Els catalans tenim, en general, mala premsa per sosos, queixosos, puretes, vergonyosos, poc animats, desposseits de seny i rauxa, amb autoestima baixa, poc llençats, menys emprenedors que d´altres, creguts, covards, desindustrialitzats (per tant, pobres i sense ingressos), i per prudents (tanta prudència ens matarà).
Com pot ser?
Som realment néts i besnéts de valents aventurers indians? d´emprenedors de la revolució industrial? i de mecenes que no dubtaren a recuperar, patrocinar i fomentar l´art i la cultura catalana?
O és que som una colla de perdedors i el naixement de la industrialització i el catalanisme van ser casualitat?
Com sóc catalana no puc acceptar que la nostra història sigui una gran casualitat, per tant, i després de molt pensar, crec que hi ha hagut alguns factors claus que ens són "propis", és a dir, coses que només han passat a Catalunya que ens han fet tornar catalanets (catalans + tontets) , i aquests són:
1. El pa
2. La Caixa
3. El pollastre
Sí, sé que a primera vista sembla ridícul, però no ho és, paraula d´Arte. Tot té un raonament. Us ho explico en properes entregues.
Fins el proper post: EL PA.
ostres, quina intringa!
ReplyDelete:)))
ReplyDelete