"SOM UNA EJACULACIÓ, NOSALTRES DECIDIM"

O l´origen de la nostra història.

L´Ovul català, víctima de l´avorriment al que havia estat condemnat,
passava les hores fent sudokus quan de sobte un bon dia, de manera
inesperada, aquella colla d´espermatozous trencà la tranquil.litat de
casa seva.
Aquell dia va començar com feia anys que no començava. Tot d´una,
només llevar-se, el món es movia i no parava de rebre sacsejades i
canvis posturals. Amunt, avall, amunt, avall, bocaterrossa, de biaix,
vertical, vertical-pont. De tot.

Fins aquí tot normal, bé, res de nou dins la novetat que suposava tal
moviment. Res que no hagués passat abans, encara que això només
passava una o dues vegades l´any.

L´Ovul, malgrat les incòmodes sacsejades, aconseguia mantenir
l´equilibri per a seguir fent el sudoku de torn, quan de sobte un crit
de plaer seguit d´un:  -"Merda, ho sento, no m´he pogut aguantar"-, el
van desconcentrar.

Acte seguit, la colla de brètols entrà. "Per fi, canvis". Pensà per a
sí mateix. Era el que feia anys que esperava.

Així que tot d´una, llençà el sudoku i s´eixamplà tant com pogué per a
rebre al líder. Per a concentrar-se millor i començar a rebre els
impactes, tot d´una tancà els ulls.

De fons, sentia la remor dels il.lustres convidats. S´apropaven, tot
estava preparat, quan de sobte, deixà de sentir-los. Astorat, obrí els
ulls i no veié ningú. "Què extrany" - es digué a sí mateix-

Passada una estona, la curiositat fou tal, que no dubtà a preguntar a
l´amiga Vagina, bona amiga i companya d´hores d´avorriment.

- Vagi??

- Sí??

- Que no teniem convidats avui? on son?

- On són? Encara els tinc aquí!!

- Què??

- Sí, el que sents, anem a pitjor. Són uns capullos. Només entrar, un
ha tret una Senyera, ha dit que era Jaume Primer el Conqueridor i la
meitat de grup se li ha tirat al damunt. Els seus propis companys
l´han interceptat per tal que no fos el primer.

Total, que s´ha liat una tangana de por. S´han dividit en dos, els
partidaris d'en Jaume i els seus contraris, i els uns s´han revoltat
contra els altres.

Uns han començat a cridar "som una ejaculació, nosaltres decidim" i
els altres que no, que no ho són perquè només entrar han sentit, el
que diuen tots, el "merda se m´ha escapat".


- Vagi, Però que no saben que moriran? Ja els ho has dit?

- Ov, els ho he dit, però no m´escolten i hores d´ara encara discuteixen.

- Vagi, i no podries provar de fer una mica de força i intentar-los
canalitzar per tal que arribin? Que estic de der sudokus fins els
collons.

- Ov, el grup em costa molt de moure´l, perquè estan d´un llefiscós
increïble. Però hi ha un esguerradet, gris i soso a qui no volen cap
dels dos grups per lisiat i avorrit.

Crec que aquest te´l puc enviar fàcilment. El vols? No és
l´espermatozou de la teva vida, però... servirà.

- Vagi, gràcies, a aquestes hores no estic per exigències.

I la vagina, feu tanta força com pogué i aconseguí enviar al petit
repudiat a la vora de l´òvul. Aquest el caçà.
I així fou com esdevingué tot plegat.


Tenim el que ens mereixem.


Fins la propera setmana