Friday, January 28, 2011

A CATALUNYA


Catalunya, ha arribat l´hora d´unir-nos

Estimats/des catalans/nes, indepes, pro-indepes, catalans confosos, catalans emprenyats, convergents, convergents conversos, union boys, union girls, union families, iniciativeros ecobiològics, solidaris, reagrupats i ciutadans. A tots i totes que formem Catalunya i ens en sentim part.

Els catalans, per molt que em queixi al bloc, som molts, valents i diversos això vist amb cultura, perspeciva i sensibilitat, no són més que ventatges perquè diferents punts de vista sobre la matixa cosa no fan més que crear riquesa.

Dic això perquè ara ha arribat un moment important, el moment en el qual decidirem qui som i què volem ser i no ho decidirà ningú més que nosaltres. Tots som responsables del nostre futur col.lectiu.

Tot just ara creuem un punt d´inflexió on Catalunya ha de posar a la pràctica la voluntat de "ser" que va demostrar a la manifestació de Juliol, aquesta setmana les declaracions del President Pujol han marcat un abans i un després.

És per això que crec que és hora de reforçar els punts d´unió entre tots nosaltres, hora de ser conscients que aquests, els punts comuns, són majors i més profunds que els punts de separació, és per això que no ens poden distreure les diferències, allà on la mediocritat s´agafarà per dividir-nos.

Recordem i no perdem de vista, que la unió fa la força i amb ella hem de teixir les bases d´un futur on tots i totes nosaltres veiem reflexades les nostres sensibilitats, on convergeixin totes les nostres diferències i poguem enriquir amb elles uns i altres, per poder dir sóc un català de Lleida, d´Extremadura, de Liverpool, de Sabadell, de Marrakech, de Girona, de Cambrils, de Cashemira...

De tot cor,

Arte





5 comments:

  1. Fa temps que es hora, fa 300 anys que esperem, pero si les paraules del president Pujol han obert ulls, benvingudes siguin. Arte, som la darrera joguina erotica dels espanyols amb la que fer sexe anal i ens mereixem molt mes. Hem de fer com els americans, una cosa al cul.
    Parafrasejant una veritat evident, Catalunya no es l'herencia dels nostres pares, es el prestec dels nostres fills, i per ells farem el que no fem per nosaltres, ho farem tot.
    Donam la ma que som molts i l'enemic es poruc.

    Jordi de Baga

    ReplyDelete
  2. Per fi em surt el nom en els comentaris dels del mobil.
    :-)

    ReplyDelete
  3. Gràcies Jordi!

    :))

    Fins aviat,

    Arte

    ReplyDelete
  4. Benvolguda Arte,

    No sé si enfadar-me, cosa que se'm fa impossible amb tu, però sí que m'agradaria que hi incloguessis, dins d'aquesta descripció de tot tipus de catalans, a la gent d'Unió. Ja sé que has utilitzat el recurs que "la unió fa la força". Existim, però no serem tot el que volem ser fins que no sortim al teu bloc. Cada cop escrius millor.

    Una abraçada des del rere-país.

    ReplyDelete
  5. Estimat Anònim,

    En primer lloc perdona l´oblit. Inconscientment us associo tant a Convergència que quasi us confonc. No és just.

    Veuràs que he refet el text. Hi sortiu a l´estil Arte.

    Gràcies per esmentar l´error i per les floretes. Senten molt bé.

    D´aquí poc us toca a vosaltres, repassarem tota Catalunya ;))

    Abraçades enormes
    :)

    ReplyDelete