LA POLÍTICA I EL LLIT: ELS CONVERGENTS

CICLE SEXUAL D´UN CONVERGENT

INICIACIÓ dels 18 als 28

La vida sexual d´un convergent comença concretament a l´ascensor del c/ Còrsega, però contra tot pronòstic comença sense cap escena èpica digna de menció, la pregunta poca-solta d´un superior n´és el detonant:

“- Què noiet, ja has follat aquest cap de setmana? Segur que sí, eh, maricón?”

El jovenet en realitat no, no ha follat, de fet, encara no sap ni què és follar, només sap fer-se palles pensant en l´Artur perquè ell és un conver de debò i és fidel fins al final.

Però el noiet davant la pregunta, és llest i percep ràpidament que lo de follar és un deure i que la disciplina de partit que s´ha de complir. Per tant, aquella mateixa tarda puja a Marià Cubí i s´estrena a la primera sauna, pel partit el que calgui.

A aquests individus que tot ho fan per l´Artur, a les noietes de la seva edat no els agraden, entre d´altres coses perquè al llit són anomenats “els transportistes” arriben, descarreguen i marxen. Són d´aquells que no entenen res que ni tan sols saben què és gaudir, llevat de trobar-se a un míting amb l´Artur.

CONSOLIDACIÓ dels 28-38

Els convergentets d´abans van creixent i acaben tenint bona planta, per tant, encara que pensin que el clitoris és una herba aromàtica i que l´Artur és el més guapu del món al cap d´uns anys troben novia. Parella estable.

La parella és estable perquè sempre follen en la mateixa postura. Res més. I la parella estable, normalment acaba en una situació d´aquelles on la femella convergent i futura mare de familia diu: “o ens casem o ens casem, escull”.

PLENITUD dels 38- 48

Després de 2 o 3 criatures i d ´anys de sexe repoductiu estable, és a dir, de follar una vegada l´any i en la mateixa postura. El convergent desperta del seu somni i és conscient per primerava vegada de la finitut i la fragilitat de la vida.

D´un dia per l´altre, s´adona que ell morirà com tothom i que si la mitjana de vida és 80, ell d´aquí poc en farà 40. Just la meitat, i que el cos no el té malament...

A la crisi dels 40 anys, és on el convergent s´adona que la vida és curta i que al món s´ha vingut a follar i canvia la seva estètica, on abans hi havia un avorrit pare de família, ara trobem un maduret que duu una Belstaff, una BMW GS Trail, uns G-star jeans, unes Bikkembergs, es rapa les canes al 4 i canvia les ullertes de pasta per unes Tag Heuer de montura vermella. És un home segur de sí que torna al mercat amb més ganes que mai.

Aquest senyores i senyoretes és un dels millors homes que podem trobar.

Inoblidable, ho té tot, ara, no el pots trucar ni els caps de setmana ni depèn a quines hores de la nit. Perquè un convergent casat, per infeliç que sigui és un convergent casat, i un matrimoni és un matrimoni. El que ha unit Déu, que no ho separi l´home, passi el què passi, a més, les formes no s´han de perdre mai.

I això fins a cert punt s´entèn, però quan concretes més:

“- Si dius que tant bé estàs aquí i amb mi, i que la vida és curta, i que s´ha de gaudir, perquè dorms amb algú a qui ja no estimes?”

I és aleshores quan entens perquè a Catalunya va com va i encara no som independents:

“- Arte, és que separar-se és un pal, suposa trencar, gent de morros, i mals rotllos. Jo sóc català i a mi no m´agrada ni enfadar-me ni que s´enfadin, no em barrufen els conflictes, no tinc costum de plantar-me, de fet, si no m´he plantat mai, perquè ho hauria de fer ara? i a més a la meva pobra mare la mataria només del disgust.

I tot i així,  a casa, tampoc estic tan malament, total, fem com feien els meus pares un a una habitació i l´altre a l´altra, una meravella, qui no es conforma és perquè no vol, no creus?”

Després d´això, la resta és DECADÈNCIA.

Fins la propera setmana