En aquest segle, hem innovat i millorat molt i en molts àmbits, però hi ha un que ha quedat al marge: el lligar, el clàssic "face to face" i la cita on es desenvolupa.
I després d´anys de recerca puc dir-vos que una cita o una trobada de desconeguts que volen lligar és una opereta avorrida, decebedora i previsible
Per què? i què ho fa això?
En primer lloc, la previsibilitat, no hi ha res pitjor que quedar amb algú i saber exacatament què passarà . El protocol d´actuació és sempre igual.
En segon lloc, la tensió, no hi ha res pitjor que la calma tensa d´un sopar on saps del cert que el paio es pregunta minut rere minut -sucaré o no sucaré avui?- I això fa que la conversa i la comunicació no verbal siguin nefastes
I en tercer lloc hi afegiria l´avorriment i la predictibilitat, perquè coma dona, saps que tu esculls si follaràs o no follaràs avui i saps també que aquest mitjamerda, no hauria de passar la nota de tall, però et veus obligada a fer campana de gaus perquè tu ja fa una setmana que t´imagines que el desconegut no és un mitjamerda, si no l´home de la teva vida, i és per això que avui estrenes llenceria, que t´has depilat i que tens la casa neta, i clar, davant això, no et queda més que el Braveheart: - "no nos hemos vestido así para nada"-
I amb dos copes, dius: "Endavant".
Així doncs, per a fer la vida més fàcil, innovem, fem que sigui millor, o si més no diferent. Com sempre, Artemisa, al servei del País.
La proposta és la següent, davant una imaginació desbordant que genera grans espectatives i la constatació de la realitat i la posterior xafada de guitarra, us proposo que follem primer i xerrem després.
Veureu, tot són aventatges, i a vosaltres no crec que us vingui d´aquí, és tot més net, més clar i més barato i fins i tot sostenible.
Així evitem la conversa de les respectives venudes de moto, un descans psicològic important i evitem talls de digestió (que de tant sopar, si després et mous, és possible que algo se´t posi malament) un risc físic a tenir en compte.
I si és que cal xerrar algo, que siguin només temes importants : -com estàs? Va bé? Aquí? O allà?-
És aquesta la millor manera d´acomplir un somni sense trencar-lo i en acabat, ara sí, xerrem.
Que després veus que no sap ni parlar? doncs res de sopar i a fer via, i de passada al cap de ´any de ben segur que t´estalvies uns bons quartuuus!
I és que això d´innovar, és un txollo, no???
Fins la propera setmana.
Monday, November 29, 2010
Monday, November 22, 2010
ESSÈNCIES
Tot i tots tenim la nostra essència. Allò que ens fa "ser", aquella màgia amb la qual, sense nosaltres saber-ho, deixem la nostra empremta sobre coses i persones, allò que ens fa diferents els uns dels altres, en definitiva, el què ens fa ser "nosaltres".
Doncs bé, tot això és molt bonic fins que et topes amb algú el qual o la qual la seva essència consisteix a modificar les essències dels/les altres.
- A fer cagar la pastoreta-
La cosa, normalment passa que ni t´adones, caus a les seva trampa de cop i inconscient. Hi ha pobrets i pobretes que se n´adonen quan és tard, encara que, mai és prou tard per recuperar-se a un/a mateix/a, encara que tinguis cinc o sis criatures.
Els canvia-essències i les canvia-essències, saben perfectament com fer-ho, perquè ho porten a l´essència, que és com la sang, inicien l´actuació quan un abaixa la guàrdia, que és més o menys als tres anys.
Comencen per les coses més petites i de les petites passen a les mitjanes i de les mitjanes passen a les grans, i ho fan molt i molt bé, perquè tu vas cedint poc a poc sense adonar-te vas abaixant el cap fins que directament poses el cul, i és allà quan arriba l´hora del Bunga-Bunga allò que tant els agrada, és allà on disfruten endinyant-la i reendinyant-la.
El plaer que senten els és inversament proporcional a la teva essència, quan més "tu" has estat i més t´han canviat, més disfruten els perversos. I per a fer la festa millor, no només hi participen ells si no que conviden a le les seves amistats canvia-essències amb les seves respectives víctimes, i allà tots suats, acaben fruint de la festa com bojos, fent que Can Berlusconi al seu costat sigui un pati de cole.
Com evitar-ho? és complicat, perquè és important estar sempre a l´aguait i ells/elles en saben molt, però hi ha maneres de fer-ho.
Un bon dia, com si res:
- Arte, pots tapar el gel de bany, Carinyuuuuu
- No l´he tapat en tres anys, què li passa ara al gel de bany, Carinyuuuu?
- Arte, que m´agrada tancat, Carinyuuuuuu
- Ahhh, bé, doncs si et fa feliç que el tapi doncs valeee, tapat Carinyuuuu
- Gràcies Carinyuu
- De res Carinyuuuuuu
Dia següent, et lleves i com és d´esperar t´oblides del nou costum, clar:
- Arte, quantes vegades t´he dit que tapis el gel de bany?
- Ayyy, perdona, tapat!! Carinyu??? Eiii???
- Silenci (per fer-te sentir malament, això ho fan servir molt...són llestos/tes, les saben totes)
LOCAL 0 - VISITANT 1
Al cap de poc, un altre dia, com si res:
- Arte, ets una desendreçada, mira que tenir-ho tot per allà,escampat, un dia no trobaràs res, o ves a saber igual perdràs el cap, i quina marranada, mira com tens el cotxe, ple de trastos, uff i el maleter, però si hi ha de tot aquí dins, i de petita ja eres igual? I la teva mare? Què feia?
- Al cole em feien quedar més tard de les 5 de la tarda per endreçar el pupitre. La meva mare feia com tu, queixar-se, i si segueixes mirant el que hi ha al maleter del cotxe és possible que topis amb el meu ex-noviu envasat al buit i tallat a bocinets. Que era maco, però venia a ser una mica com tu, un pesat maniàtic de l´ordre, però menys, eh? Amb carinyu, Carinyuuuuu.
LOCAL 1- VISITANT 1
- Arte, vols deixar l´ordinador d´una vegada? Sempre escrivint sempre escrivint, n´estic fins els nassos
- Carinyuuuu, t´en recordes que et vas enamorar d´una escriptora?, doncs resulta que sóc jo i estic escrivint!
- Arte, no diguis tonteries, tu mai escriuràs un best seller, a veure si t´adones d´una vegada, creixes i entres al món dels grans, on la gent es casa, té fills i tenen feines normals on cada mes cobren i gràcies a això, el banc els dóna una hipoteca.
- Gràcies Carinyu, sempre donant suport. Em sorprèn que encara ara no em coneguis, escric perquè m´agrada, perquè em surt de dins i perquè sóc així, no ho puc evitar. Si escriuré algo de qualitat o no, no ho sé.
Casar-te i tenir fills? està molt bé, sempre que ho facis no perquè tu vols i jo vullno perquè toca o perquè és el que la gent normal fa.
I ara que dius això, ara per ara, amb tu no m´hi veig i el sol fet de pensar en la hipoteca em fa venir vasques.
Carinyu, no et vull fer perdre el temps.
LOCAL 2 - VISITANT 1
I disgust al canto que sorprenentment passa més aviat del que penses, tant per l´un com per l´altre perquè per fortuna, el món no s´acaba i l´essència continua, tu seràs tu i ell o ella, trobaràn a algú altre a qui canviar...
Fins la propera setmana
Doncs bé, tot això és molt bonic fins que et topes amb algú el qual o la qual la seva essència consisteix a modificar les essències dels/les altres.
- A fer cagar la pastoreta-
La cosa, normalment passa que ni t´adones, caus a les seva trampa de cop i inconscient. Hi ha pobrets i pobretes que se n´adonen quan és tard, encara que, mai és prou tard per recuperar-se a un/a mateix/a, encara que tinguis cinc o sis criatures.
Els canvia-essències i les canvia-essències, saben perfectament com fer-ho, perquè ho porten a l´essència, que és com la sang, inicien l´actuació quan un abaixa la guàrdia, que és més o menys als tres anys.
Comencen per les coses més petites i de les petites passen a les mitjanes i de les mitjanes passen a les grans, i ho fan molt i molt bé, perquè tu vas cedint poc a poc sense adonar-te vas abaixant el cap fins que directament poses el cul, i és allà quan arriba l´hora del Bunga-Bunga allò que tant els agrada, és allà on disfruten endinyant-la i reendinyant-la.
El plaer que senten els és inversament proporcional a la teva essència, quan més "tu" has estat i més t´han canviat, més disfruten els perversos. I per a fer la festa millor, no només hi participen ells si no que conviden a le les seves amistats canvia-essències amb les seves respectives víctimes, i allà tots suats, acaben fruint de la festa com bojos, fent que Can Berlusconi al seu costat sigui un pati de cole.
Com evitar-ho? és complicat, perquè és important estar sempre a l´aguait i ells/elles en saben molt, però hi ha maneres de fer-ho.
Un bon dia, com si res:
- Arte, pots tapar el gel de bany, Carinyuuuuu
- No l´he tapat en tres anys, què li passa ara al gel de bany, Carinyuuuu?
- Arte, que m´agrada tancat, Carinyuuuuuu
- Ahhh, bé, doncs si et fa feliç que el tapi doncs valeee, tapat Carinyuuuu
- Gràcies Carinyuu
- De res Carinyuuuuuu
Dia següent, et lleves i com és d´esperar t´oblides del nou costum, clar:
- Arte, quantes vegades t´he dit que tapis el gel de bany?
- Ayyy, perdona, tapat!! Carinyu??? Eiii???
- Silenci (per fer-te sentir malament, això ho fan servir molt...són llestos/tes, les saben totes)
LOCAL 0 - VISITANT 1
Al cap de poc, un altre dia, com si res:
- Arte, ets una desendreçada, mira que tenir-ho tot per allà,escampat, un dia no trobaràs res, o ves a saber igual perdràs el cap, i quina marranada, mira com tens el cotxe, ple de trastos, uff i el maleter, però si hi ha de tot aquí dins, i de petita ja eres igual? I la teva mare? Què feia?
- Al cole em feien quedar més tard de les 5 de la tarda per endreçar el pupitre. La meva mare feia com tu, queixar-se, i si segueixes mirant el que hi ha al maleter del cotxe és possible que topis amb el meu ex-noviu envasat al buit i tallat a bocinets. Que era maco, però venia a ser una mica com tu, un pesat maniàtic de l´ordre, però menys, eh? Amb carinyu, Carinyuuuuu.
LOCAL 1- VISITANT 1
- Arte, vols deixar l´ordinador d´una vegada? Sempre escrivint sempre escrivint, n´estic fins els nassos
- Carinyuuuu, t´en recordes que et vas enamorar d´una escriptora?, doncs resulta que sóc jo i estic escrivint!
- Arte, no diguis tonteries, tu mai escriuràs un best seller, a veure si t´adones d´una vegada, creixes i entres al món dels grans, on la gent es casa, té fills i tenen feines normals on cada mes cobren i gràcies a això, el banc els dóna una hipoteca.
- Gràcies Carinyu, sempre donant suport. Em sorprèn que encara ara no em coneguis, escric perquè m´agrada, perquè em surt de dins i perquè sóc així, no ho puc evitar. Si escriuré algo de qualitat o no, no ho sé.
Casar-te i tenir fills? està molt bé, sempre que ho facis no perquè tu vols i jo vullno perquè toca o perquè és el que la gent normal fa.
I ara que dius això, ara per ara, amb tu no m´hi veig i el sol fet de pensar en la hipoteca em fa venir vasques.
Carinyu, no et vull fer perdre el temps.
LOCAL 2 - VISITANT 1
I disgust al canto que sorprenentment passa més aviat del que penses, tant per l´un com per l´altre perquè per fortuna, el món no s´acaba i l´essència continua, tu seràs tu i ell o ella, trobaràn a algú altre a qui canviar...
Fins la propera setmana
Monday, November 15, 2010
COSES QUE NO VULL SABER
Existeix la creença que a la parella se l´ha de conéixer i se n´ha de saber tot d´ell/ella.
Doncs no és cert, i a més de no ser cert, no cal, i no cal perquè mai acabes de conéixer del tot a algú.
Si amb prou feines et coneixes a tu mateix/a durant el curs de la vida, com has de poder conéixer a l´altre?
És per això, que hi ha una sèrie de preguntes que fer-les no duu enlloc, és més, s´han d´evitar perquè davant la no pertinent pregunta, si un és intel.ligent respondrà mentint i si és sincer la relació s´acaba.
Doncs bé, comencem:
1."Quantes relacions has tingut?"
Aquesta és típica a les beceroles i és la pitjor de totes. És una pregunta que si un/a la pren seriosament, només es pot respondre amb una bateria de repreguntes del tipus:
- "Què vols dir amb relacions? Rotllos, ligues, nòvius o platònics? "
Al que et re-responen:
- "Amb qui hagis tingut sexe"
Lo que evidentment, es torna a respondre amb una altra bateria de re-re-repreguntes del tipus:
- "Què vols dir amb sexe? oral? tradicional? tàntric? amb orgasme consumat? amb orgasme femení i masculí consumat? orgasme simultani? i punteta-ditet conten? perquè et refereixes a individual o en grup? 2.0 hi entra? i Telefònic?
Amb aquesta resposta, a base de preguntes, tant el català mitjà com la catalana mitjana, ja n´han tingut prou, i ni tan sols et deixen que acabis de concretar si la pregunta anava referida a persones del sexe contrari o del mateix sexe, i clar, tu et quedes allà desubicada, perquè a més de tenir la barra de preguntar intimitats van i s´enfaden, i ho fan molt abans que tu comencis a fer números amb els ditets i fent memòria mirada amunt.
I la gran qüestió, perquè s´enfaden la catalana i el català mitjà?
Fàcil, perquè com a catalanets de bé que són, volen sentir:
-"Una, o dues màxim, amb el noviu/a de tota la vida i un rotllet després que ho deixéssim, així com per treure´m el mal gust, ja saps"-
Volen tenir la sensació que estem encara per estrenar, i en cas masculí, ell vol sentir que ella no en sap més de temes de llit que ell i que no s´ho ha passat tant bé com ell., i que per tant, no és el que ell mateix consideraria una marranota.
2. "Perquè ho vas deixar amb el teu/teva ex?"
Una pregunta així, no té resposta a priori. La complexitat del perquè un deixa algo es tan gran que no sempre es pot resumir amb paraules, normalment és un cúmul de detalls, de sensacions, de coses que durant un cert temps no et barrufen i que combinats amb la veueta interior, acaben per fer extendre el finiquito.
Però amb aquesta pregunta, qui pregunta, es vol garantir que no surt amb un fill de puta o filla de puta i que no repetirà l´estratègia anterior. És una pregunta que delata un dissortat mecanisme de protecció.
Per tant, la resposta correcta a la pregunta que no s´ha de formular és:
- "Ho vem deixar perquè es va enamorar d´un altre/a"
Mentre ho dius, has de posar carona compungida. Si no, no val, perquè no li treus el partit que la resposta mereix. La combinació de culpa aliena, de mal i de víctima fa que l´altre abaixi defenses i tot vagi endavant amb més força.
3. "Has estat sempre fidel?"
El mateix, que abans, les relacions són tan complexes i al llarg de la vida passem per tants moments, que simplificar-ho a aquesta pregunta simple i simplista és absurd. El pitjor és que el sol fet de rebatre-la al preguntador o preguntadora genera desconfiança.
Per tant, la resposta correcta és SÍ. Un sí majúscul.
4. "T´ho passes bé al llit amb mi?"
Aquí s´ha d´evitar posar mirada al cel i fer memòria de les experiències anteriors.
Segurament qui t´ho pregunta ho fa per inseguretat o perquè sap evidentemt que no, que és un desastre, per no hi ha lloc a altre resposta:
- "Sí, ets el millor o la millor". Amb tot el convenciment del món. No s´ha de deixar cap escletxa al dubte. Perquè si l´altre ho percep li fa baixar l´autoestima i tornar-la a pujar és complicat i molt cansat.
Amb això donem seguretat i a base de temps farem la cosa millori.
5. "Hi ha algú altre?"
Normalment, quan un fa aquesta pregunta ja sap la resposta. "Sí, afirmatiu, a casa teva hi ha algú més".
En canvi, la resposta que dóna el preguntat o la preguntada és sempre la mateixa:
- "No per favor, com pots pensar aquestes coses"-.
I depenent de com els vagi i de si poden o no pagar lloguer i hipoteca alhora, t´enteraràs o no.
I aquí només tu decideixes què fer si deixar-ho o et menjar-te els dubtes que saps del cert que són les teves pors i les teves realitats.
Fins la propera setmana
Doncs no és cert, i a més de no ser cert, no cal, i no cal perquè mai acabes de conéixer del tot a algú.
Si amb prou feines et coneixes a tu mateix/a durant el curs de la vida, com has de poder conéixer a l´altre?
És per això, que hi ha una sèrie de preguntes que fer-les no duu enlloc, és més, s´han d´evitar perquè davant la no pertinent pregunta, si un és intel.ligent respondrà mentint i si és sincer la relació s´acaba.
Doncs bé, comencem:
1."Quantes relacions has tingut?"
Aquesta és típica a les beceroles i és la pitjor de totes. És una pregunta que si un/a la pren seriosament, només es pot respondre amb una bateria de repreguntes del tipus:
- "Què vols dir amb relacions? Rotllos, ligues, nòvius o platònics? "
Al que et re-responen:
- "Amb qui hagis tingut sexe"
Lo que evidentment, es torna a respondre amb una altra bateria de re-re-repreguntes del tipus:
- "Què vols dir amb sexe? oral? tradicional? tàntric? amb orgasme consumat? amb orgasme femení i masculí consumat? orgasme simultani? i punteta-ditet conten? perquè et refereixes a individual o en grup? 2.0 hi entra? i Telefònic?
Amb aquesta resposta, a base de preguntes, tant el català mitjà com la catalana mitjana, ja n´han tingut prou, i ni tan sols et deixen que acabis de concretar si la pregunta anava referida a persones del sexe contrari o del mateix sexe, i clar, tu et quedes allà desubicada, perquè a més de tenir la barra de preguntar intimitats van i s´enfaden, i ho fan molt abans que tu comencis a fer números amb els ditets i fent memòria mirada amunt.
I la gran qüestió, perquè s´enfaden la catalana i el català mitjà?
Fàcil, perquè com a catalanets de bé que són, volen sentir:
-"Una, o dues màxim, amb el noviu/a de tota la vida i un rotllet després que ho deixéssim, així com per treure´m el mal gust, ja saps"-
Volen tenir la sensació que estem encara per estrenar, i en cas masculí, ell vol sentir que ella no en sap més de temes de llit que ell i que no s´ho ha passat tant bé com ell., i que per tant, no és el que ell mateix consideraria una marranota.
2. "Perquè ho vas deixar amb el teu/teva ex?"
Una pregunta així, no té resposta a priori. La complexitat del perquè un deixa algo es tan gran que no sempre es pot resumir amb paraules, normalment és un cúmul de detalls, de sensacions, de coses que durant un cert temps no et barrufen i que combinats amb la veueta interior, acaben per fer extendre el finiquito.
Però amb aquesta pregunta, qui pregunta, es vol garantir que no surt amb un fill de puta o filla de puta i que no repetirà l´estratègia anterior. És una pregunta que delata un dissortat mecanisme de protecció.
Per tant, la resposta correcta a la pregunta que no s´ha de formular és:
- "Ho vem deixar perquè es va enamorar d´un altre/a"
Mentre ho dius, has de posar carona compungida. Si no, no val, perquè no li treus el partit que la resposta mereix. La combinació de culpa aliena, de mal i de víctima fa que l´altre abaixi defenses i tot vagi endavant amb més força.
3. "Has estat sempre fidel?"
El mateix, que abans, les relacions són tan complexes i al llarg de la vida passem per tants moments, que simplificar-ho a aquesta pregunta simple i simplista és absurd. El pitjor és que el sol fet de rebatre-la al preguntador o preguntadora genera desconfiança.
Per tant, la resposta correcta és SÍ. Un sí majúscul.
4. "T´ho passes bé al llit amb mi?"
Aquí s´ha d´evitar posar mirada al cel i fer memòria de les experiències anteriors.
Segurament qui t´ho pregunta ho fa per inseguretat o perquè sap evidentemt que no, que és un desastre, per no hi ha lloc a altre resposta:
- "Sí, ets el millor o la millor". Amb tot el convenciment del món. No s´ha de deixar cap escletxa al dubte. Perquè si l´altre ho percep li fa baixar l´autoestima i tornar-la a pujar és complicat i molt cansat.
Amb això donem seguretat i a base de temps farem la cosa millori.
5. "Hi ha algú altre?"
Normalment, quan un fa aquesta pregunta ja sap la resposta. "Sí, afirmatiu, a casa teva hi ha algú més".
En canvi, la resposta que dóna el preguntat o la preguntada és sempre la mateixa:
- "No per favor, com pots pensar aquestes coses"-.
I depenent de com els vagi i de si poden o no pagar lloguer i hipoteca alhora, t´enteraràs o no.
I aquí només tu decideixes què fer si deixar-ho o et menjar-te els dubtes que saps del cert que són les teves pors i les teves realitats.
Fins la propera setmana
Monday, November 8, 2010
RUPTURES
O l´art de trencar amb classe
Una cosa important a la vida que ningú t´ensenya ni t´explica és dir i com dir: NO.
El tema no es toca ni a casa ni a l´escola, i menys encara a Catalunya on tothom està
acostumat a passar pel tubo i en el fons, ja va bé que la gent hi passi i no es
queixi gaire, no sigui que si n´aprenem, comencem a dir "això no barrufa".
A la relació de parella, el dir NO, es transforma oficialment en aprendre a
dir, de la millor manera possible, elegantment i amb classe:
NO, ja no m´agrades
NO, tu i jo ja no sortim
NO, jo per aquí no hi passo
Com dir-ho bé? Complicat però no impossible.
Diuen que rebutjar a algú o dir NO és difícil perquè tant fa mal a qui ho
diu com qui ho rep. La connexió neuronal del cervell és la mateixa que la del dolor físic.
Això explicaria moltes cagades rastreres exteses i d´ús pròpiament català, com per exemple:
Trencar per email, des de l´email de la feina i en horari de feina.
Enviar un simple sms 0,15 € .
Una bruta trucada, horari de tarifa plana de 18.00 a 0.8.00
O la pitjor de totes, no agafar el telèfon mai més d´un dia per l´altre.
He de dir, que tot això, totes aquestes maniobres per no dir marranades fruit de la covardia i de la
inmaduresa, són pròpies dels homes. Encara que reconec que hi ha de tot i que potser alguna camarada de gènere les ha fet servir.
Com això és un bloc constructiu, vull entendre que tot lo d´abans són accidents fruit de la bona fe, perquè us fa mal i no voleu fer mal, però sapigueu que senten fatal, així que des d´avui s´ha acabat el peixet. Des d´ara, NO hi ha excusa per deixar i ser deixats elegantment.
Aquí tenim un recull de tècniques per trencar, per desempellagar-nos, per desfer-nos i independitzar-nos d´aquella relació que ens oprimeix, que no ens deixa créixer i que ens xucla la sang. - Mira, això em sona, igual que Madriz-.
Les tècniques són fruit d´anar aprenent sobre la marxa. De ben segur que potser algunes i alguns de vosaltres en teniu millors, així que, donat el cas, us prego que les compartiu amb la resta de nosaltres.
Comencem recordant al personal que la millor fi que li podem donar a una relació és no
començar-la, ara, un cop hem patinat i ens hem fotut de peus a la galleda hi ha vàries opcions a escollir que variaràn depenent de qui tenim al davant i a quina part del territori ens trobem:
1. A IKEA + RONDES DIA FESTIU: Hi has d´anar amb cotxe per les zones més congestionades de la ciutat, si és rural fotent mil i una voltes per camins de tractor i sèquies. Sense dinar, arribes per dinar allà, a Ikea, al restaurantot aquell ple de gent on tot són cues.
Menú: menges una piloteta de carn amb puré de patates i una mermelada impronunciable amb
gust a aranyó o qualsevol cosa dolça d´aquestes que surt d´un matoll de
Suècia. El dinar dels dos, no pot costar més de 9 eurus, beguda inclosa i
fas el gran gestu de pagar, com si fos el Drolma i afegeixes "no, no avui jo, la propera tu".
No falla. 1st Round a favor.
Un cop al circuit de compra, carrega el carro tant com puguis, li dius a l´altre que
ho porti. A tot el que suggereixi l´altre li dius que no. Canseu-vos fent voltes estúpides, surt d´allà a la pitjor
hora, i cap a casa. La conversa sobre la relació l´has de treure a la Ronda.
La Ronda és molt important, és bàsica, de fet, jo només la faig servir per
anar a tallar. No imagino com es tallava a Bcn abans del 92. L´has de fer tota, ja sigui, de
Besòs a Llobregat o de Llobregat a Besòs. Tant se val. Has d´anar a l´Ikea
contrari al de casa teva, a la tercera palmera després del primer tunel encetes la conversa:
- És evident que això nostre no va bé.
No falla. 2nd Round i KO. Victòria!!
2. VOMITADA DIRECTA: Aquesta costa dir-la. Has de provocar un ambient extrany durant un mínim d´una setmana o mes, reduir nombre de emails, missatges, trucades, anar eliminant a les seves amistats del
facebook, prorratejant abraçades, arribant tard, desinterès, oblits, petons a mínims durant 15 dies, etc.
I després, vomitar-ho tot de cop i com puguis en un bar un dissabte a la nit. La frase ha de ser, "ho sento, però no m´hi veig". Tan abans com després de la frase, t´has de desfer en elogis cap a l´altre. Tècnica Sandwich: PA- XORIÇ PINCANTÓ- PA. Embolcallat de pa, tot senta millor.
Imprescindible escollir un bon dia. Dissabte nit és el millor dia per trencar. A l´altre li deixes 24h perquè es
restitueixi abans d´anar a la feina i no faci mala cara. Pot trucar a amics
i amigues diumenge perquè et deixin com un drap brut i com a mínim del cap
de setmana va passar un bon divendres i un bon dissabte. És adient.
A mi, per deixar anar un "no m´hi veig" amb cert glam, reconec que se´m fa difícil i necessito un mínim de 3 copes de Macallan 18 sense gel. Però hi ha riscos, si m´omplen massa el got i supero el
límit, la sinceritat em passa a tonteria, em poso carinyosa, m´oblido del que venia a dir i m´acabo liant un altre cop. Total, que al matí següent estic com el Bill Murray a la peli del temps.
3. SUBROGACIÓ: "He conegut a algú que crec que fa més per a tu que jo, jo vull
el millor per a tu, i crec que ell/ ella són millors que jo per a tu".
Aquesta és una salvatjada per a la gent estàndard amb feines estàndard però, per contra, en determinats ambients resulta que funciona. Ambients postmoderns, lliberals, del món de l´art.
Funciona perquè és evident que si un no està bé l´altre tampoc i,
normalment, no només t´agrada el teu noi, si no també et poden resultar
atractius els amics del teu noi... tant per tant, si aquí ningú té manies, perquè no?
Facebook és aquí molt útil i una gran font d´informació. Si a més la cosa funciona i s´acaben casant, ajuntant o lo que sigui, sempre seràs qui els va presentar... lloc d´honor a la taula i molts agraïments.
4. EM RECLOC O PATEIXO CLAUSURA MODERNA: "He d´estudiar un MBA. Dura 2 anys, ara no puc, no tinc temps per a res. Com això és una secta i el meu camí professional és abans que tot, tu
inclòs/osa, és millor que ho deixem ara i no pateixis. Et trucaré quan l´acabi, i si estàs lliure, si vols, tornem a sortir."
No falla. No l´entenen a la primera, però si és per al teu futur
professional, qui s´atreveix a frenar tan bona iniciativa d´algú que es procura un bon futur?
A més, es veuen com a possibles perceptors dels teus ingressos i dels beneficis que la feina pot donar a dos
anys vista...i de vegades, la repesca fins i tot acaba funcionant i després s´expatrien i tenen fills arreu.
Aquesta cadascú que l´adapti al seu cas, la meva, per exemple és "he d´escriure i em sap greu, ara per ara, no tinc el temps que una persona tan especial com tu mereix..."
5. SINCERITAT TOTAL. aquesta és la última i menys recomanable. Normalment acaba sent una onada de merda tan densa que hi ha poques persones que la sàpiguen surfejar bé, aquesta arriba sempre a sol.licitud i insistència de l´altri.
I clar, com aquí tenim tradició catòlica i el catolicisme insisteix a que hem de dir la veritat...doncs acabem picant, sense ser conscients que la veritat, en una parella, és un tema de dos que perceben coses diferents, és
una veritat parcial on intervenen moltes variables, per tant, tot el que diguis serà subjectiu i l´altre no sempre ho entendrà.
Però bé, donat el cas, si portem dies absents i l´altre no para de preguntar el típic "què et passa?"
Doncs diem la "veritat" però suavet perquè fer mal no és gratis i és completament innecessari.
I sobretot, tinc comprovat que a la gent se li ha de dir el que vol sentir, és pràctic per a tothom i la recuperació és més ràpida i sana. Coses lletjes fora, no ajuden i no duen enlloc més que a fotre el cap com un timbal a amics i amigues i en casos extrems a fer teràpia.
Ahh, a tots aquests discursos, el més important és ser coherent en les decisions i recordar sempre els perquès, no sigui que ens n'oblidem i després pensem que que l´hem cagat, que la memòria és traïdora.
En definitiva, que és important saber entrar, però més encara saber sortir-ne a temps i ritme. Sort.
Fins la propera setmana
Una cosa important a la vida que ningú t´ensenya ni t´explica és dir i com dir: NO.
El tema no es toca ni a casa ni a l´escola, i menys encara a Catalunya on tothom està
acostumat a passar pel tubo i en el fons, ja va bé que la gent hi passi i no es
queixi gaire, no sigui que si n´aprenem, comencem a dir "això no barrufa".
A la relació de parella, el dir NO, es transforma oficialment en aprendre a
dir, de la millor manera possible, elegantment i amb classe:
NO, ja no m´agrades
NO, tu i jo ja no sortim
NO, jo per aquí no hi passo
Com dir-ho bé? Complicat però no impossible.
Diuen que rebutjar a algú o dir NO és difícil perquè tant fa mal a qui ho
diu com qui ho rep. La connexió neuronal del cervell és la mateixa que la del dolor físic.
Això explicaria moltes cagades rastreres exteses i d´ús pròpiament català, com per exemple:
Trencar per email, des de l´email de la feina i en horari de feina.
Enviar un simple sms 0,15 € .
Una bruta trucada, horari de tarifa plana de 18.00 a 0.8.00
O la pitjor de totes, no agafar el telèfon mai més d´un dia per l´altre.
He de dir, que tot això, totes aquestes maniobres per no dir marranades fruit de la covardia i de la
inmaduresa, són pròpies dels homes. Encara que reconec que hi ha de tot i que potser alguna camarada de gènere les ha fet servir.
Com això és un bloc constructiu, vull entendre que tot lo d´abans són accidents fruit de la bona fe, perquè us fa mal i no voleu fer mal, però sapigueu que senten fatal, així que des d´avui s´ha acabat el peixet. Des d´ara, NO hi ha excusa per deixar i ser deixats elegantment.
Aquí tenim un recull de tècniques per trencar, per desempellagar-nos, per desfer-nos i independitzar-nos d´aquella relació que ens oprimeix, que no ens deixa créixer i que ens xucla la sang. - Mira, això em sona, igual que Madriz-.
Les tècniques són fruit d´anar aprenent sobre la marxa. De ben segur que potser algunes i alguns de vosaltres en teniu millors, així que, donat el cas, us prego que les compartiu amb la resta de nosaltres.
Comencem recordant al personal que la millor fi que li podem donar a una relació és no
començar-la, ara, un cop hem patinat i ens hem fotut de peus a la galleda hi ha vàries opcions a escollir que variaràn depenent de qui tenim al davant i a quina part del territori ens trobem:
1. A IKEA + RONDES DIA FESTIU: Hi has d´anar amb cotxe per les zones més congestionades de la ciutat, si és rural fotent mil i una voltes per camins de tractor i sèquies. Sense dinar, arribes per dinar allà, a Ikea, al restaurantot aquell ple de gent on tot són cues.
Menú: menges una piloteta de carn amb puré de patates i una mermelada impronunciable amb
gust a aranyó o qualsevol cosa dolça d´aquestes que surt d´un matoll de
Suècia. El dinar dels dos, no pot costar més de 9 eurus, beguda inclosa i
fas el gran gestu de pagar, com si fos el Drolma i afegeixes "no, no avui jo, la propera tu".
No falla. 1st Round a favor.
Un cop al circuit de compra, carrega el carro tant com puguis, li dius a l´altre que
ho porti. A tot el que suggereixi l´altre li dius que no. Canseu-vos fent voltes estúpides, surt d´allà a la pitjor
hora, i cap a casa. La conversa sobre la relació l´has de treure a la Ronda.
La Ronda és molt important, és bàsica, de fet, jo només la faig servir per
anar a tallar. No imagino com es tallava a Bcn abans del 92. L´has de fer tota, ja sigui, de
Besòs a Llobregat o de Llobregat a Besòs. Tant se val. Has d´anar a l´Ikea
contrari al de casa teva, a la tercera palmera després del primer tunel encetes la conversa:
- És evident que això nostre no va bé.
No falla. 2nd Round i KO. Victòria!!
2. VOMITADA DIRECTA: Aquesta costa dir-la. Has de provocar un ambient extrany durant un mínim d´una setmana o mes, reduir nombre de emails, missatges, trucades, anar eliminant a les seves amistats del
facebook, prorratejant abraçades, arribant tard, desinterès, oblits, petons a mínims durant 15 dies, etc.
I després, vomitar-ho tot de cop i com puguis en un bar un dissabte a la nit. La frase ha de ser, "ho sento, però no m´hi veig". Tan abans com després de la frase, t´has de desfer en elogis cap a l´altre. Tècnica Sandwich: PA- XORIÇ PINCANTÓ- PA. Embolcallat de pa, tot senta millor.
Imprescindible escollir un bon dia. Dissabte nit és el millor dia per trencar. A l´altre li deixes 24h perquè es
restitueixi abans d´anar a la feina i no faci mala cara. Pot trucar a amics
i amigues diumenge perquè et deixin com un drap brut i com a mínim del cap
de setmana va passar un bon divendres i un bon dissabte. És adient.
A mi, per deixar anar un "no m´hi veig" amb cert glam, reconec que se´m fa difícil i necessito un mínim de 3 copes de Macallan 18 sense gel. Però hi ha riscos, si m´omplen massa el got i supero el
límit, la sinceritat em passa a tonteria, em poso carinyosa, m´oblido del que venia a dir i m´acabo liant un altre cop. Total, que al matí següent estic com el Bill Murray a la peli del temps.
3. SUBROGACIÓ: "He conegut a algú que crec que fa més per a tu que jo, jo vull
el millor per a tu, i crec que ell/ ella són millors que jo per a tu".
Aquesta és una salvatjada per a la gent estàndard amb feines estàndard però, per contra, en determinats ambients resulta que funciona. Ambients postmoderns, lliberals, del món de l´art.
Funciona perquè és evident que si un no està bé l´altre tampoc i,
normalment, no només t´agrada el teu noi, si no també et poden resultar
atractius els amics del teu noi... tant per tant, si aquí ningú té manies, perquè no?
Facebook és aquí molt útil i una gran font d´informació. Si a més la cosa funciona i s´acaben casant, ajuntant o lo que sigui, sempre seràs qui els va presentar... lloc d´honor a la taula i molts agraïments.
4. EM RECLOC O PATEIXO CLAUSURA MODERNA: "He d´estudiar un MBA. Dura 2 anys, ara no puc, no tinc temps per a res. Com això és una secta i el meu camí professional és abans que tot, tu
inclòs/osa, és millor que ho deixem ara i no pateixis. Et trucaré quan l´acabi, i si estàs lliure, si vols, tornem a sortir."
No falla. No l´entenen a la primera, però si és per al teu futur
professional, qui s´atreveix a frenar tan bona iniciativa d´algú que es procura un bon futur?
A més, es veuen com a possibles perceptors dels teus ingressos i dels beneficis que la feina pot donar a dos
anys vista...i de vegades, la repesca fins i tot acaba funcionant i després s´expatrien i tenen fills arreu.
Aquesta cadascú que l´adapti al seu cas, la meva, per exemple és "he d´escriure i em sap greu, ara per ara, no tinc el temps que una persona tan especial com tu mereix..."
5. SINCERITAT TOTAL. aquesta és la última i menys recomanable. Normalment acaba sent una onada de merda tan densa que hi ha poques persones que la sàpiguen surfejar bé, aquesta arriba sempre a sol.licitud i insistència de l´altri.
I clar, com aquí tenim tradició catòlica i el catolicisme insisteix a que hem de dir la veritat...doncs acabem picant, sense ser conscients que la veritat, en una parella, és un tema de dos que perceben coses diferents, és
una veritat parcial on intervenen moltes variables, per tant, tot el que diguis serà subjectiu i l´altre no sempre ho entendrà.
Però bé, donat el cas, si portem dies absents i l´altre no para de preguntar el típic "què et passa?"
Doncs diem la "veritat" però suavet perquè fer mal no és gratis i és completament innecessari.
I sobretot, tinc comprovat que a la gent se li ha de dir el que vol sentir, és pràctic per a tothom i la recuperació és més ràpida i sana. Coses lletjes fora, no ajuden i no duen enlloc més que a fotre el cap com un timbal a amics i amigues i en casos extrems a fer teràpia.
Ahh, a tots aquests discursos, el més important és ser coherent en les decisions i recordar sempre els perquès, no sigui que ens n'oblidem i després pensem que que l´hem cagat, que la memòria és traïdora.
En definitiva, que és important saber entrar, però més encara saber sortir-ne a temps i ritme. Sort.
Fins la propera setmana
Monday, November 1, 2010
LA CAPU I EL LLOP
Anava el Llop caminant tan tranquil en un dia d´aquells on la llum omplia bosc i el verd dels arbres era intens i clar, els ocellets cantàven i les flors desprenien els seus millors aromes, quan de sobte, sentí una trencadissa de branques a la vora, i tot d´una, d´un arbre caigué una noia rosseta, baixeta i fortota que duia una gabardina vermella amb captutxa i unes ulleres de cul de got enooooormes.
La pobra noia, després de la monumental nata, començà a plorar i a parlar desconsolada:
- Sóc un desastre, no serveixo per res, no sé arribar a ca l´Avia, se m´han trencat les ulleres, i m´he fet maaaaaaal, pobreta de mi.
El llop, que ademés de guapo i bon llop era un gentil cavaller, de seguida anà a socórrer-la.
- Noieta, et trobes bé? què t´ha passat, què hi feies allà?
Ella, encara somicant, responguè les preguntes amb la carona més dolça que va poder posar.
- Estic bé, gràcies, he pujat a l´arbre, perquè volia orientar-me per saber si anava bé a Ca l´Avia per dur-li uns penellets, perdó, panallets, que sempre em perdo, perquè sóc molt miop i sóc un desastre, i mai ningú em fa cas, i no tinc GPS, i ni ningú m´estimaaaaa, i no tinc noviu, i ademés la meva mare em fa vestir la caputxa vermella perquè em trobin...quina vergonya...
- Noieta, no et preocupis, no crec que sigui cert tot això que dius, ets una noieta molt mona i molt simpàtica, a veure, on dius que viu l´Avia? - Preguntà el Llop-
- Ah sí, sóc mona?- digué de cop- Viu al carrer del Riu 33, a la caseta de fusta -afegí de seguida-
- Sí noieta, ets molt maca, si vols t´hi acompanyo, i per cert, petitona, com et dius?
- Em dic Caputxeta, però em diuen Capu, i no em diguis petitona, que no m´agrada. Agraeixo molt la teva ajuda, gentil llop. M´agraden molt els llops amables com tu
- De res Capu
I començaren a caminar, fou a metitat de camí quan la Capu li donà tímidament la mà al llop i el tornà a mirar amb cara de panellet acabat de fer, i de nou, es posà somicar. El llop altre vegada la consolà i fou allà quan la Capu li feu la seva especialitat, "la cabotada mortal".
El llop quedà petrificat, mai una noia li havia fet un petó d´aquella manera.
- Capu, no crec que tu i jo haguem d´anar per aquest camí, vull dir, que ets una noia molt maca, per no crec que estiguem fets l´un per l´altre. Tu ets una noieta, jo sóc un Llop...
La Capu, feu cas omís al comentari i després del primer petó continuà. Les fragàncies del bosc feien deixar-se anar més i més. El llop, incapaç de refrenar-se també acabà fruint de la Capu una vegada i una altra, fins que la Capu va recordar que havia de dur els panellets a Ca l´Avia.
Aleshores, el Llop gentil, es posà a córrer de quatre potes amb la Capu sobre les seves espatlles i arribaren en un tres i no res al destí. Un cop allà el llop creiè convenient despedir-se.
Però fou llavors quan misteriosament trobaren la casa buida, l´Avia no hi era, entraren a la casa plegats, i de sobte quan éren a l´interior, algú tancà la porta des de fora.
I una veu de Iaia cridà:
- Vinga Capu, tot teu, ja el tens, ja el tens!! T´he deixat escudella i olla barrejada, hi ha menjar per a nou setmanes i mitja!!!
- La Capu respongué, gràcies Avia!! Bon profit que en treurem!!
El Llop hi havia caigut de quatre grapes. Ara, era tot seu. Tan aviat com s´adonà del parany, intentà sortir de casa com poguè, però tot estava previst i no hi havia ni forma humana ni animal de sortir d´allà.
De tot el que passà dins la caseta del riu, no en sabem res, el gentil llop mai en va voler parlar obertament, només sabem que va sortir al cap de molt temps, prim, cansat, escuat, depilat, fuetejat amb un xip de localització i que mai més va ajudar a cap noieta.
Encara que podem ser-nos un croquis de la història amb els comentaris que els caçadors deien sentir quan vorejaven la caseta del riu:
- Capuuu, no vull, que sóc d´Oloooot
- Vinga sigues un llop, no et facis l´estret!!
- Capu, que em fas mal, talla´t les unglesssss, siusplau
- A callar, aquí mano jo
- Capu deixa´m sortir, per favor
- Sortiràs quan ho t´ho mani
- Capu, perquè són aquestes corretges
- Per lligar-te millor
- Capuuuu, i ara cera? Per què ?
- Per menjar-te millor
- Aiiiiii, Capuuuu no em mosseguis
- MMM, com m´agrades
- Capuuu, la cua no, la cua no
- Com provis de tornar a marxar veuràs
- Aiiiii l´orella, deixa´m, deixa´m
- Amb el xip et tornaré a trobar quan vulgui
La moral de la història, bé, que cadasú en tregui la seva, ara, com les coses mai són com semblen cal extremar precaucions amb els ploraners i les ploraneres. Que són llestos i llestes i fan el seu paper i com sempre, sempre paguen justos per pecadors.
NOTES:
Nota 1. He escrit aquest conte, on la Capu, personatge femení fa de dolentota, en contraposició amb el conte original.
No vull dir amb això que la Capu, personatge femení o dona, sigui una ploranera pèrfida. Que com totes i tots sabem, de ploramiques tant n´hi ha d´uns com d´altres. Homes i dones.
Nota 2. Escric les notes, no perquè penseu lo de "excusatio non petita acusatio manifestat", si no perquè l´article, sense notes aclaratòries pot ser tret de context i ser acusat de masclista per part de feministes sense sentit comú.
Nota 3. Les feministes que fan que el món sigui menys normal del que és i que estàn ofeses tot el dia per haver nascut dones i que fan que m´hagi d´explicar més enllà del que literàriament vull dir, em posen nerviosa.
Nota 4. Un dia agafaré a les feministes caduques i en faré un article. Només per a elles.
DEDICATÒRIES i AGRAÏMENT
Avui, com és un dia festiu i diferent, em permeto el luxe de dedicar l´article a dues persones.
La primera a un gran amic i fantàstic home, en Zisou. Que sempre hi és i és d´aquells que fa que segueixis mantenint la fe en la humanitat. Gràcies Zisou!!
La segona, un altre amic, en Meló, qui ara per ara, és víctima i pateix els danys col.laterals de polítiques ploramiqueres i xantatgistes d´un grup de Capus. Ánim Meló!!
I per acabar, agraeixo a l´Apol.lo les moltes de les frases que hi ha en aquest conte, fruit de converses divertides i missatges de tota la setmana.
Ara sí,
Fins la propera setmana
La pobra noia, després de la monumental nata, començà a plorar i a parlar desconsolada:
- Sóc un desastre, no serveixo per res, no sé arribar a ca l´Avia, se m´han trencat les ulleres, i m´he fet maaaaaaal, pobreta de mi.
El llop, que ademés de guapo i bon llop era un gentil cavaller, de seguida anà a socórrer-la.
- Noieta, et trobes bé? què t´ha passat, què hi feies allà?
Ella, encara somicant, responguè les preguntes amb la carona més dolça que va poder posar.
- Estic bé, gràcies, he pujat a l´arbre, perquè volia orientar-me per saber si anava bé a Ca l´Avia per dur-li uns penellets, perdó, panallets, que sempre em perdo, perquè sóc molt miop i sóc un desastre, i mai ningú em fa cas, i no tinc GPS, i ni ningú m´estimaaaaa, i no tinc noviu, i ademés la meva mare em fa vestir la caputxa vermella perquè em trobin...quina vergonya...
- Noieta, no et preocupis, no crec que sigui cert tot això que dius, ets una noieta molt mona i molt simpàtica, a veure, on dius que viu l´Avia? - Preguntà el Llop-
- Ah sí, sóc mona?- digué de cop- Viu al carrer del Riu 33, a la caseta de fusta -afegí de seguida-
- Sí noieta, ets molt maca, si vols t´hi acompanyo, i per cert, petitona, com et dius?
- Em dic Caputxeta, però em diuen Capu, i no em diguis petitona, que no m´agrada. Agraeixo molt la teva ajuda, gentil llop. M´agraden molt els llops amables com tu
- De res Capu
I començaren a caminar, fou a metitat de camí quan la Capu li donà tímidament la mà al llop i el tornà a mirar amb cara de panellet acabat de fer, i de nou, es posà somicar. El llop altre vegada la consolà i fou allà quan la Capu li feu la seva especialitat, "la cabotada mortal".
El llop quedà petrificat, mai una noia li havia fet un petó d´aquella manera.
- Capu, no crec que tu i jo haguem d´anar per aquest camí, vull dir, que ets una noia molt maca, per no crec que estiguem fets l´un per l´altre. Tu ets una noieta, jo sóc un Llop...
La Capu, feu cas omís al comentari i després del primer petó continuà. Les fragàncies del bosc feien deixar-se anar més i més. El llop, incapaç de refrenar-se també acabà fruint de la Capu una vegada i una altra, fins que la Capu va recordar que havia de dur els panellets a Ca l´Avia.
Aleshores, el Llop gentil, es posà a córrer de quatre potes amb la Capu sobre les seves espatlles i arribaren en un tres i no res al destí. Un cop allà el llop creiè convenient despedir-se.
Però fou llavors quan misteriosament trobaren la casa buida, l´Avia no hi era, entraren a la casa plegats, i de sobte quan éren a l´interior, algú tancà la porta des de fora.
I una veu de Iaia cridà:
- Vinga Capu, tot teu, ja el tens, ja el tens!! T´he deixat escudella i olla barrejada, hi ha menjar per a nou setmanes i mitja!!!
- La Capu respongué, gràcies Avia!! Bon profit que en treurem!!
El Llop hi havia caigut de quatre grapes. Ara, era tot seu. Tan aviat com s´adonà del parany, intentà sortir de casa com poguè, però tot estava previst i no hi havia ni forma humana ni animal de sortir d´allà.
De tot el que passà dins la caseta del riu, no en sabem res, el gentil llop mai en va voler parlar obertament, només sabem que va sortir al cap de molt temps, prim, cansat, escuat, depilat, fuetejat amb un xip de localització i que mai més va ajudar a cap noieta.
Encara que podem ser-nos un croquis de la història amb els comentaris que els caçadors deien sentir quan vorejaven la caseta del riu:
- Capuuu, no vull, que sóc d´Oloooot
- Vinga sigues un llop, no et facis l´estret!!
- Capu, que em fas mal, talla´t les unglesssss, siusplau
- A callar, aquí mano jo
- Capu deixa´m sortir, per favor
- Sortiràs quan ho t´ho mani
- Capu, perquè són aquestes corretges
- Per lligar-te millor
- Capuuuu, i ara cera? Per què ?
- Per menjar-te millor
- Aiiiiii, Capuuuu no em mosseguis
- MMM, com m´agrades
- Capuuu, la cua no, la cua no
- Com provis de tornar a marxar veuràs
- Aiiiii l´orella, deixa´m, deixa´m
- Amb el xip et tornaré a trobar quan vulgui
La moral de la història, bé, que cadasú en tregui la seva, ara, com les coses mai són com semblen cal extremar precaucions amb els ploraners i les ploraneres. Que són llestos i llestes i fan el seu paper i com sempre, sempre paguen justos per pecadors.
NOTES:
Nota 1. He escrit aquest conte, on la Capu, personatge femení fa de dolentota, en contraposició amb el conte original.
No vull dir amb això que la Capu, personatge femení o dona, sigui una ploranera pèrfida. Que com totes i tots sabem, de ploramiques tant n´hi ha d´uns com d´altres. Homes i dones.
Nota 2. Escric les notes, no perquè penseu lo de "excusatio non petita acusatio manifestat", si no perquè l´article, sense notes aclaratòries pot ser tret de context i ser acusat de masclista per part de feministes sense sentit comú.
Nota 3. Les feministes que fan que el món sigui menys normal del que és i que estàn ofeses tot el dia per haver nascut dones i que fan que m´hagi d´explicar més enllà del que literàriament vull dir, em posen nerviosa.
Nota 4. Un dia agafaré a les feministes caduques i en faré un article. Només per a elles.
DEDICATÒRIES i AGRAÏMENT
Avui, com és un dia festiu i diferent, em permeto el luxe de dedicar l´article a dues persones.
La primera a un gran amic i fantàstic home, en Zisou. Que sempre hi és i és d´aquells que fa que segueixis mantenint la fe en la humanitat. Gràcies Zisou!!
La segona, un altre amic, en Meló, qui ara per ara, és víctima i pateix els danys col.laterals de polítiques ploramiqueres i xantatgistes d´un grup de Capus. Ánim Meló!!
I per acabar, agraeixo a l´Apol.lo les moltes de les frases que hi ha en aquest conte, fruit de converses divertides i missatges de tota la setmana.
Ara sí,
Fins la propera setmana
Subscribe to:
Posts (Atom)