ECONOMISTES I FINANCERS/RES

Aquests són uns dels meus preferits, i ho són per detalls com aquests:

Es tracta de persones llestes, amb un alt grau d´abstracció, que creuen en intangibles, que miren a futur i aque actúen sota la lògica i l´estructura del mercat. Ah, i ténen el fetge menys malmès que els periodistes i escriptors!!

Analitzem-los:

En primer lloc, són llestos/tes perquè totes elles saben aquesta màxima:

"Underpromising means overdelivering"*

*Bé, la saben tots amb la il.lustre salvetat del Molt Honorable President Mas i el seu equip del "Govern dels Millors", però per fortuna i a base de bofetades, hores d´ara ja els han dit que existeix.

L´aplicació de la màxima fa que quan comences a sortir amb ells tot siguin desastres, malentesos, oblits, manques de cortesia i  d´educació. Cosa que en general, no fa més que generar poca expectativa.

Però poc a poc, a mesura que els dies passen t´adones que de tant en tant pensen, tenen opinió i valoren coses que tu ni tan sols havies pensat i veus que a base de cleques els desastres i els oblits progressen favorablement, per tant, el tema no fa més que millorar dia rere dia.

Miren a futur, és possible que siguin uns dels pocs que prefereixin anar a conéixer els teus pares abans que anar al llit amb tu. I perquè, et preguntaràs?  perquè projecten. És un deix de l´Excel.

Com gairebé sempre miren a futur tenen la mania de projectar ingressos, diners, balanços en períodes futurs, tenint en compte el present el passat i els elements intrínsecs del negoci. És per això que amb tu volen fer el mateix.

Et volen conéixer a tu ara i als teus apres ara, per saber com de gros set fotrà el cul d´aquí uns anys o si seràs calb i panxut.

Això no vo dir que les dades anteriors siguin determinants, però són fets que volen a tenir en compte per poder valorar la relació des del primer dia.

Creuen en intangibles. Molts d´ells vénen amb el rotllo que no són gens greatius, que imaginació zero, que no en saben res d´art ni de cultura, i que a més tampoc creuen en Déu i poden fins i tot afirmar qque ni tan sols tenen un gram d´ànima ni d´espiritualitat.

Bé, tot això són mentides. Perquè persones que són capaces de comprar i vendre opcions a futur d´algo que ara per ara no és real, que no existeix per ningú que camina pel carrer, exepte per a ells i per a la seva tribu és algo brillant.

Fer negoci del fum, comprar inexistents (que ni tan sols serveixen per al desenvolupament de funcions bàsiques de la vida), derivar-los, construïr empreses, i endeutar països a base d´això és d´una creativitat superlativa.

Ells són en realitat part dels creadors del món d´avui i, a més, en fan negoci. Brillant. Brillant.

Lògica i estructura de mercat. La diversificació de riscos, és per això que lliguen a perdigonada (ja sabeu lo de tirar a molts per minorar el fracàs), avaluació del projecte i riscs de l´operació, arribat el moment, quan conéixen algú avaluen el projecte de parella pensant en present i futur, actiu, passiu, riscos, escenaris possibles...i al final decideixen.


Grau d´abstracció. Lligat a la imaginació, a les probabilitats, a l´estadística i a la lògica del mercat. Una nit, per exemple, vaig sentir aquesta frase d´una noia soltera a un company de feina casat, aquella nit sortíen amb un grup de gent de la feina, ell era pare de 4 nens:

Ella: Et ve de gust venir casa meva?
Ell:   Sí, però no. Veuràs bonica, em ve de gust anar a ca teva i fer-te l´amor com un boig però només de pensar la pasta que hauré de pagar en pensions se´m passen les ganes.

Aquella nit l´a probabilitat que l´enganxéssin era alta, gent coneuda i companys de feina....

Qui sap què hagués passat un altre dia.

De totes maneres, és bonic veure com tot s´ha de tenir en compte siguis on siguis, a l´hora que sigui.

Fins la propera setmana