Friday, December 31, 2010

CATALANS PERDEDORS - L´ORIGEN

Si els catalans avui dia som un poble amb l´autoestima baixa i amb caràcter perdedor ho debem bàsicament a tres funestes costums. 

1. EL TIÓ DE NADAL

2. 11 de SETEMBRE

3. CULEBROTS de TV3

Costums aparentment innocents que a casa nostra es mantenen com si res, es lloen, es celebren i fins i tot es transmeten de pares a fills. Costums que a qualsevol altre lloc d´autoestima mitjana i esperit guanyador haguéssin estat eliminades del costumari.


Analitzem-les:


TIÓ DE NADAL: Un tió de Nadal és tècnicament una soca de fusta que caga regals.

D´acord que la fantasia i la imaginació dels nostres petits és algo que s´ha de fomentar, però no per aquesta via, a més, conceptualment fa fàstic només veure-ho.

En primer lloc, per un anus no hi surten més que restes que fan pudor i que ningú les vol. D´un anus, ningú que es presti en vol res sortint. Perquè tot el que hi surt és lleig i tuf.

Així doncs, perquè un petit català ha de prendre allò que surt de l´anus com a un regal i estar-ne content?

És més, perquè un petit català ha d´esperar tot l´any per estomacar una soca de fusta i rebre un regal d´allà on la merda fa acte de presència? Sincerament, no ho entenc.

Això, només això, aquest sol fet explica totes les nostres lluites pel finançament de Catalunya dels últims anys, on ens donaven merda i n´estavem contents i perquè?

Fàcil, perquè catalans som així, perquè de ben petitets ens ensenyen a estar contents amb un cagarro.

Alternatives: qualsevol altra celebració que reflexi valors positius, com l´esforç i l´exigència d´un mateix i cap als demés. Plantar una llavor, regar-la  per a que dóni regals... qualsevol cosa digna, valenta i honorable.

11 de SETEMBRE: La perversió continua quan fem de la derrota una festa a casa nostra.

Celebrar una derrota és jugar al món alrevés, un sense sentit. És dir a la resta del món que a tu t´és tot ben igual i que les regles del joc per tu són diferents.

Això a més d´abaixar l´autoestima, en la situació econòmica actual, és perillossísim. Per a un actor econòmic internacional, aquesta postura només fa que augmentar el risc país, augmentar la desconfiança i al apujar els nostres costsos de financiació, costos que a la llarga tots paguem, d´una via o una altra.

Alternatives: tenint en compte que la història l´han escrit els guanyadors, i que un poble de guanyadors, mai, mai, mai centraria a celebrar la seva festa Nacional en una derrota, la Diada ha de ser algo gran, algo que recordi una gran fita, que demostri que vàrem ser capaços d´aconseguir alguna cosa de profit, de fer algo, de construir, d´aconseguir.

Que de coses que hem fet bé hi ha moltes. Deixem enrere els temps grisos, fora victimisme i endavant esforç i treball. Pensem una altra festa, i al cap i a la fi, aquesta només fa 30 anys que la celebrem.

Des de la primera linea de tren, la Revolució Industrial, Narcís monturiol passant per milers d´invents i fites aconseguides. Pensem-hi.


CULEBROTS DE TV3: van començar com un entreteniment innovador i han acabat forjant un caràcter:

- A Catalunya s´hi ve a patir - .


Des del 94 tota  una generació de catalans que només ha vist com sistemàticament, el petit star system català es repartia el paper d´estomacador de la Vilarassau.

Desgràcies, desgràcies i res més que desgràcies és el que ens porta la nostra tele pública.

Un contingut tan baix com poc original fa que un catalanet mitjà pensi que no estarà enlloc com a casa, si tot són desgràcies allà fora, per què he de sortitr? hi ha un món feréstec que no paga la pena descobrir.

 - Ai marona, quina por!-.

La importància dels mitjans és capdal.

Alternatives: una sèrie de on es reflexin valors com l´emprenedoria, el tirar endavant, la valentia, l´arriscar-se, l´aprendre dels fracassos i de les cagades, on llueixin personatges valents i resolutius que mirin endavant al món amb esperit de superació i de lluita i sense por a la vida.


Dit això, bon any per tothom


Fins la propera setmana

Monday, December 20, 2010

NADAL


Posted by Picasa


Estimats amics, coneguts i propers; Hola a totes i tots,


Els que em coneixeu sabeu que no sóc gaire amiga de fer el que toca, perquè toca i quan toca.

Quan  em llevo rebregada com una qualsevol, després d´una nit qualsevol, passo de  dissimular la mala cara, em vesteixo d´Stone -de digna amiga d´en Keith-, em despentino encara més i surto de casa cap a la Mauri a  incomodar a la primera fornada de iaies de les 8,00. Això que a alguns els semblarà horrorós, per mi té el seu punt de gràcia, m´agrada.

I ara ve Nadal. L´inevitable Nadal.

A mi no és que m´encanti especialment el Nadal, més aviat em posa nerviosa perquè no tinc manera d´aparcar a la vora de casa i poder baixar amb certa dignitat les bosses del Bonpreu.

Dignitat vol dir que no se´m trenqui la bossa i comencin a rodolar les taronjes carrer avall, cosa que provoca que en dos segons et vegis deixant el cotxe tot obert al xamfrà (claus posades) i corrent rere les taronges afinant la vista per veure on han anat a parar i acotxant-te cada dos per tres per collir-les de terra amb gent mirant i algú que t´ajuda. Si a tot això li sumes fred, talons de 8 cm i una faldilleta justa, la escena és divertida però poc elegant.

Però això no és tot, el que em malalleteja més és la colla de correus, articles, e-cards i sms que t´envia la gent que durant tot l´any és una cabrona i que ara, amb les festes, fan veure que són bones persones, que s´han transformat de cop i que et desitgen el millor.

Doncs bé, per a tota aquesta colla d´hipòcrites, farsants i incoherents de poca volada, aquí teniu la meva felicitació :

- Aneu-vos-en tots a la merda -.

Heu vist quin domini dels pronoms? amb guionets, eh?

Si algú més s´hi suma, és benvingut/da.

Un cop buidat el pap, passo a dir-vos el que realment vull dir-vos:

Ens agradi o no, el Nadal és una bona època per reflexionar, per fer balanç, per rescatar propòsits, plantejar-nos en de nous, marcar fites i desitjar el millor per tothom i això fet de tot cor i conscientment és bonic.

Així que espero que tots vosaltres sigueu feliços, que us estimeu, que estimeu i que us estimin, que us estimin i que estimeu, que ens estimem tots plegats, estimem-nos els uns als altres, i que els altres estimin als uns. Bé, paro. Que fem contents a aquells que teniu a la vora i que passeu molt bones estones plegats.

I com no, un petit apunt nadalenc de l´Arte:

Deixeu-vos anar, estreneu llenceria bonica (si és bona millor), espelmes a la banyera, música, compreu olis per fer massatges, gaudiu del luxe que és viure i poder compartir-ho. Jo també ho faré.

Petons per tots/tes i Bon Nadal.

P.S.: Ahhhh, i un record molt especial als i les Expats, a tots aquells que seguiu el bloc des de fora i que sou fora. Que casa, encara que ens queixem, és casa i es troba a faltar.

Arteçades

Per cert, la foto, a qui li agradi és d´un dia de novembre a la Costa Brava, dins la copa, Monsieur Pierre Gimonet. El millor de la foto, la companyia.

Saturday, December 11, 2010

EL PODER DEL MEU SEXE

A Salvador Sostres,

Resposta a la publicació de divendres 10.12.10

http://www.salvadorsostres.com/


EL PODER DEL MEU SEXE


“ Als 17 per lligar, deia que encara cap home m´havia pres, perquè quan un català mitjà convergent de sobreDiagonal entreveu que al llit tens més experiència que ell, fuig. S´en va, treu el català covard evita-conflictes que tot català mitjà porta dins i marxa cames ajudeu-me.

És per això que si una vol créixer, experimentar i conéixer-se a sí mateixa en aquesta ciutat ha d´obviar certs comentaris.

El que em fa ser com sóc, puta, segons tu, és la generositat i la fe. Perquè jo de fe en tinc molta i sóc una persona molt generosa. Si no, no correria des dels 16 experimentant el més profund de mi mateixa amb qui s´ho ben mereix i guanya.

Pensaràs que era molt jove, però en aquests àmbits per a la dona, és de vital importància començar jove, perquè la gravetat no perdona, la moda tampoc i la competència és sempre ferotge.

Les generacions que pujen ho fan amb força. No tenen tants dubtes com en teniem les de la meva generació. Nosaltres viviem el conficte missa de dia, puta de nit. Les joves, en canvi, l´han superat.

Saben que per a créixer els és necessari fugir dels patrons paternalistes protectors que tant t´agraden i que no els deixen ser elles mateixes, són conscients del poder que com a dones tenen i creuen en sí mateixes cosa que les fa millors i de retruc ens fa millors a tots.

Només aplicant aquesta seguretat a la pràctica, als estudis i a la feina de cada dia, Catalunya té un futur prometedor gràcies a la lliberalització i llibertinatge de les nostres femelles.

Pel que fa a mi, passada la trentena, l´esperit i la vida llueixen al meu rostre amb més alegria que mai perquè la llibertat i la felicitat de saber qui ets, què vols i lluitar per aconseguir-ho no té preu.

Així que ja veus, cadascú troba el seu camí a la seva manera, unes es fan monges i fan una tesi, altres escriuen, altres ballen i altres follen i si tu has tingut la sort de rebregar-te amb alguna d´elles, dóna´n les gràcies i no ens faltis."

Per a una Catalunya rica i plena.

Salutacions,

Artemisa

Monday, December 6, 2010

PORTA, CADENA, TAPA

Emocionada i contenta per l´èxit del documental "Bicicleta, cullera, poma", ara ens toca la continuació lògica: "Porta, cadena, tapa". Perquè hi ha coses que no s´han d´oblidar.

Per fer-ho entenedor començaré pel principi dels principis.

Si a la Terra hi ha vida humana, és perquè algú s´ ha pres la molèstia que n´hi hagi o perquè un cúmul de circumstàncies han fet que existim. A saber...

El cas és que un bon dia, l´Univers, tot plegat, va fotre un gran pet, altrament dit Big bang i va donar forma a la Terra.

Fruit del pet, primer de tot, hi hagueren molts anys de boira, boira de partícules (que potser fins i tot feien flaira).

Fins que un gran dia passada la boira, va arribar la vida molecular; vida de minúscules partícules, que un altre gran dia van ajuntar-se per formar éssers animals simples i aquests més endavant va formar animals compostos.

I els animals, van evolucionar, creant espècies diverses, i d´aquests en va sorgir l´home.

L´home que un bon dia sortí de la cova cercant aliment i escalf i caminà arreu de la Terra. L´home que arribat un cert grau de coneixement i de domini del medi, s´assentà allà on li agradà viure i gràcies a l´eforç dels companys i companyes de la tribu, descobrí el foc, la caça, l´horticultura així com tècniques per a millorar l´entorn de la cova, altrament dit interiorisme primerenc, i com no, al cap de poc aparegué la cultura, l´escriptura.

Les primeres lleis amb Hammurabi a Mesopotàmia, el pas del Mite al Logos liderat per la gran Grècia, la monumental Roma, el misteriós Egipte.

La civilització.

I gràcies a tots, a tots els què van col.laborar des dels inicis de la humanitat aportant millores a les nostres vides i a l´entorn tenim ara un món còmode, fàcil i net (o part del món).


I és per això i gràcies al temps i la dedicació a pensar les coses, que ara, als nostres dies vivim a pisos o cases, podem gaudir de tota mena de luxes com el clavegueram, l´aigua calenta, la calefacció, llibres i fins i tot portes, discretes i subtils amigues veladores de les nostres intimitats.

I és ara, quan després de tot aquest raonament em pregunto, i tot això? Perquè?

Perquè tot aquest esforç de la humanitat per eliminar lo ferèstec i lo desagradable si quan aneu al WC no tanqueu la porta per anar a cagar????

És que no respecteu la feina, el bon gust i la dedicació dels nostres avantpassats? És que no respecteu els anys i anys de disseny, d´idees, d´innovació de cultura, de filosofia, de distingir entre què és lleig i què és maco?

És que no sabeu que si hi ha una porta a un cert lloc, és perquè anys abans milions de ments pensants han decidit que cal posar-hi una porta?

O és que potser no us adoneu que veure a la parella en posició gallina, fent força i aclucant els ulls fa que se´t passin les ganes de tot?

I quan dic tot, dic TOT.

Adoneu-vos, és crític, i si no em creieu, feu cas al marqueting, quants anuncis a diaris o revistes he vist amb gent que caga? veieu ara que això no ven?

Us adoneu que la primera crisi de parella comença aquí amb la porta, segueix amb la tapa i tanca amb la cadena?

Així doncs, un cop avisats i conscients ara de la gran feina de l´humanitat per considerar a posar una porta allà on toca, decidim- nos a ser intel.ligents, a fer-los cas i a tancar d´ara endavant la punyetera porta del WC.


Fins la propera setmana