RESUM DE LA SETMANA: DSK I VISITA AL QUEIXÒDROM

De tot això se n´ha dit tant que no ve d´una més:

Dominique Strauss-Kahn: 

Si en DSK hagués estat un català mitjà hores d´ara Europa encara controlaria l´IMF, el futur europeu pintaria millor i cap d´aquests fets desagradables i lletjos haguéssin passat.

Per què?

Perquè si Dominique Strauss-Kahn hagués estat un català mitjà només hagués trepitjat la suite del Sofitel si aquesta l´hagués pagat algú altre.

I perquè si en Dominique Strauss-Kahn hagués estat un català mitjà, només de trobar una dona dins
l´habitació que no fos a seva mare (o la seva puta de confiança)  hagués tingut un atac de pànic (el pànic típic que l´home català pateix cap a les dones que el busquen) i hagués sortit de l´habitació cames ajudeu-me.

Així que sí, sort que ja ha deixat l´IMF, perquè per a caure en aquest tipus de parany s´ha de ser curt i el Sistema no pot permetre que un curt dirigeixi el Fons Monetari Internacional.


Queixòdrom:

A Rio tenen el Sambòdrom i aquí a Plaça Catalunya tenim el Queixòdrom, i si fa no fa, un i altre tenen la mateixa funció perquè ambdós són llocs on la gent es deixa anar i es treu de dins els mal rotllos,
l´única diferència rellevant és que uns ho fan ballant i rient i els altres cridant i fotent cops a una cassola.

I un punt important a tenir en compte, és que tant l´un com l´altre només són aptes per les rendes mitjanes o altes, que per al lleure s´ha de tenir temps i qui treballa i té maldecaps a queixar-se no hi pot anar.

De totes maneres, encara que la queixa gratuïta (gratuïta perquè -vist lo que hi ha al món- tenim un Estat del Benestar de primera i NO ens podem queixar) no m´agradi, observo amb satisfacció el desconcert dels partits polítics i veig aquí el resultat d´anys de polítiques irresponsables i protectores que només fan que infantilitzar la ciutadania, i clar, què ha d´entendre un nen de retallades i d´escassetat si no li expliques perquè i d´on ve tot plegat?

Per tant, sabent que el món és injust i que sempre hi haurà coses que no ens agradin, no podem fer més que moure el cul, empredre, aprendre, pensar, proposar, fer i treballar per tal se seguir mantenint aquest gran txollo socialdemòcrata de l´Estat del Benestar, i als polítics, és a les urnes on els hem de dir què en pensem i diumenge en tenim l´oportunitat.

En definitiva, canviem perquè res canvii i adonem-nos de la gran sort que és viure a Europa.

Fins demà