BANYES

"La meva dona diu que no li faria res que tingués una amant".

Així va començar un xocolata amb melindros de sis de la tarda amb un amic a un lloc octogenari de la Barcelona tradicional, el Mauri.

Dit això, la iaia de la taula del costat es va girar i va dir:

- "La teva dona és molt llesta, ella sí que en sap de la vida, és pràctica, no la deixis mai"

I mentre s´aixecava de la cadira per anar a pagar anava remugant

- "Aquest jovent, quina poca traça"

Abans de marxar però, encara ens va regalar una altra perla, aquest cop dirigida a mi i amb una mà sobre la cuixa:

- "Nena, no es pot demanar al matrimoni més que a la resta de coses, perquè si un es casa per amor ha de tenir clar que l´amor és com els texans, també es desgasta".

Mentre intentavem païr els comentaris alhora que les mossegades de melindro intentaven sense èxit arribar a l´esòfag, la Senyora ben ensenyorada campava alegrement pel carrer Provença.

Rere el silenci i mirades circumpectes, les primeres frases

- "Potser és ella qui té l´amant"

Va dir ell, llegint-me el pensament i va ser just en aquell moment, quan em disposava a dir la típica frase de consolació quan va passar el que no esperava, la practicitat masculina va fer acte de presència!

Confirmat. Els nostres companys de gènere són llestos.

Potser ni tots són empàtics, ni tots són gaire intuitius, encara que alguns hi ha. Hi ha que no tenen detalls, que no combinen bé els colors, hi ha que són bruts, etc.

Però, Ciutadanes de Catalunya, heu de tenir clara una cosa, són menys tontos del que sembla. Poden viure sols i si ells volen no ens necessiten però es fan els tontos per exprémer-nos, és el seu modus operandi, sempre han fet igual, porten anys aprofinant-se de nosaltres, de la nostra empatia i de la nostra bona fé.

I perquè ho fan?

Per manar, perquè mentre estem entretingudes amb minúcies ells ho maneguen tot, duent el món al límit fins a fer-lo rebentar.

Així que, Companyes, n´hem d´aprendre, hem de ser solidàries, ens cal recuperar el lloc que al món ens toca i per això la practicitat i simplicitat és una de les claus de l´èxit.

Bé, deixem-nos de rotllos i tornem al cas de l´exemple de practicitat masculina que comentava.

Davant la situació de possibles banyes de la seva dona, el pensament va ser el següent, i atenció, ni drama, ni plors ni preocupacions i davant de tot, practicitat:

"Ben mirat, què vols que et digui, fa dies que té més bon humor, arribo a casa i està contenta, tot són rialles, s´arregla més, fa goig, els nens també perceben el bon ambient i seguim sense fer l´amor. Però bé, per això no t´espantis que tampoc passava abans, així que la situació m´està bé, millor que abans. I per cert, Artemisa, ara que toquem el tema, fa temps que penso que tu i jo tenim coses en comú i que plegats passem bones estones, no creus que potser ha arribat l´hora de conéixer-nos més i millor?"

N´hi ha per llogar-hi cadires!!!

Elegantment vaig declinar la proposta, però en tot cas, a l´amic no li falta raó. Què hi ha de dolent en una infidelitat quan ja portes anys amb el mateix o la mateixa? Què prefereixes, escoltar sempre el mateix CD o l´Spotify?

Conéixer gent, obrirse al món, ajuda també a valorar què tenim a casa, fins i tot els defectes de l´altre i fas balanç per decidir si continues amb més força i convenciment o no.

Perquè com bé deia la senyora, l´amor és com uns texans.

Quan s´esquincen, tens tres opcions, o els apedaces, o els duus trencats cuixa enlaire, o t´en compres uns de nous.

Fins la propera setmana