SADISME, MALEDUCACIÓ O CÀSTIG?

Una altre tic, molt nostrat, altament freqüent i que particularment em mosqueja força és el no contestar ni emails, ni missatges, ni trucades, ni whatsapp. 

Això que arreu del món (civilitzat o no) és d´un maleducat i d´unes baixes formes increïbles, aquí a casa nostra és normal, passa sovint i ocorre amb homes, dones, amb coses personals i de feina.

Com a exepció dir-vos que els únics que no ho fan són dos tipus d´especímens:

Persones brillants de gran qualitat humana i professional -les quals les tinc al cap totes i brillen de debò- o aquells altres que no brillen però formen part del grup dels  il.luminats i les il.luminades que paguen 66.000 euros per anar a una escola de negocis -d´aquí o de fora- on els diuen a base de PPT que s´ha de ser curós, humil, educat i que tot, absolutament tot s ha d´escoltar de llegir i de contestar. 

Perquè normalment una bona idea de negoci o un nou plantejament ve de gent externa i prou autoconvençuda com per no tenir vergonya per trencar les barreres comunicatives. Evident.

De totes maneres, accepto que hi hagi despistes, sobrecàrregues de treball i mals moments, que jo de tot això també en gasto però només en representaria un 10% o un 15% del total. També és veritat que no sé per què però aquest 10% o 15% sempre se´m concentra en les mateixes persones a qui demano disculpes  però és que ja se sap que hi ha gent de qui et recordes i ha gent de qui senzillament, doncs no,  no et recordes o et recordes quan no toca, a la dutxa, al cotxe o a saber quan i on. De totes maneres ho milloraré.

Be, tornant al tema, les raons que se m´acudeixen són aquestes:

MALEDUCACIÓ:  

"Jo a tu ni et contesto, cuc". 

Normalment ve de nous rics, o de gent nova i insegura en alguna cosa. És tant l´Ego que tenen que consideren que qualsevol missatge aliè d´un desconegut/da no mereix ni un minut per parar-hi atenció. 

VOLUNTAT DE CÀSTIG: 

"Què s´ha pensat aquest/a nen/a, que en aquest món es pot anar enviant emails a tothom? Au, vés i que et moqui sa padrina!" 

D´això també se´n diu menyspreu i si un conegut reenvia l´email el llegeixen i el valoren.

3. SADISME

"Jeje, mira, un/a que envia emails, a veure què diu? a bodes em convides, ja tinc víctima per jugar un parell de díes..."

Aquest em sembla el més divertit perquè implica una mica més intel.ligència i joc. És possible que hi hagi alguna contesta, però és el més destructiu de tots perquè acaba com els anteriors i corromp, rebaixa i s´alimenta temporalment de l´ànim de qui l´envia. 

De totes maneres, no és que ara m´hagi agafat el rampell de les bones maneres. No, només és això. El wuè vull fer notar és que a base de petites coses tots dia rere dia fem país, fem cultura i fem empresa, i aquests són temes importants per al present i per al futur. 

Dic això pensant en Estats Units lloc on des del primer/a CEO fins a l´última rata de claveguera contesten l´email i coincideix que Estats Units és un gran país construit pam a pam per l´esforç diari de persones de tot arreu, persones totes elles, de qui n´hem d´aprendre moltíssim. En aquestes coses no crec en les casualitats.

M´agradaria que les nostres institucions, diaris, empreses, empredors, estudiants, nouvinguts, tinguin els uns l´obligació de resprondre i els altres la llibertat de dir o preguntar sense ser ridiculitzats. Ara més que mai, ens cal ment oberta que premii la iniciativa, el valor i la valentia. 

Vaig a contestar un parell d´emails que fa díes que tinc pendents...

Fins la propera