Avui el bloc fa un any, bé, em sona que és avui, però si no és avui era tal dia com avui, un qualsevol proper al meu aniversari.
I com fa un any, tinc ganes de donar gràcies, de refrescar la teoria inspiradora el bloc i de fer comptes. Començo avui amb les gràcies que és el més ensucrat que tinc, després vindrà la carn i l´amanida, al final, per desgreixar.
(Això ho faré en entregues ràpides, i per cert, parlant d´entregues, sé que tinc pendent el post de "La Caxa", el del pollastre i un de la Rahola i els tios que vaig comentar amb la Guersu. Més que res dir-vos que no me n´oblido)
GRÀCIES SINCERES I ENSUCRADES
En primer lloc vull donar les gràcies al Salva qui des del primer dia em va ajudar amb la configuració del bloc, em va recomenar al Facebook i va moure els posts tan com va poder. Aquest home, amic dels seus amics, treballador, valent i amb fermes conviccions sobre el País i la vida és un dels que treballa cada dia per fer que Catalunya sigui un País imparable, i tant a ell com als altres que també ho fan, no els podem deixar sols.
En segon lloc, gràcies a la troupe d´amigues i amics que inspiren en privat, que comenten i que llegeixen. També dir-vos que encara que hi ha faltes i cagades als textos, no és per falta d'amics que es prestin, perquè compto amb un corrector (un Senyoret perfecte que es posa dels nervis quen veu depèn què), si no per la logística de la vida i altres raons que ara no toquen, però espero resoldre-ho (no sé quan) i publicar les entrades correctament.
En tercer lloc, a vosaltres, les lectores i lectors del bloc que activament o passiva, llegiu, comenteu, compartiu i practiqueu el saludable exercici de la discrepància.
I en quart, però no per això menys important, a Blogger i Google. Dóno les gràcies per ser intel.ligents i per creure en les persones, quan una empresa posa a disposició dels usuaris un un software tant potent com aquest (que val una pasta) i ho fa gratis és perquè és valenta, ja ha guanyat uns bons calerons i té fe en la humanitat, té fe en rentabilitzar-lo amb les petites aportacions de contingut que cadascú fa arreu del món, i per mi això és meravellós.
Tuesday, September 20, 2011
Sunday, September 11, 2011
DIADA, IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA I SER CATALÀ
11 de setembre altre cop, una Diada més i aquí sense novetats.
Espero que aquesta sigui una de les últimes diades i que celebrem d´aquí poc el dia de l´Estat Català, que ja n´estic tipa de les ofrenes de flors i de les xiulades. M´agradaria veure un País pròsper i lliure que vetlli pel benestar, per l´educació, per la cultura, per la seguretat i per la salut dels catalans d´avui i del futur.
Aquests dies dins l´entorn de la Diada i gràcies a la sentència del TSJC hem parlat i escoltat molt sobre la immersió lingüística. Opinions diverses per a un mateix tema i una línea majoritària, català a l´escola sempre.
Docs bé, jo tot i ser catalana i indepe, sincerament, no veig gens clar aquest raonament perquè no crec que ens ajudi a llarg termini. No crec que la immersió lingüística ens faci ser un País millor. És més, crec que els catalans portem anys de política equivocada focalitzant només en la llengua i desgastant-nos en petites batalles que no duen enlloc, que ens distreuen del futur i ens treuen la perpsectiva sobre les grans coses.
Tot això ho dic perquè per mi ser català no només és parlar català (i passar el dia queixant-nos de lo malament que ens tracten per ser catalans), per mi ser català és més. Veureu.
A priori la paraula immersió em suggereix dues coses, la primera: ofec i falta d´aire. La segona: temporalitat, derivada de l´evident falta d´aire.
És a dir, que una immersió no és un estat natural, una immersió és una activitat temporal que es fa un cert temps fins que s´acaba, pero aquí, a casa nostra tots sabem que no s´acabarà mai perquè sempre tindrem problemes amb el català.
I és que la llengua és bonica, és nostra, és pròpia, és rica, en som hereus, és cultura, és la nostra cultura, però per mantenir-la comptem amb diverses dificultats, i és que aquí som pocs (no follem, no parim), hem estat excloents i no hem integrat bé (inmigració dels 70´s encara mal assimilada), és una llengua dèbil (que no em pregunteu per què però davant el castellà no enganxa, només cal veure els nens petits jugant) i a més no para de venir gent de fora que no valora la nostra llengua perquè a les institucions i les feines tampoc la valoren i per viure no la necessiten. I això sí que són errors greus de política, que hem d´esmenar, però no és a l´escola on ho hem de fer.
Perquè, tal com deia, per mi, ser català vol dir més, vol dir fer les coses bé (sóc de la generació de ´anunci de la feina ben feta no té fronteres), vol dir ser emprenedor, ser valent, ser actiu, ser espavilat, saber intergar, ser flexible, integrar-se, generar confiança, parlar idiomes, en definitiva, ser i saber més que els altres. Ser català va més enllà de parlar català.
En el context d´un món global ser català ha de significar sumar, ha de ser un plus i hem de poder combinar les nostres arrels amb la cultura d' un món global.
Com es fa això? sortint fora, mirant cap a fora i deixar de perdre el temps discutint i comparant-nos amb Espanya i l´espanyol (comparació absurda que sempre perdrem).
I per reflexar qui som els catalans o què volem ser els catalans, a l´escola, l´educació hauria de ser en català, espanyol, anglès, francès i perquè no xinès o arab.
Hem de fer coses diferents, coses millors i ensenyar millor, perquè aquest sí és un valor diferenciador, això sí que representa una manera de fer, de pensar mirant al futur i amb valor, que és l´única manera de sobreviure en un món global enorme i cruent que distingeix entre: car/barat, productiu/no productiu, mà d´obra/pensador/gestor.
Ara que el món és u hem de poder trobar el nostre lloc i demostrar amb fets qui som, què sabem i què volem fer els catalans.
Bona Diada,
Arte
Espero que aquesta sigui una de les últimes diades i que celebrem d´aquí poc el dia de l´Estat Català, que ja n´estic tipa de les ofrenes de flors i de les xiulades. M´agradaria veure un País pròsper i lliure que vetlli pel benestar, per l´educació, per la cultura, per la seguretat i per la salut dels catalans d´avui i del futur.
Aquests dies dins l´entorn de la Diada i gràcies a la sentència del TSJC hem parlat i escoltat molt sobre la immersió lingüística. Opinions diverses per a un mateix tema i una línea majoritària, català a l´escola sempre.
Docs bé, jo tot i ser catalana i indepe, sincerament, no veig gens clar aquest raonament perquè no crec que ens ajudi a llarg termini. No crec que la immersió lingüística ens faci ser un País millor. És més, crec que els catalans portem anys de política equivocada focalitzant només en la llengua i desgastant-nos en petites batalles que no duen enlloc, que ens distreuen del futur i ens treuen la perpsectiva sobre les grans coses.
A priori la paraula immersió em suggereix dues coses, la primera: ofec i falta d´aire. La segona: temporalitat, derivada de l´evident falta d´aire.
És a dir, que una immersió no és un estat natural, una immersió és una activitat temporal que es fa un cert temps fins que s´acaba, pero aquí, a casa nostra tots sabem que no s´acabarà mai perquè sempre tindrem problemes amb el català.
I és que la llengua és bonica, és nostra, és pròpia, és rica, en som hereus, és cultura, és la nostra cultura, però per mantenir-la comptem amb diverses dificultats, i és que aquí som pocs (no follem, no parim), hem estat excloents i no hem integrat bé (inmigració dels 70´s encara mal assimilada), és una llengua dèbil (que no em pregunteu per què però davant el castellà no enganxa, només cal veure els nens petits jugant) i a més no para de venir gent de fora que no valora la nostra llengua perquè a les institucions i les feines tampoc la valoren i per viure no la necessiten. I això sí que són errors greus de política, que hem d´esmenar, però no és a l´escola on ho hem de fer.
Perquè, tal com deia, per mi, ser català vol dir més, vol dir fer les coses bé (sóc de la generació de ´anunci de la feina ben feta no té fronteres), vol dir ser emprenedor, ser valent, ser actiu, ser espavilat, saber intergar, ser flexible, integrar-se, generar confiança, parlar idiomes, en definitiva, ser i saber més que els altres. Ser català va més enllà de parlar català.
En el context d´un món global ser català ha de significar sumar, ha de ser un plus i hem de poder combinar les nostres arrels amb la cultura d' un món global.
Com es fa això? sortint fora, mirant cap a fora i deixar de perdre el temps discutint i comparant-nos amb Espanya i l´espanyol (comparació absurda que sempre perdrem).
I per reflexar qui som els catalans o què volem ser els catalans, a l´escola, l´educació hauria de ser en català, espanyol, anglès, francès i perquè no xinès o arab.
Hem de fer coses diferents, coses millors i ensenyar millor, perquè aquest sí és un valor diferenciador, això sí que representa una manera de fer, de pensar mirant al futur i amb valor, que és l´única manera de sobreviure en un món global enorme i cruent que distingeix entre: car/barat, productiu/no productiu, mà d´obra/pensador/gestor.
Ara que el món és u hem de poder trobar el nostre lloc i demostrar amb fets qui som, què sabem i què volem fer els catalans.
Bona Diada,
Arte
Thursday, September 8, 2011
COSES QUE ES PENSES QUAN SENTS LES FRASES PER ANIMAR
0. Ho sabia. Sabia que us passava algo.
- Mira, ja tenim la pitonisa. Sempre ha d´haver algú que ja ho sabia. Si li foto un meco ara mateix
s´anticiparà?
1. T'ha deixat? T'ha fet un favor. Millor així.
- Doncs jo encara no sé on és el favor. Em trobo fatal.
2. Ell/a s'ho perd. Neci.
- I jo també m´ho perdo, sense insultar, eh? Que estic sensible.
3. No et mereix. No sap el què vals.
- Tampoc ens passem que a aquestes alçades tots sabem que ningú és perfecte.
4. No feia per tu, sempre ho he pensat.
- I perquè no ho vas dir abans? Ara és quan toca dir que hem tornat fa una hora, a veure quina cara li queda.
5. Tranqui que el què no mata engreixa.
- I el que no fa péixer, però resulta que ara m´han ferit... tens algún remei?
6. El temps ho cura tot.
- Quin remei. L´àvia també ho deia això, no pots inventar-te algo millor?
7. El temps ho mata tot.
- Preferia la frase d´abans, és així com més optimista.
8. Mira-ho pel cantó positiu. Sempre hi ha un cantó positiu.
- Aquesta me l´apunto. Quan a tu et passi et diré el mateix.
9. Aquells pits éren de veritat? Semblaven pròtesi.
- De veritat, magnífics, melosos i tersíssims. I és que lo important de liar-se amb la Bundchen no és liar-se amb la Bundchen, si no explicar-ho als amics. Aquesta frase sí que ajuda!!
10. En 5 anys s'hagués posat com la seva mare. Ja vas veure quin cul.
- No m´hi havia fixat. A més, a mi m´agradava.
11. Si això passa és perquè algo millor t'espera. Ho percebo.
- Sí, clar. Massa Hollywood.
12. Hi ha molts peixos a la mar. Veuràs.
- N´estic tipa de pescar! Piscifactoria ja!!!
13. Suposo que ara no et sabrà greu que la truqui... (de Balta Navarro)
- Ratot de claveguera...
Tuesday, September 6, 2011
PROTOCOL POST-RUPTURA: FRASES QUE ES DIUEN PER ANIMAR
Fa poc a un amic li van donar el finiquito. Mentre sopàvem em vaig adonar que per animar sempre es diu el mateix (i suposo que fuciona), tinguis l'edat que tinguis, siguis d'on siguis, i siguis qui siguis:
0. Ho sabia. Sabia que us passava algo.
1. T'ha deixat? T'ha fet un favor. Millor així.
2. Ell/a s'ho perd. Neci.
3. No et mereix. No sap el què vals.
4. No feia per tu, sempre ho he pensat.
5. Tranqui que el què no mata engreixa.
6. El temps ho cura tot.
7. El temps ho mata tot.
8. Mira-ho pel cantó positiu. Semore hi ha un cantó positiu.
9. Aquells pits éren de veritat? Semblaven pròtesi.
10. En 5 anys s'hagués posat com la seva mare. Ja vas veure quin cul.
11. Si això passa és perquè algo millor t'espera. Ho percebo.
12. Hi ha molts peixos a la mar. Veuràs.
...
0. Ho sabia. Sabia que us passava algo.
1. T'ha deixat? T'ha fet un favor. Millor així.
2. Ell/a s'ho perd. Neci.
3. No et mereix. No sap el què vals.
4. No feia per tu, sempre ho he pensat.
5. Tranqui que el què no mata engreixa.
6. El temps ho cura tot.
7. El temps ho mata tot.
8. Mira-ho pel cantó positiu. Semore hi ha un cantó positiu.
9. Aquells pits éren de veritat? Semblaven pròtesi.
10. En 5 anys s'hagués posat com la seva mare. Ja vas veure quin cul.
11. Si això passa és perquè algo millor t'espera. Ho percebo.
12. Hi ha molts peixos a la mar. Veuràs.
...
Thursday, September 1, 2011
NORMES DEL JOC DE LA VIDA
Per William H.Stone, genetista, 86 anys. Text extret de La Contra, La Vanuardia, 27.08.2011.
1. Pren-te el que és seriós amb humor.
2. Pren-te l'humor seriosament.
3. Tot és qüestió d'actitud.
4. No tinguis por de l'amor.
5. Ja descansaràs quan siguis mort.
6. No malgastis el temps amb gent insubstancial.
7. Incompleix tot això quan calgui.
1. Pren-te el que és seriós amb humor.
2. Pren-te l'humor seriosament.
3. Tot és qüestió d'actitud.
4. No tinguis por de l'amor.
5. Ja descansaràs quan siguis mort.
6. No malgastis el temps amb gent insubstancial.
7. Incompleix tot això quan calgui.
Subscribe to:
Posts (Atom)