Thursday, March 10, 2011

ELS OFICIS I EL LLIT: ELS EMPRENEDORS

Tot just acabo d'arribar d'Ikea on he hagut d'anar a fer una expedició per recollir material de supervivència.

Ja sabeu que últimament estic fent més País que mai i que crec que hem de fer tot el possible per tirar Catalunya endavant, per fer-ne d'ella una terra gran i competitiva. És per això que ara m'he centrat en el sector privat i m'estic tirant un emprenedor, i ho faig amb el convenciment de la importància de fer País des de la trinxera, que és deure de tots.

I dic deure, no de plaer, perquè l'emprenedor és un dels pitjors amants amb qui he topat. Però aquest és un col.lectiu a cuidar i mimar, i no l'envio a pastar perquè se que fer-lo content és un deure nacional que requereix del meu sacrifici i esforç.

Potencialment, un/a emprenedor/a a futur pot ser moltes coses, un gran empresari/ària, un home o dona d'èxit, un poderós/a, pot ser tant fum com et pugui vendre o com tu li vulguis comprar en el moment de l'approach.

L'approach, aquell fantàstic moment on ell et ven la seva moto i tu li vens la teva, i hi ha aquell màgic intercanvi d'espectatives que fa tancar la compra satisfactòriament i imaginar grans coses fins que el fum es dematerialitza i acabes veient la realitat.

Per què qui és al llit un emprenedor?


Un emprenedor al llit no és res més que el seu projecte i tant al llit com al projecte si trionfa, trionfa i si fracassa, fracassa. El llit és l'indicador, el termòmetre del projecte.

I aquí altre cop es demostra la teoria del bloc, la importància del llit per fer País. Perquè el llit és també font d' èxits i fracassos i aquest és un col.lectiu d'especial protecció que necessita de persones a la vora que els animin, que els escoltin, que els cuidin, que els adulin i sobretot que els financiin.

Se que no és fácil però quants més emprenedors d'èxit tinguem millor serà Catalunya.

Ells/elles sembren i nosaltres reguem, aigua i paciència.

És per això que ara torno d'Ikea de comprar unes estrelletes florescents per enganxar al sostre de l'habitació, perquè n'estic tipa de quadrar l'agenda setmanal i fer la llista del Bonpreu mentre rebo les arrítmiques sacsejades del meu estimat emprenedor tot observant la blancor de la paret mentre em protegeixo les cervicals del capçal amb els braços estirats, i lo dit, ho tolero perquè és un noi que comença i un valent que necessita suport. Llavor, aigua i paciència, tot arribarà, oi???

Bon cap de setmana i fins aviat

No comments:

Post a Comment