Si els catalans avui dia som un poble amb l´autoestima baixa i amb caràcter perdedor ho debem bàsicament a tres funestes costums.
1. EL TIÓ DE NADAL
2. 11 de SETEMBRE
3. CULEBROTS de TV3
Costums aparentment innocents que a casa nostra es mantenen com si res, es lloen, es celebren i fins i tot es transmeten de pares a fills. Costums que a qualsevol altre lloc d´autoestima mitjana i esperit guanyador haguéssin estat eliminades del costumari.
Analitzem-les:
TIÓ DE NADAL: Un tió de Nadal és tècnicament una soca de fusta que caga regals.
D´acord que la fantasia i la imaginació dels nostres petits és algo que s´ha de fomentar, però no per aquesta via, a més, conceptualment fa fàstic només veure-ho.
En primer lloc, per un anus no hi surten més que restes que fan pudor i que ningú les vol. D´un anus, ningú que es presti en vol res sortint. Perquè tot el que hi surt és lleig i tuf.
Així doncs, perquè un petit català ha de prendre allò que surt de l´anus com a un regal i estar-ne content?
És més, perquè un petit català ha d´esperar tot l´any per estomacar una soca de fusta i rebre un regal d´allà on la merda fa acte de presència? Sincerament, no ho entenc.
Això, només això, aquest sol fet explica totes les nostres lluites pel finançament de Catalunya dels últims anys, on ens donaven merda i n´estavem contents i perquè?
Fàcil, perquè catalans som així, perquè de ben petitets ens ensenyen a estar contents amb un cagarro.
Alternatives: qualsevol altra celebració que reflexi valors positius, com l´esforç i l´exigència d´un mateix i cap als demés. Plantar una llavor, regar-la per a que dóni regals... qualsevol cosa digna, valenta i honorable.
11 de SETEMBRE: La perversió continua quan fem de la derrota una festa a casa nostra.
Celebrar una derrota és jugar al món alrevés, un sense sentit. És dir a la resta del món que a tu t´és tot ben igual i que les regles del joc per tu són diferents.
Això a més d´abaixar l´autoestima, en la situació econòmica actual, és perillossísim. Per a un actor econòmic internacional, aquesta postura només fa que augmentar el risc país, augmentar la desconfiança i al apujar els nostres costsos de financiació, costos que a la llarga tots paguem, d´una via o una altra.
Alternatives: tenint en compte que la història l´han escrit els guanyadors, i que un poble de guanyadors, mai, mai, mai centraria a celebrar la seva festa Nacional en una derrota, la Diada ha de ser algo gran, algo que recordi una gran fita, que demostri que vàrem ser capaços d´aconseguir alguna cosa de profit, de fer algo, de construir, d´aconseguir.
Que de coses que hem fet bé hi ha moltes. Deixem enrere els temps grisos, fora victimisme i endavant esforç i treball. Pensem una altra festa, i al cap i a la fi, aquesta només fa 30 anys que la celebrem.
Des de la primera linea de tren, la Revolució Industrial, Narcís monturiol passant per milers d´invents i fites aconseguides. Pensem-hi.
CULEBROTS DE TV3: van començar com un entreteniment innovador i han acabat forjant un caràcter:
- A Catalunya s´hi ve a patir - .
Des del 94 tota una generació de catalans que només ha vist com sistemàticament, el petit star system català es repartia el paper d´estomacador de la Vilarassau.
Desgràcies, desgràcies i res més que desgràcies és el que ens porta la nostra tele pública.
Un contingut tan baix com poc original fa que un catalanet mitjà pensi que no estarà enlloc com a casa, si tot són desgràcies allà fora, per què he de sortitr? hi ha un món feréstec que no paga la pena descobrir.
- Ai marona, quina por!-.
La importància dels mitjans és capdal.
Alternatives: una sèrie de on es reflexin valors com l´emprenedoria, el tirar endavant, la valentia, l´arriscar-se, l´aprendre dels fracassos i de les cagades, on llueixin personatges valents i resolutius que mirin endavant al món amb esperit de superació i de lluita i sense por a la vida.
Dit això, bon any per tothom
Fins la propera setmana
Friday, December 31, 2010
Monday, December 20, 2010
NADAL
Estimats amics, coneguts i propers; Hola a totes i tots,
Els que em coneixeu sabeu que no sóc gaire amiga de fer el que toca, perquè toca i quan toca.
Quan em llevo rebregada com una qualsevol, després d´una nit qualsevol, passo de dissimular la mala cara, em vesteixo d´Stone -de digna amiga d´en Keith-, em despentino encara més i surto de casa cap a la Mauri a incomodar a la primera fornada de iaies de les 8,00. Això que a alguns els semblarà horrorós, per mi té el seu punt de gràcia, m´agrada.
I ara ve Nadal. L´inevitable Nadal.
A mi no és que m´encanti especialment el Nadal, més aviat em posa nerviosa perquè no tinc manera d´aparcar a la vora de casa i poder baixar amb certa dignitat les bosses del Bonpreu.
Dignitat vol dir que no se´m trenqui la bossa i comencin a rodolar les taronjes carrer avall, cosa que provoca que en dos segons et vegis deixant el cotxe tot obert al xamfrà (claus posades) i corrent rere les taronges afinant la vista per veure on han anat a parar i acotxant-te cada dos per tres per collir-les de terra amb gent mirant i algú que t´ajuda. Si a tot això li sumes fred, talons de 8 cm i una faldilleta justa, la escena és divertida però poc elegant.
Però això no és tot, el que em malalleteja més és la colla de correus, articles, e-cards i sms que t´envia la gent que durant tot l´any és una cabrona i que ara, amb les festes, fan veure que són bones persones, que s´han transformat de cop i que et desitgen el millor.
Doncs bé, per a tota aquesta colla d´hipòcrites, farsants i incoherents de poca volada, aquí teniu la meva felicitació :
- Aneu-vos-en tots a la merda -.
Heu vist quin domini dels pronoms? amb guionets, eh?
Si algú més s´hi suma, és benvingut/da.
Un cop buidat el pap, passo a dir-vos el que realment vull dir-vos:
Ens agradi o no, el Nadal és una bona època per reflexionar, per fer balanç, per rescatar propòsits, plantejar-nos en de nous, marcar fites i desitjar el millor per tothom i això fet de tot cor i conscientment és bonic.
Així que espero que tots vosaltres sigueu feliços, que us estimeu, que estimeu i que us estimin, que us estimin i que estimeu, que ens estimem tots plegats, estimem-nos els uns als altres, i que els altres estimin als uns. Bé, paro. Que fem contents a aquells que teniu a la vora i que passeu molt bones estones plegats.
I com no, un petit apunt nadalenc de l´Arte:
Deixeu-vos anar, estreneu llenceria bonica (si és bona millor), espelmes a la banyera, música, compreu olis per fer massatges, gaudiu del luxe que és viure i poder compartir-ho. Jo també ho faré.
Petons per tots/tes i Bon Nadal.
P.S.: Ahhhh, i un record molt especial als i les Expats, a tots aquells que seguiu el bloc des de fora i que sou fora. Que casa, encara que ens queixem, és casa i es troba a faltar.
Arteçades
Per cert, la foto, a qui li agradi és d´un dia de novembre a la Costa Brava, dins la copa, Monsieur Pierre Gimonet. El millor de la foto, la companyia.
Saturday, December 11, 2010
EL PODER DEL MEU SEXE
A Salvador Sostres,
Resposta a la publicació de divendres 10.12.10
http://www.salvadorsostres.com/
EL PODER DEL MEU SEXE
“ Als 17 per lligar, deia que encara cap home m´havia pres, perquè quan un català mitjà convergent de sobreDiagonal entreveu que al llit tens més experiència que ell, fuig. S´en va, treu el català covard evita-conflictes que tot català mitjà porta dins i marxa cames ajudeu-me.
És per això que si una vol créixer, experimentar i conéixer-se a sí mateixa en aquesta ciutat ha d´obviar certs comentaris.
El que em fa ser com sóc, puta, segons tu, és la generositat i la fe. Perquè jo de fe en tinc molta i sóc una persona molt generosa. Si no, no correria des dels 16 experimentant el més profund de mi mateixa amb qui s´ho ben mereix i guanya.
Pensaràs que era molt jove, però en aquests àmbits per a la dona, és de vital importància començar jove, perquè la gravetat no perdona, la moda tampoc i la competència és sempre ferotge.
Les generacions que pujen ho fan amb força. No tenen tants dubtes com en teniem les de la meva generació. Nosaltres viviem el conficte missa de dia, puta de nit. Les joves, en canvi, l´han superat.
Saben que per a créixer els és necessari fugir dels patrons paternalistes protectors que tant t´agraden i que no els deixen ser elles mateixes, són conscients del poder que com a dones tenen i creuen en sí mateixes cosa que les fa millors i de retruc ens fa millors a tots.
Només aplicant aquesta seguretat a la pràctica, als estudis i a la feina de cada dia, Catalunya té un futur prometedor gràcies a la lliberalització i llibertinatge de les nostres femelles.
Pel que fa a mi, passada la trentena, l´esperit i la vida llueixen al meu rostre amb més alegria que mai perquè la llibertat i la felicitat de saber qui ets, què vols i lluitar per aconseguir-ho no té preu.
Així que ja veus, cadascú troba el seu camí a la seva manera, unes es fan monges i fan una tesi, altres escriuen, altres ballen i altres follen i si tu has tingut la sort de rebregar-te amb alguna d´elles, dóna´n les gràcies i no ens faltis."
Per a una Catalunya rica i plena.
Salutacions,
Artemisa
Resposta a la publicació de divendres 10.12.10
http://www.salvadorsostres.com/
EL PODER DEL MEU SEXE
“ Als 17 per lligar, deia que encara cap home m´havia pres, perquè quan un català mitjà convergent de sobreDiagonal entreveu que al llit tens més experiència que ell, fuig. S´en va, treu el català covard evita-conflictes que tot català mitjà porta dins i marxa cames ajudeu-me.
És per això que si una vol créixer, experimentar i conéixer-se a sí mateixa en aquesta ciutat ha d´obviar certs comentaris.
El que em fa ser com sóc, puta, segons tu, és la generositat i la fe. Perquè jo de fe en tinc molta i sóc una persona molt generosa. Si no, no correria des dels 16 experimentant el més profund de mi mateixa amb qui s´ho ben mereix i guanya.
Pensaràs que era molt jove, però en aquests àmbits per a la dona, és de vital importància començar jove, perquè la gravetat no perdona, la moda tampoc i la competència és sempre ferotge.
Les generacions que pujen ho fan amb força. No tenen tants dubtes com en teniem les de la meva generació. Nosaltres viviem el conficte missa de dia, puta de nit. Les joves, en canvi, l´han superat.
Saben que per a créixer els és necessari fugir dels patrons paternalistes protectors que tant t´agraden i que no els deixen ser elles mateixes, són conscients del poder que com a dones tenen i creuen en sí mateixes cosa que les fa millors i de retruc ens fa millors a tots.
Només aplicant aquesta seguretat a la pràctica, als estudis i a la feina de cada dia, Catalunya té un futur prometedor gràcies a la lliberalització i llibertinatge de les nostres femelles.
Pel que fa a mi, passada la trentena, l´esperit i la vida llueixen al meu rostre amb més alegria que mai perquè la llibertat i la felicitat de saber qui ets, què vols i lluitar per aconseguir-ho no té preu.
Així que ja veus, cadascú troba el seu camí a la seva manera, unes es fan monges i fan una tesi, altres escriuen, altres ballen i altres follen i si tu has tingut la sort de rebregar-te amb alguna d´elles, dóna´n les gràcies i no ens faltis."
Per a una Catalunya rica i plena.
Salutacions,
Artemisa
Monday, December 6, 2010
PORTA, CADENA, TAPA
Emocionada i contenta per l´èxit del documental "Bicicleta, cullera, poma", ara ens toca la continuació lògica: "Porta, cadena, tapa". Perquè hi ha coses que no s´han d´oblidar.
Per fer-ho entenedor començaré pel principi dels principis.
Si a la Terra hi ha vida humana, és perquè algú s´ ha pres la molèstia que n´hi hagi o perquè un cúmul de circumstàncies han fet que existim. A saber...
El cas és que un bon dia, l´Univers, tot plegat, va fotre un gran pet, altrament dit Big bang i va donar forma a la Terra.
Fruit del pet, primer de tot, hi hagueren molts anys de boira, boira de partícules (que potser fins i tot feien flaira).
Fins que un gran dia passada la boira, va arribar la vida molecular; vida de minúscules partícules, que un altre gran dia van ajuntar-se per formar éssers animals simples i aquests més endavant va formar animals compostos.
I els animals, van evolucionar, creant espècies diverses, i d´aquests en va sorgir l´home.
L´home que un bon dia sortí de la cova cercant aliment i escalf i caminà arreu de la Terra. L´home que arribat un cert grau de coneixement i de domini del medi, s´assentà allà on li agradà viure i gràcies a l´eforç dels companys i companyes de la tribu, descobrí el foc, la caça, l´horticultura així com tècniques per a millorar l´entorn de la cova, altrament dit interiorisme primerenc, i com no, al cap de poc aparegué la cultura, l´escriptura.
Les primeres lleis amb Hammurabi a Mesopotàmia, el pas del Mite al Logos liderat per la gran Grècia, la monumental Roma, el misteriós Egipte.
La civilització.
I gràcies a tots, a tots els què van col.laborar des dels inicis de la humanitat aportant millores a les nostres vides i a l´entorn tenim ara un món còmode, fàcil i net (o part del món).
I és per això i gràcies al temps i la dedicació a pensar les coses, que ara, als nostres dies vivim a pisos o cases, podem gaudir de tota mena de luxes com el clavegueram, l´aigua calenta, la calefacció, llibres i fins i tot portes, discretes i subtils amigues veladores de les nostres intimitats.
I és ara, quan després de tot aquest raonament em pregunto, i tot això? Perquè?
Perquè tot aquest esforç de la humanitat per eliminar lo ferèstec i lo desagradable si quan aneu al WC no tanqueu la porta per anar a cagar????
És que no respecteu la feina, el bon gust i la dedicació dels nostres avantpassats? És que no respecteu els anys i anys de disseny, d´idees, d´innovació de cultura, de filosofia, de distingir entre què és lleig i què és maco?
És que no sabeu que si hi ha una porta a un cert lloc, és perquè anys abans milions de ments pensants han decidit que cal posar-hi una porta?
O és que potser no us adoneu que veure a la parella en posició gallina, fent força i aclucant els ulls fa que se´t passin les ganes de tot?
I quan dic tot, dic TOT.
Adoneu-vos, és crític, i si no em creieu, feu cas al marqueting, quants anuncis a diaris o revistes he vist amb gent que caga? veieu ara que això no ven?
Us adoneu que la primera crisi de parella comença aquí amb la porta, segueix amb la tapa i tanca amb la cadena?
Així doncs, un cop avisats i conscients ara de la gran feina de l´humanitat per considerar a posar una porta allà on toca, decidim- nos a ser intel.ligents, a fer-los cas i a tancar d´ara endavant la punyetera porta del WC.
Fins la propera setmana
Per fer-ho entenedor començaré pel principi dels principis.
Si a la Terra hi ha vida humana, és perquè algú s´ ha pres la molèstia que n´hi hagi o perquè un cúmul de circumstàncies han fet que existim. A saber...
El cas és que un bon dia, l´Univers, tot plegat, va fotre un gran pet, altrament dit Big bang i va donar forma a la Terra.
Fruit del pet, primer de tot, hi hagueren molts anys de boira, boira de partícules (que potser fins i tot feien flaira).
Fins que un gran dia passada la boira, va arribar la vida molecular; vida de minúscules partícules, que un altre gran dia van ajuntar-se per formar éssers animals simples i aquests més endavant va formar animals compostos.
I els animals, van evolucionar, creant espècies diverses, i d´aquests en va sorgir l´home.
L´home que un bon dia sortí de la cova cercant aliment i escalf i caminà arreu de la Terra. L´home que arribat un cert grau de coneixement i de domini del medi, s´assentà allà on li agradà viure i gràcies a l´eforç dels companys i companyes de la tribu, descobrí el foc, la caça, l´horticultura així com tècniques per a millorar l´entorn de la cova, altrament dit interiorisme primerenc, i com no, al cap de poc aparegué la cultura, l´escriptura.
Les primeres lleis amb Hammurabi a Mesopotàmia, el pas del Mite al Logos liderat per la gran Grècia, la monumental Roma, el misteriós Egipte.
La civilització.
I gràcies a tots, a tots els què van col.laborar des dels inicis de la humanitat aportant millores a les nostres vides i a l´entorn tenim ara un món còmode, fàcil i net (o part del món).
I és per això i gràcies al temps i la dedicació a pensar les coses, que ara, als nostres dies vivim a pisos o cases, podem gaudir de tota mena de luxes com el clavegueram, l´aigua calenta, la calefacció, llibres i fins i tot portes, discretes i subtils amigues veladores de les nostres intimitats.
I és ara, quan després de tot aquest raonament em pregunto, i tot això? Perquè?
Perquè tot aquest esforç de la humanitat per eliminar lo ferèstec i lo desagradable si quan aneu al WC no tanqueu la porta per anar a cagar????
És que no respecteu la feina, el bon gust i la dedicació dels nostres avantpassats? És que no respecteu els anys i anys de disseny, d´idees, d´innovació de cultura, de filosofia, de distingir entre què és lleig i què és maco?
És que no sabeu que si hi ha una porta a un cert lloc, és perquè anys abans milions de ments pensants han decidit que cal posar-hi una porta?
O és que potser no us adoneu que veure a la parella en posició gallina, fent força i aclucant els ulls fa que se´t passin les ganes de tot?
I quan dic tot, dic TOT.
Adoneu-vos, és crític, i si no em creieu, feu cas al marqueting, quants anuncis a diaris o revistes he vist amb gent que caga? veieu ara que això no ven?
Us adoneu que la primera crisi de parella comença aquí amb la porta, segueix amb la tapa i tanca amb la cadena?
Així doncs, un cop avisats i conscients ara de la gran feina de l´humanitat per considerar a posar una porta allà on toca, decidim- nos a ser intel.ligents, a fer-los cas i a tancar d´ara endavant la punyetera porta del WC.
Fins la propera setmana
Monday, November 29, 2010
INNOVANT
En aquest segle, hem innovat i millorat molt i en molts àmbits, però hi ha un que ha quedat al marge: el lligar, el clàssic "face to face" i la cita on es desenvolupa.
I després d´anys de recerca puc dir-vos que una cita o una trobada de desconeguts que volen lligar és una opereta avorrida, decebedora i previsible
Per què? i què ho fa això?
En primer lloc, la previsibilitat, no hi ha res pitjor que quedar amb algú i saber exacatament què passarà . El protocol d´actuació és sempre igual.
En segon lloc, la tensió, no hi ha res pitjor que la calma tensa d´un sopar on saps del cert que el paio es pregunta minut rere minut -sucaré o no sucaré avui?- I això fa que la conversa i la comunicació no verbal siguin nefastes
I en tercer lloc hi afegiria l´avorriment i la predictibilitat, perquè coma dona, saps que tu esculls si follaràs o no follaràs avui i saps també que aquest mitjamerda, no hauria de passar la nota de tall, però et veus obligada a fer campana de gaus perquè tu ja fa una setmana que t´imagines que el desconegut no és un mitjamerda, si no l´home de la teva vida, i és per això que avui estrenes llenceria, que t´has depilat i que tens la casa neta, i clar, davant això, no et queda més que el Braveheart: - "no nos hemos vestido así para nada"-
I amb dos copes, dius: "Endavant".
Així doncs, per a fer la vida més fàcil, innovem, fem que sigui millor, o si més no diferent. Com sempre, Artemisa, al servei del País.
La proposta és la següent, davant una imaginació desbordant que genera grans espectatives i la constatació de la realitat i la posterior xafada de guitarra, us proposo que follem primer i xerrem després.
Veureu, tot són aventatges, i a vosaltres no crec que us vingui d´aquí, és tot més net, més clar i més barato i fins i tot sostenible.
Així evitem la conversa de les respectives venudes de moto, un descans psicològic important i evitem talls de digestió (que de tant sopar, si després et mous, és possible que algo se´t posi malament) un risc físic a tenir en compte.
I si és que cal xerrar algo, que siguin només temes importants : -com estàs? Va bé? Aquí? O allà?-
És aquesta la millor manera d´acomplir un somni sense trencar-lo i en acabat, ara sí, xerrem.
Que després veus que no sap ni parlar? doncs res de sopar i a fer via, i de passada al cap de ´any de ben segur que t´estalvies uns bons quartuuus!
I és que això d´innovar, és un txollo, no???
Fins la propera setmana.
I després d´anys de recerca puc dir-vos que una cita o una trobada de desconeguts que volen lligar és una opereta avorrida, decebedora i previsible
Per què? i què ho fa això?
En primer lloc, la previsibilitat, no hi ha res pitjor que quedar amb algú i saber exacatament què passarà . El protocol d´actuació és sempre igual.
En segon lloc, la tensió, no hi ha res pitjor que la calma tensa d´un sopar on saps del cert que el paio es pregunta minut rere minut -sucaré o no sucaré avui?- I això fa que la conversa i la comunicació no verbal siguin nefastes
I en tercer lloc hi afegiria l´avorriment i la predictibilitat, perquè coma dona, saps que tu esculls si follaràs o no follaràs avui i saps també que aquest mitjamerda, no hauria de passar la nota de tall, però et veus obligada a fer campana de gaus perquè tu ja fa una setmana que t´imagines que el desconegut no és un mitjamerda, si no l´home de la teva vida, i és per això que avui estrenes llenceria, que t´has depilat i que tens la casa neta, i clar, davant això, no et queda més que el Braveheart: - "no nos hemos vestido así para nada"-
I amb dos copes, dius: "Endavant".
Així doncs, per a fer la vida més fàcil, innovem, fem que sigui millor, o si més no diferent. Com sempre, Artemisa, al servei del País.
La proposta és la següent, davant una imaginació desbordant que genera grans espectatives i la constatació de la realitat i la posterior xafada de guitarra, us proposo que follem primer i xerrem després.
Veureu, tot són aventatges, i a vosaltres no crec que us vingui d´aquí, és tot més net, més clar i més barato i fins i tot sostenible.
Així evitem la conversa de les respectives venudes de moto, un descans psicològic important i evitem talls de digestió (que de tant sopar, si després et mous, és possible que algo se´t posi malament) un risc físic a tenir en compte.
I si és que cal xerrar algo, que siguin només temes importants : -com estàs? Va bé? Aquí? O allà?-
És aquesta la millor manera d´acomplir un somni sense trencar-lo i en acabat, ara sí, xerrem.
Que després veus que no sap ni parlar? doncs res de sopar i a fer via, i de passada al cap de ´any de ben segur que t´estalvies uns bons quartuuus!
I és que això d´innovar, és un txollo, no???
Fins la propera setmana.
Monday, November 22, 2010
ESSÈNCIES
Tot i tots tenim la nostra essència. Allò que ens fa "ser", aquella màgia amb la qual, sense nosaltres saber-ho, deixem la nostra empremta sobre coses i persones, allò que ens fa diferents els uns dels altres, en definitiva, el què ens fa ser "nosaltres".
Doncs bé, tot això és molt bonic fins que et topes amb algú el qual o la qual la seva essència consisteix a modificar les essències dels/les altres.
- A fer cagar la pastoreta-
La cosa, normalment passa que ni t´adones, caus a les seva trampa de cop i inconscient. Hi ha pobrets i pobretes que se n´adonen quan és tard, encara que, mai és prou tard per recuperar-se a un/a mateix/a, encara que tinguis cinc o sis criatures.
Els canvia-essències i les canvia-essències, saben perfectament com fer-ho, perquè ho porten a l´essència, que és com la sang, inicien l´actuació quan un abaixa la guàrdia, que és més o menys als tres anys.
Comencen per les coses més petites i de les petites passen a les mitjanes i de les mitjanes passen a les grans, i ho fan molt i molt bé, perquè tu vas cedint poc a poc sense adonar-te vas abaixant el cap fins que directament poses el cul, i és allà quan arriba l´hora del Bunga-Bunga allò que tant els agrada, és allà on disfruten endinyant-la i reendinyant-la.
El plaer que senten els és inversament proporcional a la teva essència, quan més "tu" has estat i més t´han canviat, més disfruten els perversos. I per a fer la festa millor, no només hi participen ells si no que conviden a le les seves amistats canvia-essències amb les seves respectives víctimes, i allà tots suats, acaben fruint de la festa com bojos, fent que Can Berlusconi al seu costat sigui un pati de cole.
Com evitar-ho? és complicat, perquè és important estar sempre a l´aguait i ells/elles en saben molt, però hi ha maneres de fer-ho.
Un bon dia, com si res:
- Arte, pots tapar el gel de bany, Carinyuuuuu
- No l´he tapat en tres anys, què li passa ara al gel de bany, Carinyuuuu?
- Arte, que m´agrada tancat, Carinyuuuuuu
- Ahhh, bé, doncs si et fa feliç que el tapi doncs valeee, tapat Carinyuuuu
- Gràcies Carinyuu
- De res Carinyuuuuuu
Dia següent, et lleves i com és d´esperar t´oblides del nou costum, clar:
- Arte, quantes vegades t´he dit que tapis el gel de bany?
- Ayyy, perdona, tapat!! Carinyu??? Eiii???
- Silenci (per fer-te sentir malament, això ho fan servir molt...són llestos/tes, les saben totes)
LOCAL 0 - VISITANT 1
Al cap de poc, un altre dia, com si res:
- Arte, ets una desendreçada, mira que tenir-ho tot per allà,escampat, un dia no trobaràs res, o ves a saber igual perdràs el cap, i quina marranada, mira com tens el cotxe, ple de trastos, uff i el maleter, però si hi ha de tot aquí dins, i de petita ja eres igual? I la teva mare? Què feia?
- Al cole em feien quedar més tard de les 5 de la tarda per endreçar el pupitre. La meva mare feia com tu, queixar-se, i si segueixes mirant el que hi ha al maleter del cotxe és possible que topis amb el meu ex-noviu envasat al buit i tallat a bocinets. Que era maco, però venia a ser una mica com tu, un pesat maniàtic de l´ordre, però menys, eh? Amb carinyu, Carinyuuuuu.
LOCAL 1- VISITANT 1
- Arte, vols deixar l´ordinador d´una vegada? Sempre escrivint sempre escrivint, n´estic fins els nassos
- Carinyuuuu, t´en recordes que et vas enamorar d´una escriptora?, doncs resulta que sóc jo i estic escrivint!
- Arte, no diguis tonteries, tu mai escriuràs un best seller, a veure si t´adones d´una vegada, creixes i entres al món dels grans, on la gent es casa, té fills i tenen feines normals on cada mes cobren i gràcies a això, el banc els dóna una hipoteca.
- Gràcies Carinyu, sempre donant suport. Em sorprèn que encara ara no em coneguis, escric perquè m´agrada, perquè em surt de dins i perquè sóc així, no ho puc evitar. Si escriuré algo de qualitat o no, no ho sé.
Casar-te i tenir fills? està molt bé, sempre que ho facis no perquè tu vols i jo vullno perquè toca o perquè és el que la gent normal fa.
I ara que dius això, ara per ara, amb tu no m´hi veig i el sol fet de pensar en la hipoteca em fa venir vasques.
Carinyu, no et vull fer perdre el temps.
LOCAL 2 - VISITANT 1
I disgust al canto que sorprenentment passa més aviat del que penses, tant per l´un com per l´altre perquè per fortuna, el món no s´acaba i l´essència continua, tu seràs tu i ell o ella, trobaràn a algú altre a qui canviar...
Fins la propera setmana
Doncs bé, tot això és molt bonic fins que et topes amb algú el qual o la qual la seva essència consisteix a modificar les essències dels/les altres.
- A fer cagar la pastoreta-
La cosa, normalment passa que ni t´adones, caus a les seva trampa de cop i inconscient. Hi ha pobrets i pobretes que se n´adonen quan és tard, encara que, mai és prou tard per recuperar-se a un/a mateix/a, encara que tinguis cinc o sis criatures.
Els canvia-essències i les canvia-essències, saben perfectament com fer-ho, perquè ho porten a l´essència, que és com la sang, inicien l´actuació quan un abaixa la guàrdia, que és més o menys als tres anys.
Comencen per les coses més petites i de les petites passen a les mitjanes i de les mitjanes passen a les grans, i ho fan molt i molt bé, perquè tu vas cedint poc a poc sense adonar-te vas abaixant el cap fins que directament poses el cul, i és allà quan arriba l´hora del Bunga-Bunga allò que tant els agrada, és allà on disfruten endinyant-la i reendinyant-la.
El plaer que senten els és inversament proporcional a la teva essència, quan més "tu" has estat i més t´han canviat, més disfruten els perversos. I per a fer la festa millor, no només hi participen ells si no que conviden a le les seves amistats canvia-essències amb les seves respectives víctimes, i allà tots suats, acaben fruint de la festa com bojos, fent que Can Berlusconi al seu costat sigui un pati de cole.
Com evitar-ho? és complicat, perquè és important estar sempre a l´aguait i ells/elles en saben molt, però hi ha maneres de fer-ho.
Un bon dia, com si res:
- Arte, pots tapar el gel de bany, Carinyuuuuu
- No l´he tapat en tres anys, què li passa ara al gel de bany, Carinyuuuu?
- Arte, que m´agrada tancat, Carinyuuuuuu
- Ahhh, bé, doncs si et fa feliç que el tapi doncs valeee, tapat Carinyuuuu
- Gràcies Carinyuu
- De res Carinyuuuuuu
Dia següent, et lleves i com és d´esperar t´oblides del nou costum, clar:
- Arte, quantes vegades t´he dit que tapis el gel de bany?
- Ayyy, perdona, tapat!! Carinyu??? Eiii???
- Silenci (per fer-te sentir malament, això ho fan servir molt...són llestos/tes, les saben totes)
LOCAL 0 - VISITANT 1
Al cap de poc, un altre dia, com si res:
- Arte, ets una desendreçada, mira que tenir-ho tot per allà,escampat, un dia no trobaràs res, o ves a saber igual perdràs el cap, i quina marranada, mira com tens el cotxe, ple de trastos, uff i el maleter, però si hi ha de tot aquí dins, i de petita ja eres igual? I la teva mare? Què feia?
- Al cole em feien quedar més tard de les 5 de la tarda per endreçar el pupitre. La meva mare feia com tu, queixar-se, i si segueixes mirant el que hi ha al maleter del cotxe és possible que topis amb el meu ex-noviu envasat al buit i tallat a bocinets. Que era maco, però venia a ser una mica com tu, un pesat maniàtic de l´ordre, però menys, eh? Amb carinyu, Carinyuuuuu.
LOCAL 1- VISITANT 1
- Arte, vols deixar l´ordinador d´una vegada? Sempre escrivint sempre escrivint, n´estic fins els nassos
- Carinyuuuu, t´en recordes que et vas enamorar d´una escriptora?, doncs resulta que sóc jo i estic escrivint!
- Arte, no diguis tonteries, tu mai escriuràs un best seller, a veure si t´adones d´una vegada, creixes i entres al món dels grans, on la gent es casa, té fills i tenen feines normals on cada mes cobren i gràcies a això, el banc els dóna una hipoteca.
- Gràcies Carinyu, sempre donant suport. Em sorprèn que encara ara no em coneguis, escric perquè m´agrada, perquè em surt de dins i perquè sóc així, no ho puc evitar. Si escriuré algo de qualitat o no, no ho sé.
Casar-te i tenir fills? està molt bé, sempre que ho facis no perquè tu vols i jo vullno perquè toca o perquè és el que la gent normal fa.
I ara que dius això, ara per ara, amb tu no m´hi veig i el sol fet de pensar en la hipoteca em fa venir vasques.
Carinyu, no et vull fer perdre el temps.
LOCAL 2 - VISITANT 1
I disgust al canto que sorprenentment passa més aviat del que penses, tant per l´un com per l´altre perquè per fortuna, el món no s´acaba i l´essència continua, tu seràs tu i ell o ella, trobaràn a algú altre a qui canviar...
Fins la propera setmana
Monday, November 15, 2010
COSES QUE NO VULL SABER
Existeix la creença que a la parella se l´ha de conéixer i se n´ha de saber tot d´ell/ella.
Doncs no és cert, i a més de no ser cert, no cal, i no cal perquè mai acabes de conéixer del tot a algú.
Si amb prou feines et coneixes a tu mateix/a durant el curs de la vida, com has de poder conéixer a l´altre?
És per això, que hi ha una sèrie de preguntes que fer-les no duu enlloc, és més, s´han d´evitar perquè davant la no pertinent pregunta, si un és intel.ligent respondrà mentint i si és sincer la relació s´acaba.
Doncs bé, comencem:
1."Quantes relacions has tingut?"
Aquesta és típica a les beceroles i és la pitjor de totes. És una pregunta que si un/a la pren seriosament, només es pot respondre amb una bateria de repreguntes del tipus:
- "Què vols dir amb relacions? Rotllos, ligues, nòvius o platònics? "
Al que et re-responen:
- "Amb qui hagis tingut sexe"
Lo que evidentment, es torna a respondre amb una altra bateria de re-re-repreguntes del tipus:
- "Què vols dir amb sexe? oral? tradicional? tàntric? amb orgasme consumat? amb orgasme femení i masculí consumat? orgasme simultani? i punteta-ditet conten? perquè et refereixes a individual o en grup? 2.0 hi entra? i Telefònic?
Amb aquesta resposta, a base de preguntes, tant el català mitjà com la catalana mitjana, ja n´han tingut prou, i ni tan sols et deixen que acabis de concretar si la pregunta anava referida a persones del sexe contrari o del mateix sexe, i clar, tu et quedes allà desubicada, perquè a més de tenir la barra de preguntar intimitats van i s´enfaden, i ho fan molt abans que tu comencis a fer números amb els ditets i fent memòria mirada amunt.
I la gran qüestió, perquè s´enfaden la catalana i el català mitjà?
Fàcil, perquè com a catalanets de bé que són, volen sentir:
-"Una, o dues màxim, amb el noviu/a de tota la vida i un rotllet després que ho deixéssim, així com per treure´m el mal gust, ja saps"-
Volen tenir la sensació que estem encara per estrenar, i en cas masculí, ell vol sentir que ella no en sap més de temes de llit que ell i que no s´ho ha passat tant bé com ell., i que per tant, no és el que ell mateix consideraria una marranota.
2. "Perquè ho vas deixar amb el teu/teva ex?"
Una pregunta així, no té resposta a priori. La complexitat del perquè un deixa algo es tan gran que no sempre es pot resumir amb paraules, normalment és un cúmul de detalls, de sensacions, de coses que durant un cert temps no et barrufen i que combinats amb la veueta interior, acaben per fer extendre el finiquito.
Però amb aquesta pregunta, qui pregunta, es vol garantir que no surt amb un fill de puta o filla de puta i que no repetirà l´estratègia anterior. És una pregunta que delata un dissortat mecanisme de protecció.
Per tant, la resposta correcta a la pregunta que no s´ha de formular és:
- "Ho vem deixar perquè es va enamorar d´un altre/a"
Mentre ho dius, has de posar carona compungida. Si no, no val, perquè no li treus el partit que la resposta mereix. La combinació de culpa aliena, de mal i de víctima fa que l´altre abaixi defenses i tot vagi endavant amb més força.
3. "Has estat sempre fidel?"
El mateix, que abans, les relacions són tan complexes i al llarg de la vida passem per tants moments, que simplificar-ho a aquesta pregunta simple i simplista és absurd. El pitjor és que el sol fet de rebatre-la al preguntador o preguntadora genera desconfiança.
Per tant, la resposta correcta és SÍ. Un sí majúscul.
4. "T´ho passes bé al llit amb mi?"
Aquí s´ha d´evitar posar mirada al cel i fer memòria de les experiències anteriors.
Segurament qui t´ho pregunta ho fa per inseguretat o perquè sap evidentemt que no, que és un desastre, per no hi ha lloc a altre resposta:
- "Sí, ets el millor o la millor". Amb tot el convenciment del món. No s´ha de deixar cap escletxa al dubte. Perquè si l´altre ho percep li fa baixar l´autoestima i tornar-la a pujar és complicat i molt cansat.
Amb això donem seguretat i a base de temps farem la cosa millori.
5. "Hi ha algú altre?"
Normalment, quan un fa aquesta pregunta ja sap la resposta. "Sí, afirmatiu, a casa teva hi ha algú més".
En canvi, la resposta que dóna el preguntat o la preguntada és sempre la mateixa:
- "No per favor, com pots pensar aquestes coses"-.
I depenent de com els vagi i de si poden o no pagar lloguer i hipoteca alhora, t´enteraràs o no.
I aquí només tu decideixes què fer si deixar-ho o et menjar-te els dubtes que saps del cert que són les teves pors i les teves realitats.
Fins la propera setmana
Doncs no és cert, i a més de no ser cert, no cal, i no cal perquè mai acabes de conéixer del tot a algú.
Si amb prou feines et coneixes a tu mateix/a durant el curs de la vida, com has de poder conéixer a l´altre?
És per això, que hi ha una sèrie de preguntes que fer-les no duu enlloc, és més, s´han d´evitar perquè davant la no pertinent pregunta, si un és intel.ligent respondrà mentint i si és sincer la relació s´acaba.
Doncs bé, comencem:
1."Quantes relacions has tingut?"
Aquesta és típica a les beceroles i és la pitjor de totes. És una pregunta que si un/a la pren seriosament, només es pot respondre amb una bateria de repreguntes del tipus:
- "Què vols dir amb relacions? Rotllos, ligues, nòvius o platònics? "
Al que et re-responen:
- "Amb qui hagis tingut sexe"
Lo que evidentment, es torna a respondre amb una altra bateria de re-re-repreguntes del tipus:
- "Què vols dir amb sexe? oral? tradicional? tàntric? amb orgasme consumat? amb orgasme femení i masculí consumat? orgasme simultani? i punteta-ditet conten? perquè et refereixes a individual o en grup? 2.0 hi entra? i Telefònic?
Amb aquesta resposta, a base de preguntes, tant el català mitjà com la catalana mitjana, ja n´han tingut prou, i ni tan sols et deixen que acabis de concretar si la pregunta anava referida a persones del sexe contrari o del mateix sexe, i clar, tu et quedes allà desubicada, perquè a més de tenir la barra de preguntar intimitats van i s´enfaden, i ho fan molt abans que tu comencis a fer números amb els ditets i fent memòria mirada amunt.
I la gran qüestió, perquè s´enfaden la catalana i el català mitjà?
Fàcil, perquè com a catalanets de bé que són, volen sentir:
-"Una, o dues màxim, amb el noviu/a de tota la vida i un rotllet després que ho deixéssim, així com per treure´m el mal gust, ja saps"-
Volen tenir la sensació que estem encara per estrenar, i en cas masculí, ell vol sentir que ella no en sap més de temes de llit que ell i que no s´ho ha passat tant bé com ell., i que per tant, no és el que ell mateix consideraria una marranota.
2. "Perquè ho vas deixar amb el teu/teva ex?"
Una pregunta així, no té resposta a priori. La complexitat del perquè un deixa algo es tan gran que no sempre es pot resumir amb paraules, normalment és un cúmul de detalls, de sensacions, de coses que durant un cert temps no et barrufen i que combinats amb la veueta interior, acaben per fer extendre el finiquito.
Però amb aquesta pregunta, qui pregunta, es vol garantir que no surt amb un fill de puta o filla de puta i que no repetirà l´estratègia anterior. És una pregunta que delata un dissortat mecanisme de protecció.
Per tant, la resposta correcta a la pregunta que no s´ha de formular és:
- "Ho vem deixar perquè es va enamorar d´un altre/a"
Mentre ho dius, has de posar carona compungida. Si no, no val, perquè no li treus el partit que la resposta mereix. La combinació de culpa aliena, de mal i de víctima fa que l´altre abaixi defenses i tot vagi endavant amb més força.
3. "Has estat sempre fidel?"
El mateix, que abans, les relacions són tan complexes i al llarg de la vida passem per tants moments, que simplificar-ho a aquesta pregunta simple i simplista és absurd. El pitjor és que el sol fet de rebatre-la al preguntador o preguntadora genera desconfiança.
Per tant, la resposta correcta és SÍ. Un sí majúscul.
4. "T´ho passes bé al llit amb mi?"
Aquí s´ha d´evitar posar mirada al cel i fer memòria de les experiències anteriors.
Segurament qui t´ho pregunta ho fa per inseguretat o perquè sap evidentemt que no, que és un desastre, per no hi ha lloc a altre resposta:
- "Sí, ets el millor o la millor". Amb tot el convenciment del món. No s´ha de deixar cap escletxa al dubte. Perquè si l´altre ho percep li fa baixar l´autoestima i tornar-la a pujar és complicat i molt cansat.
Amb això donem seguretat i a base de temps farem la cosa millori.
5. "Hi ha algú altre?"
Normalment, quan un fa aquesta pregunta ja sap la resposta. "Sí, afirmatiu, a casa teva hi ha algú més".
En canvi, la resposta que dóna el preguntat o la preguntada és sempre la mateixa:
- "No per favor, com pots pensar aquestes coses"-.
I depenent de com els vagi i de si poden o no pagar lloguer i hipoteca alhora, t´enteraràs o no.
I aquí només tu decideixes què fer si deixar-ho o et menjar-te els dubtes que saps del cert que són les teves pors i les teves realitats.
Fins la propera setmana
Monday, November 8, 2010
RUPTURES
O l´art de trencar amb classe
Una cosa important a la vida que ningú t´ensenya ni t´explica és dir i com dir: NO.
El tema no es toca ni a casa ni a l´escola, i menys encara a Catalunya on tothom està
acostumat a passar pel tubo i en el fons, ja va bé que la gent hi passi i no es
queixi gaire, no sigui que si n´aprenem, comencem a dir "això no barrufa".
A la relació de parella, el dir NO, es transforma oficialment en aprendre a
dir, de la millor manera possible, elegantment i amb classe:
NO, ja no m´agrades
NO, tu i jo ja no sortim
NO, jo per aquí no hi passo
Com dir-ho bé? Complicat però no impossible.
Diuen que rebutjar a algú o dir NO és difícil perquè tant fa mal a qui ho
diu com qui ho rep. La connexió neuronal del cervell és la mateixa que la del dolor físic.
Això explicaria moltes cagades rastreres exteses i d´ús pròpiament català, com per exemple:
Trencar per email, des de l´email de la feina i en horari de feina.
Enviar un simple sms 0,15 € .
Una bruta trucada, horari de tarifa plana de 18.00 a 0.8.00
O la pitjor de totes, no agafar el telèfon mai més d´un dia per l´altre.
He de dir, que tot això, totes aquestes maniobres per no dir marranades fruit de la covardia i de la
inmaduresa, són pròpies dels homes. Encara que reconec que hi ha de tot i que potser alguna camarada de gènere les ha fet servir.
Com això és un bloc constructiu, vull entendre que tot lo d´abans són accidents fruit de la bona fe, perquè us fa mal i no voleu fer mal, però sapigueu que senten fatal, així que des d´avui s´ha acabat el peixet. Des d´ara, NO hi ha excusa per deixar i ser deixats elegantment.
Aquí tenim un recull de tècniques per trencar, per desempellagar-nos, per desfer-nos i independitzar-nos d´aquella relació que ens oprimeix, que no ens deixa créixer i que ens xucla la sang. - Mira, això em sona, igual que Madriz-.
Les tècniques són fruit d´anar aprenent sobre la marxa. De ben segur que potser algunes i alguns de vosaltres en teniu millors, així que, donat el cas, us prego que les compartiu amb la resta de nosaltres.
Comencem recordant al personal que la millor fi que li podem donar a una relació és no
començar-la, ara, un cop hem patinat i ens hem fotut de peus a la galleda hi ha vàries opcions a escollir que variaràn depenent de qui tenim al davant i a quina part del territori ens trobem:
1. A IKEA + RONDES DIA FESTIU: Hi has d´anar amb cotxe per les zones més congestionades de la ciutat, si és rural fotent mil i una voltes per camins de tractor i sèquies. Sense dinar, arribes per dinar allà, a Ikea, al restaurantot aquell ple de gent on tot són cues.
Menú: menges una piloteta de carn amb puré de patates i una mermelada impronunciable amb
gust a aranyó o qualsevol cosa dolça d´aquestes que surt d´un matoll de
Suècia. El dinar dels dos, no pot costar més de 9 eurus, beguda inclosa i
fas el gran gestu de pagar, com si fos el Drolma i afegeixes "no, no avui jo, la propera tu".
No falla. 1st Round a favor.
Un cop al circuit de compra, carrega el carro tant com puguis, li dius a l´altre que
ho porti. A tot el que suggereixi l´altre li dius que no. Canseu-vos fent voltes estúpides, surt d´allà a la pitjor
hora, i cap a casa. La conversa sobre la relació l´has de treure a la Ronda.
La Ronda és molt important, és bàsica, de fet, jo només la faig servir per
anar a tallar. No imagino com es tallava a Bcn abans del 92. L´has de fer tota, ja sigui, de
Besòs a Llobregat o de Llobregat a Besòs. Tant se val. Has d´anar a l´Ikea
contrari al de casa teva, a la tercera palmera després del primer tunel encetes la conversa:
- És evident que això nostre no va bé.
No falla. 2nd Round i KO. Victòria!!
2. VOMITADA DIRECTA: Aquesta costa dir-la. Has de provocar un ambient extrany durant un mínim d´una setmana o mes, reduir nombre de emails, missatges, trucades, anar eliminant a les seves amistats del
facebook, prorratejant abraçades, arribant tard, desinterès, oblits, petons a mínims durant 15 dies, etc.
I després, vomitar-ho tot de cop i com puguis en un bar un dissabte a la nit. La frase ha de ser, "ho sento, però no m´hi veig". Tan abans com després de la frase, t´has de desfer en elogis cap a l´altre. Tècnica Sandwich: PA- XORIÇ PINCANTÓ- PA. Embolcallat de pa, tot senta millor.
Imprescindible escollir un bon dia. Dissabte nit és el millor dia per trencar. A l´altre li deixes 24h perquè es
restitueixi abans d´anar a la feina i no faci mala cara. Pot trucar a amics
i amigues diumenge perquè et deixin com un drap brut i com a mínim del cap
de setmana va passar un bon divendres i un bon dissabte. És adient.
A mi, per deixar anar un "no m´hi veig" amb cert glam, reconec que se´m fa difícil i necessito un mínim de 3 copes de Macallan 18 sense gel. Però hi ha riscos, si m´omplen massa el got i supero el
límit, la sinceritat em passa a tonteria, em poso carinyosa, m´oblido del que venia a dir i m´acabo liant un altre cop. Total, que al matí següent estic com el Bill Murray a la peli del temps.
3. SUBROGACIÓ: "He conegut a algú que crec que fa més per a tu que jo, jo vull
el millor per a tu, i crec que ell/ ella són millors que jo per a tu".
Aquesta és una salvatjada per a la gent estàndard amb feines estàndard però, per contra, en determinats ambients resulta que funciona. Ambients postmoderns, lliberals, del món de l´art.
Funciona perquè és evident que si un no està bé l´altre tampoc i,
normalment, no només t´agrada el teu noi, si no també et poden resultar
atractius els amics del teu noi... tant per tant, si aquí ningú té manies, perquè no?
Facebook és aquí molt útil i una gran font d´informació. Si a més la cosa funciona i s´acaben casant, ajuntant o lo que sigui, sempre seràs qui els va presentar... lloc d´honor a la taula i molts agraïments.
4. EM RECLOC O PATEIXO CLAUSURA MODERNA: "He d´estudiar un MBA. Dura 2 anys, ara no puc, no tinc temps per a res. Com això és una secta i el meu camí professional és abans que tot, tu
inclòs/osa, és millor que ho deixem ara i no pateixis. Et trucaré quan l´acabi, i si estàs lliure, si vols, tornem a sortir."
No falla. No l´entenen a la primera, però si és per al teu futur
professional, qui s´atreveix a frenar tan bona iniciativa d´algú que es procura un bon futur?
A més, es veuen com a possibles perceptors dels teus ingressos i dels beneficis que la feina pot donar a dos
anys vista...i de vegades, la repesca fins i tot acaba funcionant i després s´expatrien i tenen fills arreu.
Aquesta cadascú que l´adapti al seu cas, la meva, per exemple és "he d´escriure i em sap greu, ara per ara, no tinc el temps que una persona tan especial com tu mereix..."
5. SINCERITAT TOTAL. aquesta és la última i menys recomanable. Normalment acaba sent una onada de merda tan densa que hi ha poques persones que la sàpiguen surfejar bé, aquesta arriba sempre a sol.licitud i insistència de l´altri.
I clar, com aquí tenim tradició catòlica i el catolicisme insisteix a que hem de dir la veritat...doncs acabem picant, sense ser conscients que la veritat, en una parella, és un tema de dos que perceben coses diferents, és
una veritat parcial on intervenen moltes variables, per tant, tot el que diguis serà subjectiu i l´altre no sempre ho entendrà.
Però bé, donat el cas, si portem dies absents i l´altre no para de preguntar el típic "què et passa?"
Doncs diem la "veritat" però suavet perquè fer mal no és gratis i és completament innecessari.
I sobretot, tinc comprovat que a la gent se li ha de dir el que vol sentir, és pràctic per a tothom i la recuperació és més ràpida i sana. Coses lletjes fora, no ajuden i no duen enlloc més que a fotre el cap com un timbal a amics i amigues i en casos extrems a fer teràpia.
Ahh, a tots aquests discursos, el més important és ser coherent en les decisions i recordar sempre els perquès, no sigui que ens n'oblidem i després pensem que que l´hem cagat, que la memòria és traïdora.
En definitiva, que és important saber entrar, però més encara saber sortir-ne a temps i ritme. Sort.
Fins la propera setmana
Una cosa important a la vida que ningú t´ensenya ni t´explica és dir i com dir: NO.
El tema no es toca ni a casa ni a l´escola, i menys encara a Catalunya on tothom està
acostumat a passar pel tubo i en el fons, ja va bé que la gent hi passi i no es
queixi gaire, no sigui que si n´aprenem, comencem a dir "això no barrufa".
A la relació de parella, el dir NO, es transforma oficialment en aprendre a
dir, de la millor manera possible, elegantment i amb classe:
NO, ja no m´agrades
NO, tu i jo ja no sortim
NO, jo per aquí no hi passo
Com dir-ho bé? Complicat però no impossible.
Diuen que rebutjar a algú o dir NO és difícil perquè tant fa mal a qui ho
diu com qui ho rep. La connexió neuronal del cervell és la mateixa que la del dolor físic.
Això explicaria moltes cagades rastreres exteses i d´ús pròpiament català, com per exemple:
Trencar per email, des de l´email de la feina i en horari de feina.
Enviar un simple sms 0,15 € .
Una bruta trucada, horari de tarifa plana de 18.00 a 0.8.00
O la pitjor de totes, no agafar el telèfon mai més d´un dia per l´altre.
He de dir, que tot això, totes aquestes maniobres per no dir marranades fruit de la covardia i de la
inmaduresa, són pròpies dels homes. Encara que reconec que hi ha de tot i que potser alguna camarada de gènere les ha fet servir.
Com això és un bloc constructiu, vull entendre que tot lo d´abans són accidents fruit de la bona fe, perquè us fa mal i no voleu fer mal, però sapigueu que senten fatal, així que des d´avui s´ha acabat el peixet. Des d´ara, NO hi ha excusa per deixar i ser deixats elegantment.
Aquí tenim un recull de tècniques per trencar, per desempellagar-nos, per desfer-nos i independitzar-nos d´aquella relació que ens oprimeix, que no ens deixa créixer i que ens xucla la sang. - Mira, això em sona, igual que Madriz-.
Les tècniques són fruit d´anar aprenent sobre la marxa. De ben segur que potser algunes i alguns de vosaltres en teniu millors, així que, donat el cas, us prego que les compartiu amb la resta de nosaltres.
Comencem recordant al personal que la millor fi que li podem donar a una relació és no
començar-la, ara, un cop hem patinat i ens hem fotut de peus a la galleda hi ha vàries opcions a escollir que variaràn depenent de qui tenim al davant i a quina part del territori ens trobem:
1. A IKEA + RONDES DIA FESTIU: Hi has d´anar amb cotxe per les zones més congestionades de la ciutat, si és rural fotent mil i una voltes per camins de tractor i sèquies. Sense dinar, arribes per dinar allà, a Ikea, al restaurantot aquell ple de gent on tot són cues.
Menú: menges una piloteta de carn amb puré de patates i una mermelada impronunciable amb
gust a aranyó o qualsevol cosa dolça d´aquestes que surt d´un matoll de
Suècia. El dinar dels dos, no pot costar més de 9 eurus, beguda inclosa i
fas el gran gestu de pagar, com si fos el Drolma i afegeixes "no, no avui jo, la propera tu".
No falla. 1st Round a favor.
Un cop al circuit de compra, carrega el carro tant com puguis, li dius a l´altre que
ho porti. A tot el que suggereixi l´altre li dius que no. Canseu-vos fent voltes estúpides, surt d´allà a la pitjor
hora, i cap a casa. La conversa sobre la relació l´has de treure a la Ronda.
La Ronda és molt important, és bàsica, de fet, jo només la faig servir per
anar a tallar. No imagino com es tallava a Bcn abans del 92. L´has de fer tota, ja sigui, de
Besòs a Llobregat o de Llobregat a Besòs. Tant se val. Has d´anar a l´Ikea
contrari al de casa teva, a la tercera palmera després del primer tunel encetes la conversa:
- És evident que això nostre no va bé.
No falla. 2nd Round i KO. Victòria!!
2. VOMITADA DIRECTA: Aquesta costa dir-la. Has de provocar un ambient extrany durant un mínim d´una setmana o mes, reduir nombre de emails, missatges, trucades, anar eliminant a les seves amistats del
facebook, prorratejant abraçades, arribant tard, desinterès, oblits, petons a mínims durant 15 dies, etc.
I després, vomitar-ho tot de cop i com puguis en un bar un dissabte a la nit. La frase ha de ser, "ho sento, però no m´hi veig". Tan abans com després de la frase, t´has de desfer en elogis cap a l´altre. Tècnica Sandwich: PA- XORIÇ PINCANTÓ- PA. Embolcallat de pa, tot senta millor.
Imprescindible escollir un bon dia. Dissabte nit és el millor dia per trencar. A l´altre li deixes 24h perquè es
restitueixi abans d´anar a la feina i no faci mala cara. Pot trucar a amics
i amigues diumenge perquè et deixin com un drap brut i com a mínim del cap
de setmana va passar un bon divendres i un bon dissabte. És adient.
A mi, per deixar anar un "no m´hi veig" amb cert glam, reconec que se´m fa difícil i necessito un mínim de 3 copes de Macallan 18 sense gel. Però hi ha riscos, si m´omplen massa el got i supero el
límit, la sinceritat em passa a tonteria, em poso carinyosa, m´oblido del que venia a dir i m´acabo liant un altre cop. Total, que al matí següent estic com el Bill Murray a la peli del temps.
3. SUBROGACIÓ: "He conegut a algú que crec que fa més per a tu que jo, jo vull
el millor per a tu, i crec que ell/ ella són millors que jo per a tu".
Aquesta és una salvatjada per a la gent estàndard amb feines estàndard però, per contra, en determinats ambients resulta que funciona. Ambients postmoderns, lliberals, del món de l´art.
Funciona perquè és evident que si un no està bé l´altre tampoc i,
normalment, no només t´agrada el teu noi, si no també et poden resultar
atractius els amics del teu noi... tant per tant, si aquí ningú té manies, perquè no?
Facebook és aquí molt útil i una gran font d´informació. Si a més la cosa funciona i s´acaben casant, ajuntant o lo que sigui, sempre seràs qui els va presentar... lloc d´honor a la taula i molts agraïments.
4. EM RECLOC O PATEIXO CLAUSURA MODERNA: "He d´estudiar un MBA. Dura 2 anys, ara no puc, no tinc temps per a res. Com això és una secta i el meu camí professional és abans que tot, tu
inclòs/osa, és millor que ho deixem ara i no pateixis. Et trucaré quan l´acabi, i si estàs lliure, si vols, tornem a sortir."
No falla. No l´entenen a la primera, però si és per al teu futur
professional, qui s´atreveix a frenar tan bona iniciativa d´algú que es procura un bon futur?
A més, es veuen com a possibles perceptors dels teus ingressos i dels beneficis que la feina pot donar a dos
anys vista...i de vegades, la repesca fins i tot acaba funcionant i després s´expatrien i tenen fills arreu.
Aquesta cadascú que l´adapti al seu cas, la meva, per exemple és "he d´escriure i em sap greu, ara per ara, no tinc el temps que una persona tan especial com tu mereix..."
5. SINCERITAT TOTAL. aquesta és la última i menys recomanable. Normalment acaba sent una onada de merda tan densa que hi ha poques persones que la sàpiguen surfejar bé, aquesta arriba sempre a sol.licitud i insistència de l´altri.
I clar, com aquí tenim tradició catòlica i el catolicisme insisteix a que hem de dir la veritat...doncs acabem picant, sense ser conscients que la veritat, en una parella, és un tema de dos que perceben coses diferents, és
una veritat parcial on intervenen moltes variables, per tant, tot el que diguis serà subjectiu i l´altre no sempre ho entendrà.
Però bé, donat el cas, si portem dies absents i l´altre no para de preguntar el típic "què et passa?"
Doncs diem la "veritat" però suavet perquè fer mal no és gratis i és completament innecessari.
I sobretot, tinc comprovat que a la gent se li ha de dir el que vol sentir, és pràctic per a tothom i la recuperació és més ràpida i sana. Coses lletjes fora, no ajuden i no duen enlloc més que a fotre el cap com un timbal a amics i amigues i en casos extrems a fer teràpia.
Ahh, a tots aquests discursos, el més important és ser coherent en les decisions i recordar sempre els perquès, no sigui que ens n'oblidem i després pensem que que l´hem cagat, que la memòria és traïdora.
En definitiva, que és important saber entrar, però més encara saber sortir-ne a temps i ritme. Sort.
Fins la propera setmana
Monday, November 1, 2010
LA CAPU I EL LLOP
Anava el Llop caminant tan tranquil en un dia d´aquells on la llum omplia bosc i el verd dels arbres era intens i clar, els ocellets cantàven i les flors desprenien els seus millors aromes, quan de sobte, sentí una trencadissa de branques a la vora, i tot d´una, d´un arbre caigué una noia rosseta, baixeta i fortota que duia una gabardina vermella amb captutxa i unes ulleres de cul de got enooooormes.
La pobra noia, després de la monumental nata, començà a plorar i a parlar desconsolada:
- Sóc un desastre, no serveixo per res, no sé arribar a ca l´Avia, se m´han trencat les ulleres, i m´he fet maaaaaaal, pobreta de mi.
El llop, que ademés de guapo i bon llop era un gentil cavaller, de seguida anà a socórrer-la.
- Noieta, et trobes bé? què t´ha passat, què hi feies allà?
Ella, encara somicant, responguè les preguntes amb la carona més dolça que va poder posar.
- Estic bé, gràcies, he pujat a l´arbre, perquè volia orientar-me per saber si anava bé a Ca l´Avia per dur-li uns penellets, perdó, panallets, que sempre em perdo, perquè sóc molt miop i sóc un desastre, i mai ningú em fa cas, i no tinc GPS, i ni ningú m´estimaaaaa, i no tinc noviu, i ademés la meva mare em fa vestir la caputxa vermella perquè em trobin...quina vergonya...
- Noieta, no et preocupis, no crec que sigui cert tot això que dius, ets una noieta molt mona i molt simpàtica, a veure, on dius que viu l´Avia? - Preguntà el Llop-
- Ah sí, sóc mona?- digué de cop- Viu al carrer del Riu 33, a la caseta de fusta -afegí de seguida-
- Sí noieta, ets molt maca, si vols t´hi acompanyo, i per cert, petitona, com et dius?
- Em dic Caputxeta, però em diuen Capu, i no em diguis petitona, que no m´agrada. Agraeixo molt la teva ajuda, gentil llop. M´agraden molt els llops amables com tu
- De res Capu
I començaren a caminar, fou a metitat de camí quan la Capu li donà tímidament la mà al llop i el tornà a mirar amb cara de panellet acabat de fer, i de nou, es posà somicar. El llop altre vegada la consolà i fou allà quan la Capu li feu la seva especialitat, "la cabotada mortal".
El llop quedà petrificat, mai una noia li havia fet un petó d´aquella manera.
- Capu, no crec que tu i jo haguem d´anar per aquest camí, vull dir, que ets una noia molt maca, per no crec que estiguem fets l´un per l´altre. Tu ets una noieta, jo sóc un Llop...
La Capu, feu cas omís al comentari i després del primer petó continuà. Les fragàncies del bosc feien deixar-se anar més i més. El llop, incapaç de refrenar-se també acabà fruint de la Capu una vegada i una altra, fins que la Capu va recordar que havia de dur els panellets a Ca l´Avia.
Aleshores, el Llop gentil, es posà a córrer de quatre potes amb la Capu sobre les seves espatlles i arribaren en un tres i no res al destí. Un cop allà el llop creiè convenient despedir-se.
Però fou llavors quan misteriosament trobaren la casa buida, l´Avia no hi era, entraren a la casa plegats, i de sobte quan éren a l´interior, algú tancà la porta des de fora.
I una veu de Iaia cridà:
- Vinga Capu, tot teu, ja el tens, ja el tens!! T´he deixat escudella i olla barrejada, hi ha menjar per a nou setmanes i mitja!!!
- La Capu respongué, gràcies Avia!! Bon profit que en treurem!!
El Llop hi havia caigut de quatre grapes. Ara, era tot seu. Tan aviat com s´adonà del parany, intentà sortir de casa com poguè, però tot estava previst i no hi havia ni forma humana ni animal de sortir d´allà.
De tot el que passà dins la caseta del riu, no en sabem res, el gentil llop mai en va voler parlar obertament, només sabem que va sortir al cap de molt temps, prim, cansat, escuat, depilat, fuetejat amb un xip de localització i que mai més va ajudar a cap noieta.
Encara que podem ser-nos un croquis de la història amb els comentaris que els caçadors deien sentir quan vorejaven la caseta del riu:
- Capuuu, no vull, que sóc d´Oloooot
- Vinga sigues un llop, no et facis l´estret!!
- Capu, que em fas mal, talla´t les unglesssss, siusplau
- A callar, aquí mano jo
- Capu deixa´m sortir, per favor
- Sortiràs quan ho t´ho mani
- Capu, perquè són aquestes corretges
- Per lligar-te millor
- Capuuuu, i ara cera? Per què ?
- Per menjar-te millor
- Aiiiiii, Capuuuu no em mosseguis
- MMM, com m´agrades
- Capuuu, la cua no, la cua no
- Com provis de tornar a marxar veuràs
- Aiiiii l´orella, deixa´m, deixa´m
- Amb el xip et tornaré a trobar quan vulgui
La moral de la història, bé, que cadasú en tregui la seva, ara, com les coses mai són com semblen cal extremar precaucions amb els ploraners i les ploraneres. Que són llestos i llestes i fan el seu paper i com sempre, sempre paguen justos per pecadors.
NOTES:
Nota 1. He escrit aquest conte, on la Capu, personatge femení fa de dolentota, en contraposició amb el conte original.
No vull dir amb això que la Capu, personatge femení o dona, sigui una ploranera pèrfida. Que com totes i tots sabem, de ploramiques tant n´hi ha d´uns com d´altres. Homes i dones.
Nota 2. Escric les notes, no perquè penseu lo de "excusatio non petita acusatio manifestat", si no perquè l´article, sense notes aclaratòries pot ser tret de context i ser acusat de masclista per part de feministes sense sentit comú.
Nota 3. Les feministes que fan que el món sigui menys normal del que és i que estàn ofeses tot el dia per haver nascut dones i que fan que m´hagi d´explicar més enllà del que literàriament vull dir, em posen nerviosa.
Nota 4. Un dia agafaré a les feministes caduques i en faré un article. Només per a elles.
DEDICATÒRIES i AGRAÏMENT
Avui, com és un dia festiu i diferent, em permeto el luxe de dedicar l´article a dues persones.
La primera a un gran amic i fantàstic home, en Zisou. Que sempre hi és i és d´aquells que fa que segueixis mantenint la fe en la humanitat. Gràcies Zisou!!
La segona, un altre amic, en Meló, qui ara per ara, és víctima i pateix els danys col.laterals de polítiques ploramiqueres i xantatgistes d´un grup de Capus. Ánim Meló!!
I per acabar, agraeixo a l´Apol.lo les moltes de les frases que hi ha en aquest conte, fruit de converses divertides i missatges de tota la setmana.
Ara sí,
Fins la propera setmana
La pobra noia, després de la monumental nata, començà a plorar i a parlar desconsolada:
- Sóc un desastre, no serveixo per res, no sé arribar a ca l´Avia, se m´han trencat les ulleres, i m´he fet maaaaaaal, pobreta de mi.
El llop, que ademés de guapo i bon llop era un gentil cavaller, de seguida anà a socórrer-la.
- Noieta, et trobes bé? què t´ha passat, què hi feies allà?
Ella, encara somicant, responguè les preguntes amb la carona més dolça que va poder posar.
- Estic bé, gràcies, he pujat a l´arbre, perquè volia orientar-me per saber si anava bé a Ca l´Avia per dur-li uns penellets, perdó, panallets, que sempre em perdo, perquè sóc molt miop i sóc un desastre, i mai ningú em fa cas, i no tinc GPS, i ni ningú m´estimaaaaa, i no tinc noviu, i ademés la meva mare em fa vestir la caputxa vermella perquè em trobin...quina vergonya...
- Noieta, no et preocupis, no crec que sigui cert tot això que dius, ets una noieta molt mona i molt simpàtica, a veure, on dius que viu l´Avia? - Preguntà el Llop-
- Ah sí, sóc mona?- digué de cop- Viu al carrer del Riu 33, a la caseta de fusta -afegí de seguida-
- Sí noieta, ets molt maca, si vols t´hi acompanyo, i per cert, petitona, com et dius?
- Em dic Caputxeta, però em diuen Capu, i no em diguis petitona, que no m´agrada. Agraeixo molt la teva ajuda, gentil llop. M´agraden molt els llops amables com tu
- De res Capu
I començaren a caminar, fou a metitat de camí quan la Capu li donà tímidament la mà al llop i el tornà a mirar amb cara de panellet acabat de fer, i de nou, es posà somicar. El llop altre vegada la consolà i fou allà quan la Capu li feu la seva especialitat, "la cabotada mortal".
El llop quedà petrificat, mai una noia li havia fet un petó d´aquella manera.
- Capu, no crec que tu i jo haguem d´anar per aquest camí, vull dir, que ets una noia molt maca, per no crec que estiguem fets l´un per l´altre. Tu ets una noieta, jo sóc un Llop...
La Capu, feu cas omís al comentari i després del primer petó continuà. Les fragàncies del bosc feien deixar-se anar més i més. El llop, incapaç de refrenar-se també acabà fruint de la Capu una vegada i una altra, fins que la Capu va recordar que havia de dur els panellets a Ca l´Avia.
Aleshores, el Llop gentil, es posà a córrer de quatre potes amb la Capu sobre les seves espatlles i arribaren en un tres i no res al destí. Un cop allà el llop creiè convenient despedir-se.
Però fou llavors quan misteriosament trobaren la casa buida, l´Avia no hi era, entraren a la casa plegats, i de sobte quan éren a l´interior, algú tancà la porta des de fora.
I una veu de Iaia cridà:
- Vinga Capu, tot teu, ja el tens, ja el tens!! T´he deixat escudella i olla barrejada, hi ha menjar per a nou setmanes i mitja!!!
- La Capu respongué, gràcies Avia!! Bon profit que en treurem!!
El Llop hi havia caigut de quatre grapes. Ara, era tot seu. Tan aviat com s´adonà del parany, intentà sortir de casa com poguè, però tot estava previst i no hi havia ni forma humana ni animal de sortir d´allà.
De tot el que passà dins la caseta del riu, no en sabem res, el gentil llop mai en va voler parlar obertament, només sabem que va sortir al cap de molt temps, prim, cansat, escuat, depilat, fuetejat amb un xip de localització i que mai més va ajudar a cap noieta.
Encara que podem ser-nos un croquis de la història amb els comentaris que els caçadors deien sentir quan vorejaven la caseta del riu:
- Capuuu, no vull, que sóc d´Oloooot
- Vinga sigues un llop, no et facis l´estret!!
- Capu, que em fas mal, talla´t les unglesssss, siusplau
- A callar, aquí mano jo
- Capu deixa´m sortir, per favor
- Sortiràs quan ho t´ho mani
- Capu, perquè són aquestes corretges
- Per lligar-te millor
- Capuuuu, i ara cera? Per què ?
- Per menjar-te millor
- Aiiiiii, Capuuuu no em mosseguis
- MMM, com m´agrades
- Capuuu, la cua no, la cua no
- Com provis de tornar a marxar veuràs
- Aiiiii l´orella, deixa´m, deixa´m
- Amb el xip et tornaré a trobar quan vulgui
La moral de la història, bé, que cadasú en tregui la seva, ara, com les coses mai són com semblen cal extremar precaucions amb els ploraners i les ploraneres. Que són llestos i llestes i fan el seu paper i com sempre, sempre paguen justos per pecadors.
NOTES:
Nota 1. He escrit aquest conte, on la Capu, personatge femení fa de dolentota, en contraposició amb el conte original.
No vull dir amb això que la Capu, personatge femení o dona, sigui una ploranera pèrfida. Que com totes i tots sabem, de ploramiques tant n´hi ha d´uns com d´altres. Homes i dones.
Nota 2. Escric les notes, no perquè penseu lo de "excusatio non petita acusatio manifestat", si no perquè l´article, sense notes aclaratòries pot ser tret de context i ser acusat de masclista per part de feministes sense sentit comú.
Nota 3. Les feministes que fan que el món sigui menys normal del que és i que estàn ofeses tot el dia per haver nascut dones i que fan que m´hagi d´explicar més enllà del que literàriament vull dir, em posen nerviosa.
Nota 4. Un dia agafaré a les feministes caduques i en faré un article. Només per a elles.
DEDICATÒRIES i AGRAÏMENT
Avui, com és un dia festiu i diferent, em permeto el luxe de dedicar l´article a dues persones.
La primera a un gran amic i fantàstic home, en Zisou. Que sempre hi és i és d´aquells que fa que segueixis mantenint la fe en la humanitat. Gràcies Zisou!!
La segona, un altre amic, en Meló, qui ara per ara, és víctima i pateix els danys col.laterals de polítiques ploramiqueres i xantatgistes d´un grup de Capus. Ánim Meló!!
I per acabar, agraeixo a l´Apol.lo les moltes de les frases que hi ha en aquest conte, fruit de converses divertides i missatges de tota la setmana.
Ara sí,
Fins la propera setmana
Monday, October 25, 2010
MERCAT DE SEGONA MÀ
Contràriament al que creus quan tens 20: "els separats són merda i estàn tots traumats"
Quan en tens 30, després de 10 anys de cites fallides, descobreixes la realitat a base de bofetades: "un separat és el millor que hi ha".
Evolució. Darwin obligue.
L´home català, neix, creix, es reprodueix poc i mor. Dins aquest cicle, el seu software, pateix com a mínim dues o més actualitzacions. Cada relació llarga amb una dona és una nova millora, una novia per a l´home és el mateix que l´iTunes per l´iPod, és una sincronització gratis per millorar el sistema.
La primera actualització, la base, la de sortida, la fa la mare, que seria l´Apple. Aquí, catalanes, estem venudes, perquè depenem totalment d´elles. Si la mare és una dona com cal, el nen sortirà bé i serà un home de debò i una persona segura de sí, coherent i íntegra.
Però si l´Apple està curcada i té mancances, l´hem ben cagat. La dona manipularà al fill tant com pugui, fins al punt de fer créixer tant el seu propi ego i la seva autoestima per a ningunejar-nos. L´Apple curcada, pot fer creure al seu nen que ell és el millor del món i que cap dona del planeta el tractarà tan bé com ella.
Pot fer-li creure també, que la resta de dones són unes meuques i que ell és el reiet de casa a qui les femelles han de retre pleitesia. I aquí és quan ens la lien.
Per identificar aquest tipus d´individus a evitar problemes d´ara endavant, us passo unes pistes dels seus comentaris i raonaments:
- Sóc el millor. Estic bonissim, jo escullo la femella que vull.
- M´agraden les ties amb els pits grossos i llavis molçuts (a consultar Freud)
- Tinc el verge més gros dels Països Catalans.
- M´agrada follar en cinc minuts. Arribo, diposito i marxo.
- Torno a trucar a la tia quan tinc ganes de dipositar
En canvi, un home ja sincronitzat, fill d´una Apple curcada o no, que ha patit una primera actualització i millora per part la de la seva dona iTunes, és ben diferent. És molt millor.
Cal tenir en compte que aquest home, és un Touareg del desert. Ha patit sequera i sap què és trobar un Oasi. Sap què és l´esforç, sap què és seduir i el més important, sap què és ser soci fundador d´una empresa i ser despedit de la seva pròpia empresa, sí, igual igual que l´Steve Jobs (creador despedit d´Apple). Un Au Fenix, un triomfador, un home que en sap de la vida.
Amb aquest sí que paga la pena perdre el temps escoltant-lo xerrar de coses que no t´interessen, i que ni t´han interessat mai. O fins i tot, si és un d´aquests actius, paga a pena fer tot allò que et proposi, ja sigui, pujar l´Everest, córrer una marató, nedar la Cap de Creus - Cadaqués, fer Kite Surf, tirar-se en paracaigudes o anar de safari al delta del Okawango. Per aquests tios cal apostar, perquè rere tot l´esforç, hi haurà sempre un retorn assegurat.
L´identificaràs fàcilment perquè:
- Passarà la nit a casa teva fent-te l´amor, s´adormirà al teu costat i et despertarà amb carícies i fente més l´amor si et ve de gust.
- Sap valorar els moments i els aporfita amb fruició i farà tot all que calgi per tenirte contenta.
- Intueix i coneix els teus canvis hormonals. Als que respondrà sempre amb un: "Oui, Madame"
- T´acompanya a la porta de casa i no marxa fins que hi entres. Truca només per saber com estàs
- Mira per tu, pel teu benestar, perquè és llest, i sap mirar per ell i pel seu benestar.Ho fa tot fàcil i sap
pactar.
I això no passaria sense nosaltres, les dones. Gràcies a totes les actualitzadores i sincronitzadores, anònimes o conegudes que actuem sota el lema de: "Deixa´l una mica millor de com l´has conegut". Gràcies sinceres per fer-los una mica millors, la següent us ho agrairà. Amb l´ajuda de totes ho aconseguirem.
Fins la propera setmana
Quan en tens 30, després de 10 anys de cites fallides, descobreixes la realitat a base de bofetades: "un separat és el millor que hi ha".
Evolució. Darwin obligue.
L´home català, neix, creix, es reprodueix poc i mor. Dins aquest cicle, el seu software, pateix com a mínim dues o més actualitzacions. Cada relació llarga amb una dona és una nova millora, una novia per a l´home és el mateix que l´iTunes per l´iPod, és una sincronització gratis per millorar el sistema.
La primera actualització, la base, la de sortida, la fa la mare, que seria l´Apple. Aquí, catalanes, estem venudes, perquè depenem totalment d´elles. Si la mare és una dona com cal, el nen sortirà bé i serà un home de debò i una persona segura de sí, coherent i íntegra.
Però si l´Apple està curcada i té mancances, l´hem ben cagat. La dona manipularà al fill tant com pugui, fins al punt de fer créixer tant el seu propi ego i la seva autoestima per a ningunejar-nos. L´Apple curcada, pot fer creure al seu nen que ell és el millor del món i que cap dona del planeta el tractarà tan bé com ella.
Pot fer-li creure també, que la resta de dones són unes meuques i que ell és el reiet de casa a qui les femelles han de retre pleitesia. I aquí és quan ens la lien.
Per identificar aquest tipus d´individus a evitar problemes d´ara endavant, us passo unes pistes dels seus comentaris i raonaments:
- Sóc el millor. Estic bonissim, jo escullo la femella que vull.
- M´agraden les ties amb els pits grossos i llavis molçuts (a consultar Freud)
- Tinc el verge més gros dels Països Catalans.
- M´agrada follar en cinc minuts. Arribo, diposito i marxo.
- Torno a trucar a la tia quan tinc ganes de dipositar
En canvi, un home ja sincronitzat, fill d´una Apple curcada o no, que ha patit una primera actualització i millora per part la de la seva dona iTunes, és ben diferent. És molt millor.
Cal tenir en compte que aquest home, és un Touareg del desert. Ha patit sequera i sap què és trobar un Oasi. Sap què és l´esforç, sap què és seduir i el més important, sap què és ser soci fundador d´una empresa i ser despedit de la seva pròpia empresa, sí, igual igual que l´Steve Jobs (creador despedit d´Apple). Un Au Fenix, un triomfador, un home que en sap de la vida.
Amb aquest sí que paga la pena perdre el temps escoltant-lo xerrar de coses que no t´interessen, i que ni t´han interessat mai. O fins i tot, si és un d´aquests actius, paga a pena fer tot allò que et proposi, ja sigui, pujar l´Everest, córrer una marató, nedar la Cap de Creus - Cadaqués, fer Kite Surf, tirar-se en paracaigudes o anar de safari al delta del Okawango. Per aquests tios cal apostar, perquè rere tot l´esforç, hi haurà sempre un retorn assegurat.
L´identificaràs fàcilment perquè:
- Passarà la nit a casa teva fent-te l´amor, s´adormirà al teu costat i et despertarà amb carícies i fente més l´amor si et ve de gust.
- Sap valorar els moments i els aporfita amb fruició i farà tot all que calgi per tenirte contenta.
- Intueix i coneix els teus canvis hormonals. Als que respondrà sempre amb un: "Oui, Madame"
- T´acompanya a la porta de casa i no marxa fins que hi entres. Truca només per saber com estàs
- Mira per tu, pel teu benestar, perquè és llest, i sap mirar per ell i pel seu benestar.Ho fa tot fàcil i sap
pactar.
I això no passaria sense nosaltres, les dones. Gràcies a totes les actualitzadores i sincronitzadores, anònimes o conegudes que actuem sota el lema de: "Deixa´l una mica millor de com l´has conegut". Gràcies sinceres per fer-los una mica millors, la següent us ho agrairà. Amb l´ajuda de totes ho aconseguirem.
Fins la propera setmana
Monday, October 18, 2010
LLENGUA I PLAER
Llengua i plaer sempre van de la mà , i més encara en el meu cas perquè m´agrada que me´l mengin i que me´l mengin bé.
És per això que per a desenvolupar la no fàcil tasca intento trobar als millors.
I com no, estimats i estimades, em sap greu dir-vos que encara no hi ha cap català al palmarès, però , tot s´ha de dir, progressen adequadament.
Gràcies, potser, al parell de Hendricks amb Fever i cogombre que m´he abeurat, avui, afegeixo i entono un mea culpa. Al llit amb la llengua, aquesta nostra llengua pàtria, la llengua catalana, em foto un embolic de collons.
La història comença com sempre, petonet aquí, petonet allà, petonàs apassionat, mà aquí, mà allà , mà més enllà. Mossegadeta aquí, mossegadeta allà , mossegadota. Aiiiiii!!! Carícia, carícia amunt, carícia avall, caricia aquí i allà.
Llenceria voladora, pensament ràpid per saber on ha anat a parar, oblit absolut del pensament - on collons està la meva llenceria?- i pim-pam-pum, moment de fer la sol.licitud, i merdaaa, és aleshores quan se´m nuvola el cervell i em faig el lio.
I és allà quan d´entre Verges i Sants del costumari de l´Amades, els rebutjo a tots, no en trio a cap i m´encomeno al gran Pompeu. Pompeu, el mestre.
Dic,
- Pompeu, Pompeu, ajuda´m, si-us-plau, si-li plau, si-l´hi ho plau, ajudi´m inspiri´m, sóc una catalaneta mitjana, parlo català, bé de vegades no, però ho intento sempre, m´he portat bé amb la pàtria, per favor una almoina, un pronom fàcil...
Amb aquesta primera petició ja anem malament, formular-la és un drama.
Però, nogensmenys, la següent és encara pitjor:
- Menjame´l hi, no, no, no era així
- Mejame l´hi ho a hi, no, no tampoc
- Me l´hi ho menges? no, massa fàcil
- El hi ho em lo menges?
I clar, pensa bé ademés com li ho dius, i com li dius, és a dir al substantiu al que el pronom substitueix... masculí, femení? Quin esculls en aquell moment?
Complicadíssim
Total que amb tant pronom feble se´m passen les ganes, em desconcentro sota l´atenta mirada de l´afamat mascle català, que com a bon home sotmès a matriarcat espera rebre l´ordre, i quan la rep no l´ entèn i després es confòn i ja no sap si sí, si no, o què collons fotem aquí.
És per tant, que avui, i només avui, per causa justificada, en disculpo les diverses consequències que de la confusió s´en deriven
- Rebo menjada de català famolenc o una perfecta representació de mare tinc gana i fa un mes que no sopo.
- Rebo Xuclada de Català succionador o estic xuclant el cap d´una deliciosa gamba sollerica.
- Rebo berenada de català brut o com em menjo un iogurt sense cullera.
- Rebo llepadetes de català afrancesat o sóc un canitx i estic a les teves ordres, Madame. Que aquest francament no està malament.
Però de totes maneres, per no fer bullir l´olla, al final acabo preferint un yankee, un francès o qualsevol altre llengua que em resulti més fàcil...
Fins la propera setmana
És per això que per a desenvolupar la no fàcil tasca intento trobar als millors.
I com no, estimats i estimades, em sap greu dir-vos que encara no hi ha cap català al palmarès, però , tot s´ha de dir, progressen adequadament.
Gràcies, potser, al parell de Hendricks amb Fever i cogombre que m´he abeurat, avui, afegeixo i entono un mea culpa. Al llit amb la llengua, aquesta nostra llengua pàtria, la llengua catalana, em foto un embolic de collons.
La història comença com sempre, petonet aquí, petonet allà, petonàs apassionat, mà aquí, mà allà , mà més enllà. Mossegadeta aquí, mossegadeta allà , mossegadota. Aiiiiii!!! Carícia, carícia amunt, carícia avall, caricia aquí i allà.
Llenceria voladora, pensament ràpid per saber on ha anat a parar, oblit absolut del pensament - on collons està la meva llenceria?- i pim-pam-pum, moment de fer la sol.licitud, i merdaaa, és aleshores quan se´m nuvola el cervell i em faig el lio.
I és allà quan d´entre Verges i Sants del costumari de l´Amades, els rebutjo a tots, no en trio a cap i m´encomeno al gran Pompeu. Pompeu, el mestre.
Dic,
- Pompeu, Pompeu, ajuda´m, si-us-plau, si-li plau, si-l´hi ho plau, ajudi´m inspiri´m, sóc una catalaneta mitjana, parlo català, bé de vegades no, però ho intento sempre, m´he portat bé amb la pàtria, per favor una almoina, un pronom fàcil...
Amb aquesta primera petició ja anem malament, formular-la és un drama.
Però, nogensmenys, la següent és encara pitjor:
- Menjame´l hi, no, no, no era així
- Mejame l´hi ho a hi, no, no tampoc
- Me l´hi ho menges? no, massa fàcil
- El hi ho em lo menges?
I clar, pensa bé ademés com li ho dius, i com li dius, és a dir al substantiu al que el pronom substitueix... masculí, femení? Quin esculls en aquell moment?
Complicadíssim
Total que amb tant pronom feble se´m passen les ganes, em desconcentro sota l´atenta mirada de l´afamat mascle català, que com a bon home sotmès a matriarcat espera rebre l´ordre, i quan la rep no l´ entèn i després es confòn i ja no sap si sí, si no, o què collons fotem aquí.
És per tant, que avui, i només avui, per causa justificada, en disculpo les diverses consequències que de la confusió s´en deriven
- Rebo menjada de català famolenc o una perfecta representació de mare tinc gana i fa un mes que no sopo.
- Rebo Xuclada de Català succionador o estic xuclant el cap d´una deliciosa gamba sollerica.
- Rebo berenada de català brut o com em menjo un iogurt sense cullera.
- Rebo llepadetes de català afrancesat o sóc un canitx i estic a les teves ordres, Madame. Que aquest francament no està malament.
Però de totes maneres, per no fer bullir l´olla, al final acabo preferint un yankee, un francès o qualsevol altre llengua que em resulti més fàcil...
Fins la propera setmana
Monday, October 11, 2010
"SOM UNA EJACULACIÓ, NOSALTRES DECIDIM"
O l´origen de la nostra història.
L´Ovul català, víctima de l´avorriment al que havia estat condemnat,
passava les hores fent sudokus quan de sobte un bon dia, de manera
inesperada, aquella colla d´espermatozous trencà la tranquil.litat de
casa seva.
Aquell dia va començar com feia anys que no començava. Tot d´una,
només llevar-se, el món es movia i no parava de rebre sacsejades i
canvis posturals. Amunt, avall, amunt, avall, bocaterrossa, de biaix,
vertical, vertical-pont. De tot.
Fins aquí tot normal, bé, res de nou dins la novetat que suposava tal
moviment. Res que no hagués passat abans, encara que això només
passava una o dues vegades l´any.
L´Ovul, malgrat les incòmodes sacsejades, aconseguia mantenir
l´equilibri per a seguir fent el sudoku de torn, quan de sobte un crit
de plaer seguit d´un: -"Merda, ho sento, no m´he pogut aguantar"-, el
van desconcentrar.
Acte seguit, la colla de brètols entrà. "Per fi, canvis". Pensà per a
sí mateix. Era el que feia anys que esperava.
Així que tot d´una, llençà el sudoku i s´eixamplà tant com pogué per a
rebre al líder. Per a concentrar-se millor i començar a rebre els
impactes, tot d´una tancà els ulls.
De fons, sentia la remor dels il.lustres convidats. S´apropaven, tot
estava preparat, quan de sobte, deixà de sentir-los. Astorat, obrí els
ulls i no veié ningú. "Què extrany" - es digué a sí mateix-
Passada una estona, la curiositat fou tal, que no dubtà a preguntar a
l´amiga Vagina, bona amiga i companya d´hores d´avorriment.
- Vagi??
- Sí??
- Que no teniem convidats avui? on son?
- On són? Encara els tinc aquí!!
- Què??
- Sí, el que sents, anem a pitjor. Són uns capullos. Només entrar, un
ha tret una Senyera, ha dit que era Jaume Primer el Conqueridor i la
meitat de grup se li ha tirat al damunt. Els seus propis companys
l´han interceptat per tal que no fos el primer.
Total, que s´ha liat una tangana de por. S´han dividit en dos, els
partidaris d'en Jaume i els seus contraris, i els uns s´han revoltat
contra els altres.
Uns han començat a cridar "som una ejaculació, nosaltres decidim" i
els altres que no, que no ho són perquè només entrar han sentit, el
que diuen tots, el "merda se m´ha escapat".
- Vagi, Però que no saben que moriran? Ja els ho has dit?
- Ov, els ho he dit, però no m´escolten i hores d´ara encara discuteixen.
- Vagi, i no podries provar de fer una mica de força i intentar-los
canalitzar per tal que arribin? Que estic de der sudokus fins els
collons.
- Ov, el grup em costa molt de moure´l, perquè estan d´un llefiscós
increïble. Però hi ha un esguerradet, gris i soso a qui no volen cap
dels dos grups per lisiat i avorrit.
Crec que aquest te´l puc enviar fàcilment. El vols? No és
l´espermatozou de la teva vida, però... servirà.
- Vagi, gràcies, a aquestes hores no estic per exigències.
I la vagina, feu tanta força com pogué i aconseguí enviar al petit
repudiat a la vora de l´òvul. Aquest el caçà.
I així fou com esdevingué tot plegat.
Tenim el que ens mereixem.
Fins la propera setmana
L´Ovul català, víctima de l´avorriment al que havia estat condemnat,
passava les hores fent sudokus quan de sobte un bon dia, de manera
inesperada, aquella colla d´espermatozous trencà la tranquil.litat de
casa seva.
Aquell dia va començar com feia anys que no començava. Tot d´una,
només llevar-se, el món es movia i no parava de rebre sacsejades i
canvis posturals. Amunt, avall, amunt, avall, bocaterrossa, de biaix,
vertical, vertical-pont. De tot.
Fins aquí tot normal, bé, res de nou dins la novetat que suposava tal
moviment. Res que no hagués passat abans, encara que això només
passava una o dues vegades l´any.
L´Ovul, malgrat les incòmodes sacsejades, aconseguia mantenir
l´equilibri per a seguir fent el sudoku de torn, quan de sobte un crit
de plaer seguit d´un: -"Merda, ho sento, no m´he pogut aguantar"-, el
van desconcentrar.
Acte seguit, la colla de brètols entrà. "Per fi, canvis". Pensà per a
sí mateix. Era el que feia anys que esperava.
Així que tot d´una, llençà el sudoku i s´eixamplà tant com pogué per a
rebre al líder. Per a concentrar-se millor i començar a rebre els
impactes, tot d´una tancà els ulls.
De fons, sentia la remor dels il.lustres convidats. S´apropaven, tot
estava preparat, quan de sobte, deixà de sentir-los. Astorat, obrí els
ulls i no veié ningú. "Què extrany" - es digué a sí mateix-
Passada una estona, la curiositat fou tal, que no dubtà a preguntar a
l´amiga Vagina, bona amiga i companya d´hores d´avorriment.
- Vagi??
- Sí??
- Que no teniem convidats avui? on son?
- On són? Encara els tinc aquí!!
- Què??
- Sí, el que sents, anem a pitjor. Són uns capullos. Només entrar, un
ha tret una Senyera, ha dit que era Jaume Primer el Conqueridor i la
meitat de grup se li ha tirat al damunt. Els seus propis companys
l´han interceptat per tal que no fos el primer.
Total, que s´ha liat una tangana de por. S´han dividit en dos, els
partidaris d'en Jaume i els seus contraris, i els uns s´han revoltat
contra els altres.
Uns han començat a cridar "som una ejaculació, nosaltres decidim" i
els altres que no, que no ho són perquè només entrar han sentit, el
que diuen tots, el "merda se m´ha escapat".
- Vagi, Però que no saben que moriran? Ja els ho has dit?
- Ov, els ho he dit, però no m´escolten i hores d´ara encara discuteixen.
- Vagi, i no podries provar de fer una mica de força i intentar-los
canalitzar per tal que arribin? Que estic de der sudokus fins els
collons.
- Ov, el grup em costa molt de moure´l, perquè estan d´un llefiscós
increïble. Però hi ha un esguerradet, gris i soso a qui no volen cap
dels dos grups per lisiat i avorrit.
Crec que aquest te´l puc enviar fàcilment. El vols? No és
l´espermatozou de la teva vida, però... servirà.
- Vagi, gràcies, a aquestes hores no estic per exigències.
I la vagina, feu tanta força com pogué i aconseguí enviar al petit
repudiat a la vora de l´òvul. Aquest el caçà.
I així fou com esdevingué tot plegat.
Tenim el que ens mereixem.
Fins la propera setmana
Monday, October 4, 2010
EL TANGA
A cadascú lo seu i a cada terra el que li és propi. La roba íntima va lligada a la cultura del País on s´idea i on s´en fa ús.
El binomi és clar:
Brazil, país amb autoestima, xiscle i alegria : TANGA
Catalunya, país indeterminat amb dubtes i cagadubtes: CALÇA ALTA
Què son capaços de fer els catalans amb un tanga que no els hi és propi? La peça passa de ser d´un element de diversió a un element de perversió. Un generador de mal, de maldecaps i trencador de matrimonis, en definitiva, una arma lesiva de destrucció massiva.
Què en fan de la peça a la resta del món?
Un tanga Senyors, és una peça de roba delicada, que s´ha de cuidar i treure amb tota la cura del món.
Si el moment de passió agafa de peu, el mascle, treu la peça delicadament en direcció als turmells, amb les dues mans, procura que no s´entortolligui, el deixa lliscar suaument, gaudint de les vistes que desvetlla i l´acompanya agenollant-se en el camí de baixada per a procedir amb l´acció que l´escena demana.
Si el moment agafa al llit, el mascle, retira suaument la peça, l´agafa amb les dues mans de manera delicada, la toca, la mira, en toca els contorns, la retira poc a poc, gaudint les boniques vistes que desvetlla per dur-lo fins als genolls, retirar-lo delicadament i desar.lo per a procedir amb l´acció que l´escena demana.
Si l´ecena passa a algun altre lloc, imaginable o no, i no hi ha lloc on desar el tanga, passem a procedir amb l´acció que l´escena demana amb el tanga posat. Per a què treure´l?
Què fa un català?
Un català, Senyors, es posa nerviós només de veure el tanga. La ínfima peça el posa tan nerviós que té por i pensa en la seva mare. Concretament pensa en les calces faixa color carn, que la seva mare duia quan era petit i les compara.
Quan compara, veu que aquella dona que porta aquella peça de roba, mai serà la seva dona, per no ser ni pura ni verge, i que a la seva mare no li caurà bé perquè és una meuca i no va missada. Per tant, el tràmit de procedir amb l´acció que l´escena demana ha de passar el més ràpid possible.
Si l´acció comença de peu, el retira bruscament amb una mà poc ducta. La peça queda entortolligada d´una banda, després amb l´altra mà baixa l´altra banda, que queda de biaix i més entortolligada encara. El català té pressa i veu que all no baixa ni de conya, així que intenta fe-ho abaixar amb la intervenció d´un genoll i després el peu.
La torsió produida sobre la peça de licra, goma o seda és tal, que els teixits, resistents on els hagi, causen a la noia un tall de circulació, incomoditat i mal. Per tal de fer-lo baixar i no patir més, ella, comença a fer una extranya dança de caderes, creuament de genolls i saltironets per fer que la gravetat ajudi a abaixar-lo d´alguna manera. Risc d´esquinç de turmell.
Si l´acció passa al llit, el català nerviós amb pressa, abaixa la tela ràpidament, l´entortolliga. La baixa per força amb una mà i aquesta surt disparada ves a saber on. Això fa que acabada l´acció que l´escena demana, la noia no pugui trobar la peça i la perdi. Si ademés l´acció que l´escena demana, ocórre a casa d´ell, està casat i té un gos. Pot ser que el gos la trobi gustosa, la menji i la dona enganxi l´aventura a cal veterninari quan de la panxa del gos, que fa dies que no menja, no caga i té febre, en surt un tanga vermell.
L´escena en llocs inimaginables no es dóna amb un català .
Com veieu, tot són desgràcies, és per això que ara per ara, als tangues els hem de donar altres usos civils. La llista queda oberta a les vostres suggerències:
1. Mossos d´Esquadra, per a inmobilitzar detinguts. La torsió és tal que no s´escapa ningú
2. Farmacioles, per a realitzar torniquets d´emergència
3. Substituir les tires de fixació mascaretes d´oxigen de l´avió
4. Per tancar una bossa o maleta
5. Per lligar la panxa de surf a la vaca del cotxe
6. ...
7. ...
Fins la propera setmana
El binomi és clar:
Brazil, país amb autoestima, xiscle i alegria : TANGA
Catalunya, país indeterminat amb dubtes i cagadubtes: CALÇA ALTA
Què son capaços de fer els catalans amb un tanga que no els hi és propi? La peça passa de ser d´un element de diversió a un element de perversió. Un generador de mal, de maldecaps i trencador de matrimonis, en definitiva, una arma lesiva de destrucció massiva.
Què en fan de la peça a la resta del món?
Un tanga Senyors, és una peça de roba delicada, que s´ha de cuidar i treure amb tota la cura del món.
Si el moment de passió agafa de peu, el mascle, treu la peça delicadament en direcció als turmells, amb les dues mans, procura que no s´entortolligui, el deixa lliscar suaument, gaudint de les vistes que desvetlla i l´acompanya agenollant-se en el camí de baixada per a procedir amb l´acció que l´escena demana.
Si el moment agafa al llit, el mascle, retira suaument la peça, l´agafa amb les dues mans de manera delicada, la toca, la mira, en toca els contorns, la retira poc a poc, gaudint les boniques vistes que desvetlla per dur-lo fins als genolls, retirar-lo delicadament i desar.lo per a procedir amb l´acció que l´escena demana.
Si l´ecena passa a algun altre lloc, imaginable o no, i no hi ha lloc on desar el tanga, passem a procedir amb l´acció que l´escena demana amb el tanga posat. Per a què treure´l?
Què fa un català?
Un català, Senyors, es posa nerviós només de veure el tanga. La ínfima peça el posa tan nerviós que té por i pensa en la seva mare. Concretament pensa en les calces faixa color carn, que la seva mare duia quan era petit i les compara.
Quan compara, veu que aquella dona que porta aquella peça de roba, mai serà la seva dona, per no ser ni pura ni verge, i que a la seva mare no li caurà bé perquè és una meuca i no va missada. Per tant, el tràmit de procedir amb l´acció que l´escena demana ha de passar el més ràpid possible.
Si l´acció comença de peu, el retira bruscament amb una mà poc ducta. La peça queda entortolligada d´una banda, després amb l´altra mà baixa l´altra banda, que queda de biaix i més entortolligada encara. El català té pressa i veu que all no baixa ni de conya, així que intenta fe-ho abaixar amb la intervenció d´un genoll i després el peu.
La torsió produida sobre la peça de licra, goma o seda és tal, que els teixits, resistents on els hagi, causen a la noia un tall de circulació, incomoditat i mal. Per tal de fer-lo baixar i no patir més, ella, comença a fer una extranya dança de caderes, creuament de genolls i saltironets per fer que la gravetat ajudi a abaixar-lo d´alguna manera. Risc d´esquinç de turmell.
Si l´acció passa al llit, el català nerviós amb pressa, abaixa la tela ràpidament, l´entortolliga. La baixa per força amb una mà i aquesta surt disparada ves a saber on. Això fa que acabada l´acció que l´escena demana, la noia no pugui trobar la peça i la perdi. Si ademés l´acció que l´escena demana, ocórre a casa d´ell, està casat i té un gos. Pot ser que el gos la trobi gustosa, la menji i la dona enganxi l´aventura a cal veterninari quan de la panxa del gos, que fa dies que no menja, no caga i té febre, en surt un tanga vermell.
L´escena en llocs inimaginables no es dóna amb un català .
Com veieu, tot són desgràcies, és per això que ara per ara, als tangues els hem de donar altres usos civils. La llista queda oberta a les vostres suggerències:
1. Mossos d´Esquadra, per a inmobilitzar detinguts. La torsió és tal que no s´escapa ningú
2. Farmacioles, per a realitzar torniquets d´emergència
3. Substituir les tires de fixació mascaretes d´oxigen de l´avió
4. Per tancar una bossa o maleta
5. Per lligar la panxa de surf a la vaca del cotxe
6. ...
7. ...
Fins la propera setmana
Monday, September 27, 2010
DONES I DONES
Aquest article s´havia de dir matrimonis i anava d´amomenar la llarga llista d´inutilitats i insatisfaccions que el matrimoni (per amor) suposa per a homes i dones.
Però mentre detectava punts en contra i la manca del sentit de casar-se enamorat, de cop, he recordat una de les millors històries de matrimoni d´èxit que conec, entenent per èxit sentit de tota la història i un final feliç amb persones felices de debò, aquest és:
El matrimoni de la meva amiga Caterina.
La Caterina, mallorquina de bon veure, bon pensar i bona familia, l´últim any de carrera va conéixer en Quim, de Sabadell i es van enamorar.
Al cap de dos anys es van casar, enamorats encara, en un escenari de conte fades on hi va haver una gran festa amb molts convidats, molts regals i un gran viatge. Per acabar d´assolir l´estatus de matrimoni amb vida perfecta van comprar un pis preciós que van decorar d´allò més bé i van planificar un calendari per tenir els nens. Eren l´enveja de tothom.
Com dèiem Caterina i en Quim van estudiar el mateix i treballaven al mateix món, però la Caterina, que combinava molt bé l´intel.ligència emocional femenina amb la practicitat masculina, sempre superava en Quim, sempre aconseguia millor feina i posició, professionalemt i social era millor. Encara que ell semblava portar-ho bé davant familia i amics.
En aparença el matrimoni rutllava, fins que un bon dia del tercer any de casats la Caterina va arribar a casa i tot pujant a l´ascensor, va començar a sentir uns forts xiscles. Ja al replà de casa els xiscles éren riures i els riures van ser seguits per uns extasiats "obrigada","obrigada","obrigada".
Per un moment, va voler pensar que éren els veins qui s´ho passava d´allò més bé, fins que a l´obrir la porta de casa, va poder comprovar que les seves pitjors pors éren veritat. La pira de la passió cremava a casa seva mentre ella no hi era, i concretament passava allà, al seu llit, al seu racó preferit i fent servir la seva llenceria preferida de La Perla.
Allò era una gran expressió de ràbia continguda amb els agreujants de dol, premeditació, traïdoria i acarnissament. Allò era fer mal amb gust i ganes.
La imatge era la següent: en Quim enfeinat i fruint com mai ella l´havia vist fruir, mentre agafava a dos mans el culet d´una preciosa brasilenya de pell torrada a les platges d´Ipanema. Ella deuria tenir uns 23 anys, i tot s´ha de dir, la seva llenceria quedava d´allò més bé sobre un cos ters, cuidat i ben posat.
En Quim quan la veiè, la mirà aterrit i amb cara de pànic, l´unic que va poder dir va ser:
"Carinyu, això no és el que sembla, t´ho puc explicar"
I va ser allà, quan la Caterina, va veure la llum de cop. Per fi, després de tants anys de cerca, es va descobrir a sí mateixa.
Ella diguè : "Carinyu, jo tampoc sóc qui sembla, i ara ho veuràs"
La brasilenya que responia al nom de Grazinha i la Caterina es van mirar, i contra tot pronòstic van connectar. La Caterina va anar directa al llit i va començar a fer-li l´amor a la Grazinha. Amor que feia anys que guardava per a una dona sense saber-ho, o voler-ho saber. Va deixar-se anar com mai. Mentre, la Grazinha somrient li deia "a bodas me invitas" amb una dolça entonació i un sensual accent brasiler que seduia encara més a la Caterina.
En Quim descolocat, no podia creure el que veia, va sortir de l´habitació, mentre plorant recriminava:
"Fins i tot això em prens? És que sempre has de pasar davant meu? meuca egòlatra, trepa, puta, marrana vull el divorci. Ja n´estic fart de tu!"
Actualment, la Grazinha i la Catarina viuen juntes i ha tingut una nena. Felicitats a totes dues.
Aquesta és prova irrefutable de la utilitat del matrimoni, encara que sigui serendipity.
L´article, es titula DONES I DONES perquè a elles l´etiqueta de lesbianes no els agrada, és més, diuen no sentirse´n.
Fins la propera setmana
Però mentre detectava punts en contra i la manca del sentit de casar-se enamorat, de cop, he recordat una de les millors històries de matrimoni d´èxit que conec, entenent per èxit sentit de tota la història i un final feliç amb persones felices de debò, aquest és:
El matrimoni de la meva amiga Caterina.
La Caterina, mallorquina de bon veure, bon pensar i bona familia, l´últim any de carrera va conéixer en Quim, de Sabadell i es van enamorar.
Al cap de dos anys es van casar, enamorats encara, en un escenari de conte fades on hi va haver una gran festa amb molts convidats, molts regals i un gran viatge. Per acabar d´assolir l´estatus de matrimoni amb vida perfecta van comprar un pis preciós que van decorar d´allò més bé i van planificar un calendari per tenir els nens. Eren l´enveja de tothom.
Com dèiem Caterina i en Quim van estudiar el mateix i treballaven al mateix món, però la Caterina, que combinava molt bé l´intel.ligència emocional femenina amb la practicitat masculina, sempre superava en Quim, sempre aconseguia millor feina i posició, professionalemt i social era millor. Encara que ell semblava portar-ho bé davant familia i amics.
En aparença el matrimoni rutllava, fins que un bon dia del tercer any de casats la Caterina va arribar a casa i tot pujant a l´ascensor, va començar a sentir uns forts xiscles. Ja al replà de casa els xiscles éren riures i els riures van ser seguits per uns extasiats "obrigada","obrigada","obrigada".
Per un moment, va voler pensar que éren els veins qui s´ho passava d´allò més bé, fins que a l´obrir la porta de casa, va poder comprovar que les seves pitjors pors éren veritat. La pira de la passió cremava a casa seva mentre ella no hi era, i concretament passava allà, al seu llit, al seu racó preferit i fent servir la seva llenceria preferida de La Perla.
Allò era una gran expressió de ràbia continguda amb els agreujants de dol, premeditació, traïdoria i acarnissament. Allò era fer mal amb gust i ganes.
La imatge era la següent: en Quim enfeinat i fruint com mai ella l´havia vist fruir, mentre agafava a dos mans el culet d´una preciosa brasilenya de pell torrada a les platges d´Ipanema. Ella deuria tenir uns 23 anys, i tot s´ha de dir, la seva llenceria quedava d´allò més bé sobre un cos ters, cuidat i ben posat.
En Quim quan la veiè, la mirà aterrit i amb cara de pànic, l´unic que va poder dir va ser:
"Carinyu, això no és el que sembla, t´ho puc explicar"
I va ser allà, quan la Caterina, va veure la llum de cop. Per fi, després de tants anys de cerca, es va descobrir a sí mateixa.
Ella diguè : "Carinyu, jo tampoc sóc qui sembla, i ara ho veuràs"
La brasilenya que responia al nom de Grazinha i la Caterina es van mirar, i contra tot pronòstic van connectar. La Caterina va anar directa al llit i va començar a fer-li l´amor a la Grazinha. Amor que feia anys que guardava per a una dona sense saber-ho, o voler-ho saber. Va deixar-se anar com mai. Mentre, la Grazinha somrient li deia "a bodas me invitas" amb una dolça entonació i un sensual accent brasiler que seduia encara més a la Caterina.
En Quim descolocat, no podia creure el que veia, va sortir de l´habitació, mentre plorant recriminava:
"Fins i tot això em prens? És que sempre has de pasar davant meu? meuca egòlatra, trepa, puta, marrana vull el divorci. Ja n´estic fart de tu!"
Actualment, la Grazinha i la Catarina viuen juntes i ha tingut una nena. Felicitats a totes dues.
Aquesta és prova irrefutable de la utilitat del matrimoni, encara que sigui serendipity.
L´article, es titula DONES I DONES perquè a elles l´etiqueta de lesbianes no els agrada, és més, diuen no sentirse´n.
Fins la propera setmana
Wednesday, September 22, 2010
LA BIBLIA DEL BON SEXE
Catalans i catalanes, vist que la comprensió lectora dels nostres mascles catalans és nefasta, perquè dels articles entenen el que surt del nab. Em proposo fer-vos un favor i posar per escrit un recull de consells i idees bàsiques perquè les dones d´aquesta terra arribem a tenir orgasmes de qualitat. Artemisa al servei del País, per a una Catalunya ben servida.
Dit això aclarir que ho faig per mi, per solidaritat amb la resta de femelles que us pateixen i pel País. On hi sou tots vosaltres, perquè Català és qui viu treballa i folla a Catalunya.
Fem de la nostra terra, la terra del xiscle. Quanta més gent s´acontenti, millor viurem tots. Perquè tots som u.
Procedim.
Davant de qui i què ens trobem? L´objecte de cura, seducció i satisfacció són les Catalanes. Ara, les abans tranquil.les, benevolents i somrients catalanes que cuidaven del marit i de la família, s´han emprenyat, i molt. S´han transformat, són monstres que duen una emprenyamenta de collons. Estàn fins els nassos de la colla de catalans frígids i sosos que tenen com a nòvios, marits i folladors eventuals.
Cada nit abans d´anar a dormir, preguen. Preguen per l´arribada del Messies. Del Messíes del llit que les alliberi i de l´apatia i el descontent que regna al seu dormitori.
PROTOCOL D´ACTUACIÓ:
1) El Mesies no neix, es fa. Tu pots ser el Messies follador. Només has de creure, si t´ho creus, i ho fas amb respecte, delicadesa i generositat, ho aconseguiràs. Faràs aquest trocet de món una mica millor.
Col.labora, fes-ho per nosaltres. Tots som u.
2) Tota catalana és multiorgàsmica per natura. Si una catalana no s´ho passsa bé al llit o li fa mandra és perquè:
- El mascle o no li agrada físicament o intel.lectual
- El mascle no li practica bé el sexe.
La primera part no té solució. La segona sí. Anem-hi doncs.
3) La funció del mascle, és fer que la femella gaudeixi del cos per ser una dona feliç i completa i així viure en harmonia amb el món i l´entorn. Catalunya funcionarà millor. Pel País. Tots som un.
Vull a funcionàries contentes, metgesses, dissenyadores, dependentes, porteres, mosses d´esquadra, polítiques, cambreres, banqueres hem de tenir-les a totes ben satisfetes!
4) Festeig: truca, emaileja, insisteix per sense ser pesat, crea interès, fes-te atractiu, fes veure que no lligues a perdigonada, que estàs amb ella perquè vols estar amb ella. Escolta-la, llegueix els seus emails amb detall, fixa´t en les petites coses i treules a lluir en una conversa, tingues memòria, pregunta per lo seu, pensa què i quines coses poden ser del seu gust.
L´intel.ecte és del que més ens pesa.
LA TROBADA:
5) Prepara´t, a consciència, despulla´t davant el mirall, mira´t el cos, toca´t el verge, acaricial amb amor, mima´l. Mentre ho fas, pensa que és l´eina de la teva missió, és el vehicle. És el membre d´un home generós que ha de donar plaer a una dona fent amb això un bé al món.
Cada cop que ets al llit Catalunya, la teva terra, i els 7,5 milions de catalans censats, són rere teu, amb tu t´animen u et dóne suport. Tots som u.
6) Cuida els detalls corporals. Afaitat, si portes barba la retalles. Tingues en compte que la barba de 2-3 dies rasca, la de quatre no tant, però l´has de graduar. No hi ha res mes desagradable que a les noies ens quedin rascades a la cara per la conjunció barba més suor. Si et passa això difícilment hi tornaràs.
Dutxat, arreglat, tallat els péls de les aixelles, usa un desodorant suau que no mati la teva olor corporal. Recorda que l´olor corporal és bàsica per a l´atracció.
Cuida´t les mans, són un altre bàsic. Pensa que quan les veiem pensem on aniràn a parar després. Fes-te de les ungles i renta-les sovint.
7) Sigues humil, sempre al seu servei.
8) Tingues en compte criteris evolutius:
. La gent amb diferent sistema inmunolÒgic tendeix a atraure´s, en el món de les idees, normalment això també passa.
. L´instint femení, encara que la raó l´intenti inutilitzar, fa que la femella faci la seva selecció de mascle inconscientent cercant un pare familia, sa, fort i poderós que doni benestar a llar.
Aquí les feministes em tiren a la pira directa, i potser amb raó, per són teories evolutives contrastades amb el funcionament d´instints i cervell conscient i inconscient. Existeixen i les hem de tenir en compte.
9) Convida sempre i sigues generós, tingues detalls, flors, musica, ballet, teatre, festeja i empaita.
10) Al llit, humiltat, generositat, diversió, riure, empatia, proatcivitat, deixa´t guiar, ella et demanarà.
Per cultura catòlica heretada, segurament ho dirà fluixet i no molt segura, però observa i escolta les subtileses. Dona´t, gaudeix i acaricia suament i amb delicadesa tot el que tinguis a l´abast. D´aquí endavant, deixa´t portar una i altra vegada i ja veuràs com la faras feliç.
Fem que Catalunya xiscli. Amen.
Fins la propera setmana
Dit això aclarir que ho faig per mi, per solidaritat amb la resta de femelles que us pateixen i pel País. On hi sou tots vosaltres, perquè Català és qui viu treballa i folla a Catalunya.
Fem de la nostra terra, la terra del xiscle. Quanta més gent s´acontenti, millor viurem tots. Perquè tots som u.
Procedim.
Davant de qui i què ens trobem? L´objecte de cura, seducció i satisfacció són les Catalanes. Ara, les abans tranquil.les, benevolents i somrients catalanes que cuidaven del marit i de la família, s´han emprenyat, i molt. S´han transformat, són monstres que duen una emprenyamenta de collons. Estàn fins els nassos de la colla de catalans frígids i sosos que tenen com a nòvios, marits i folladors eventuals.
Cada nit abans d´anar a dormir, preguen. Preguen per l´arribada del Messies. Del Messíes del llit que les alliberi i de l´apatia i el descontent que regna al seu dormitori.
PROTOCOL D´ACTUACIÓ:
1) El Mesies no neix, es fa. Tu pots ser el Messies follador. Només has de creure, si t´ho creus, i ho fas amb respecte, delicadesa i generositat, ho aconseguiràs. Faràs aquest trocet de món una mica millor.
Col.labora, fes-ho per nosaltres. Tots som u.
2) Tota catalana és multiorgàsmica per natura. Si una catalana no s´ho passsa bé al llit o li fa mandra és perquè:
- El mascle o no li agrada físicament o intel.lectual
- El mascle no li practica bé el sexe.
La primera part no té solució. La segona sí. Anem-hi doncs.
3) La funció del mascle, és fer que la femella gaudeixi del cos per ser una dona feliç i completa i així viure en harmonia amb el món i l´entorn. Catalunya funcionarà millor. Pel País. Tots som un.
Vull a funcionàries contentes, metgesses, dissenyadores, dependentes, porteres, mosses d´esquadra, polítiques, cambreres, banqueres hem de tenir-les a totes ben satisfetes!
4) Festeig: truca, emaileja, insisteix per sense ser pesat, crea interès, fes-te atractiu, fes veure que no lligues a perdigonada, que estàs amb ella perquè vols estar amb ella. Escolta-la, llegueix els seus emails amb detall, fixa´t en les petites coses i treules a lluir en una conversa, tingues memòria, pregunta per lo seu, pensa què i quines coses poden ser del seu gust.
L´intel.ecte és del que més ens pesa.
LA TROBADA:
5) Prepara´t, a consciència, despulla´t davant el mirall, mira´t el cos, toca´t el verge, acaricial amb amor, mima´l. Mentre ho fas, pensa que és l´eina de la teva missió, és el vehicle. És el membre d´un home generós que ha de donar plaer a una dona fent amb això un bé al món.
Cada cop que ets al llit Catalunya, la teva terra, i els 7,5 milions de catalans censats, són rere teu, amb tu t´animen u et dóne suport. Tots som u.
6) Cuida els detalls corporals. Afaitat, si portes barba la retalles. Tingues en compte que la barba de 2-3 dies rasca, la de quatre no tant, però l´has de graduar. No hi ha res mes desagradable que a les noies ens quedin rascades a la cara per la conjunció barba més suor. Si et passa això difícilment hi tornaràs.
Dutxat, arreglat, tallat els péls de les aixelles, usa un desodorant suau que no mati la teva olor corporal. Recorda que l´olor corporal és bàsica per a l´atracció.
Cuida´t les mans, són un altre bàsic. Pensa que quan les veiem pensem on aniràn a parar després. Fes-te de les ungles i renta-les sovint.
7) Sigues humil, sempre al seu servei.
8) Tingues en compte criteris evolutius:
. La gent amb diferent sistema inmunolÒgic tendeix a atraure´s, en el món de les idees, normalment això també passa.
. L´instint femení, encara que la raó l´intenti inutilitzar, fa que la femella faci la seva selecció de mascle inconscientent cercant un pare familia, sa, fort i poderós que doni benestar a llar.
Aquí les feministes em tiren a la pira directa, i potser amb raó, per són teories evolutives contrastades amb el funcionament d´instints i cervell conscient i inconscient. Existeixen i les hem de tenir en compte.
9) Convida sempre i sigues generós, tingues detalls, flors, musica, ballet, teatre, festeja i empaita.
10) Al llit, humiltat, generositat, diversió, riure, empatia, proatcivitat, deixa´t guiar, ella et demanarà.
Per cultura catòlica heretada, segurament ho dirà fluixet i no molt segura, però observa i escolta les subtileses. Dona´t, gaudeix i acaricia suament i amb delicadesa tot el que tinguis a l´abast. D´aquí endavant, deixa´t portar una i altra vegada i ja veuràs com la faras feliç.
Fem que Catalunya xiscli. Amen.
Fins la propera setmana
CATALANS: ESPÈCIE EN PERILL D´EXTINCIÓ
Per la polseguera aixecada amb el primer article i l´elevat nombre de correus rebuts de catalanets mitjans ofesos per la dura clasificació que d´ells n´he fet, aquí ve el tercer article que prova la veracitat dels meus comentaris:
Si Catalunya és terra d´acollida és perquè aquí es folla poc. Es folla poc i s´ha follat poc de fa molt temps.
Segurament a la primera part e l´oració en Salvador Cardús hi està d´acord.
Un cop més, el Seny passa davant la Rauxa, i ara, en aquest món global i globalitzat i amb la situació política que tenim, pagarem cara la resistència a xisclar de plaer.
Per primera vegada dins la nostra existència com a poble estem en perill d´extinció.
I em pregunto, per a què collons volem un País, un Estatut un Concert Econòmic o qualsevol collonada Federalista si estem en vies d´extincio?
Sempre fallem al mateix, molta teoria i poca pràctica!
La natalitat catalana la tenim sota mínims, només cal fer un cop d´ull a les estadístiques de població de l´INDESCAT, per caure de cul a terra.
Tornant al tema de l´amic Cardús, Catalunya terra d´acollida, doncs sí, sempre ho hem estat, hem rebut grans onades d´inmigració durant tota la nostra història, que han estat un èxit d´integració, que ben bé, no sabem ni com collons ens ho fem, però ho fem. Val a dir que de català els nouvinguts de primera generació no en parlen gaire, ara, el que no falla és que s´adapten tan i tan bé als costums locals que acaben follant poc. Tan poc com nosaltres i la nostra terra i la nostra economia segueixen demanant més i més inmigrants.
Gran País el nostre, País on l´apatia i les poques ganes de follar s´encomanen. Un cop sabut això, si fos inmigrant m´ho pensaria dues vegades abans d´escollir Catalunya com a lloc de destí.
Perquè aquí ens ho carreguem tot, tan se val que siguin de cultures de Centre i Sud Amèrica, una mica més donades al xiscle i a la gresca que la nostra. Ells com a bons catalans, fan l´esforç, s´adapten, s´integren i aconsegueixen assolir la mitjana de polvos, fills i cares de pomes agres igual a la nostra. Lloable.
I què ho fa tot això?
Serà que a aquesta nostra terra catalana, on hi ha una de les muntanyes fàl.liques més explícites del món uns visionaris hi vam plantar un monestir catòlic? Estàvem destinats a ser la Cuba d´Europa i amb això ens ho vem carregar?
No ho sé, no m´ho explico.
Però la realitat és que ahir, a l´entreacte del concert de tarda del Palau, una molt bona amiga d´origen forani em va dir que ha decidit deixar la ciutat. Ella dona de món, ha viscut a Londres, NY, Dublin, Roma, Milà, L.A., San Francisco, Paris i Barcelona.
Després de deixar-me impactada amb la notícia i la cara de boniato corresponent, vaig donar-li raons perquè es quedés, vaig vendre-li la ciutat, la feina, les espectatives, les amigues, tot.
Ella, elegantment va raonar els seus arguments i els va culminar amb una bomba final:
"Y además, Artemis, nunca he follado tan poco como en Barcelona. Lo tengo decidido, me voy"
Em va convèncer, entenc que marxi.
Si Catalunya és terra d´acollida és perquè aquí es folla poc. Es folla poc i s´ha follat poc de fa molt temps.
Segurament a la primera part e l´oració en Salvador Cardús hi està d´acord.
Un cop més, el Seny passa davant la Rauxa, i ara, en aquest món global i globalitzat i amb la situació política que tenim, pagarem cara la resistència a xisclar de plaer.
Per primera vegada dins la nostra existència com a poble estem en perill d´extinció.
I em pregunto, per a què collons volem un País, un Estatut un Concert Econòmic o qualsevol collonada Federalista si estem en vies d´extincio?
Sempre fallem al mateix, molta teoria i poca pràctica!
La natalitat catalana la tenim sota mínims, només cal fer un cop d´ull a les estadístiques de població de l´INDESCAT, per caure de cul a terra.
Tornant al tema de l´amic Cardús, Catalunya terra d´acollida, doncs sí, sempre ho hem estat, hem rebut grans onades d´inmigració durant tota la nostra història, que han estat un èxit d´integració, que ben bé, no sabem ni com collons ens ho fem, però ho fem. Val a dir que de català els nouvinguts de primera generació no en parlen gaire, ara, el que no falla és que s´adapten tan i tan bé als costums locals que acaben follant poc. Tan poc com nosaltres i la nostra terra i la nostra economia segueixen demanant més i més inmigrants.
Gran País el nostre, País on l´apatia i les poques ganes de follar s´encomanen. Un cop sabut això, si fos inmigrant m´ho pensaria dues vegades abans d´escollir Catalunya com a lloc de destí.
Perquè aquí ens ho carreguem tot, tan se val que siguin de cultures de Centre i Sud Amèrica, una mica més donades al xiscle i a la gresca que la nostra. Ells com a bons catalans, fan l´esforç, s´adapten, s´integren i aconsegueixen assolir la mitjana de polvos, fills i cares de pomes agres igual a la nostra. Lloable.
I què ho fa tot això?
Serà que a aquesta nostra terra catalana, on hi ha una de les muntanyes fàl.liques més explícites del món uns visionaris hi vam plantar un monestir catòlic? Estàvem destinats a ser la Cuba d´Europa i amb això ens ho vem carregar?
No ho sé, no m´ho explico.
Però la realitat és que ahir, a l´entreacte del concert de tarda del Palau, una molt bona amiga d´origen forani em va dir que ha decidit deixar la ciutat. Ella dona de món, ha viscut a Londres, NY, Dublin, Roma, Milà, L.A., San Francisco, Paris i Barcelona.
Després de deixar-me impactada amb la notícia i la cara de boniato corresponent, vaig donar-li raons perquè es quedés, vaig vendre-li la ciutat, la feina, les espectatives, les amigues, tot.
Ella, elegantment va raonar els seus arguments i els va culminar amb una bomba final:
"Y además, Artemis, nunca he follado tan poco como en Barcelona. Lo tengo decidido, me voy"
Em va convèncer, entenc que marxi.
BANYES
"La meva dona diu que no li faria res que tingués una amant".
Així va començar un xocolata amb melindros de sis de la tarda amb un amic a un lloc octogenari de la Barcelona tradicional, el Mauri.
Dit això, la iaia de la taula del costat es va girar i va dir:
- "La teva dona és molt llesta, ella sí que en sap de la vida, és pràctica, no la deixis mai"
I mentre s´aixecava de la cadira per anar a pagar anava remugant
- "Aquest jovent, quina poca traça"
Abans de marxar però, encara ens va regalar una altra perla, aquest cop dirigida a mi i amb una mà sobre la cuixa:
- "Nena, no es pot demanar al matrimoni més que a la resta de coses, perquè si un es casa per amor ha de tenir clar que l´amor és com els texans, també es desgasta".
Mentre intentavem païr els comentaris alhora que les mossegades de melindro intentaven sense èxit arribar a l´esòfag, la Senyora ben ensenyorada campava alegrement pel carrer Provença.
Rere el silenci i mirades circumpectes, les primeres frases
- "Potser és ella qui té l´amant"
Va dir ell, llegint-me el pensament i va ser just en aquell moment, quan em disposava a dir la típica frase de consolació quan va passar el que no esperava, la practicitat masculina va fer acte de presència!
Confirmat. Els nostres companys de gènere són llestos.
Potser ni tots són empàtics, ni tots són gaire intuitius, encara que alguns hi ha. Hi ha que no tenen detalls, que no combinen bé els colors, hi ha que són bruts, etc.
Però, Ciutadanes de Catalunya, heu de tenir clara una cosa, són menys tontos del que sembla. Poden viure sols i si ells volen no ens necessiten però es fan els tontos per exprémer-nos, és el seu modus operandi, sempre han fet igual, porten anys aprofinant-se de nosaltres, de la nostra empatia i de la nostra bona fé.
I perquè ho fan?
Per manar, perquè mentre estem entretingudes amb minúcies ells ho maneguen tot, duent el món al límit fins a fer-lo rebentar.
Així que, Companyes, n´hem d´aprendre, hem de ser solidàries, ens cal recuperar el lloc que al món ens toca i per això la practicitat i simplicitat és una de les claus de l´èxit.
Bé, deixem-nos de rotllos i tornem al cas de l´exemple de practicitat masculina que comentava.
Davant la situació de possibles banyes de la seva dona, el pensament va ser el següent, i atenció, ni drama, ni plors ni preocupacions i davant de tot, practicitat:
"Ben mirat, què vols que et digui, fa dies que té més bon humor, arribo a casa i està contenta, tot són rialles, s´arregla més, fa goig, els nens també perceben el bon ambient i seguim sense fer l´amor. Però bé, per això no t´espantis que tampoc passava abans, així que la situació m´està bé, millor que abans. I per cert, Artemisa, ara que toquem el tema, fa temps que penso que tu i jo tenim coses en comú i que plegats passem bones estones, no creus que potser ha arribat l´hora de conéixer-nos més i millor?"
N´hi ha per llogar-hi cadires!!!
Elegantment vaig declinar la proposta, però en tot cas, a l´amic no li falta raó. Què hi ha de dolent en una infidelitat quan ja portes anys amb el mateix o la mateixa? Què prefereixes, escoltar sempre el mateix CD o l´Spotify?
Conéixer gent, obrirse al món, ajuda també a valorar què tenim a casa, fins i tot els defectes de l´altre i fas balanç per decidir si continues amb més força i convenciment o no.
Perquè com bé deia la senyora, l´amor és com uns texans.
Quan s´esquincen, tens tres opcions, o els apedaces, o els duus trencats cuixa enlaire, o t´en compres uns de nous.
Fins la propera setmana
Així va començar un xocolata amb melindros de sis de la tarda amb un amic a un lloc octogenari de la Barcelona tradicional, el Mauri.
Dit això, la iaia de la taula del costat es va girar i va dir:
- "La teva dona és molt llesta, ella sí que en sap de la vida, és pràctica, no la deixis mai"
I mentre s´aixecava de la cadira per anar a pagar anava remugant
- "Aquest jovent, quina poca traça"
Abans de marxar però, encara ens va regalar una altra perla, aquest cop dirigida a mi i amb una mà sobre la cuixa:
- "Nena, no es pot demanar al matrimoni més que a la resta de coses, perquè si un es casa per amor ha de tenir clar que l´amor és com els texans, també es desgasta".
Mentre intentavem païr els comentaris alhora que les mossegades de melindro intentaven sense èxit arribar a l´esòfag, la Senyora ben ensenyorada campava alegrement pel carrer Provença.
Rere el silenci i mirades circumpectes, les primeres frases
- "Potser és ella qui té l´amant"
Va dir ell, llegint-me el pensament i va ser just en aquell moment, quan em disposava a dir la típica frase de consolació quan va passar el que no esperava, la practicitat masculina va fer acte de presència!
Confirmat. Els nostres companys de gènere són llestos.
Potser ni tots són empàtics, ni tots són gaire intuitius, encara que alguns hi ha. Hi ha que no tenen detalls, que no combinen bé els colors, hi ha que són bruts, etc.
Però, Ciutadanes de Catalunya, heu de tenir clara una cosa, són menys tontos del que sembla. Poden viure sols i si ells volen no ens necessiten però es fan els tontos per exprémer-nos, és el seu modus operandi, sempre han fet igual, porten anys aprofinant-se de nosaltres, de la nostra empatia i de la nostra bona fé.
I perquè ho fan?
Per manar, perquè mentre estem entretingudes amb minúcies ells ho maneguen tot, duent el món al límit fins a fer-lo rebentar.
Així que, Companyes, n´hem d´aprendre, hem de ser solidàries, ens cal recuperar el lloc que al món ens toca i per això la practicitat i simplicitat és una de les claus de l´èxit.
Bé, deixem-nos de rotllos i tornem al cas de l´exemple de practicitat masculina que comentava.
Davant la situació de possibles banyes de la seva dona, el pensament va ser el següent, i atenció, ni drama, ni plors ni preocupacions i davant de tot, practicitat:
"Ben mirat, què vols que et digui, fa dies que té més bon humor, arribo a casa i està contenta, tot són rialles, s´arregla més, fa goig, els nens també perceben el bon ambient i seguim sense fer l´amor. Però bé, per això no t´espantis que tampoc passava abans, així que la situació m´està bé, millor que abans. I per cert, Artemisa, ara que toquem el tema, fa temps que penso que tu i jo tenim coses en comú i que plegats passem bones estones, no creus que potser ha arribat l´hora de conéixer-nos més i millor?"
N´hi ha per llogar-hi cadires!!!
Elegantment vaig declinar la proposta, però en tot cas, a l´amic no li falta raó. Què hi ha de dolent en una infidelitat quan ja portes anys amb el mateix o la mateixa? Què prefereixes, escoltar sempre el mateix CD o l´Spotify?
Conéixer gent, obrirse al món, ajuda també a valorar què tenim a casa, fins i tot els defectes de l´altre i fas balanç per decidir si continues amb més força i convenciment o no.
Perquè com bé deia la senyora, l´amor és com uns texans.
Quan s´esquincen, tens tres opcions, o els apedaces, o els duus trencats cuixa enlaire, o t´en compres uns de nous.
Fins la propera setmana
ELS CATALANS I EL SEXE
Estimats, estimades, d´aquí poc en faré 30.
Moment de reflexió, de mirar endavant i enrere. Docs, bé, mentre feia l´exercici de recordar aconteixements recents i no tan recents de la tridècada enllaçant un pensament amb l´altre, he anat a parar als orgasmes i a la qualitat dels meus amants. Cosa que, sorprenentment, m´ha fet adonar que els millors havien estat provocats per forasters, independentistes i fatxes.
Així i doncs, on és la passió del catalanet mitjà?
I és que tampoc és tan extrany, el poble català, ja és una mica així, insípid.
Mai hem estat coneguts pel llibertinatge, els nostres homes són correctes, poc atrevits, descafeinats, sosos, fills de la mamà, amb poca gràcia i empenta, nets i pulits, això sí, però alhora poc atrevits, incansables cercadors d´aprovacións, insegurs i dubtosos. Una llauna.
Com algú amb aquest tarannà i caràcter t´ha de provocar l´orgasme de la vida?
Amb elements així, despullar-se fa mandra!
Passant revista, als únics que salvo de la pira de mascles catalans, són un feixista i un independentista.
Ambdós homes d´extrems, autoconvençuts de la seva opció, homes que han escollit el seu camí i amb autoestima per lluitar-lo i defensar-lo davant qui calgui.
I val a dir que tant l´un com l´altre, dins el joc amorós, van ser prou sensibles com cedir als meus desitjos, canviar la seva llengua vehicular al llit i adequar-la a la circumstància.
Perquè un cop allà, amb aquells homes tan convençuts de sí mateixos i de la seva ideologia, em semblava un plaer més suggerir-los que canvéssin la seva benvolguda llengua vehicular per mi, perquè els ho demanava, quan sé del tot cert, que mai més ho faràn. Va ser un moment només per a mi. Un petit luxe no compartit, un divertit delit.
Així doncs, fent un dur anàlisi, diria que d´aquest llisat d´inaptituds amatories i afinitats polítiques els més mal parats són els Socio-Vergents i els d´Iniciativa.
Els uns, els Socialistes i els Convergents, perquè cap d´ells no saben si som País, si no ho som, si som Nació, si no ho som, si tenim Concert Econòmic, si no en tenim, o si ens han de venir de Madrid a donar permís per tocar a la dona o fins i tot que ens diguin amb qui sí i amb qui no podem anar al llit.
Els altres, els d´Iniciativa, peruqè són capaços d´arribar a la cita sense desodorant i sense planxar i treure´t un condó fet amb fulles de raïm.
I després de l´escena, ni parlar-ne de com deuen ser al llit, deuen començar els preliminars tocant un 25 % un mugró, després un 25% l´altre, mossegant i petonejant orelles i coll un altre 25% i a la resta del cos li deuen dedicar el 25% sobrant.
En definitiva, un martiri, equitatiu, però un martiri.
Massa anys de repressió i d´autolimitació fan que ni tan sols al llit un català s´ho pugui passar bé.
Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí.
Ha arribat l´hora de despertar i de passar-ho bé. Disfrutem-nos.
Fins la propera setmana
Moment de reflexió, de mirar endavant i enrere. Docs, bé, mentre feia l´exercici de recordar aconteixements recents i no tan recents de la tridècada enllaçant un pensament amb l´altre, he anat a parar als orgasmes i a la qualitat dels meus amants. Cosa que, sorprenentment, m´ha fet adonar que els millors havien estat provocats per forasters, independentistes i fatxes.
Així i doncs, on és la passió del catalanet mitjà?
I és que tampoc és tan extrany, el poble català, ja és una mica així, insípid.
Mai hem estat coneguts pel llibertinatge, els nostres homes són correctes, poc atrevits, descafeinats, sosos, fills de la mamà, amb poca gràcia i empenta, nets i pulits, això sí, però alhora poc atrevits, incansables cercadors d´aprovacións, insegurs i dubtosos. Una llauna.
Com algú amb aquest tarannà i caràcter t´ha de provocar l´orgasme de la vida?
Amb elements així, despullar-se fa mandra!
Passant revista, als únics que salvo de la pira de mascles catalans, són un feixista i un independentista.
Ambdós homes d´extrems, autoconvençuts de la seva opció, homes que han escollit el seu camí i amb autoestima per lluitar-lo i defensar-lo davant qui calgui.
I val a dir que tant l´un com l´altre, dins el joc amorós, van ser prou sensibles com cedir als meus desitjos, canviar la seva llengua vehicular al llit i adequar-la a la circumstància.
Perquè un cop allà, amb aquells homes tan convençuts de sí mateixos i de la seva ideologia, em semblava un plaer més suggerir-los que canvéssin la seva benvolguda llengua vehicular per mi, perquè els ho demanava, quan sé del tot cert, que mai més ho faràn. Va ser un moment només per a mi. Un petit luxe no compartit, un divertit delit.
Així doncs, fent un dur anàlisi, diria que d´aquest llisat d´inaptituds amatories i afinitats polítiques els més mal parats són els Socio-Vergents i els d´Iniciativa.
Els uns, els Socialistes i els Convergents, perquè cap d´ells no saben si som País, si no ho som, si som Nació, si no ho som, si tenim Concert Econòmic, si no en tenim, o si ens han de venir de Madrid a donar permís per tocar a la dona o fins i tot que ens diguin amb qui sí i amb qui no podem anar al llit.
Els altres, els d´Iniciativa, peruqè són capaços d´arribar a la cita sense desodorant i sense planxar i treure´t un condó fet amb fulles de raïm.
I després de l´escena, ni parlar-ne de com deuen ser al llit, deuen començar els preliminars tocant un 25 % un mugró, després un 25% l´altre, mossegant i petonejant orelles i coll un altre 25% i a la resta del cos li deuen dedicar el 25% sobrant.
En definitiva, un martiri, equitatiu, però un martiri.
Massa anys de repressió i d´autolimitació fan que ni tan sols al llit un català s´ho pugui passar bé.
Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí.
Ha arribat l´hora de despertar i de passar-ho bé. Disfrutem-nos.
Fins la propera setmana
Subscribe to:
Posts (Atom)