Tinc el costum d´anar a tots els actes als que em conviden (si quadra l´agenda). Aquest matí he anat al Teatre Auditori de Sant Cugat a veure L´orquestra dels Animals, una òpera infantil organtizada per
l´Institut d´Educació de l´Ajuntament de Barcelona, el Gran Teatre del Liceu, la Jove orquestra Nacional de Catalunya i l´Auditori de Sant Cugat.
L´obra musical, no dic Opera per evitar insultar al gènere, entrava dins el marc de la correcció tenint en compte que l´han fet estudiants/es de secundària de trenta escoles i instituts sense coneixements musicals, amb l´exepció del jovent del cor de Sant Cugat encarregats de posar-hi la qualitat en veu i la JONC en instrument.
La finalitat de la iniciativa era acostar l´opera i la cultura als nois i noies de secundària fent-los participar en el muntatge com a membres del cor.
Aquestes iniciatives són positives per a la cultura, per fomentar l´esforç, per al desenvolupament personal, per l´estima cap a lo sensible, etc i segur que a més d´un/a ha descobert un nou món, en aquest sentit la iniciativa és brillant.
El que no em sembla tant brillant (no sé si sóc jo que dec estar sensible perquè follo poc ara que és primavera) o si més no em sembla discutible, són els valors que es desprenien de la faula, gens alineats amb res que es consideri adient ni correcte per al jovent que ha de construir el seu futur.
L´argument és el següent:
"Un ase, un gos, un gat i un gall es troben per atzar (escapant de la mort) i decideixen anar a tocar amb la banda de la ciutat de Bremen. En realitat, però no arribaràn mai a Bremen, es quedaràn a casa d´uns bandits, foragitats mitjançant un concert improvisat. Tanmateix, durant el camí, diverses proves físiques i morals menaran la veritat. Un viatge envers el coneixement; una faula que parla de la necessitat que tenen els infants de perfeccionar i modificar els seus objectius de llur creixement, tot renunciant quan cal i modulant la capacitat per a prendre consciència dels propis límits."
Límits al jovent? Vergonyós.
Un jove, un nen, són un misteri, seràn tot el que ells vulguin ser i tot el que nosaltres creiem que poden ser. El seu poder és inabastable tenen la vida i el món davant seu i ni res ni ningú els ha de frenar.
En canvi a l´obra d´això ni rastre, els valors que se´n deriven són ben pocs perquè aquesta es una història de fracàs, d´autolimitació, de covardia, de poca espectativa i de comoditat on quatre animalons (a punt de morir) fugen de casa seva evitant la mort i un cop al bosc s´acollonen i es queden a la primera casa que troben.
- Mandrosos!!!!
És a dir, són tan covards i miserables que ni tan sols tenint la mort a la vora s´atreveixen a seguir amb el que és el seu objectiu, el seu somni, arribar a Bremen i cantar.
I on anem amb aquesta història? Cal minorar l´ànim del jovent d´ aquesta manera? Com pretenem fer que els nens de 14 a 17 anys lluitin pel seu futur amb aquesta faula?
Si a això li sumes uns llibres de text que tracten a l´empresari com a un negrer, que obvien els emprenedors i a l´arribar a casa posen qualsevol cutrada de TV3, el futur està servit.
No comments:
Post a Comment