Moltes dones, com les meves amigues i jo, anem a la platja amb la intenció de lligar. Dic que és una intenció i no un fet consumat perquè entra dins d´aquell núvol de "coses que poden passar" que sempre existeix i que una dona pensa abans de fer algo (parlo de dones perquè no puc afirmar que un home pensi/imagini algo més que l´execució de l´acció que ha de fer, encara no en tinc proves).
La intenció no és conscient, més aviat és subconscient, i si no és anar a lligar in situ (la platja), és anar a torrar-se sota el sol per lligar més tard. Però tard o d´hora la paraula lligar apareix.
Pensant tot això em pregunto la quantitat de coses que s´arriben a fer al món amb la intenció directa o indirecta de lligar, la llista és llarga. Quasi tan llarga com la de coses que es fan per avorriment, diria.
Doncs bé, tot això ve perquè aquest estiu he descobert que la platja no és el lloc per lligar, però està a la vora del lloc on es lliga. Perquè el lloc adient per lligar és: el xiringuito de la platja, on hi ha tots els homes avorrits, prenent begudes alcohòliques esperenant que les seves senyores es torrin.
Inmillorable.
No comments:
Post a Comment