que mai més ho faràn. Va ser un moment només per a mi. Un petit luxe no compartit, un divertit delit.
Així doncs, fent un dur anàlisi, diria que d´aquest llisat d´inaptituds amatories i afinitats polítiques els més mal parats són els Socio-Vergents i els d´Iniciativa.
Els uns, els Socialistes i els Convergents, perquè cap d´ells no saben si som País, si no ho som, si som Nació, si no ho som, si tenim Concert Econòmic, si no en tenim, o si ens han de venir de Madrid a donar permís per tocar a la dona o fins i tot que ens diguin amb qui sí i amb qui no podem anar al llit.
Els altres, els d´Iniciativa, peruqè són capaços d´arribar a la cita sense desodorant i sense planxar i treure´t un condó fet amb fulles de raïm.
I després de l´escena, ni parlar-ne de com deuen ser al llit, deuen començar els preliminars tocant un 25 % un mugró, després un 25% l´altre, mossegant i petonejant orelles i coll un altre 25% i a la resta del cos li deuen dedicar el 25% sobrant.
En definitiva, un martiri, equitatiu, però un martiri.
Massa anys de repressió i d´autolimitació fan que ni tan sols al llit un català s´ho pugui passar bé.
Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí.
Ha arribat l´hora de despertar i de passar-ho bé. Disfrutem-nos.
Fins la propera setmana
Subscribe to:
Posts (Atom)