En aquest segle, hem innovat i millorat molt i en molts àmbits, però hi ha un que ha quedat al marge: el lligar, el clàssic "face to face" i la cita on es desenvolupa.
I després d´anys de recerca puc dir-vos que una cita o una trobada de desconeguts que volen lligar és una opereta avorrida, decebedora i previsible
Per què? i què ho fa això?
En primer lloc, la previsibilitat, no hi ha res pitjor que quedar amb algú i saber exacatament què passarà . El protocol d´actuació és sempre igual.
En segon lloc, la tensió, no hi ha res pitjor que la calma tensa d´un sopar on saps del cert que el paio es pregunta minut rere minut -sucaré o no sucaré avui?- I això fa que la conversa i la comunicació no verbal siguin nefastes
I en tercer lloc hi afegiria l´avorriment i la predictibilitat, perquè coma dona, saps que tu esculls si follaràs o no follaràs avui i saps també que aquest mitjamerda, no hauria de passar la nota de tall, però et veus obligada a fer campana de gaus perquè tu ja fa una setmana que t´imagines que el desconegut no és un mitjamerda, si no l´home de la teva vida, i és per això que avui estrenes llenceria, que t´has depilat i que tens la casa neta, i clar, davant això, no et queda més que el Braveheart: - "no nos hemos vestido así para nada"-
I amb dos copes, dius: "Endavant".
Així doncs, per a fer la vida més fàcil, innovem, fem que sigui millor, o si més no diferent. Com sempre, Artemisa, al servei del País.
La proposta és la següent, davant una imaginació desbordant que genera grans espectatives i la constatació de la realitat i la posterior xafada de guitarra, us proposo que follem primer i xerrem després.
Veureu, tot són aventatges, i a vosaltres no crec que us vingui d´aquí, és tot més net, més clar i més barato i fins i tot sostenible.
Així evitem la conversa de les respectives venudes de moto, un descans psicològic important i evitem talls de digestió (que de tant sopar, si després et mous, és possible que algo se´t posi malament) un risc físic a tenir en compte.
I si és que cal xerrar algo, que siguin només temes importants : -com estàs? Va bé? Aquí? O allà?-
És aquesta la millor manera d´acomplir un somni sense trencar-lo i en acabat, ara sí, xerrem.
Que després veus que no sap ni parlar? doncs res de sopar i a fer via, i de passada al cap de ´any de ben segur que t´estalvies uns bons quartuuus!
I és que això d´innovar, és un txollo, no???
Fins la propera setmana.
Excel·lent innovació... o no tant, que pel cas és el que sempre hem pensat els mitjamerdes... per a què tant de rotllo si el que anem és a sucar! Si trobéssim més dones com tu Arte...!
ReplyDeleteAl final, si esperem poc, se'ns veu el llautó massa aviat, i si esperem massa, correm el risc d'avorrir a la contertuliana, i al cap i a la fi ella no ho té tan clar com nosaltres (excepte tu i les teves poques èmules, Arte)... és clar que tot ho estem dient des de la perspectiva dels que hem nascut abans del 80, que els noi@s d'ara sembla ser que són d'allò més directe, o això diuen els mites.
En qualsevol cas, aquesta innovació aplicada seria una ruïna per les cases de meuques i així podríem tancar el megaburdell de La Jonquera sense tant de soroll... perquè com m'explicava un amic, fins ara li sortia més compte anar de fulanes que lligar amb totes les de la llei, entre sopar, copes, taxis, etc.
Amb aquesta proposta teva, Arte, tot això és estalviable si no es dóna el cas de trobar-te amb algú a qui realment et vingui de gust anar a sopar.
MaliziÓz
aquesta innovació teva no és tal innovació, això de cardar sense sopar ja fa temps que es fa.
ReplyDeleteI en el tercer punt t'equivoques. Ets tu la que et vesteixes amb llenceria i després tires endavant. Potser hauries de saber tu dir que no. Això canviaria l'avorriment i predictibilitat. I potser també deixaries de sopar amb gent avorrida.
Jo estic amb artemisa. Se suposa que si s'arriba a la fase "quedar per sopar" ja s'ha superat una fase de cribatge previ, que justifiquen la llenceria i una depilació digna. Dir no a què? Artemisa no diu "no" a res, m'ha semblat entendre. Només analitza la jugada de la manera més pragmàtica. I això és fonamental en els temps en que ens trobem.
ReplyDeleteFinalment, no m'imagino a Artemisa sopant amb algú avorrit...
Estimats MaliziÓs, Mai9 i I said,
ReplyDeleteGràcies a tots tres pels vostres comentaris i perdoneu que no hagi contestat fins ara.
Queda clar que això a va gustos, com sempre. Lo bò, sempre podrem enviar l´article al manso abans de sopar i preguntar-li què en pensa.Per simple productivitat
Salutacions,
Arte