Existeix la creença que a la parella se l´ha de conéixer i se n´ha de saber tot d´ell/ella.
Doncs no és cert, i a més de no ser cert, no cal, i no cal perquè mai acabes de conéixer del tot a algú.
Si amb prou feines et coneixes a tu mateix/a durant el curs de la vida, com has de poder conéixer a l´altre?
És per això, que hi ha una sèrie de preguntes que fer-les no duu enlloc, és més, s´han d´evitar perquè davant la no pertinent pregunta, si un és intel.ligent respondrà mentint i si és sincer la relació s´acaba.
Doncs bé, comencem:
1."Quantes relacions has tingut?"
Aquesta és típica a les beceroles i és la pitjor de totes. És una pregunta que si un/a la pren seriosament, només es pot respondre amb una bateria de repreguntes del tipus:
- "Què vols dir amb relacions? Rotllos, ligues, nòvius o platònics? "
Al que et re-responen:
- "Amb qui hagis tingut sexe"
Lo que evidentment, es torna a respondre amb una altra bateria de re-re-repreguntes del tipus:
- "Què vols dir amb sexe? oral? tradicional? tàntric? amb orgasme consumat? amb orgasme femení i masculí consumat? orgasme simultani? i punteta-ditet conten? perquè et refereixes a individual o en grup? 2.0 hi entra? i Telefònic?
Amb aquesta resposta, a base de preguntes, tant el català mitjà com la catalana mitjana, ja n´han tingut prou, i ni tan sols et deixen que acabis de concretar si la pregunta anava referida a persones del sexe contrari o del mateix sexe, i clar, tu et quedes allà desubicada, perquè a més de tenir la barra de preguntar intimitats van i s´enfaden, i ho fan molt abans que tu comencis a fer números amb els ditets i fent memòria mirada amunt.
I la gran qüestió, perquè s´enfaden la catalana i el català mitjà?
Fàcil, perquè com a catalanets de bé que són, volen sentir:
-"Una, o dues màxim, amb el noviu/a de tota la vida i un rotllet després que ho deixéssim, així com per treure´m el mal gust, ja saps"-
Volen tenir la sensació que estem encara per estrenar, i en cas masculí, ell vol sentir que ella no en sap més de temes de llit que ell i que no s´ho ha passat tant bé com ell., i que per tant, no és el que ell mateix consideraria una marranota.
2. "Perquè ho vas deixar amb el teu/teva ex?"
Una pregunta així, no té resposta a priori. La complexitat del perquè un deixa algo es tan gran que no sempre es pot resumir amb paraules, normalment és un cúmul de detalls, de sensacions, de coses que durant un cert temps no et barrufen i que combinats amb la veueta interior, acaben per fer extendre el finiquito.
Però amb aquesta pregunta, qui pregunta, es vol garantir que no surt amb un fill de puta o filla de puta i que no repetirà l´estratègia anterior. És una pregunta que delata un dissortat mecanisme de protecció.
Per tant, la resposta correcta a la pregunta que no s´ha de formular és:
- "Ho vem deixar perquè es va enamorar d´un altre/a"
Mentre ho dius, has de posar carona compungida. Si no, no val, perquè no li treus el partit que la resposta mereix. La combinació de culpa aliena, de mal i de víctima fa que l´altre abaixi defenses i tot vagi endavant amb més força.
3. "Has estat sempre fidel?"
El mateix, que abans, les relacions són tan complexes i al llarg de la vida passem per tants moments, que simplificar-ho a aquesta pregunta simple i simplista és absurd. El pitjor és que el sol fet de rebatre-la al preguntador o preguntadora genera desconfiança.
Per tant, la resposta correcta és SÍ. Un sí majúscul.
4. "T´ho passes bé al llit amb mi?"
Aquí s´ha d´evitar posar mirada al cel i fer memòria de les experiències anteriors.
Segurament qui t´ho pregunta ho fa per inseguretat o perquè sap evidentemt que no, que és un desastre, per no hi ha lloc a altre resposta:
- "Sí, ets el millor o la millor". Amb tot el convenciment del món. No s´ha de deixar cap escletxa al dubte. Perquè si l´altre ho percep li fa baixar l´autoestima i tornar-la a pujar és complicat i molt cansat.
Amb això donem seguretat i a base de temps farem la cosa millori.
5. "Hi ha algú altre?"
Normalment, quan un fa aquesta pregunta ja sap la resposta. "Sí, afirmatiu, a casa teva hi ha algú més".
En canvi, la resposta que dóna el preguntat o la preguntada és sempre la mateixa:
- "No per favor, com pots pensar aquestes coses"-.
I depenent de com els vagi i de si poden o no pagar lloguer i hipoteca alhora, t´enteraràs o no.
I aquí només tu decideixes què fer si deixar-ho o et menjar-te els dubtes que saps del cert que són les teves pors i les teves realitats.
Fins la propera setmana
Jajaja, inmens Artemisa, com sempre!!!
ReplyDeleteHi ha una altra pregunta que sòl ser demolidora: M'estimes?
Colló, si no t'estimés, encara que fos una micona casi que estaria arreplegant tot el què es mou al Luz de Gas! Per altra banda, què és estimar? fins a quin punt?... bé, les reflexions posteriors les deixo per a tu, que discorres més i més bé... jo en el fons sóc un catalanet mitjà aspirant a exbiaxiar-me.
L'Ours Mauvais
Estimat Ours Mauvais,
ReplyDeleteMolt adient el teu comentari, gràcies, aquesta me l´havia oblidada.
La resposta adient a un "m´estimes?" és:
-"i tu? que t´estimes? o és que potser he compensar estimant-te tot allò que tu no t´estimes?
Tinc clar que jo m´estimo i estimo el meu temps, par tant si decideixo lliurement passar el meu estimat temps amb tu és que t´estimo.
Però amb la teva pregunta, deixes clar, que no em coneixes, i que m´he equivocat, he malgastat el meu temps i a mi mateixa amb tu.
Per tant, avui toca anar a la Ronda...."
:))
Gràcies
Snif! si això li dius als enemics, què no li diràs als amics... en fi tampoc no he entès res del què m'has dit ni sé perquè no t'haig de conèixer ni perquè has malmès el teu temps i a tu mateixa... però és que sóc un catalanet mitjà.
ReplyDelete;)
Muaxxx
L'Ours Mauvais
Però Ours Mauvais si jo diria que l'Artemisa no et contestava a tú, home. Que aprofitava la teua observació de que havia oblidat eixa pregunta per fer una dramatització del que li contestaria al paio que li preguntara...
ReplyDeleteEstate tranquil que la ira de la Misa no ha caigut sobre tú ;-P
I sí, d'acord amb tú en que el post és inmens, com sempre. Es que hi ha coses que no ens haurien de preguntar, xe!