Monday, October 25, 2010

MERCAT DE SEGONA MÀ

Contràriament al que creus quan tens 20: "els separats són merda i estàn tots traumats"

Quan en tens 30, després de 10 anys de cites fallides, descobreixes la realitat a base de bofetades: "un separat és el millor que hi ha".
Evolució. Darwin obligue.

L´home català, neix, creix, es reprodueix poc i mor. Dins aquest cicle, el seu software, pateix com a mínim dues o més actualitzacions. Cada relació llarga amb una dona és una nova millora, una novia per a l´home és el mateix que l´iTunes per l´iPod, és una sincronització gratis per millorar el sistema.


La primera actualització, la base, la de sortida, la fa la mare, que seria l´Apple. Aquí, catalanes, estem venudes, perquè depenem totalment d´elles. Si la mare és una dona com cal, el nen sortirà bé i serà un home de debò i una persona segura de sí, coherent i íntegra.

Però si l´Apple està curcada i té mancances, l´hem ben cagat. La dona manipularà al fill tant com pugui, fins al punt de fer créixer tant el seu propi ego i la seva autoestima per a ningunejar-nos. L´Apple curcada, pot fer creure al seu nen que ell és el millor del món i que cap dona del planeta el tractarà tan bé com ella.
Pot fer-li creure també, que la resta de dones són unes meuques i que ell és el reiet de casa a qui les femelles han de retre pleitesia. I aquí és quan ens la lien.


Per identificar aquest tipus d´individus a evitar problemes d´ara endavant, us passo unes pistes dels seus comentaris i raonaments:

- Sóc el millor. Estic bonissim, jo escullo la femella que vull.
- M´agraden les ties amb els pits grossos i llavis molçuts (a consultar Freud)
- Tinc el verge més gros dels Països Catalans.
- M´agrada follar en cinc minuts. Arribo, diposito i marxo.
- Torno a trucar a la tia quan tinc ganes de dipositar

En canvi, un home ja sincronitzat, fill d´una Apple curcada o no, que ha patit una primera actualització i millora per part la de la seva dona iTunes, és ben diferent. És molt millor.

Cal tenir en compte que aquest home, és un Touareg del desert. Ha patit sequera i sap què és trobar un Oasi. Sap què és l´esforç, sap què és seduir i el més important, sap què és ser soci fundador d´una empresa i ser despedit de la seva pròpia empresa, sí, igual igual que l´Steve Jobs (creador despedit d´Apple). Un Au Fenix, un triomfador, un home que en sap de la vida.


Amb aquest sí que paga la pena perdre el temps escoltant-lo xerrar de coses que no t´interessen, i que ni t´han interessat mai. O fins i tot, si és un d´aquests actius, paga a pena fer tot allò que et proposi, ja sigui, pujar l´Everest, córrer una marató, nedar la Cap de Creus - Cadaqués, fer Kite Surf, tirar-se en paracaigudes o anar de safari al delta del Okawango. Per aquests tios cal apostar, perquè rere tot l´esforç, hi haurà sempre un retorn assegurat.

L´identificaràs fàcilment perquè:

- Passarà la nit a casa teva fent-te l´amor, s´adormirà al teu costat i et despertarà amb carícies i fente més l´amor si et ve de gust.
- Sap valorar els moments i els aporfita amb fruició i farà tot all que calgi per tenirte contenta.
- Intueix i coneix els teus canvis hormonals. Als que respondrà sempre amb un: "Oui, Madame"
- T´acompanya a la porta de casa i no marxa fins que hi entres. Truca només per saber com estàs
- Mira per tu, pel teu benestar, perquè és llest, i sap mirar per ell i pel seu benestar.Ho fa tot fàcil i sap
pactar.

I això no passaria sense nosaltres, les dones. Gràcies a totes les actualitzadores i sincronitzadores, anònimes o conegudes que actuem sota el lema de: "Deixa´l una mica millor de com l´has conegut". Gràcies sinceres per fer-los una mica millors, la següent us ho agrairà. Amb l´ajuda de totes ho aconseguirem.


Fins la propera setmana

6 comments:

  1. Mira guapa, jo sóc casat i del "model 2" i tinc clar que com continui fent el "pardillo", a l'estil com tú el descrius, tanco l'empresa i em passo al "model 1": pit i cuixa.
    Algú t'ha parlat mai de les noies traumatitzades per la figura paterna? Doncs porto un 10 de 10. Totes traumatitzades per pares autoritaris i taxatius. Suposo que la culpa també és de les mateixes mares. I ara les filles es passen el dia vengant-les i lluitant contra no sé què.

    ReplyDelete
  2. Etimat Anònim,

    Lo teu ha de ser un drama de debò perquè ser tio i tancar la parada no passa gairebé mai, si és que no n´hi ha una altra, clar...

    I què dius que fan aquestes noies? quina edat tenen? lo dels pares taxatius i autoritaris, és algo d´abans...has provat un canvi de generació?

    ReplyDelete
  3. El que passa, comprensible anònim, és que estem en territori enemic. Prompte el corolari d'aquest bloc pot arribar a ser "no hi ha dones frígides, són homes inexperts" (si limitem la cosa a les relacions heteros vull dir) i el que ens cal és llegir amb precaució a la nostra deesa i si t'animes, contra-atacar amb un bloc de tios on expliquem la (nostra) veritat de la vida ;-P

    PS: Misa, Malgrat ser víctima recurrent (jo sols no, els meus) dels teus post, cada dia m'agrades més.

    ReplyDelete
  4. Estimat Monyofiné,

    Gràcies.

    Aprofito per avançar-vos que aquí hi haurà bofetades per tothom.

    Casualment ara per ara, us ha tocat a vosaltres ;)

    Però per nosaltres arribaràn ben aviat TIC TAC TIC TAC...

    ReplyDelete
  5. Felicitats per les bandades de bofetades que obres amb aquesta obra; per que, per sort o per desgràcia, enmarcada o no amb termes ingeniosos, IT, digitals i/o "2.0"... porta anys i anys repetint-se... ay con La repetición- apelo no a Freud. A la Psicología, al Psicoanálisis...o simple: al ser humano en general

    Siento, o no, estar de acuerdo con todas aquellas personas que crean que el niño (hombre) es tratado por la madre (Manzana=APple o no) como el Rey de la casa. Esto ha sucedido por los siglos de los siglos...y tanto es así como que el hombre distinto a la mujer...leamos un poquito queridos antes de dar nuestro punto crítico al debate...

    A mi parecer la Blogger lleva toda la razón pero ...

    Matizo: puede....que si la madre (Itunes?) hace un buen trabajo interior...introspectivo...evite dejar que su hijo varón caiga en uno de los dos modelos que define la (piropo va) super Blogger Pero: yo pondría más....yo haría una tabla dinámica o un Grupo de Facebook...para definir cuántos modelos de hombres hay....

    de mujeres también. Apuesto por el uno por uno.

    Pero siempre y más en nuestra época. Gracias por escribir sobre este tema. Que me sirve para recordar algo que escribí pero no me atrebo a abrir un blog...."...que lo entienda su madre!”, ésta serie, parece estar siempre presente.
    Si se trata de un gap en mi desarrollo, si me he convertido en una escapa-sudokus o si en vez de inmaduros debiera poner más hombres en mi vida..." Lo dejo ahí.

    Mucho tenemos que ver las mujeres en el desarrollo de los hombres y que me avale el refrán (que si el río suena....) "Detrás de un gran hombre..."

    De mujeres: acepto, hay de todos los colores. De hay que los hombres...salgan como salen!

    ReplyDelete
  6. Estimat anònim, Estimada anònima,

    Em refereixo així a vosaltres perquè crec en un 80% de probabilitat, que es deuen haver unit dos comentaris en un o a saber què.
    Arrel de tanta bofetada i sexe tenim acollonit al blogspot, pobre paio.

    Bé, al primer Anònim, al que disfruta amb les bandades de bofetades, rebent-les, tornant-les i veient com les reben els altres, dir-te que les actualitzacions no fa pas tans anys que passen, és per això que les dones de la meva generació i superiors estem en etapa de trànsit i trobem tanta ferralla...

    A l´Anònima, estimada Anònima, el "que lo entienda su madre" ha de veure la llum. No ens el podem perdre!

    Tema models, és complicat, segurament hi ha patrons de comportament coincidents, però com bé apuntes el risc a caure en tendències simplistes és massa elevat...jo em quedo amb el tu a tu.

    Sobre els inmadurs i si nosaltres ens tornem igual d´inmadures? què passaria? funcionaria el món?

    I lo de seguir provant per trobar un home...hi ha moltes coses a la vida que només són qüestió d´estadística... i si no, sempre et quedarà això: "Fail, fail again, fail better" per Samuel Beckett.

    Sort, no defalleixis mai

    Artemisa

    ReplyDelete