MERCAT DE SEGONA MÀ

Contràriament al que creus quan tens 20: "els separats són merda i estàn tots traumats"

Quan en tens 30, després de 10 anys de cites fallides, descobreixes la realitat a base de bofetades: "un separat és el millor que hi ha".
Evolució. Darwin obligue.

L´home català, neix, creix, es reprodueix poc i mor. Dins aquest cicle, el seu software, pateix com a mínim dues o més actualitzacions. Cada relació llarga amb una dona és una nova millora, una novia per a l´home és el mateix que l´iTunes per l´iPod, és una sincronització gratis per millorar el sistema.


La primera actualització, la base, la de sortida, la fa la mare, que seria l´Apple. Aquí, catalanes, estem venudes, perquè depenem totalment d´elles. Si la mare és una dona com cal, el nen sortirà bé i serà un home de debò i una persona segura de sí, coherent i íntegra.

Però si l´Apple està curcada i té mancances, l´hem ben cagat. La dona manipularà al fill tant com pugui, fins al punt de fer créixer tant el seu propi ego i la seva autoestima per a ningunejar-nos. L´Apple curcada, pot fer creure al seu nen que ell és el millor del món i que cap dona del planeta el tractarà tan bé com ella.
Pot fer-li creure també, que la resta de dones són unes meuques i que ell és el reiet de casa a qui les femelles han de retre pleitesia. I aquí és quan ens la lien.


Per identificar aquest tipus d´individus a evitar problemes d´ara endavant, us passo unes pistes dels seus comentaris i raonaments:

- Sóc el millor. Estic bonissim, jo escullo la femella que vull.
- M´agraden les ties amb els pits grossos i llavis molçuts (a consultar Freud)
- Tinc el verge més gros dels Països Catalans.
- M´agrada follar en cinc minuts. Arribo, diposito i marxo.
- Torno a trucar a la tia quan tinc ganes de dipositar

En canvi, un home ja sincronitzat, fill d´una Apple curcada o no, que ha patit una primera actualització i millora per part la de la seva dona iTunes, és ben diferent. És molt millor.

Cal tenir en compte que aquest home, és un Touareg del desert. Ha patit sequera i sap què és trobar un Oasi. Sap què és l´esforç, sap què és seduir i el més important, sap què és ser soci fundador d´una empresa i ser despedit de la seva pròpia empresa, sí, igual igual que l´Steve Jobs (creador despedit d´Apple). Un Au Fenix, un triomfador, un home que en sap de la vida.


Amb aquest sí que paga la pena perdre el temps escoltant-lo xerrar de coses que no t´interessen, i que ni t´han interessat mai. O fins i tot, si és un d´aquests actius, paga a pena fer tot allò que et proposi, ja sigui, pujar l´Everest, córrer una marató, nedar la Cap de Creus - Cadaqués, fer Kite Surf, tirar-se en paracaigudes o anar de safari al delta del Okawango. Per aquests tios cal apostar, perquè rere tot l´esforç, hi haurà sempre un retorn assegurat.

L´identificaràs fàcilment perquè:

- Passarà la nit a casa teva fent-te l´amor, s´adormirà al teu costat i et despertarà amb carícies i fente més l´amor si et ve de gust.
- Sap valorar els moments i els aporfita amb fruició i farà tot all que calgi per tenirte contenta.
- Intueix i coneix els teus canvis hormonals. Als que respondrà sempre amb un: "Oui, Madame"
- T´acompanya a la porta de casa i no marxa fins que hi entres. Truca només per saber com estàs
- Mira per tu, pel teu benestar, perquè és llest, i sap mirar per ell i pel seu benestar.Ho fa tot fàcil i sap
pactar.

I això no passaria sense nosaltres, les dones. Gràcies a totes les actualitzadores i sincronitzadores, anònimes o conegudes que actuem sota el lema de: "Deixa´l una mica millor de com l´has conegut". Gràcies sinceres per fer-los una mica millors, la següent us ho agrairà. Amb l´ajuda de totes ho aconseguirem.


Fins la propera setmana

LLENGUA I PLAER

Llengua i plaer sempre van de la mà , i més encara en el meu cas perquè m´agrada que me´l mengin i que me´l mengin bé.

És per això que per a desenvolupar la no fàcil tasca intento trobar als millors.

I com no, estimats i estimades, em sap greu dir-vos que encara no hi ha cap català al palmarès, però , tot s´ha de dir, progressen adequadament.

Gràcies, potser, al parell de Hendricks amb Fever i cogombre que m´he abeurat, avui, afegeixo i entono un mea culpa. Al llit amb la llengua, aquesta nostra llengua pàtria, la llengua catalana, em foto un embolic de collons.

La història comença com sempre, petonet aquí, petonet allà, petonàs apassionat, mà aquí, mà allà , mà més enllà. Mossegadeta aquí, mossegadeta allà , mossegadota. Aiiiiii!!! Carícia, carícia amunt, carícia avall, caricia aquí i allà.
Llenceria voladora, pensament ràpid per saber on ha anat a parar, oblit absolut del pensament - on collons està la meva llenceria?- i pim-pam-pum, moment de fer la sol.licitud, i merdaaa, és aleshores quan se´m nuvola el cervell i em faig el lio.

I és allà quan d´entre Verges i Sants del costumari de l´Amades, els rebutjo a tots, no en trio a cap i m´encomeno al gran Pompeu. Pompeu, el mestre.


Dic,


- Pompeu, Pompeu, ajuda´m, si-us-plau, si-li plau, si-l´hi ho plau, ajudi´m inspiri´m, sóc una catalaneta mitjana, parlo català, bé de vegades no, però ho intento sempre, m´he portat bé amb la pàtria, per favor una almoina, un pronom fàcil...


Amb aquesta primera petició ja anem malament, formular-la és un drama.

Però, nogensmenys, la següent és encara pitjor:

- Menjame´l hi, no, no, no era així

- Mejame l´hi ho a hi, no, no tampoc

- Me l´hi ho menges? no, massa fàcil

- El hi ho em lo menges?

I clar, pensa bé ademés com li ho dius, i com li dius, és a dir al substantiu al que el pronom substitueix... masculí, femení? Quin esculls en aquell moment?

Complicadíssim

Total que amb tant pronom feble se´m passen les ganes, em desconcentro sota l´atenta mirada de l´afamat mascle català, que com a bon home sotmès a matriarcat espera rebre l´ordre, i quan la rep no l´ entèn i després es confòn i ja no sap si sí, si no, o què collons fotem aquí.


És per tant, que avui, i només avui, per causa justificada, en disculpo les diverses consequències que de la confusió s´en deriven

- Rebo menjada de català famolenc o una perfecta representació de mare tinc gana i fa un mes que no sopo.

- Rebo Xuclada de Català succionador o estic xuclant el cap d´una deliciosa gamba sollerica.

- Rebo berenada de català brut o com em menjo un iogurt sense cullera.

- Rebo llepadetes de català afrancesat o sóc un canitx i estic a les teves ordres, Madame. Que aquest francament no està malament.


Però de totes maneres, per no fer bullir l´olla, al final acabo preferint un yankee, un francès o qualsevol altre llengua que em resulti més fàcil...


Fins la propera setmana

"SOM UNA EJACULACIÓ, NOSALTRES DECIDIM"

O l´origen de la nostra història.

L´Ovul català, víctima de l´avorriment al que havia estat condemnat,
passava les hores fent sudokus quan de sobte un bon dia, de manera
inesperada, aquella colla d´espermatozous trencà la tranquil.litat de
casa seva.
Aquell dia va començar com feia anys que no començava. Tot d´una,
només llevar-se, el món es movia i no parava de rebre sacsejades i
canvis posturals. Amunt, avall, amunt, avall, bocaterrossa, de biaix,
vertical, vertical-pont. De tot.

Fins aquí tot normal, bé, res de nou dins la novetat que suposava tal
moviment. Res que no hagués passat abans, encara que això només
passava una o dues vegades l´any.

L´Ovul, malgrat les incòmodes sacsejades, aconseguia mantenir
l´equilibri per a seguir fent el sudoku de torn, quan de sobte un crit
de plaer seguit d´un:  -"Merda, ho sento, no m´he pogut aguantar"-, el
van desconcentrar.

Acte seguit, la colla de brètols entrà. "Per fi, canvis". Pensà per a
sí mateix. Era el que feia anys que esperava.

Així que tot d´una, llençà el sudoku i s´eixamplà tant com pogué per a
rebre al líder. Per a concentrar-se millor i començar a rebre els
impactes, tot d´una tancà els ulls.

De fons, sentia la remor dels il.lustres convidats. S´apropaven, tot
estava preparat, quan de sobte, deixà de sentir-los. Astorat, obrí els
ulls i no veié ningú. "Què extrany" - es digué a sí mateix-

Passada una estona, la curiositat fou tal, que no dubtà a preguntar a
l´amiga Vagina, bona amiga i companya d´hores d´avorriment.

- Vagi??

- Sí??

- Que no teniem convidats avui? on son?

- On són? Encara els tinc aquí!!

- Què??

- Sí, el que sents, anem a pitjor. Són uns capullos. Només entrar, un
ha tret una Senyera, ha dit que era Jaume Primer el Conqueridor i la
meitat de grup se li ha tirat al damunt. Els seus propis companys
l´han interceptat per tal que no fos el primer.

Total, que s´ha liat una tangana de por. S´han dividit en dos, els
partidaris d'en Jaume i els seus contraris, i els uns s´han revoltat
contra els altres.

Uns han començat a cridar "som una ejaculació, nosaltres decidim" i
els altres que no, que no ho són perquè només entrar han sentit, el
que diuen tots, el "merda se m´ha escapat".


- Vagi, Però que no saben que moriran? Ja els ho has dit?

- Ov, els ho he dit, però no m´escolten i hores d´ara encara discuteixen.

- Vagi, i no podries provar de fer una mica de força i intentar-los
canalitzar per tal que arribin? Que estic de der sudokus fins els
collons.

- Ov, el grup em costa molt de moure´l, perquè estan d´un llefiscós
increïble. Però hi ha un esguerradet, gris i soso a qui no volen cap
dels dos grups per lisiat i avorrit.

Crec que aquest te´l puc enviar fàcilment. El vols? No és
l´espermatozou de la teva vida, però... servirà.

- Vagi, gràcies, a aquestes hores no estic per exigències.

I la vagina, feu tanta força com pogué i aconseguí enviar al petit
repudiat a la vora de l´òvul. Aquest el caçà.
I així fou com esdevingué tot plegat.


Tenim el que ens mereixem.


Fins la propera setmana

EL TANGA

A cadascú lo seu i a cada terra el que li és propi. La roba íntima va lligada a la cultura del País on s´idea i on s´en fa ús.


El binomi és clar:


Brazil, país amb autoestima, xiscle i alegria : TANGA


Catalunya, país indeterminat amb dubtes i cagadubtes: CALÇA ALTA


Què son capaços de fer els catalans amb un tanga que no els hi és propi? La peça passa de ser d´un element de diversió a un element de perversió. Un generador de mal, de maldecaps i trencador de matrimonis, en definitiva, una arma lesiva de destrucció massiva.


Què en fan de la peça a la resta del món?


Un tanga Senyors, és una peça de roba delicada, que s´ha de cuidar i treure amb tota la cura del món.


Si el moment de passió agafa de peu, el mascle, treu la peça delicadament en direcció als turmells, amb les dues mans, procura que no s´entortolligui, el deixa lliscar suaument, gaudint de les vistes que desvetlla i l´acompanya agenollant-se en el camí de baixada per a procedir amb l´acció que l´escena demana.


Si el moment agafa al llit, el mascle, retira suaument la peça, l´agafa amb les dues mans de manera delicada, la toca, la mira, en toca els contorns, la retira poc a poc, gaudint les boniques vistes que desvetlla per dur-lo fins als genolls, retirar-lo delicadament i desar.lo per a  procedir amb l´acció que l´escena demana.


Si l´ecena passa a algun altre lloc, imaginable o no, i no hi ha lloc on desar el tanga, passem a procedir amb l´acció que l´escena demana amb el tanga posat. Per a què treure´l?


Què fa un català?


Un català, Senyors, es posa nerviós només de veure el tanga. La ínfima peça el posa tan nerviós que té por i pensa en la seva mare. Concretament pensa en les calces faixa color carn, que la seva mare duia quan era petit i les compara.
Quan compara, veu que aquella dona que porta aquella peça de roba, mai serà la seva dona, per no ser ni pura ni verge, i que a la seva mare no li caurà bé perquè és una meuca i no va missada. Per tant, el tràmit de procedir amb l´acció que l´escena demana ha de passar el més ràpid possible.


Si l´acció comença de peu, el retira bruscament amb una mà poc ducta. La peça queda entortolligada d´una banda, després amb l´altra mà baixa l´altra banda, que queda de biaix i més entortolligada encara. El català té pressa i veu que all no baixa ni de conya, així que intenta fe-ho abaixar amb la intervenció d´un genoll i després el peu.
La torsió produida sobre la peça de licra, goma o seda és tal, que els teixits, resistents on els hagi, causen a la noia un tall de circulació, incomoditat i mal. Per tal de fer-lo baixar i no patir més, ella, comença a fer una extranya dança de caderes, creuament de genolls i saltironets per fer que la gravetat ajudi a abaixar-lo d´alguna manera. Risc d´esquinç de turmell.


Si l´acció passa al llit, el català nerviós amb pressa, abaixa la tela ràpidament, l´entortolliga. La baixa per força amb una mà i aquesta surt disparada ves a saber on. Això fa que acabada l´acció que l´escena demana, la noia no pugui trobar la peça i la perdi. Si ademés l´acció que l´escena demana, ocórre a casa d´ell, està casat i té un gos. Pot ser que el gos la trobi gustosa, la menji i la dona enganxi l´aventura a cal veterninari quan de la panxa del gos, que fa dies que no menja, no caga i té febre, en surt un tanga vermell.


L´escena en llocs inimaginables no es dóna amb un català .


Com veieu, tot són desgràcies, és per això que ara per ara, als tangues els hem de donar altres usos civils. La llista queda oberta a les vostres suggerències:


1. Mossos d´Esquadra, per a inmobilitzar detinguts. La torsió és tal que no s´escapa ningú


2. Farmacioles, per a realitzar torniquets d´emergència


3. Substituir les tires de fixació mascaretes d´oxigen de l´avió


4. Per tancar una bossa o maleta


5. Per lligar la panxa de surf a la vaca del cotxe


6. ...


7. ...



Fins la propera setmana