DIADA, IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA I SER CATALÀ

11 de setembre altre cop, una Diada més i aquí sense novetats.

Espero que aquesta sigui una de les últimes diades i que celebrem d´aquí poc el dia de l´Estat Català, que ja n´estic tipa de les ofrenes de flors i de les xiulades. M´agradaria veure un País pròsper i lliure que vetlli pel benestar, per l´educació, per la cultura, per la seguretat i per la salut dels catalans d´avui i del futur.

Aquests dies dins l´entorn de la Diada i gràcies a la sentència del TSJC hem parlat i escoltat molt sobre la immersió lingüística. Opinions diverses per a un mateix tema i una línea majoritària, català a l´escola sempre.

Docs bé, jo tot i ser catalana i indepe, sincerament, no veig gens clar aquest raonament perquè no crec que ens ajudi a llarg termini. No crec que la immersió lingüística ens faci ser un País millor. És més, crec que els catalans portem anys de política equivocada focalitzant només en la llengua i desgastant-nos en petites batalles que no duen enlloc, que ens distreuen del futur i ens treuen la perpsectiva sobre les grans coses.

Tot això ho dic perquè per mi ser català no només és parlar català (i passar el dia queixant-nos de lo malament que ens tracten per ser catalans), per mi ser català és més. Veureu.

A priori la paraula immersió em suggereix dues coses, la primera: ofec i falta d´aire. La segona: temporalitat, derivada de l´evident falta d´aire.

És a dir, que una immersió no és un estat natural, una immersió és una activitat temporal que es fa un cert temps fins que s´acaba, pero aquí, a casa nostra tots sabem que no s´acabarà mai perquè sempre tindrem problemes amb el català.

I és que la llengua és bonica, és nostra, és pròpia, és rica, en som hereus, és cultura, és la nostra cultura, però per mantenir-la comptem amb diverses dificultats, i és que aquí som pocs (no follem, no parim), hem estat excloents i no hem integrat bé  (inmigració dels 70´s encara mal assimilada), és una llengua dèbil (que no em pregunteu per què però davant el castellà no enganxa, només cal veure els nens petits jugant) i a més no para de venir gent de fora que no valora la nostra llengua perquè a les institucions i les feines tampoc la valoren i per viure no la necessiten. I això sí que són errors greus de política, que hem d´esmenar, però no és a l´escola on ho hem de fer.

Perquè, tal com deia, per mi, ser català vol dir més, vol dir fer les coses bé (sóc de la generació de ´anunci de la feina ben feta no té fronteres), vol dir ser emprenedor, ser valent, ser actiu, ser espavilat, saber intergar, ser flexible, integrar-se, generar confiança, parlar idiomes, en definitiva, ser i saber més que els altres. Ser català va més enllà de parlar català.

En el context d´un món global ser català ha de significar sumar, ha de ser un plus i hem de poder combinar les nostres arrels amb la cultura d' un món global.

Com es fa això? sortint fora, mirant cap a fora i deixar de perdre el temps discutint i comparant-nos amb Espanya i l´espanyol (comparació absurda que sempre perdrem).

I per reflexar qui som els catalans o què volem ser els catalans, a l´escola, l´educació hauria de ser en català, espanyol, anglès, francès i perquè no xinès o arab.

Hem de fer coses diferents, coses millors i ensenyar millor, perquè  aquest sí és un valor diferenciador, això sí que representa una manera de fer, de pensar mirant al futur i amb valor, que és l´única manera de sobreviure en un món global enorme i cruent que distingeix entre:  car/barat, productiu/no productiu, mà d´obra/pensador/gestor.

Ara que el món és u hem de poder trobar el nostre lloc i demostrar amb fets qui som, què sabem i què volem fer els catalans.



Bona Diada,

Arte