PERQUÈ NO VOTARÉ JORDI HEREU

No votaré l'Hereu perquè gràcies a les seves decisions m'estàn sortint cabells blancs fruit de l'estrès, i a mi tenyir-me no m'agrada.

No em detindré a la crítica fàcil perquè arriba un punt que fer veure que votes quan no votes, enviar propaganda quan no toca, convertir Les Rambles en una merda i tenir algún o altre cas de corrupció a la vora, entra dins de lo esperat i raonable dins la política sud-europea.

Ara, lo de tancar la Casita Blanca no li puc perdonar. Les canes em vénen d'aquí.

Fa molts dies que intento quedar amb el meu amant en condicions i no hi ha manera, sense la Casita tot són presses i patiments, porto tres setmanes fent coses que no havia fet mai:

Trobades al traster de casa seva, dins al meu cotxe als boscos de Vallvidrera, al lavabo del Corte Inglés mentre un manyà fa una clau que no necessito, passejant el gos a altes hores amb el gos com a testimoni, a la tintoreria, al foradet que hi ha entre el contenidor del rebuig i el del vidre, al Happy Parc amb les criatures a la piscina de pilotes... I més, ja no puc més, això és un martiri!

El que em sorprèn és que tot barceloní o barcelonina que tingui una mica de sang i passió a les venes sap que ser infidel a Barcelona és dificilíssim per ser una ciutat petita i cara, i més ara amb la la crisi que tot és patir, on ha quedat el gaudi? Per què generacions i generacions de catalans han de renunciar l seu moment setmanal d'intimitat?

Amb 45 anys que té l'alcalde, si un ha viscut una miqueta, això és algo que un sap o que resulta fàcilment imaginable,-diria-, per tant, qui és ell per executar un Pla General del 1976 que fa més de 30 anys que cap alcalde anterior ha executat? S'ha de tenir poca sensibilitat i mo,ta ignorància per prendre una decisió com aquesta amparada, a més, en un suposat interès general, i em preguno, què és per a ell l'interès general? En quin món viu?

Perquè diria que avui dia si un viu al carrer s'adona que passem temps durs on tots tenim problemes, i on l'interès general és relaxar-se amb les carícies de la persona que t'agrada i evadir-te de la trista i crua realitat per unes hores en la llibertat de l'intimitat d'un lloc i un amant conegut.

Per simple i brut que sembli, qualsevol nen d'Esade amb una vida normal sap que aquest és l'interès general, i sap que no ho és, en canvi, fer una zona verda de parc asfaltat on els únics que hi gaudeixen són els gossos al pipican, els botellonaires de cap de setmana i els adolescents fumapetes.

Espero que la resta de barcelonines i barcelonins s'ho hagi arreglat millor que jo, pistes i alternatives són ben rebudes.


Fins la propera setmana