POESIA

De poesia i d´altres arts no en tinc ni idea, però, per sort, compto amb bons assessors.

És per això que aquesta setmana he pogut gaudir del XXVII Festival Internacional de Poesia de Barcelona i m´ho he passat tan bé que tinc ganes de fer un petit homenatge a totes les poetesses i poetes.

Entre d´altres coses mereixen això i molt més, perquè fan coses boniques (i les fan gratis o quasi gratis), les comparteixen amb el públic, i a nosaltres, el públic, ens fan contents llegint-les i ens hi descobrim.

A més, el  seu ofici (que ningú considera un ofici) és difícil, poc reconegut, i el món sencer -al mercat em refereixo- no té pietat d´ells, ja que els considera o freaks o genis en base a  les xifres de vendes dels seus exemplars.

Tot això segurament no ho canviarem, com no canviarem moltes d´altres coses; però sempre és un luxe descobrir petites joies com aquestes, que ens fan adonar que la poesia no és només aquell rotllo de la "Vaca cega" o la "Fageda d´en Jordà", que a l´escola et feien memoritzar. La poesia és viva i és per gaudir-la, i de ben segur ens farà bé, com a mínim menys salvatges i més persones:


Kirmen Uribe (Ondarroa, 1970)

Inèdit

UN DÉU PETIT I JUGANER

Voldria ser aquell déu que et va dibuixer les pigues,
un déu petit i juganer
pintant milers de pics damunt la teva pell.

M´agraden les teves pigues,
m´agrada comptar-les com si fóssin estrelles.
Trobar-me´n cada dia una de nova,
com si fos un astrònom que descobreix una supernova,
amagada en algun indret recòndit de la teva esquena
o sota els teus pits.

M´agrada recórrer la teva pell amb la mà,
seguir les línies invisibles
que es van creant entre els planetes.
Ben poc a opc, com el telescopi més precís.

Tu dius que no t´agraden,
que voldries no  tenir-ne cap,
tenir una pell blanca i llisa.
Però què seria, llavors, de mi,
mariner sense rumb en la nit closa.

Recordo que et vaig demanar una piga
la nit que ens vam conèixer.
Aquella que tens a tocar de l´ull.

En tenia prou amb aquella petita ítaca
per construir-hi la meva casa.
I tu, generosa, vas dir:
són totes per a tu,
si endevines quantes són en total.

Voldria ser aquell déu que et va dibuixar les piges,
un déu petit i juganer.
I besar les teves pigues cada nit,
amb cura, amb molta cura,
perquè no caiguin.



Traducció d´Eduard Escoffet




Valentí Puig (Palma, 1949)

De Blanc de blancs

DEO GRATIAS

Senyor, moltes gràcies pel whisky de malta,
el video Hatari!, les sabates Church´s,
l´or madur dels capaltards i la gràcia,
tant perfecta, de Deborah Kerr.

Gràcies pels amics que tenen iot,
pel tallaungles, el dry Martini
i el jardi de la vil.la Mèdici
pintat per Velàzquez.

Gràcies, bon Déu, per la gratitud,
els elàstics, les grans odes,
les galetes d´Inca, el sentit comú,
les bones enciclopèdies i els atles,
l´invent de la meritocràcia i la veu
d´algú que canta Stormy Wheather.

Gràcies a Déu sien dades per la saviesa
del doctor Johnson, el trankimazin 0,50
els avions confortables, la pietat, el xip,
les garotes, la Bíblia i el somriure
exel.lent de les dones.

Senyor, gràcies per atorgar-nos sentit
del ridícul, per tanta paciència
i per amagar-te rere un núvol esponjós
cada vegada que oblidem la Teva Llei
i gosam fer lieratura.