Tot i tots tenim la nostra essència. Allò que ens fa "ser", aquella màgia amb la qual, sense nosaltres saber-ho, deixem la nostra empremta sobre coses i persones, allò que ens fa diferents els uns dels altres, en definitiva, el què ens fa ser "nosaltres".
Doncs bé, tot això és molt bonic fins que et topes amb algú el qual o la qual la seva essència consisteix a modificar les essències dels/les altres.
- A fer cagar la pastoreta-
La cosa, normalment passa que ni t´adones, caus a les seva trampa de cop i inconscient. Hi ha pobrets i pobretes que se n´adonen quan és tard, encara que, mai és prou tard per recuperar-se a un/a mateix/a, encara que tinguis cinc o sis criatures.
Els canvia-essències i les canvia-essències, saben perfectament com fer-ho, perquè ho porten a l´essència, que és com la sang, inicien l´actuació quan un abaixa la guàrdia, que és més o menys als tres anys.
Comencen per les coses més petites i de les petites passen a les mitjanes i de les mitjanes passen a les grans, i ho fan molt i molt bé, perquè tu vas cedint poc a poc sense adonar-te vas abaixant el cap fins que directament poses el cul, i és allà quan arriba l´hora del Bunga-Bunga allò que tant els agrada, és allà on disfruten endinyant-la i reendinyant-la.
El plaer que senten els és inversament proporcional a la teva essència, quan més "tu" has estat i més t´han canviat, més disfruten els perversos. I per a fer la festa millor, no només hi participen ells si no que conviden a le les seves amistats canvia-essències amb les seves respectives víctimes, i allà tots suats, acaben fruint de la festa com bojos, fent que Can Berlusconi al seu costat sigui un pati de cole.
Com evitar-ho? és complicat, perquè és important estar sempre a l´aguait i ells/elles en saben molt, però hi ha maneres de fer-ho.
Un bon dia, com si res:
- Arte, pots tapar el gel de bany, Carinyuuuuu
- No l´he tapat en tres anys, què li passa ara al gel de bany, Carinyuuuu?
- Arte, que m´agrada tancat, Carinyuuuuuu
- Ahhh, bé, doncs si et fa feliç que el tapi doncs valeee, tapat Carinyuuuu
- Gràcies Carinyuu
- De res Carinyuuuuuu
Dia següent, et lleves i com és d´esperar t´oblides del nou costum, clar:
- Arte, quantes vegades t´he dit que tapis el gel de bany?
- Ayyy, perdona, tapat!! Carinyu??? Eiii???
- Silenci (per fer-te sentir malament, això ho fan servir molt...són llestos/tes, les saben totes)
LOCAL 0 - VISITANT 1
Al cap de poc, un altre dia, com si res:
- Arte, ets una desendreçada, mira que tenir-ho tot per allà,escampat, un dia no trobaràs res, o ves a saber igual perdràs el cap, i quina marranada, mira com tens el cotxe, ple de trastos, uff i el maleter, però si hi ha de tot aquí dins, i de petita ja eres igual? I la teva mare? Què feia?
- Al cole em feien quedar més tard de les 5 de la tarda per endreçar el pupitre. La meva mare feia com tu, queixar-se, i si segueixes mirant el que hi ha al maleter del cotxe és possible que topis amb el meu ex-noviu envasat al buit i tallat a bocinets. Que era maco, però venia a ser una mica com tu, un pesat maniàtic de l´ordre, però menys, eh? Amb carinyu, Carinyuuuuu.
LOCAL 1- VISITANT 1
- Arte, vols deixar l´ordinador d´una vegada? Sempre escrivint sempre escrivint, n´estic fins els nassos
- Carinyuuuu, t´en recordes que et vas enamorar d´una escriptora?, doncs resulta que sóc jo i estic escrivint!
- Arte, no diguis tonteries, tu mai escriuràs un best seller, a veure si t´adones d´una vegada, creixes i entres al món dels grans, on la gent es casa, té fills i tenen feines normals on cada mes cobren i gràcies a això, el banc els dóna una hipoteca.
- Gràcies Carinyu, sempre donant suport. Em sorprèn que encara ara no em coneguis, escric perquè m´agrada, perquè em surt de dins i perquè sóc així, no ho puc evitar. Si escriuré algo de qualitat o no, no ho sé.
Casar-te i tenir fills? està molt bé, sempre que ho facis no perquè tu vols i jo vullno perquè toca o perquè és el que la gent normal fa.
I ara que dius això, ara per ara, amb tu no m´hi veig i el sol fet de pensar en la hipoteca em fa venir vasques.
Carinyu, no et vull fer perdre el temps.
LOCAL 2 - VISITANT 1
I disgust al canto que sorprenentment passa més aviat del que penses, tant per l´un com per l´altre perquè per fortuna, el món no s´acaba i l´essència continua, tu seràs tu i ell o ella, trobaràn a algú altre a qui canviar...
Fins la propera setmana
Superante, enhorabona
ReplyDeleteGràcies Jere!
ReplyDelete