NADAL

Estimats amics, coneguts i propers; Hola a totes i tots,


Els que em coneixeu sabeu que no sóc gaire amiga de fer el que toca, perquè toca i quan toca.

Quan  em llevo rebregada com una qualsevol, després d´una nit qualsevol, passo de  dissimular la mala cara, em vesteixo d´Stone -de digna amiga d´en Keith-, em despentino encara més i surto de casa cap a la Mauri a  incomodar a la primera fornada de iaies de les 8,00. Això que a alguns els semblarà horrorós, per mi té el seu punt de gràcia, m´agrada.

I ara ve Nadal. L´inevitable Nadal.

A mi no és que m´encanti especialment el Nadal, més aviat em posa nerviosa perquè no tinc manera d´aparcar a la vora de casa i poder baixar amb certa dignitat les bosses del Bonpreu.

Dignitat vol dir que no se´m trenqui la bossa i comencin a rodolar les taronjes carrer avall, cosa que provoca que en dos segons et vegis deixant el cotxe tot obert al xamfrà (claus posades) i corrent rere les taronges afinant la vista per veure on han anat a parar i acotxant-te cada dos per tres per collir-les de terra amb gent mirant i algú que t´ajuda. Si a tot això li sumes fred, talons de 8 cm i una faldilleta justa, la escena és divertida però poc elegant.

Però això no és tot, el que em malalleteja més és la colla de correus, articles, e-cards i sms que t´envia la gent que durant tot l´any és una cabrona i que ara, amb les festes, fan veure que són bones persones, que s´han transformat de cop i que et desitgen el millor.

Doncs bé, per a tota aquesta colla d´hipòcrites, farsants i incoherents de poca volada, aquí teniu la meva felicitació :

- Aneu-vos-en tots a la merda -.

Heu vist quin domini dels pronoms? amb guionets, eh?

Si algú més s´hi suma, és benvingut/da.

Un cop buidat el pap, passo a dir-vos el que realment vull dir-vos:

Ens agradi o no, el Nadal és una bona època per reflexionar, per fer balanç, per rescatar propòsits, plantejar-nos en de nous, marcar fites i desitjar el millor per tothom i això fet de tot cor i conscientment és bonic.

Així que espero que tots vosaltres sigueu feliços, que us estimeu, que estimeu i que us estimin, que us estimin i que estimeu, que ens estimem tots plegats, estimem-nos els uns als altres, i que els altres estimin als uns. Bé, paro. Que fem contents a aquells que teniu a la vora i que passeu molt bones estones plegats.

I com no, un petit apunt nadalenc de l´Arte:

Deixeu-vos anar, estreneu llenceria bonica (si és bona millor), espelmes a la banyera, música, compreu olis per fer massatges, gaudiu del luxe que és viure i poder compartir-ho. Jo també ho faré.

Petons per tots/tes i Bon Nadal.

P.S.: Ahhhh, i un record molt especial als i les Expats, a tots aquells que seguiu el bloc des de fora i que sou fora. Que casa, encara que ens queixem, és casa i es troba a faltar.

Arteçades

Per cert, la foto, a qui li agradi és d´un dia de novembre a la Costa Brava, dins la copa, Monsieur Pierre Gimonet. El millor de la foto, la companyia.