Aquest article s´havia de dir matrimonis i anava d´amomenar la llarga llista d´inutilitats i insatisfaccions que el matrimoni (per amor) suposa per a homes i dones.
Però mentre detectava punts en contra i la manca del sentit de casar-se enamorat, de cop, he recordat una de les millors històries de matrimoni d´èxit que conec, entenent per èxit sentit de tota la història i un final feliç amb persones felices de debò, aquest és:
El matrimoni de la meva amiga Caterina.
La Caterina, mallorquina de bon veure, bon pensar i bona familia, l´últim any de carrera va conéixer en Quim, de Sabadell i es van enamorar.
Al cap de dos anys es van casar, enamorats encara, en un escenari de conte fades on hi va haver una gran festa amb molts convidats, molts regals i un gran viatge. Per acabar d´assolir l´estatus de matrimoni amb vida perfecta van comprar un pis preciós que van decorar d´allò més bé i van planificar un calendari per tenir els nens. Eren l´enveja de tothom.
Com dèiem Caterina i en Quim van estudiar el mateix i treballaven al mateix món, però la Caterina, que combinava molt bé l´intel.ligència emocional femenina amb la practicitat masculina, sempre superava en Quim, sempre aconseguia millor feina i posició, professionalemt i social era millor. Encara que ell semblava portar-ho bé davant familia i amics.
En aparença el matrimoni rutllava, fins que un bon dia del tercer any de casats la Caterina va arribar a casa i tot pujant a l´ascensor, va començar a sentir uns forts xiscles. Ja al replà de casa els xiscles éren riures i els riures van ser seguits per uns extasiats "obrigada","obrigada","obrigada".
Per un moment, va voler pensar que éren els veins qui s´ho passava d´allò més bé, fins que a l´obrir la porta de casa, va poder comprovar que les seves pitjors pors éren veritat. La pira de la passió cremava a casa seva mentre ella no hi era, i concretament passava allà, al seu llit, al seu racó preferit i fent servir la seva llenceria preferida de La Perla.
Allò era una gran expressió de ràbia continguda amb els agreujants de dol, premeditació, traïdoria i acarnissament. Allò era fer mal amb gust i ganes.
La imatge era la següent: en Quim enfeinat i fruint com mai ella l´havia vist fruir, mentre agafava a dos mans el culet d´una preciosa brasilenya de pell torrada a les platges d´Ipanema. Ella deuria tenir uns 23 anys, i tot s´ha de dir, la seva llenceria quedava d´allò més bé sobre un cos ters, cuidat i ben posat.
En Quim quan la veiè, la mirà aterrit i amb cara de pànic, l´unic que va poder dir va ser:
"Carinyu, això no és el que sembla, t´ho puc explicar"
I va ser allà, quan la Caterina, va veure la llum de cop. Per fi, després de tants anys de cerca, es va descobrir a sí mateixa.
Ella diguè : "Carinyu, jo tampoc sóc qui sembla, i ara ho veuràs"
La brasilenya que responia al nom de Grazinha i la Caterina es van mirar, i contra tot pronòstic van connectar. La Caterina va anar directa al llit i va començar a fer-li l´amor a la Grazinha. Amor que feia anys que guardava per a una dona sense saber-ho, o voler-ho saber. Va deixar-se anar com mai. Mentre, la Grazinha somrient li deia "a bodas me invitas" amb una dolça entonació i un sensual accent brasiler que seduia encara més a la Caterina.
En Quim descolocat, no podia creure el que veia, va sortir de l´habitació, mentre plorant recriminava:
"Fins i tot això em prens? És que sempre has de pasar davant meu? meuca egòlatra, trepa, puta, marrana vull el divorci. Ja n´estic fart de tu!"
Actualment, la Grazinha i la Catarina viuen juntes i ha tingut una nena. Felicitats a totes dues.
Aquesta és prova irrefutable de la utilitat del matrimoni, encara que sigui serendipity.
L´article, es titula DONES I DONES perquè a elles l´etiqueta de lesbianes no els agrada, és més, diuen no sentirse´n.
Fins la propera setmana
Molt bé femellista.. em sap greu q no tinguis comentaris, que té a veure el matrimoni amb un cas d'una parella en la qual ELLA és molt més bona en tot q ELL???i al final s'enrotlla amb l'amant del tio??utilitat del matrimoni.. Sort Artemisa
ReplyDeleteEstimat A, donat que les teories femellistes encara no han estat exposades en aquest blog...i només explicades en privat...et dic que tingues amics per això.
ReplyDeleteTé a veure en les relacions que s´estableixen entre les persones de la parella. Tant et pots estimar, com tenir enveja de la persona amb la qui dorms cada dia. Si ho explico, és perquè em va passar. Els homes, gestioneu malament no només que elles guanyin més pasta, si no que ademés, dins un mateix àmbit ho facin molt millor. Quan més estreta és la relació entre les persones més sentiments dñ auqets tipus sorgeixen. Els exemples entre germans són tb vàlids i aplicables al cas. Pel que fa a la utilitat, em sembla inútil casar-se enamorat, em puc casar prenyada, em puc casar per`compartir béns i deutes, em puc casar per un cognom, però per enamorament no, perquè s´acaba segur excepte a Hollywod...
Estimada Artemisa, generalitzar és un esport de limitats. Pots afirmar doncs, que quan el cas és q l`home guanya més pasta o , en diferents àmbits ho faci millor q la dona , aquestes ho gestionen millor?? NO, no es pot generalitzar. Ara bé, jo tpoc sóc partidari de casar-se enamorat.De fet, no sóc partidari de casar-se en cap cas. I menys encara per un cognom... Més aviat crec en la convivència, en el dia a dia fer feliç a la persona q tens al teu costat, per amor, per enaorament, però sempre a diari, en petits detalls, amb ilusions, de mica en mica. No estic a favor d'una gran festa tirant la cas per la finestra (com fan els xarnegos) i SI q estic a favor de regar cada dia a la teva parella per intentar ser feliç alguns moments de la nostra vida. Q això, ja seria un èxit.
ReplyDeleteEstimat A, tradicionalment la dona ha gestionat la casa i l´home ha treballat i hi ha dut els diners.Per casa, entenem, la terra a Pagès, cuidar els animalons, netejar, etc. Revolució Industrial finals SXVIII fa que entrin a factories coma mà d´obra barata poc qualificada, i per fi, a finals del SXX, amb l´explosió de l´últim tram del Capitalisme, 200 anys després, la dona entra al mercat laboral amb força i és cap´ç d´aconseguir la independència econòmica. Però aquest canvi no és gratuit, la dona ha deixat enrere molts trets femenins. La dona ha progressat, ha evolucionat, ha estat dona, ha estat home-dona per ser com ells i estar a l´alçada i per fi ara torna a ser dona-dona i treballadora. En canvi l´home segueix sent home, sense evolucionar i sota els mateixos paràmetres. Pocs, molt pocs, han entès el canvi.
ReplyDeleteés per això que pocs saben portar bé en societat anar a viure al pis d´ella, anar a la casa d´estiueg d´ella...etc
L´enumeració de raons per casar-se, venia a dir, que entenc que has de tenir clar el teu motiu principal, el perquè et cases.
Lo de la parella, m´agrada la teva idea, tant de bò la realitat fos com comentes.
Paraula Xarnego: correspòn a catalanet mitjà curt de mires. Poc món.
Gràcies i petons
Artemisa
Ja... aixó de fer alguna cosa i "no sentir-se", és una forma de auto-engany...peró la realitat és que si dues dones practiquen sexe són lesbianes...de la mateixa manera que si algú abusa d'un infant és un pederasta...perqué en el cas de que no ho siguin, entrem en l'absurd de que practiquen sexe, no perquè els hi agradi, sinó per altres causes com pot ser la venjança.
ReplyDeleteParticularment trobaria una idiotesa allitar-me amb un home perquè la meva parella em posi les banyes, serìa una cosa semblant a la dita aquesta de "a sobre de puta, posar el llit".
Estimat A (d´Anònim),
ReplyDeleteResponc amb 4 idees, una observació i una lloança.
Sobre l´autoengany:
La realitat que tu perceps, la que jo percebo i la dels altes poden percebre de la realitat o de nosaltres mateixos són totalment diferents. Qui sóc què sóc i com sóc, són fets subjectius.
A mode d´exemple. Hi ha moltes de les considerades "males persones" que no s´hi senten. Perquè, qui diu què és bò/dolent? qui té el poder de definir què és i què no és una cosa?
Qui defineix el mot marca el camí i el conjunt de consideracions, prejudicis, reaccions socials i modes que el segueixen.
És per això que les meves amigues no s´hi senten. No volen l´etiqueta ni tot el què acompanya a l´etiqueta de lesbianes. Volen ser elles i prou. Cosa que entenc, m´agrada i trobo adequat.
Si jo no porto l´etiqueta d´hetero( o "straight" americana, com si la resta fóssin uns desviats/des) no dic cada dia que m´agraden els homes, per tant no cal que em justifiqui i és per això tampoc em cal que elles ho facin.
Tema pederastia, punt baix comparar amb lo pitjor perquè no et puguin dir que no...
L´observació, molt madrilenya la frase de la puta. Aquí a Catalunya no en tenim tantes d´aquestes perles. Com sempre muts i reprimits en aquests termes.
I la lloança, ve pel verb "allitar-se", ben escollida la paraula. Té gràcia.
Salutacions,
Artemisa
La teva amable resposta m´ha fet recordar una frase que vaig llegir de Joan Fuster: "La filosofia es l'art d'agafar la vaca pels collons".
ReplyDeleteI dic la "font" per evitar que la frase sigui considerada com a "madrilenya".
La perversió del llenguatge actual és que gairebé tot es relativitza... per exemple, no diuen que hi han acomiadaments, diuen que hi ha un "procés de reestructuració"... no diuen que algú menteix, sinó que el que diu "no s'ajusta a la realitat"... i així fins al infinit.
I sobre aixó del "punt baix" en l'exemple del pederasta, no tinc prejudicis literaris, si n'hi ha algun argument a má per resaltar una contradicció... "cap problema".
Molt bona la frase. Joan Fuster, encara el tinc pendent. Nascut i crescut a Sueca, això sí.
ReplyDeleteDeia madrilenya, perquè l´expressió, fins ara, només l´havia sentida a Madrid, i ja saps que els catalans, de paraules malsonants i expressions dures en tenim poques i les que tenim conviden al riure i a la mofa.
Perversió del llenguatge i amable resposta:
Fruit ambdues de la correcció política i de l´excés de pulcritud de casa nostra.
Encara que pel que fa a l´amable resposta, que és la que em toca, puc no estar d´acord amb tu pero em costa no dir-t´ho bé... Encara que com tothom cadascú te els seus dies.
I si et van les fuetades, el millor és que les demanis a casa. De ben segur que et seràn ben servides.
ReplyDeleteI les patates en el mercat de Gràcia, van a 1,20 el kg.???... jejeje... no entenc a que vé aixó de les fuetades en el que abans hem parlat... però et aclareixo que no em sedueixen... ja veus... fins i tot vaig d'anònim...
ReplyDeleteTonto en Quim de marxar davant aquella escena tòrrida! Si no el deixaven participar, sempre queda fer de voyeur, un ha de saber reconèixer les pròpies limitacions i treure'n el millor profit.
ReplyDeleteBon tema el dels gelos amagats... si sapiguèssim com ens arriben a dominar les vides, potser començaríem a mirar de superar-los.
Ptonsss