LA POLÍTICA I EL LLIT: CIUTADANS/ANOS I PPC

Em sap greu dir-vos que poc tinc a dir d'aquests dos partits catalanistes independentistes-espanyolistes.

Fa mesos que intento, per tots mitjans, buscar un/a amant de qualsevol de les dues tendències; veritat és que trobar-los els he trobat, això no ha estat difícil perquè tots són homes i dones com la resta, però cap d'ells -ni ells ni elles-, ha assolit els mínims requerits.

Gent sense ànima amb la mirada perduda, prepotències insuportables, manca d'estructura, de ramonament, de valors, de base, de visió, de punts en comú, de voluntat de millora i de crítica constructiva, res del qèe qualsevol persona amb cert interès polític hauria de tenir.

És, a més, destacable i rellevant la falta d' individualitat dins d'ambdós partits, els membres de tots dos sacrifiquen la llibertat individual -a l'hora de pensar i valorar la realitat- per la seguretat que els dóna l'entorn del partit, fent que qualsevol disbarat que vingui "de dalt" sigui pres com una veritat absoluta inqüestionable.

És per això que davant tanta mediocritat, de la manca de convicció, d'inseguretat, de la forma i el poc fons, vaig haver de recórrer al meu fatxa, a un carlista fanàtic dels Requetés.

Un paio que per convicció va allà on calgui a defensar el què creu i, si cal, hi va sol assumint com a molt probable que li trenquin la cara. Qüestió de sentiment, de convenciment i de collons ben situats.

Això és un home, i ho és tant dins com fora del llit.

Perquè hores d'ara, ja sabem que l'autoestima i convenciment en qüestions íntimes sempre van lligades. Perquè a més de bon amant (comparable només als Jaume I, a aquells activistes indepes d'abans del 2010 -quan lo de ser indepes era de col.lectius marginal-s),i saber com es tracta una dona al llit, és capaç d'entendre, de respectar i de lloar les tendències indepes més indepes; perquè ell també sent i sap de la importància de la necessitat de lluitar pel que un creu.

La mateixa actitud amb idees contraposades, i és que en definitiva, per a aconseguir les nostres fites tot és qüestió de sentiment i convicció, altra vegada.


Ara, la pregunta és, si tot això dels ideals ho entèn fins i tot un fatxa amb convicció de fatxa, perquè collons no ho entenen els partits indepes? Tan complicat és ser conscient que cal treballar amb convenciment per la independència i tots plegats en una mateixa direcció?


Lamentable i vergonyosa l'escena de Solidaritat Catalana d'aquesta setmana.

Catalunya no és no ni tan mediocre ni tan dolenta com per tenir els representants que hi ha a l'escena de la política pública. No sé com, però ho hem de canviar, no ens ho mereixem.

Fins la propera setmana.