Catalans i catalanes, vist que la comprensió lectora dels nostres mascles catalans és nefasta, perquè dels articles entenen el que surt del nab. Em proposo fer-vos un favor i posar per escrit un recull de consells i idees bàsiques perquè les dones d´aquesta terra arribem a tenir orgasmes de qualitat. Artemisa al servei del País, per a una Catalunya ben servida.
Dit això aclarir que ho faig per mi, per solidaritat amb la resta de femelles que us pateixen i pel País. On hi sou tots vosaltres, perquè Català és qui viu treballa i folla a Catalunya.
Fem de la nostra terra, la terra del xiscle. Quanta més gent s´acontenti, millor viurem tots. Perquè tots som u.
Procedim.
Davant de qui i què ens trobem? L´objecte de cura, seducció i satisfacció són les Catalanes. Ara, les abans tranquil.les, benevolents i somrients catalanes que cuidaven del marit i de la família, s´han emprenyat, i molt. S´han transformat, són monstres que duen una emprenyamenta de collons. Estàn fins els nassos de la colla de catalans frígids i sosos que tenen com a nòvios, marits i folladors eventuals.
Cada nit abans d´anar a dormir, preguen. Preguen per l´arribada del Messies. Del Messíes del llit que les alliberi i de l´apatia i el descontent que regna al seu dormitori.
PROTOCOL D´ACTUACIÓ:
1) El Mesies no neix, es fa. Tu pots ser el Messies follador. Només has de creure, si t´ho creus, i ho fas amb respecte, delicadesa i generositat, ho aconseguiràs. Faràs aquest trocet de món una mica millor.
Col.labora, fes-ho per nosaltres. Tots som u.
2) Tota catalana és multiorgàsmica per natura. Si una catalana no s´ho passsa bé al llit o li fa mandra és perquè:
- El mascle o no li agrada físicament o intel.lectual
- El mascle no li practica bé el sexe.
La primera part no té solució. La segona sí. Anem-hi doncs.
3) La funció del mascle, és fer que la femella gaudeixi del cos per ser una dona feliç i completa i així viure en harmonia amb el món i l´entorn. Catalunya funcionarà millor. Pel País. Tots som un.
Vull a funcionàries contentes, metgesses, dissenyadores, dependentes, porteres, mosses d´esquadra, polítiques, cambreres, banqueres hem de tenir-les a totes ben satisfetes!
4) Festeig: truca, emaileja, insisteix per sense ser pesat, crea interès, fes-te atractiu, fes veure que no lligues a perdigonada, que estàs amb ella perquè vols estar amb ella. Escolta-la, llegueix els seus emails amb detall, fixa´t en les petites coses i treules a lluir en una conversa, tingues memòria, pregunta per lo seu, pensa què i quines coses poden ser del seu gust.
L´intel.ecte és del que més ens pesa.
LA TROBADA:
5) Prepara´t, a consciència, despulla´t davant el mirall, mira´t el cos, toca´t el verge, acaricial amb amor, mima´l. Mentre ho fas, pensa que és l´eina de la teva missió, és el vehicle. És el membre d´un home generós que ha de donar plaer a una dona fent amb això un bé al món.
Cada cop que ets al llit Catalunya, la teva terra, i els 7,5 milions de catalans censats, són rere teu, amb tu t´animen u et dóne suport. Tots som u.
6) Cuida els detalls corporals. Afaitat, si portes barba la retalles. Tingues en compte que la barba de 2-3 dies rasca, la de quatre no tant, però l´has de graduar. No hi ha res mes desagradable que a les noies ens quedin rascades a la cara per la conjunció barba més suor. Si et passa això difícilment hi tornaràs.
Dutxat, arreglat, tallat els péls de les aixelles, usa un desodorant suau que no mati la teva olor corporal. Recorda que l´olor corporal és bàsica per a l´atracció.
Cuida´t les mans, són un altre bàsic. Pensa que quan les veiem pensem on aniràn a parar després. Fes-te de les ungles i renta-les sovint.
7) Sigues humil, sempre al seu servei.
8) Tingues en compte criteris evolutius:
. La gent amb diferent sistema inmunolÒgic tendeix a atraure´s, en el món de les idees, normalment això també passa.
. L´instint femení, encara que la raó l´intenti inutilitzar, fa que la femella faci la seva selecció de mascle inconscientent cercant un pare familia, sa, fort i poderós que doni benestar a llar.
Aquí les feministes em tiren a la pira directa, i potser amb raó, per són teories evolutives contrastades amb el funcionament d´instints i cervell conscient i inconscient. Existeixen i les hem de tenir en compte.
9) Convida sempre i sigues generós, tingues detalls, flors, musica, ballet, teatre, festeja i empaita.
10) Al llit, humiltat, generositat, diversió, riure, empatia, proatcivitat, deixa´t guiar, ella et demanarà.
Per cultura catòlica heretada, segurament ho dirà fluixet i no molt segura, però observa i escolta les subtileses. Dona´t, gaudeix i acaricia suament i amb delicadesa tot el que tinguis a l´abast. D´aquí endavant, deixa´t portar una i altra vegada i ja veuràs com la faras feliç.
Fem que Catalunya xiscli. Amen.
Fins la propera setmana
Showing posts with label sexe. Show all posts
Showing posts with label sexe. Show all posts
Wednesday, September 22, 2010
CATALANS: ESPÈCIE EN PERILL D´EXTINCIÓ
Per la polseguera aixecada amb el primer article i l´elevat nombre de correus rebuts de catalanets mitjans ofesos per la dura clasificació que d´ells n´he fet, aquí ve el tercer article que prova la veracitat dels meus comentaris:
Si Catalunya és terra d´acollida és perquè aquí es folla poc. Es folla poc i s´ha follat poc de fa molt temps.
Segurament a la primera part e l´oració en Salvador Cardús hi està d´acord.
Un cop més, el Seny passa davant la Rauxa, i ara, en aquest món global i globalitzat i amb la situació política que tenim, pagarem cara la resistència a xisclar de plaer.
Per primera vegada dins la nostra existència com a poble estem en perill d´extinció.
I em pregunto, per a què collons volem un País, un Estatut un Concert Econòmic o qualsevol collonada Federalista si estem en vies d´extincio?
Sempre fallem al mateix, molta teoria i poca pràctica!
La natalitat catalana la tenim sota mínims, només cal fer un cop d´ull a les estadístiques de població de l´INDESCAT, per caure de cul a terra.
Tornant al tema de l´amic Cardús, Catalunya terra d´acollida, doncs sí, sempre ho hem estat, hem rebut grans onades d´inmigració durant tota la nostra història, que han estat un èxit d´integració, que ben bé, no sabem ni com collons ens ho fem, però ho fem. Val a dir que de català els nouvinguts de primera generació no en parlen gaire, ara, el que no falla és que s´adapten tan i tan bé als costums locals que acaben follant poc. Tan poc com nosaltres i la nostra terra i la nostra economia segueixen demanant més i més inmigrants.
Gran País el nostre, País on l´apatia i les poques ganes de follar s´encomanen. Un cop sabut això, si fos inmigrant m´ho pensaria dues vegades abans d´escollir Catalunya com a lloc de destí.
Perquè aquí ens ho carreguem tot, tan se val que siguin de cultures de Centre i Sud Amèrica, una mica més donades al xiscle i a la gresca que la nostra. Ells com a bons catalans, fan l´esforç, s´adapten, s´integren i aconsegueixen assolir la mitjana de polvos, fills i cares de pomes agres igual a la nostra. Lloable.
I què ho fa tot això?
Serà que a aquesta nostra terra catalana, on hi ha una de les muntanyes fàl.liques més explícites del món uns visionaris hi vam plantar un monestir catòlic? Estàvem destinats a ser la Cuba d´Europa i amb això ens ho vem carregar?
No ho sé, no m´ho explico.
Però la realitat és que ahir, a l´entreacte del concert de tarda del Palau, una molt bona amiga d´origen forani em va dir que ha decidit deixar la ciutat. Ella dona de món, ha viscut a Londres, NY, Dublin, Roma, Milà, L.A., San Francisco, Paris i Barcelona.
Després de deixar-me impactada amb la notícia i la cara de boniato corresponent, vaig donar-li raons perquè es quedés, vaig vendre-li la ciutat, la feina, les espectatives, les amigues, tot.
Ella, elegantment va raonar els seus arguments i els va culminar amb una bomba final:
"Y además, Artemis, nunca he follado tan poco como en Barcelona. Lo tengo decidido, me voy"
Em va convèncer, entenc que marxi.
Si Catalunya és terra d´acollida és perquè aquí es folla poc. Es folla poc i s´ha follat poc de fa molt temps.
Segurament a la primera part e l´oració en Salvador Cardús hi està d´acord.
Un cop més, el Seny passa davant la Rauxa, i ara, en aquest món global i globalitzat i amb la situació política que tenim, pagarem cara la resistència a xisclar de plaer.
Per primera vegada dins la nostra existència com a poble estem en perill d´extinció.
I em pregunto, per a què collons volem un País, un Estatut un Concert Econòmic o qualsevol collonada Federalista si estem en vies d´extincio?
Sempre fallem al mateix, molta teoria i poca pràctica!
La natalitat catalana la tenim sota mínims, només cal fer un cop d´ull a les estadístiques de població de l´INDESCAT, per caure de cul a terra.
Tornant al tema de l´amic Cardús, Catalunya terra d´acollida, doncs sí, sempre ho hem estat, hem rebut grans onades d´inmigració durant tota la nostra història, que han estat un èxit d´integració, que ben bé, no sabem ni com collons ens ho fem, però ho fem. Val a dir que de català els nouvinguts de primera generació no en parlen gaire, ara, el que no falla és que s´adapten tan i tan bé als costums locals que acaben follant poc. Tan poc com nosaltres i la nostra terra i la nostra economia segueixen demanant més i més inmigrants.
Gran País el nostre, País on l´apatia i les poques ganes de follar s´encomanen. Un cop sabut això, si fos inmigrant m´ho pensaria dues vegades abans d´escollir Catalunya com a lloc de destí.
Perquè aquí ens ho carreguem tot, tan se val que siguin de cultures de Centre i Sud Amèrica, una mica més donades al xiscle i a la gresca que la nostra. Ells com a bons catalans, fan l´esforç, s´adapten, s´integren i aconsegueixen assolir la mitjana de polvos, fills i cares de pomes agres igual a la nostra. Lloable.
I què ho fa tot això?
Serà que a aquesta nostra terra catalana, on hi ha una de les muntanyes fàl.liques més explícites del món uns visionaris hi vam plantar un monestir catòlic? Estàvem destinats a ser la Cuba d´Europa i amb això ens ho vem carregar?
No ho sé, no m´ho explico.
Però la realitat és que ahir, a l´entreacte del concert de tarda del Palau, una molt bona amiga d´origen forani em va dir que ha decidit deixar la ciutat. Ella dona de món, ha viscut a Londres, NY, Dublin, Roma, Milà, L.A., San Francisco, Paris i Barcelona.
Després de deixar-me impactada amb la notícia i la cara de boniato corresponent, vaig donar-li raons perquè es quedés, vaig vendre-li la ciutat, la feina, les espectatives, les amigues, tot.
Ella, elegantment va raonar els seus arguments i els va culminar amb una bomba final:
"Y además, Artemis, nunca he follado tan poco como en Barcelona. Lo tengo decidido, me voy"
Em va convèncer, entenc que marxi.
ELS CATALANS I EL SEXE
Estimats, estimades, d´aquí poc en faré 30.
Moment de reflexió, de mirar endavant i enrere. Docs, bé, mentre feia l´exercici de recordar aconteixements recents i no tan recents de la tridècada enllaçant un pensament amb l´altre, he anat a parar als orgasmes i a la qualitat dels meus amants. Cosa que, sorprenentment, m´ha fet adonar que els millors havien estat provocats per forasters, independentistes i fatxes.
Així i doncs, on és la passió del catalanet mitjà?
I és que tampoc és tan extrany, el poble català, ja és una mica així, insípid.
Mai hem estat coneguts pel llibertinatge, els nostres homes són correctes, poc atrevits, descafeinats, sosos, fills de la mamà, amb poca gràcia i empenta, nets i pulits, això sí, però alhora poc atrevits, incansables cercadors d´aprovacións, insegurs i dubtosos. Una llauna.
Com algú amb aquest tarannà i caràcter t´ha de provocar l´orgasme de la vida?
Amb elements així, despullar-se fa mandra!
Passant revista, als únics que salvo de la pira de mascles catalans, són un feixista i un independentista.
Ambdós homes d´extrems, autoconvençuts de la seva opció, homes que han escollit el seu camí i amb autoestima per lluitar-lo i defensar-lo davant qui calgui.
I val a dir que tant l´un com l´altre, dins el joc amorós, van ser prou sensibles com cedir als meus desitjos, canviar la seva llengua vehicular al llit i adequar-la a la circumstància.
Perquè un cop allà, amb aquells homes tan convençuts de sí mateixos i de la seva ideologia, em semblava un plaer més suggerir-los que canvéssin la seva benvolguda llengua vehicular per mi, perquè els ho demanava, quan sé del tot cert, que mai més ho faràn. Va ser un moment només per a mi. Un petit luxe no compartit, un divertit delit.
Així doncs, fent un dur anàlisi, diria que d´aquest llisat d´inaptituds amatories i afinitats polítiques els més mal parats són els Socio-Vergents i els d´Iniciativa.
Els uns, els Socialistes i els Convergents, perquè cap d´ells no saben si som País, si no ho som, si som Nació, si no ho som, si tenim Concert Econòmic, si no en tenim, o si ens han de venir de Madrid a donar permís per tocar a la dona o fins i tot que ens diguin amb qui sí i amb qui no podem anar al llit.
Els altres, els d´Iniciativa, peruqè són capaços d´arribar a la cita sense desodorant i sense planxar i treure´t un condó fet amb fulles de raïm.
I després de l´escena, ni parlar-ne de com deuen ser al llit, deuen començar els preliminars tocant un 25 % un mugró, després un 25% l´altre, mossegant i petonejant orelles i coll un altre 25% i a la resta del cos li deuen dedicar el 25% sobrant.
En definitiva, un martiri, equitatiu, però un martiri.
Massa anys de repressió i d´autolimitació fan que ni tan sols al llit un català s´ho pugui passar bé.
Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí.
Ha arribat l´hora de despertar i de passar-ho bé. Disfrutem-nos.
Fins la propera setmana
Moment de reflexió, de mirar endavant i enrere. Docs, bé, mentre feia l´exercici de recordar aconteixements recents i no tan recents de la tridècada enllaçant un pensament amb l´altre, he anat a parar als orgasmes i a la qualitat dels meus amants. Cosa que, sorprenentment, m´ha fet adonar que els millors havien estat provocats per forasters, independentistes i fatxes.
Així i doncs, on és la passió del catalanet mitjà?
I és que tampoc és tan extrany, el poble català, ja és una mica així, insípid.
Mai hem estat coneguts pel llibertinatge, els nostres homes són correctes, poc atrevits, descafeinats, sosos, fills de la mamà, amb poca gràcia i empenta, nets i pulits, això sí, però alhora poc atrevits, incansables cercadors d´aprovacións, insegurs i dubtosos. Una llauna.
Com algú amb aquest tarannà i caràcter t´ha de provocar l´orgasme de la vida?
Amb elements així, despullar-se fa mandra!
Passant revista, als únics que salvo de la pira de mascles catalans, són un feixista i un independentista.
Ambdós homes d´extrems, autoconvençuts de la seva opció, homes que han escollit el seu camí i amb autoestima per lluitar-lo i defensar-lo davant qui calgui.
I val a dir que tant l´un com l´altre, dins el joc amorós, van ser prou sensibles com cedir als meus desitjos, canviar la seva llengua vehicular al llit i adequar-la a la circumstància.
Perquè un cop allà, amb aquells homes tan convençuts de sí mateixos i de la seva ideologia, em semblava un plaer més suggerir-los que canvéssin la seva benvolguda llengua vehicular per mi, perquè els ho demanava, quan sé del tot cert, que mai més ho faràn. Va ser un moment només per a mi. Un petit luxe no compartit, un divertit delit.
Així doncs, fent un dur anàlisi, diria que d´aquest llisat d´inaptituds amatories i afinitats polítiques els més mal parats són els Socio-Vergents i els d´Iniciativa.
Els uns, els Socialistes i els Convergents, perquè cap d´ells no saben si som País, si no ho som, si som Nació, si no ho som, si tenim Concert Econòmic, si no en tenim, o si ens han de venir de Madrid a donar permís per tocar a la dona o fins i tot que ens diguin amb qui sí i amb qui no podem anar al llit.
Els altres, els d´Iniciativa, peruqè són capaços d´arribar a la cita sense desodorant i sense planxar i treure´t un condó fet amb fulles de raïm.
I després de l´escena, ni parlar-ne de com deuen ser al llit, deuen començar els preliminars tocant un 25 % un mugró, després un 25% l´altre, mossegant i petonejant orelles i coll un altre 25% i a la resta del cos li deuen dedicar el 25% sobrant.
En definitiva, un martiri, equitatiu, però un martiri.
Massa anys de repressió i d´autolimitació fan que ni tan sols al llit un català s´ho pugui passar bé.
Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí.
Ha arribat l´hora de despertar i de passar-ho bé. Disfrutem-nos.
Fins la propera setmana
Subscribe to:
Posts (Atom)