LA CAPU I EL LLOP

Anava el Llop caminant tan tranquil en un dia d´aquells on la llum omplia bosc i el verd dels arbres era intens i clar, els ocellets cantàven i les flors desprenien els seus millors aromes, quan de sobte, sentí una trencadissa de branques a la vora, i tot d´una, d´un arbre caigué una noia rosseta, baixeta i fortota que duia una gabardina vermella amb captutxa i unes ulleres de cul de got enooooormes.
La pobra noia, després de la monumental nata, començà a plorar i a parlar desconsolada:
- Sóc un desastre, no serveixo per res, no sé arribar a ca l´Avia, se m´han trencat les ulleres, i m´he fet maaaaaaal, pobreta de mi.
El llop, que ademés de guapo i bon llop era un gentil cavaller, de seguida anà a socórrer-la.
- Noieta, et trobes bé? què t´ha passat, què hi feies allà?
Ella, encara somicant, responguè les preguntes amb la carona més dolça que va poder posar.
- Estic bé, gràcies, he pujat a l´arbre, perquè volia orientar-me per saber si anava bé a Ca l´Avia per dur-li uns penellets, perdó, panallets, que sempre em perdo, perquè sóc molt miop i sóc un desastre, i mai ningú em fa cas, i no tinc GPS, i ni ningú m´estimaaaaa, i no tinc noviu, i ademés la meva mare em fa vestir la caputxa vermella perquè em trobin...quina vergonya...
- Noieta, no et preocupis, no crec que sigui cert tot això que dius, ets una noieta molt mona i molt simpàtica, a veure, on dius que viu l´Avia? - Preguntà el Llop-
- Ah sí, sóc mona?- digué de cop-  Viu al carrer del Riu 33, a la caseta de fusta -afegí de seguida-
- Sí noieta, ets molt maca, si vols t´hi acompanyo, i per cert, petitona, com et dius?
- Em dic Caputxeta, però em diuen Capu, i no em diguis petitona, que no m´agrada. Agraeixo molt la teva ajuda, gentil llop. M´agraden molt els llops amables com tu
- De res Capu
I començaren a caminar, fou a metitat de camí quan la Capu li donà tímidament la mà al llop i el tornà a mirar amb cara de panellet acabat de fer, i de nou, es posà somicar. El llop altre vegada la consolà i fou allà quan la Capu li feu la seva especialitat, "la cabotada mortal".

El llop quedà petrificat, mai una noia li havia fet un petó d´aquella manera.

- Capu, no crec que tu i jo haguem d´anar per aquest camí, vull dir, que ets una noia molt maca, per no crec que estiguem fets l´un per l´altre. Tu ets una noieta, jo sóc un Llop...

La Capu, feu cas omís al comentari i després del primer petó continuà. Les fragàncies del bosc feien deixar-se anar més i més. El llop, incapaç de refrenar-se també acabà fruint de la Capu una vegada i una altra, fins que la Capu va recordar que havia de dur els panellets a Ca l´Avia.

Aleshores, el Llop gentil, es posà a córrer de quatre potes amb la Capu sobre les seves espatlles i arribaren en un tres i no res al destí. Un cop allà el llop creiè convenient despedir-se.

Però fou llavors quan misteriosament trobaren la casa buida, l´Avia no hi era, entraren a la casa plegats, i de sobte quan éren a l´interior, algú tancà la porta des de fora.

I una veu de Iaia cridà:

- Vinga Capu, tot teu, ja el tens, ja el tens!! T´he deixat escudella i olla barrejada, hi ha menjar per a nou setmanes i mitja!!!

- La Capu respongué, gràcies Avia!! Bon profit que en treurem!!

El Llop hi havia caigut de quatre grapes. Ara, era tot seu. Tan aviat com s´adonà del parany, intentà sortir de casa com poguè, però tot estava previst i no hi havia ni forma humana ni animal de sortir d´allà.
De tot el que passà dins la caseta del riu, no en sabem res, el gentil llop mai en va voler parlar obertament, només sabem que va sortir al cap de molt temps, prim, cansat, escuat, depilat, fuetejat amb un xip de localització i que mai més va ajudar a cap noieta.


Encara que podem ser-nos un croquis de la història amb els comentaris que els caçadors deien sentir quan vorejaven la caseta del riu:


- Capuuu, no vull, que sóc d´Oloooot    
- Vinga sigues un llop, no et facis l´estret!!

- Capu, que em fas mal, talla´t les unglesssss, siusplau 
- A callar, aquí mano jo

- Capu deixa´m sortir, per favor
- Sortiràs quan ho t´ho mani

- Capu, perquè són aquestes corretges
- Per lligar-te millor

- Capuuuu, i ara cera? Per què ?
- Per menjar-te millor

- Aiiiiii, Capuuuu no em mosseguis
- MMM, com m´agrades

- Capuuu, la cua no, la cua no
- Com provis de tornar a marxar veuràs

- Aiiiii l´orella, deixa´m, deixa´m
- Amb el xip et tornaré a trobar quan vulgui

La moral de la història, bé, que cadasú en tregui la seva, ara, com les coses mai són com semblen cal extremar precaucions amb els ploraners i les ploraneres. Que són llestos i llestes i fan el seu paper i com sempre, sempre paguen justos per pecadors.


NOTES:

Nota 1. He escrit aquest conte, on la Capu, personatge femení fa de dolentota, en contraposició amb el conte original.

No vull dir amb això que la Capu, personatge femení o dona, sigui una ploranera pèrfida. Que com totes i tots sabem, de ploramiques tant n´hi ha d´uns com d´altres. Homes i dones.

Nota 2. Escric les notes, no perquè penseu lo de "excusatio non petita acusatio manifestat", si no perquè l´article, sense notes aclaratòries pot ser tret de context i ser acusat de masclista per part de feministes sense sentit comú.

Nota 3. Les feministes que fan que el món sigui menys normal del que és i que estàn ofeses tot el dia per haver nascut dones i que fan que m´hagi d´explicar més enllà del que literàriament vull dir, em posen nerviosa.

Nota 4. Un dia agafaré a les feministes caduques i en faré un article. Només per a elles.


DEDICATÒRIES i AGRAÏMENT

Avui, com és un dia festiu i diferent, em permeto el luxe de dedicar l´article a dues persones.

La primera a un gran amic i fantàstic home, en Zisou. Que sempre hi és i és d´aquells que fa que segueixis mantenint la fe en la humanitat. Gràcies Zisou!!

La segona, un altre amic, en Meló, qui ara per ara, és víctima i pateix els danys col.laterals de polítiques ploramiqueres i xantatgistes d´un grup de Capus. Ánim Meló!!

I per acabar, agraeixo a l´Apol.lo les moltes de les frases que hi ha en aquest conte, fruit de converses divertides i missatges de tota la setmana.

Ara sí,

Fins la propera setmana