Per la polseguera aixecada amb el primer article i l´elevat nombre de correus rebuts de catalanets mitjans ofesos per la dura clasificació que d´ells n´he fet, aquí ve el tercer article que prova la veracitat dels meus comentaris:
Si Catalunya és terra d´acollida és perquè aquí es folla poc. Es folla poc i s´ha follat poc de fa molt temps.
Segurament a la primera part e l´oració en Salvador Cardús hi està d´acord.
Un cop més, el Seny passa davant la Rauxa, i ara, en aquest món global i globalitzat i amb la situació política que tenim, pagarem cara la resistència a xisclar de plaer.
Per primera vegada dins la nostra existència com a poble estem en perill d´extinció.
I em pregunto, per a què collons volem un País, un Estatut un Concert Econòmic o qualsevol collonada Federalista si estem en vies d´extincio?
Sempre fallem al mateix, molta teoria i poca pràctica!
La natalitat catalana la tenim sota mínims, només cal fer un cop d´ull a les estadístiques de població de l´INDESCAT, per caure de cul a terra.
Tornant al tema de l´amic Cardús, Catalunya terra d´acollida, doncs sí, sempre ho hem estat, hem rebut grans onades d´inmigració durant tota la nostra història, que han estat un èxit d´integració, que ben bé, no sabem ni com collons ens ho fem, però ho fem. Val a dir que de català els nouvinguts de primera generació no en parlen gaire, ara, el que no falla és que s´adapten tan i tan bé als costums locals que acaben follant poc. Tan poc com nosaltres i la nostra terra i la nostra economia segueixen demanant més i més inmigrants.
Gran País el nostre, País on l´apatia i les poques ganes de follar s´encomanen. Un cop sabut això, si fos inmigrant m´ho pensaria dues vegades abans d´escollir Catalunya com a lloc de destí.
Perquè aquí ens ho carreguem tot, tan se val que siguin de cultures de Centre i Sud Amèrica, una mica més donades al xiscle i a la gresca que la nostra. Ells com a bons catalans, fan l´esforç, s´adapten, s´integren i aconsegueixen assolir la mitjana de polvos, fills i cares de pomes agres igual a la nostra. Lloable.
I què ho fa tot això?
Serà que a aquesta nostra terra catalana, on hi ha una de les muntanyes fàl.liques més explícites del món uns visionaris hi vam plantar un monestir catòlic? Estàvem destinats a ser la Cuba d´Europa i amb això ens ho vem carregar?
No ho sé, no m´ho explico.
Però la realitat és que ahir, a l´entreacte del concert de tarda del Palau, una molt bona amiga d´origen forani em va dir que ha decidit deixar la ciutat. Ella dona de món, ha viscut a Londres, NY, Dublin, Roma, Milà, L.A., San Francisco, Paris i Barcelona.
Després de deixar-me impactada amb la notícia i la cara de boniato corresponent, vaig donar-li raons perquè es quedés, vaig vendre-li la ciutat, la feina, les espectatives, les amigues, tot.
Ella, elegantment va raonar els seus arguments i els va culminar amb una bomba final:
"Y además, Artemis, nunca he follado tan poco como en Barcelona. Lo tengo decidido, me voy"
Em va convèncer, entenc que marxi.
No comments:
Post a Comment