Contra tot pronòstic els d´Unió em cauen bé, més aviat molt bé i no només pel nom, perquè si la paraula Convergent convida a una escena de sexe suat i ple de gent on un és incapaç de distingir un braç d´una cama, la paraula Unió suggereix algo més íntim, més profund, més lent, més autèntic, una cosa de dos.
- Arte, si no us assembleu gens!
Doncs resulta que sí, tenim punts en comú, això sí, no amb tots els unionistes que dels de missa de tarda i sado de nit, passo. Només simpatitzo amb un parell de corrents, la dels Unionistes Rurals convençuts del perquè del seu partit i de la necessitat de descentralitzar Catalunya – que el món no s´acaba a la Ronda - i amb els Unionistes Sandwich o també dits “El Matí” que són aquells que reben per totes bandes tant per catòlics com per indepes, uns Braveheart.
En primer lloc, em cauen bé perquè per a ser d´Unió un ha de ser creient i ser creient és creure en Déu, algú que no es veu. Cosa que comporta certa capacitat d´abstracció, imaginació i fe, i a mi la gent així m´agrada, són capaços de desenvolupar, visionar i creure en tot el que vulguin, a més de ser grans emprenedors. Sense aquests elements ni Facebook ni Google existirien.
En segon lloc, perquè van a la contra, i això és sempre lloable, per cansat, difícil i poc reconegut. En una societat tova, de socialdemocràcia paternalista, on els ciutadans són clients de drets que evadeixen responsabilitats i on cap convicció d´origen religiós està ben vista, amb l´excepció del Buddha del Chill Out, representar la Catalunya missada és tenir un parell de collons ben posats.
I en tercer lloc , senzillament, per ser defensors de valors tradicionals i compromisos de sempre. Si busqueu un valor segur, aquests són ells, són el Germanic Bond de Catalunya, són homes risc 0, per bé o per mal, no hi haurà grans sorpreses ni bondage ni vandage, cert que al llit potser no seràn els més innovadors, però indubtablement tots ells són fiabilitat. Homes per follar i per casar, és a dir, casar-se amb un i follar-se a un altre, o per follar-se a un i casar-se amb un altre. Com vulgueu. Que hores d´ara, lo del sexe passional i el matrimoni ja se sap que és oli i aigua.
Fins la propera setmana
Hola Arte.
ReplyDeleteI és més hi ha una troballa a dins d'unió, que és trobar gent independentista que no tenen res a veure amb en Duran. Tot i que cada vegada te menys mèrit trobar gent independentista arreu, ja que per coherència ho ha de ser tothom.
No entenc de Deu, ni de la seva arquitectura, posats a tenir religió, el meu parer és crear-ne una a mida, amb valors, coherència i sentit. El que no tenen les oficials.
Vinga, records...
Hola Jordi!
ReplyDeleteD'acord en tot... Per variar
Petons x tu i Bagà, que per cert, a més de ser un poble molt bonic en un entorn meravellós teniu un pa i unes coques bonísssimes!!!!
:)))))
Sisisi.
ReplyDeleteI els ordinadors, quins preus (deformació professional de botiguer).
I les noies? Quasi tan maques com les de La Pobla. (Jo em vaig casar amb amb una expubilla de La Pobla, de la que soc home).
Caram, a tant no arribo...
ReplyDeleteAra, una cosa tinc clara:
La pubilla catalana és d'alta qualitat!!!!
La Pobla, Bagà o allá on sigui...
:))
Va Arte segur que si.
ReplyDeleteLa referència de qualsevol país son les seves dones, si estan com han d'estar, el país està bé. I al nostre, no és pot ser modest, un gran país de grans dones.