Monday, May 2, 2011

5 COSES A SABER ABANS DE SORTIR AMB UN/A PERIODISTA

1.  ECONOMIA

INGRESSOS: 22.000 - 65.000 € l´any.

Hi ha que cobren més i hi ha que cobren menys. Però la majoria són dins d´aquesta forquilla on els criteris del desplaçament ascendent o descendent actúen en funció de l´experiència, nom, premis, polèmiques, modes o llepades de culs.

CONTRACTE:  Mercantil. Paguen autònoms, si no escriuen no cobren.

DESPESES*:

60 %  COPES

25 %  DINARS I SOPARS

10%  VIATGES

5% UNIVERS APPLE


*(% CALCULAT EN: DESPESES/SOBRE INGRESSOS)



BENEFICI NET :  0€


EXCUSES:

Quan racionalment preguntes:

- On són els teus estalvis?

- Invertits en dinars i copes amb gent del gremi

- I la resta?

- Ah, la resta? la resta la vaig malgastar...


CONCLUSIÓ:

No recomenables per a fer una família si tu no aportes un gruix significatiu d´ingressos.




2. TICS



Si després de conéixer el forat econòmic encara vols sortir amb ells sàpigues que també tenen coses extranyes.

Un periodista moltes vegades es veu obligat a crear o buscar la seva pròpia matèria primera, la notícia, és un emprenedor de la notícia.

És per això que amb ells s´hi ha d´anar amb compte perquè tenen tics molt extranys, com per exemple, fer una carrera en taxi només per preguntar al taxista si ha sentit alguna cosa peculiar durant el dia, liar-se amb tu perquè vol saber més del teu sector, liar-se amb tu perquè vol conéixer com son els teus i com funciona la teva família, liar-se amb tu perquè vol saber més de la teva generació o liar-se amb tu per qualsevol cosa que no és  un "perquè m´agrades".


3. TOT EL QUÈ DIGUIS POT SER PUBLICAT EN CONTRA 

Vulguis o no, els temes són limitats, i tan en són de limitats que tard o d´hora o tu, els teus amics, o tota la teva familia sereu un tema. No t´enfadis, ho fa amb bona fe, és una víctima del sistema dels mitjans al món capitalista: Si no escriu no cobra. Recorda-ho i perdona´l.


4. MAI SERÀS TAN IMPORTANT COM LA FEINA  

La seva feina és la seva vida, un periodista neix i també es fa, a mi, com em va l´autenticitat, prefereixo els primers, encara que lloo la insistència i la voluntat dels segons, valors admirables. Però ambdós tenen una cosa clara.

La feina és el primer i per això et poden deixar plantats a tot i a tothom allà on sigui, ja pot néixer el seu, fill o firmar la hipoteca (que avalen els teus pares) que si hi ha algo de feina important marxaràn ses cap mena de dubte.  De totes maneres no t´enfadis, recorda que, no ets tu, són ells, són una altra espècie i és la seva essència, per molt que vulguis no canviaràn.



5. NO T´AVORRIRÀS 

Si després de tot, encara els suportes, felicitats, perquè un periodista mitjanament bò, normalment té bona conversa, és ocurrent, divertit i a més sap escriure, i lo més important, està ben connectat, sap com funcionen les coses i té clar qui mana.  Una altra cosa és que escrigui o es posicioni a favor en contra.

5 comments:

  1. Invertir els diners en copes, sempre és una bona inversió. La feina et pot causar decepcions, però normalment no porta tans mals de cap com segons quines persones. http://vaderiure.blogspot.com/2011/05/ha-mort-la-blancaneus.html

    ReplyDelete
  2. :)))

    Cert és que hi ha un risc limitat en la inversió encara que el cost d´oportunitat potser és una mica més alt...

    Per sort, això mai s´acaba de saber

    Gràcies

    ReplyDelete
  3. Els periodistes follen fatal. Algú ho havia de dir.

    ReplyDelete
  4. :)))))))))

    GRÀCIES SUSAINA!!!! AIXÒ ÉS UN COMENTARI!!!!

    Seràn les copes??

    O són ells??

    ReplyDelete
  5. Atribuir-ho a les copes és, valgui l'oxímoron, excuses de mal bevedor. En general, jo diria que ho fan fatal per mor d'una incapacitat més prosaica.

    ReplyDelete