CATALANS PERDEDORS - L´ORIGEN

Si els catalans avui dia som un poble amb l´autoestima baixa i amb caràcter perdedor ho debem bàsicament a tres funestes costums. 

1. EL TIÓ DE NADAL

2. 11 de SETEMBRE

3. CULEBROTS de TV3

Costums aparentment innocents que a casa nostra es mantenen com si res, es lloen, es celebren i fins i tot es transmeten de pares a fills. Costums que a qualsevol altre lloc d´autoestima mitjana i esperit guanyador haguéssin estat eliminades del costumari.


Analitzem-les:


TIÓ DE NADAL: Un tió de Nadal és tècnicament una soca de fusta que caga regals.

D´acord que la fantasia i la imaginació dels nostres petits és algo que s´ha de fomentar, però no per aquesta via, a més, conceptualment fa fàstic només veure-ho.

En primer lloc, per un anus no hi surten més que restes que fan pudor i que ningú les vol. D´un anus, ningú que es presti en vol res sortint. Perquè tot el que hi surt és lleig i tuf.

Així doncs, perquè un petit català ha de prendre allò que surt de l´anus com a un regal i estar-ne content?

És més, perquè un petit català ha d´esperar tot l´any per estomacar una soca de fusta i rebre un regal d´allà on la merda fa acte de presència? Sincerament, no ho entenc.

Això, només això, aquest sol fet explica totes les nostres lluites pel finançament de Catalunya dels últims anys, on ens donaven merda i n´estavem contents i perquè?

Fàcil, perquè catalans som així, perquè de ben petitets ens ensenyen a estar contents amb un cagarro.

Alternatives: qualsevol altra celebració que reflexi valors positius, com l´esforç i l´exigència d´un mateix i cap als demés. Plantar una llavor, regar-la  per a que dóni regals... qualsevol cosa digna, valenta i honorable.

11 de SETEMBRE: La perversió continua quan fem de la derrota una festa a casa nostra.

Celebrar una derrota és jugar al món alrevés, un sense sentit. És dir a la resta del món que a tu t´és tot ben igual i que les regles del joc per tu són diferents.

Això a més d´abaixar l´autoestima, en la situació econòmica actual, és perillossísim. Per a un actor econòmic internacional, aquesta postura només fa que augmentar el risc país, augmentar la desconfiança i al apujar els nostres costsos de financiació, costos que a la llarga tots paguem, d´una via o una altra.

Alternatives: tenint en compte que la història l´han escrit els guanyadors, i que un poble de guanyadors, mai, mai, mai centraria a celebrar la seva festa Nacional en una derrota, la Diada ha de ser algo gran, algo que recordi una gran fita, que demostri que vàrem ser capaços d´aconseguir alguna cosa de profit, de fer algo, de construir, d´aconseguir.

Que de coses que hem fet bé hi ha moltes. Deixem enrere els temps grisos, fora victimisme i endavant esforç i treball. Pensem una altra festa, i al cap i a la fi, aquesta només fa 30 anys que la celebrem.

Des de la primera linea de tren, la Revolució Industrial, Narcís monturiol passant per milers d´invents i fites aconseguides. Pensem-hi.


CULEBROTS DE TV3: van començar com un entreteniment innovador i han acabat forjant un caràcter:

- A Catalunya s´hi ve a patir - .


Des del 94 tota  una generació de catalans que només ha vist com sistemàticament, el petit star system català es repartia el paper d´estomacador de la Vilarassau.

Desgràcies, desgràcies i res més que desgràcies és el que ens porta la nostra tele pública.

Un contingut tan baix com poc original fa que un catalanet mitjà pensi que no estarà enlloc com a casa, si tot són desgràcies allà fora, per què he de sortitr? hi ha un món feréstec que no paga la pena descobrir.

 - Ai marona, quina por!-.

La importància dels mitjans és capdal.

Alternatives: una sèrie de on es reflexin valors com l´emprenedoria, el tirar endavant, la valentia, l´arriscar-se, l´aprendre dels fracassos i de les cagades, on llueixin personatges valents i resolutius que mirin endavant al món amb esperit de superació i de lluita i sense por a la vida.


Dit això, bon any per tothom


Fins la propera setmana

ELS CATALANS I EL SEXE

Estimats, estimades, d´aquí poc en faré 30.

Moment de reflexió, de mirar endavant i enrere. Docs, bé, mentre feia l´exercici de recordar aconteixements recents i no tan recents de la tridècada enllaçant un pensament amb l´altre, he anat a parar als orgasmes i a la qualitat dels meus amants. Cosa que, sorprenentment, m´ha fet adonar que els millors havien estat provocats per forasters, independentistes i fatxes.

Així i doncs, on és la passió del catalanet mitjà?

I és que tampoc és tan extrany, el poble català, ja és una mica així, insípid.

Mai hem estat coneguts pel llibertinatge, els nostres homes són correctes, poc atrevits, descafeinats, sosos, fills de la mamà, amb poca gràcia i empenta, nets i pulits, això sí, però alhora poc atrevits, incansables cercadors d´aprovacións, insegurs i dubtosos. Una llauna.

Com algú amb aquest tarannà i caràcter t´ha de provocar l´orgasme de la vida?

Amb elements així, despullar-se fa mandra!

Passant revista, als únics que salvo de la pira de mascles catalans, són un feixista i un independentista.

Ambdós homes d´extrems, autoconvençuts de la seva opció, homes que han escollit el seu camí i amb autoestima per lluitar-lo i defensar-lo davant qui calgui.

I val a dir que tant l´un com l´altre, dins el joc amorós, van ser prou sensibles com cedir als meus desitjos, canviar la seva llengua vehicular al llit i adequar-la a la circumstància.

Perquè un cop allà, amb aquells homes tan convençuts de sí mateixos i de la seva ideologia, em semblava un plaer més suggerir-los que canvéssin la seva benvolguda llengua vehicular per mi, perquè els ho demanava, quan sé del tot cert, que mai més ho faràn. Va ser un moment només per a mi. Un petit luxe no compartit, un divertit delit.

Així doncs, fent un dur anàlisi, diria que d´aquest llisat d´inaptituds amatories i afinitats polítiques els més mal parats són els Socio-Vergents i els d´Iniciativa.

Els uns, els Socialistes i els Convergents, perquè cap d´ells no saben si som País, si no ho som, si som Nació, si no ho som, si tenim Concert Econòmic, si no en tenim, o si ens han de venir de Madrid a donar permís per tocar a la dona o fins i tot que ens diguin amb qui sí i amb qui no podem anar al llit.

Els altres, els d´Iniciativa, peruqè són capaços d´arribar a la cita sense desodorant i sense planxar i treure´t un condó fet amb fulles de raïm.

I després de l´escena, ni parlar-ne de com deuen ser al llit, deuen començar els preliminars tocant un 25 % un mugró, després un 25% l´altre, mossegant i petonejant orelles i coll un altre 25% i a la resta del cos li deuen dedicar el 25% sobrant.

En definitiva, un martiri, equitatiu, però un martiri.

Massa anys de repressió i d´autolimitació fan que ni tan sols al llit un català s´ho pugui passar bé.

Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí.

Ha arribat l´hora de despertar i de passar-ho bé. Disfrutem-nos.

Fins la propera setmana