PORTA, CADENA, TAPA

Emocionada i contenta per l´èxit del documental "Bicicleta, cullera, poma", ara ens toca la continuació lògica: "Porta, cadena, tapa". Perquè hi ha coses que no s´han d´oblidar.

Per fer-ho entenedor començaré pel principi dels principis.

Si a la Terra hi ha vida humana, és perquè algú s´ ha pres la molèstia que n´hi hagi o perquè un cúmul de circumstàncies han fet que existim. A saber...

El cas és que un bon dia, l´Univers, tot plegat, va fotre un gran pet, altrament dit Big bang i va donar forma a la Terra.

Fruit del pet, primer de tot, hi hagueren molts anys de boira, boira de partícules (que potser fins i tot feien flaira).

Fins que un gran dia passada la boira, va arribar la vida molecular; vida de minúscules partícules, que un altre gran dia van ajuntar-se per formar éssers animals simples i aquests més endavant va formar animals compostos.

I els animals, van evolucionar, creant espècies diverses, i d´aquests en va sorgir l´home.

L´home que un bon dia sortí de la cova cercant aliment i escalf i caminà arreu de la Terra. L´home que arribat un cert grau de coneixement i de domini del medi, s´assentà allà on li agradà viure i gràcies a l´eforç dels companys i companyes de la tribu, descobrí el foc, la caça, l´horticultura així com tècniques per a millorar l´entorn de la cova, altrament dit interiorisme primerenc, i com no, al cap de poc aparegué la cultura, l´escriptura.

Les primeres lleis amb Hammurabi a Mesopotàmia, el pas del Mite al Logos liderat per la gran Grècia, la monumental Roma, el misteriós Egipte.

La civilització.

I gràcies a tots, a tots els què van col.laborar des dels inicis de la humanitat aportant millores a les nostres vides i a l´entorn tenim ara un món còmode, fàcil i net (o part del món).


I és per això i gràcies al temps i la dedicació a pensar les coses, que ara, als nostres dies vivim a pisos o cases, podem gaudir de tota mena de luxes com el clavegueram, l´aigua calenta, la calefacció, llibres i fins i tot portes, discretes i subtils amigues veladores de les nostres intimitats.

I és ara, quan després de tot aquest raonament em pregunto, i tot això? Perquè?

Perquè tot aquest esforç de la humanitat per eliminar lo ferèstec i lo desagradable si quan aneu al WC no tanqueu la porta per anar a cagar????

És que no respecteu la feina, el bon gust i la dedicació dels nostres avantpassats? És que no respecteu els anys i anys de disseny, d´idees, d´innovació de cultura, de filosofia, de distingir entre què és lleig i què és maco?

És que no sabeu que si hi ha una porta a un cert lloc, és perquè anys abans milions de ments pensants han decidit que cal posar-hi una porta?

O és que potser no us adoneu que veure a la parella en posició gallina, fent força i aclucant els ulls fa que se´t passin les ganes de tot?

I quan dic tot, dic TOT.

Adoneu-vos, és crític, i si no em creieu, feu cas al marqueting, quants anuncis a diaris o revistes he vist amb gent que caga? veieu ara que això no ven?

Us adoneu que la primera crisi de parella comença aquí amb la porta, segueix amb la tapa i tanca amb la cadena?

Així doncs, un cop avisats i conscients ara de la gran feina de l´humanitat per considerar a posar una porta allà on toca, decidim- nos a ser intel.ligents, a fer-los cas i a tancar d´ara endavant la punyetera porta del WC.


Fins la propera setmana