Friday, July 22, 2011

EL MOTOR DEL MÓN - REFLEXIONS DE PLATJA

L'estiu és una època perillosa. Molt perillosa, hi ha temps per tot, fins i tot per pensar.

Anys enrere creia que els motors del món éren dos, l'amor i els diners. Ara, amb el pas dels anys m'adono que tot és més senzill del què em pensava. Veig que el motor del món, és només un: l'avorriment, i que els fets del món (grans o petits), les coses que passen, passen per intentar superar-lo.

Com si no s'explica que en Shackleton creués l'Antàrida? que l'Homer ens fes l'Odissea? en Flemming la penicil.lina i en Hitler la II Guerra Mundial?

Tot fruit de l'avorriment!

En efecte, podeu comprovar que el temps lliure, i amb ell l'estiu, és un temps perillosíssim.

:)))


Bon estiu tingueu

Monday, July 18, 2011

ALS HOMES PETITS

La vida és injusta, i de vegades, les dones també ho som. Coses de l´existència, complicacions de l'ADN i de l'evolució. Tot causes alienes, ja veieu ;)

És per això que vull fer un homentage a tots els homes petitons, tots aquells valents que sabent que són més baixets que les seves estimades cada dia i cada nit de la seva vida lluiten contra les lleis de la natura, contra els gens de l'evolució, contra la física i contra tot prejudici per aconsehuir-les.

A tots ells vull donar-los les gràcies per la valentia i l'actitud guanyadora, i a totes nosaltres: us els recomano, no deixeu escapar ningú per algo tan tonto com l'alçada, a més, a l'era digital qui necessita un tiarro?

I és que els seus punts forts, els dels petitons, surten precisament del seu punt dèbil. Ells saben que per assolir el mateix punt de partida que un paio alt necessiten fer molt més, és per això que són uns emprenedors del festeig, són homes a qui res frena, que detecten el teu punt de seducció/cocció (allò que fa que et puguin seduïr) i s'hi dediquen al 100%, tan saben de fer-te riure, com d'enviart-te flors o trufes, massatges, pessigolles, bromes i tot allò que t'agradi, els teus punts dèbils seràn l'objectiu del seu ampli arsenal.

Aquests, de catalanets mitjans i sosos no en tenen res, i són dels pocs d'aquest País que saben estar a l'alçada, perquè tot i sabent que els petits de bon principi no ens agraden perque no representen el què els gens que necessitem per a l'evolució i la perdurabilitat de l'espècie (aquells que fan que ens sentim atretes pel mascle alfa, amb tota la problemàtica que comporta un mascle alfa) superen les inconveniències de la natura i guanyen el seu lloc.


Per tant, noies, és recomanable deixar de banda d'una vegada els instints i la genètica del Pleistocè per trobar homes de debò, i és que un petitó atrevit i valent si et demana el número, et trucarà i si et demana l'email, t'emailejarà, i no deixarà res en mans de l'atzar, perquè sap i té molt clar que la terra és de qui la treballa i és conscient que en això no es pot permetre ni un error.

A més, al llit són molt pràctics perquè et van d´amunt avall ràpidament i àgil sense sortir dels límits del llit (ni destapar-te important a l'hivern), i tu, els pots recórrer d'amunt avall sense que t´agafi lumbàlgia, un txollo. És hora de superar instints.


Ahhh, al tantu, excepcions: al pot petit tant hi ha la bona confitura com el pitjor verí, per sort, a aquets últims també se'ls veu de lluny, i és que ot són ventatges!!!

Fins la porpera setmana.

Sunday, July 10, 2011

10/07/2010, UN ANY DESPRÉS



La Història ens diu que qualsevol país desenvolupat avança gràcies a la societat civil, d´on en brollen idees, propostes i necessitats. I la política (en sistema democràtic), és l´encarregada de canalitzar-les, legislar-les i executar-les amb garantíes tenint cura del bé general. 

I aquí? què fem?







DEMANDA SOCIAL: 

Fa un any, milers de persones de tota edat i condició ens vem posar guapes i guapus per sortir al carrer i dir:

"SOM UNA NACIÓ, NOSALTRES DECIDIM".



OFERTA PÚBLICA: 

CAP.

Cap partit polític ha recollit amb serietat, rigor i compromís la nostra demanda.





- I ara què?

Saturday, July 2, 2011

NOUS HORITZONS

Estiu. La primavera ens ha deixat i aquí segueixo veient com els dies passen sense pena ni glòria.

La setmana passada penjava un bell poema d´en Hermann Hesse sobre els canvis i els estats de la vida, doncs bé, una flor no fa estiu ni dues primavera. Aixi que som on érem, i és que la vida de contradiccions n´és plena. 

Sobre el què o el per què aquí res canvia i sobre el per què els nostres homes són així de sosos, encara no tinc resposta. Però diria que  aquesta ciutat és un fidel retrat dels catalans i de Catalunya (recipient que conté catalans) on hi ha emprenyamenta mal enfocada, poca autocrítica, victimisme fàcil i poc compromís amb la feina i amb el País, i això es nota en tot, també en el lligar.

Un cop dit això, ara no puc fer de catalaneta ancorada en la mediocritat, així que ha arribat el temps d´acceptar el fracàs i la crítica, perquè  si les coses no funcionen cal assumir l´error i lluitar per canviar-les:

Sí, m´he equivocat.

Les raons de l´error són vàries, però diria que potser gran part de la cagada radica en el públic objectiu. 

De tota la vida i de manera natural (en contraposició a uns pares hippies) m´havia definit com a proMarket, proWest i proAmerican, en definitiva: Radical Chic. 

I clar, això en aquests temps d´indignació ni està de moda, ni ven, només resta públic i no queda gens cool. 

Total que, com vols vendre´t si d´entrada et tanques a una gran part del mercat?  error de principiant.

Bé, així doncs, canvi d´estratègia a la vista: amb l´estiu obertura de mires. 


- En Tanu em va trucar per anar a fer un cafè, em volia presentar un noi, un sindicalista.  Contra tot pronòstic vaig acceptar la trobada, i també contrat tot pronòstic a primera vista hi va haver feeling, un feeling propi de Neanderthals, però feeling, en definitiva.

Morenasso, pelut, barba llarga sense retallar i olor a home. A mi m´agraden nets, polits i amb calçotets del Furest (quina textura, quina suavitat, com ventilen i com llisquen, mereixen un post!), però com el meu cos de dona és mes propi de l´Edat de Pedra que de l´Era Digital, resulta que està més ben programat per a respondre a estímuls d´un pelut que per a lligar pel Facebook, i clar, això combinat amb  recent enstrenada la meva nova filosofia va dur-me a prendre algo amb ell.

Com això aquí no passa cada dia, vaig preparar-me a consiència: banyera, peeling, vestit de seda verd i un Malizia molt minimalista amb un llacet negre al culet. Només per això i les pessigolletes que el llacet em feien al caminar el sindicalista pagava la pena.

Ens vem veure a un Bar cooperativero a la vora de la Rambla del Raval, d´aquells on la llei antitabac no juga a favor. M´hi vaig estar una hora. Vaig mig menjar un falafel recalentat. Vaig acceptar ser tractada com a "companya" i vaig escoltar amb atenció crítiques de tot tipus, fins i tot m´hi vaig sumar a algunes. Però tot instint té un límit i no vaig poder suportar que em digués que no m´havia oferit cap compliment ni paraula bonica perquè segons ell els compliments ofenen les dones i a nosaltres, les dones, només 
se´ns pot dir que diem coses intel.ligents (de tant en tant, suposo). I jo això no ho entenc, em sembla molt rebuscat i molt poc natural. 

Així que vist que allò no duia enlloc, que tenia ganes d´olorar normal i de veure coses i cares agradables vaig marxar per buscar un refugi improvisat a la barra del Dos Palillos.

I allà, com qui no vol la cosa, hi havia un rosset amb pinta de guiri de pell suau i poc pél, que no va dubtar ni un minut a seure al meu costat i dir coses simpàtiques, agradables i boniques. 

I no sé si va ser el vi, el menjar, la generositat (que brolla de dins quan dues persones volen que l´altre s´ho passi bé) o fins i tot per als negatius l´absència d´espectatives, però va ser una gran nit i crec que no és tan difícil:  catalans, nosaltres també podem!

Fins la propera setmana.