Els anys passen, els temps canvien i nosaltres amb ells també. És per això que m'he pres la llibertat de redefinir què és ser català.
Veureu que opto per una via de benvinuda i aperturista perquè entenc que ara Catalunya necessita de tothom, vingui d'on vingui i parli el què parli.
A l'edat de la innocència pujolista, quan encara pensàvem que la via pactista (la via Vives) era la més intel.ligent i menys agresiva, català era tot aquell que viu i treballa a Catalunya.
Ara a l'edat madura, quan hem crescut veient com se'ns han pixat a la cara amb la bona fe pactista, havent pagat rondes, putes i no tenint ni pel taxi, català és :
- Qui tributa a Catalunya.
Si a més, el català o la catalana fan un ús adient dels serveis públics catalans i volen un retorn en serveis adequat a la seva tributació, aquest/ta és a més de català és un indepe, ho sàpiga o no.
Salutacions,
Arte
Arte.....
ReplyDeleteDoncs jo cada dia estic més convençut de la insubmissió fiscal. Quan els impostos son per pagar avantatges a altres llocs que no pas el nostre país. Quan siguem independents (aviat) i els impostos es quedin aquí, i no tinguem uns morros permanentment tibant de la mamella catalana en parlem.