LLENGUA I PLAER

Llengua i plaer sempre van de la mà , i més encara en el meu cas perquè m´agrada que me´l mengin i que me´l mengin bé.

És per això que per a desenvolupar la no fàcil tasca intento trobar als millors.

I com no, estimats i estimades, em sap greu dir-vos que encara no hi ha cap català al palmarès, però , tot s´ha de dir, progressen adequadament.

Gràcies, potser, al parell de Hendricks amb Fever i cogombre que m´he abeurat, avui, afegeixo i entono un mea culpa. Al llit amb la llengua, aquesta nostra llengua pàtria, la llengua catalana, em foto un embolic de collons.

La història comença com sempre, petonet aquí, petonet allà, petonàs apassionat, mà aquí, mà allà , mà més enllà. Mossegadeta aquí, mossegadeta allà , mossegadota. Aiiiiii!!! Carícia, carícia amunt, carícia avall, caricia aquí i allà.
Llenceria voladora, pensament ràpid per saber on ha anat a parar, oblit absolut del pensament - on collons està la meva llenceria?- i pim-pam-pum, moment de fer la sol.licitud, i merdaaa, és aleshores quan se´m nuvola el cervell i em faig el lio.

I és allà quan d´entre Verges i Sants del costumari de l´Amades, els rebutjo a tots, no en trio a cap i m´encomeno al gran Pompeu. Pompeu, el mestre.


Dic,


- Pompeu, Pompeu, ajuda´m, si-us-plau, si-li plau, si-l´hi ho plau, ajudi´m inspiri´m, sóc una catalaneta mitjana, parlo català, bé de vegades no, però ho intento sempre, m´he portat bé amb la pàtria, per favor una almoina, un pronom fàcil...


Amb aquesta primera petició ja anem malament, formular-la és un drama.

Però, nogensmenys, la següent és encara pitjor:

- Menjame´l hi, no, no, no era així

- Mejame l´hi ho a hi, no, no tampoc

- Me l´hi ho menges? no, massa fàcil

- El hi ho em lo menges?

I clar, pensa bé ademés com li ho dius, i com li dius, és a dir al substantiu al que el pronom substitueix... masculí, femení? Quin esculls en aquell moment?

Complicadíssim

Total que amb tant pronom feble se´m passen les ganes, em desconcentro sota l´atenta mirada de l´afamat mascle català, que com a bon home sotmès a matriarcat espera rebre l´ordre, i quan la rep no l´ entèn i després es confòn i ja no sap si sí, si no, o què collons fotem aquí.


És per tant, que avui, i només avui, per causa justificada, en disculpo les diverses consequències que de la confusió s´en deriven

- Rebo menjada de català famolenc o una perfecta representació de mare tinc gana i fa un mes que no sopo.

- Rebo Xuclada de Català succionador o estic xuclant el cap d´una deliciosa gamba sollerica.

- Rebo berenada de català brut o com em menjo un iogurt sense cullera.

- Rebo llepadetes de català afrancesat o sóc un canitx i estic a les teves ordres, Madame. Que aquest francament no està malament.


Però de totes maneres, per no fer bullir l´olla, al final acabo preferint un yankee, un francès o qualsevol altre llengua que em resulti més fàcil...


Fins la propera setmana