RUPTURES

O l´art de trencar amb classe

Una cosa important a la vida que ningú t´ensenya ni t´explica és dir i com dir: NO.

El tema no es toca ni a casa ni a l´escola, i menys encara a Catalunya on tothom està
acostumat a passar pel tubo i en el fons, ja va bé que la gent hi passi i no es
queixi gaire, no sigui que si n´aprenem, comencem a dir "això no barrufa".

A la relació de parella, el dir NO, es transforma oficialment en aprendre a
dir, de la millor manera possible, elegantment i amb classe:

NO, ja no m´agrades 
NO, tu i jo ja no sortim 
NO, jo per aquí no hi passo

Com dir-ho bé? Complicat però no impossible.

Diuen que rebutjar a algú o dir NO és difícil perquè tant fa mal a qui ho
diu com qui ho rep. La connexió neuronal del cervell és la mateixa que la del dolor físic.

Això explicaria moltes cagades rastreres exteses i d´ús pròpiament català, com per exemple:

Trencar per email, des de l´email de la feina i en horari de feina.
Enviar un simple sms 0,15 € .
Una bruta trucada, horari de tarifa plana de 18.00 a 0.8.00
O la pitjor de totes, no agafar el telèfon mai més d´un dia per l´altre.

He de dir, que tot això, totes aquestes maniobres per no dir marranades fruit de la covardia i de la
inmaduresa, són pròpies dels homes. Encara que reconec que hi ha de tot i que potser alguna camarada de gènere les ha fet servir.

Com això és un bloc constructiu, vull entendre que tot lo d´abans són accidents fruit de la bona fe, perquè us fa mal i no voleu fer mal, però sapigueu que senten fatal, així que des d´avui s´ha acabat el peixet. Des d´ara, NO hi ha excusa per deixar i ser deixats elegantment.

Aquí tenim un recull de tècniques per trencar, per desempellagar-nos, per desfer-nos i independitzar-nos d´aquella relació que ens oprimeix, que no ens deixa créixer i que ens xucla la sang. - Mira, això em sona, igual que Madriz-.

Les tècniques són fruit d´anar aprenent sobre la marxa. De ben segur que potser algunes i alguns de vosaltres en teniu millors, així que, donat el cas, us prego que les compartiu amb la resta de nosaltres.

Comencem recordant al personal que la  millor fi que li podem donar a una relació és no
començar-la, ara, un cop hem patinat i ens hem fotut de peus a la galleda hi ha vàries opcions a escollir que variaràn depenent de qui tenim al davant i a quina part del territori ens trobem:

1. A IKEA + RONDES DIA FESTIU: Hi has d´anar amb cotxe per les zones més congestionades de la ciutat, si és rural fotent mil i una voltes per camins de tractor i sèquies. Sense dinar, arribes per dinar allà, a Ikea, al restaurantot aquell ple de gent on tot són cues.

Menú: menges una piloteta de carn amb puré de patates i una mermelada impronunciable amb
gust a aranyó o qualsevol cosa dolça d´aquestes que surt d´un matoll de
Suècia. El dinar dels dos, no pot costar més de 9 eurus, beguda inclosa i
fas el gran gestu de pagar, com si fos el Drolma i afegeixes "no, no avui jo, la propera tu".

No falla. 1st Round a favor.

Un cop al circuit de compra, carrega el carro tant com puguis, li dius a l´altre que
ho porti. A tot el que suggereixi l´altre li dius que no. Canseu-vos fent voltes estúpides, surt d´allà a la pitjor
hora, i cap a casa. La conversa sobre la relació l´has de treure a la Ronda.

La Ronda és molt important, és bàsica, de fet, jo només la faig servir per
anar a tallar. No imagino com es tallava a Bcn abans del 92. L´has de fer tota, ja sigui, de
Besòs a Llobregat o de Llobregat a Besòs. Tant se val. Has d´anar a l´Ikea
contrari al de casa teva, a la tercera palmera després del primer tunel encetes la conversa:

- És evident que això nostre no va bé.

No falla. 2nd Round i KO. Victòria!!


2. VOMITADA DIRECTA: Aquesta costa dir-la. Has de provocar un ambient extrany durant un mínim d´una setmana o mes, reduir nombre de emails, missatges, trucades, anar eliminant a les seves amistats del
facebook, prorratejant abraçades, arribant tard, desinterès, oblits,  petons a mínims durant 15 dies, etc.

I després, vomitar-ho tot de cop i com puguis en un bar un dissabte a la nit. La frase ha de ser, "ho sento, però no m´hi veig". Tan abans com després de la frase, t´has de desfer en elogis cap a l´altre. Tècnica Sandwich:  PA- XORIÇ PINCANTÓ- PA. Embolcallat de pa, tot senta millor.

Imprescindible escollir un bon dia. Dissabte nit és el millor dia per trencar. A l´altre li deixes 24h perquè es
restitueixi abans d´anar a la feina i no faci mala cara. Pot trucar a amics
i amigues diumenge perquè et deixin com un drap brut i com a mínim del cap
de setmana va passar un bon divendres i un bon dissabte. És adient.

A mi, per deixar anar un "no m´hi veig" amb cert glam, reconec que se´m fa difícil i necessito un mínim de 3 copes de Macallan 18 sense gel. Però hi ha riscos, si m´omplen massa el got i supero el
límit, la sinceritat em passa a tonteria, em poso carinyosa, m´oblido del que venia a dir i m´acabo liant un altre cop. Total, que al matí següent estic com el Bill Murray a la peli del temps.


3. SUBROGACIÓ: "He conegut a algú que crec que fa més per a tu que jo, jo vull
el millor per a tu, i crec que ell/ ella són millors que jo per a tu".

Aquesta és una salvatjada per a la gent estàndard amb feines estàndard però, per contra, en determinats ambients resulta que funciona. Ambients postmoderns, lliberals, del món de l´art.

Funciona perquè és evident que si un no està bé l´altre tampoc i,
normalment, no només t´agrada el teu noi, si no també et poden resultar
atractius els amics del teu noi... tant per tant, si aquí ningú té manies, perquè no?
Facebook és aquí molt útil i una gran font d´informació. Si a més la cosa funciona i s´acaben casant, ajuntant o lo que sigui, sempre seràs qui els va presentar... lloc d´honor a la taula i molts agraïments.


4. EM RECLOC O PATEIXO CLAUSURA MODERNA: "He d´estudiar un MBA. Dura 2 anys, ara no puc, no tinc temps per a res. Com això és una secta i el meu camí professional és abans que tot, tu
inclòs/osa, és millor que ho deixem ara i no pateixis. Et trucaré quan l´acabi, i si estàs lliure, si vols, tornem a sortir."

No falla. No l´entenen a la primera, però si és per al teu futur
professional, qui s´atreveix a frenar tan bona iniciativa d´algú que es procura un bon futur?

A més, es veuen com a possibles perceptors dels teus ingressos i dels beneficis que la feina pot donar a dos
anys vista...i de vegades, la repesca fins i tot acaba funcionant i després s´expatrien i tenen fills arreu.

Aquesta cadascú que l´adapti al seu cas, la meva, per exemple és "he d´escriure i em sap greu, ara per ara,  no tinc el temps que una persona tan especial com tu mereix..."

5. SINCERITAT TOTAL. aquesta és la última i menys recomanable. Normalment acaba sent una onada de merda tan densa que hi ha poques persones que la sàpiguen surfejar bé, aquesta arriba sempre a sol.licitud i insistència de l´altri.

I clar, com aquí tenim tradició catòlica i el catolicisme insisteix a que hem de dir la veritat...doncs acabem picant, sense ser conscients que la veritat, en una parella, és un tema de dos que perceben coses diferents, és
una veritat parcial on intervenen moltes variables, per tant, tot el que diguis serà subjectiu i l´altre no sempre ho entendrà.

Però bé, donat el cas, si portem dies absents i l´altre no para de preguntar el típic "què et passa?"

Doncs diem la "veritat" però suavet perquè fer mal no és gratis i és completament innecessari.

I sobretot, tinc comprovat que a la gent se li ha de dir el que vol sentir, és pràctic per a tothom i la recuperació és més ràpida i sana. Coses lletjes fora, no ajuden i no duen enlloc més que a fotre el cap com un timbal a amics i amigues i en casos extrems a fer teràpia.


Ahh, a tots aquests discursos, el més important és ser coherent en les decisions i recordar sempre els perquès, no sigui que ens n'oblidem i després pensem que que l´hem cagat, que la memòria és traïdora.

En definitiva, que és important saber entrar, però més encara saber sortir-ne a temps i ritme. Sort.

Fins la propera setmana