De la primera aproximació al camp dels divorciats diria que a grans trets un dels temes més interessants són els tipus de divorciats que hi ha al mercat i com se´ns presenten.
Veureu que són diferents entre ells però en tots hi ha un punt comú: no cal preguntar res, tots t´ho expliquen ells mateixos esperant comprensió. I clar, jo de comprensió en tinc molta però entendreu sense cap mena de dubte entre l´expliació de fets d´un home i la d´una dona, trio la de la dona on de ben segur hi trobarem raons, sentit, o si més no, una clara relació causa-efecte.
Per cert, és possible que me´n deixi alguns, si veieu que falta no dubteu a complementar.
TIPUS 1 - EL DIVORCI EM VA AGAFAR PER SORPRESA
"De com un divorci et pot agafar per sorpresa" és la frase que podría ser el nom d´una tesi doctoral.
Sincerament, això mereix anys d´estudi i d´investigació perquè no sé com collons un divorci et pot agafar per sopresa i més encara quan estàs casat amb una dona que té instints de família i cries, cosa que fa que ho toleri gairebé tot.
Lo curiós del cas és que segons fonts expertes aquesta resulta ser una de les explicacions més comunes, la inexplicable.
Per què com una dona "programada" per a criar família decideix trencar la seguretat que li dóna la llar i llençar-se de nou a les inseguretats i exigències d´un mercat desconegut?
No ho sé, l´unic que se m´acut és que la balança hauria d´estar molt desequilibrada per prendre aquest tipus de decisions.
TIPUS 2 - M´HAN DEIXAT
"Sóc un perdedor, m´han deixat i estic fet una merda". La frase és aquesta.
Quan un paio et diu això te´l mires de lluny i et preguntes què vol i què pretèn, la resposta després de donar-hi moltes voltes la trobes pensant que l ´únic que pot voler és despertar cert instint maternal o de protecció perquè igual li agrada que el cuidin.
I el cas és que aquesta opció merdosa i de baixa volada és possible que generi algo positiu, la clau està en les reaccions que això a les dones ens genera, són tres:
La primera, ganes d´escopir-lo i abofetejar-lo, perquè algú que s´estima tan poc, és per això, no? ens farà servei com a desestressant.
La segona, el sentiment de culpa i pena que la majoria de dones porten dins ens fa sentir pena i culpa per haver-lo volgut escopir i pegar. Així que directament optem per ser sinceres i dir-li: "però tu saps que els fracassats no agraden a ningú? tu saps que la gent només s´apunta al carro de l´èxit?"
Total que mentre li expliques el funcionament bàsic de la societat i després de regalar-li un parell o tres llibres d´automàrqueting i d´apuntar-lo a seminaris per millorar l´autoestima, et fas amiga i acabes fent una tercera cosa: el presentes a una amiga.
TIPUS 3 - SÓC UNA VÍCTIMA DE LA CRISI DELS 40
" Vaig deixar a la meva dona víctima d´una grisi dels 40 molt aguda". S´expliquen així, i acompanyen
l´expliació d´un cert to paternalista i amb raonaments del tipus la vida és curta, vaig adonar-me de cop i volta, aquell matrimoni no m´omplia...bla, bla, bla.
Per sort, aquests tenen clar què volen i amb quina franja d´edat. Així que deixen anar el rotllo a la primera de canvi i llestos.
Si ets receptiva bé i si no se´n van ràpidament a buscar-ne una altra. Saben que el temps limitat i la vida és curta. Ah, i si hi ha nens els tenen elles que ells no poden malgastar ni un segon.
TIPUS 4 - EN VAIG CONÉIXER A UNA ALTRA I VA SORTIR BÉ
"Em vaig enamorar". T´ho diuen aixi i amb un somriure a lo Hollywood.
I ho fan així per semblar innocents, quan en realitat el que els va és el caprici. Perquè si t´ho diuen és que van deixar una per una altra i ara volen tornar a deixar l´altra per la una. I aquesta ets tu. Al tantu!
I aquí poc s´hi pot fer. Són això: micos que salten d´una branca a una altra incapaços d´estar sols.
Lo divertit del cas és que sempre que comencen amb una nova segueixen la dinàmica de l´anterior dona, aixi que és possible que tinguin moooooolts fills, tants fills com pensions puguin pagar, això sí.
TIPUS 5 - EN VAIG CONÉIXER A UNA ALTRA I VA SORTIR MALAMENT
"Em vaig enamorar, ho vaig deixar tot i em vaig equivocar". És una versió més madura, humil i sincera que el tipus 2.
I és possible que acabi en èxit, però com sempre, dependrà més del moment que de la persona. Encara que aparentment sembli el contrari...
Fins la propera setmana
No comments:
Post a Comment