Sunday, August 28, 2011

SENYALS INEQUÍVOCS DEL PAS DEL TEMPS

1. Trobar-te la teva germana petita al mateix bar de copes.

2. Els solters del teu voltant són calbs i han fet panxa.

3. Viatjar sense uns bons mínims fa mandra.

4. Els casats amb nens del teu voltant saliven amb totes les dones excepte amb la seva.

5. Tens nebodets postissos i algú t'ha encolomat un fillol/a.

6. 40 anys, una edat fantàstica per tenir criatures.

7. Els amics amb fills parlen raro: "maxicosi, bugaboo"

8. Tothom canvia excepte tu, que estàs igual (de bé).

9. Els que de joves éren lletjos milloren o s'estabilitzen, els que éren guapus no fan més que perdre

10. Deixes de parar atenció a les arrugues quan comencen a sortir-te cabells blancs, deixes de parar atenció als cabells blancs quan apareix la primera variu... I successiu...

11. La carrera del matrimoni no la guanya qui es casa abans, si no qui es divorcia més tard o no es divorcia.


...

Tuesday, August 23, 2011

EL PA


Al tantu, teoria de l´Arte*:


El pa és un regal que la civilització va fer a la humanitat  perquè la lloessin cada dia. Els pobles que saben tractar el pa són rics, civilitzats, intel.ligents, atractius, alts, guapus, atlètics, musculats i tenen autoestima. En canvi, els pobles que no tracten bé el pa són un desastre, a més de lletjos i viuen castigats per la civilització. El món desenvolupat els menysté, menysprea i maltracta, perquè així ho mereixen (per babaus i per no saber valorar els regals de la vida).

- I nosaltres, què fem nosaltres?  quin és el nostre resultat? com ens van les coses? 

Doncs ja ho sabeu, els catalans som els reis del pa de benzinera. Allà on la resta del món hi va a comprar derivats del petroli, nosaltres hi comprem el pa. 

- SACRILEGS!!  Fent això com hem d´anar si no fent tombs i cagant-la pel cami de la història?


Aquí teniu proves irrefutables per a tots els gustos:


. Per als clàssics: Els llatins deien que la civilització arribava allà fins on hi havia l´oli d´oliva, però què és l´oli sense el pa?  res.  El pa acompanya l´oli des de sempre i els romans ho sabien. Fem cas als nostres avantpassats que a més de crear les bases del Dret Civil de Catalunya, els registres, els aqüeductes, les vies, i demés, sabien gaudir dels plaers que els oferia la vida.

. Per als economistes: fixeu-vos, només cal veure el PIB dels països rics i mireu com de bé tracten bé el pa que mengen: destaquen Suècia, Alemanya i França.

. Per als lingüistes: del grec "pas/pasa/pan", voldir "tot". Això no té res a veure, diria, però sempre em va fer gràcia la paraula.

. Per als catòlics: Betlem, la traducció és "casa del pa". Lloc de naixement de Jesús 

. Per als fiòsofs: als Banquets de Plató segur que hi havia molt bon pa. Filosofar sense pa és impossible.

. Per a les noies: no hi ha res com la seducció (activa o passiva) d´un home que en sap de la vida. Si un home valora el pa (bon pa) és un bon senyal, el tio s´ho val.

. Per als nois: arriba el punt on que no sé què dir-vos, perquè a la majoria de vosaltres us va tot bé i no us fixeu en res… així que perquè ho memoritzeu simplificaré l´ordre: PA + BENZINERA = NO.


Conclusió: 


Per refer Catalunya hem d´estimar el pa (i derivats) i hem de recuperar i respectar l´ofici de mestre forner (bé, als altres mestres també).

Perquè el el pa congelat no duu més que desgràcies. Fomenta la mandra, el mal gust, i la baixa exigència. Fa anys que als forns no es treballa de valent, fa anys que tapo els forats de la paret (dels quadres) amb la molla del pa, fa anys que als meus nebots (postissos) enlloc de plastilina els dono molla de pa per fer figuretes i fa anys que el meu gos rebutja menjar-ne les restes. 

No pot ser que a catalunya hi hagi llocs on no hi arribi canalització de gas i si que hi hagi una massa o unes barretes de pa congelat acompanyades d´un fornet elèctric preparats per perpetrar la desgràcia. Necessitem pa de debò a preu raonable (no de forn boutique) i deixar de perdre temps fent porcades amb la farina a casa (persones vençudes que acaben fent pa a casa) i poder treballar pel País.


* Avís: les teories de l´Arte no són aptes per nacionalistes extrems (d´ambdós tipus), ni per mancats de sentit de l´humor (en general).



Fins la propera.

CATALANETS: L´ORÍGEN

Els catalans tenim, en general,  mala premsa per sosos, queixosos, puretes, vergonyosos, poc animats, desposseits de seny i rauxa, amb autoestima baixa, poc llençats, menys emprenedors que d´altres, creguts, covards, desindustrialitzats (per tant, pobres i sense ingressos), i per prudents (tanta prudència ens matarà).

Com pot ser? 

Som realment néts i besnéts de valents aventurers indians? d´emprenedors de la revolució industrial? i de mecenes que no dubtaren a recuperar, patrocinar i fomentar l´art i la cultura catalana? 

O és que som una colla de perdedors i el naixement de la industrialització i el catalanisme van ser casualitat?

Com sóc catalana no puc acceptar que la nostra història sigui una gran casualitat, per tant, i després de molt pensar, crec que hi ha hagut alguns factors claus que ens són "propis", és a dir, coses que només han passat a Catalunya que ens han fet tornar catalanets (catalans + tontets)  , i aquests són:

1. El pa
2. La Caixa
3. El pollastre

Sí, sé que a primera vista sembla ridícul, però no ho és, paraula d´Arte. Tot té un raonament. Us ho explico en properes entregues.



Fins el proper post: EL PA.

Wednesday, August 17, 2011

MALLORCA

Constatar que Mallorca no és Catalunya és ràpid, només baixant de l'avió t'adones que arribes a una terra on els homes no només no fugen de les dones, si no que les miren amb interès, les cuiden, les toquen, les acaricien, les oloren i alguns fins i tot, les persegueixen durant anys fins aconseguir-les. 

Un lloc on encara queden paletes i operaris que fan compliments a crit pelat, on el pa i la fruita són excel.lents, on els homes cuinen bé, maten xots, dibuixen, fan bricolatge, couen pastissos i toquen el piano. 

Una illa on la gent és oberta, hospitalaria, amable i agradable, i un lloc bonic on als comerços quan els parles català la primera reacció que ténen és xerrar castellà (com si fos l'única llengua per entendre's) i on hi ha alguns que encara no valoren la riquesa innata de tenir cultura i llengua pròpies. Afortunadament, ningú és perfecte i tinc fe, tot això canviarà: catalanes, deixem-nos de catalans sosos i llencem-nos a conquerir les illes (amb permís de les illenques, això sí).

;)

Gràcies a totes i tots pels bons moments i els dies meravellosos.

Petons!

Arte

Sunday, August 7, 2011

UN ESTIU A MALLORCA

Homenatge a George Sand (pseudònim d´Amandine Aurore Lucile Dupin 1804-1876)

La George Sand sempre m´ha caigut bé per raons diverses, perquè era una dona avançada al seu temps, aventurera, escriptora, rica, valenta, emprenedora, atrevida, que portava pantalons i que portava a ratlla al nyicris del Chopin. A qui de bon inici no suportava per covard, delicat i tímid.

No se sap encara com, es van enamorar de valent fins que al cap d´uns deu anys l´amor s´acabà.

De totes maneres, la història de tots dos és bonica i no és popular, cosa que no m´agrada, perquè arreu  la George és només coneguda com "la dona d´en Chopin" i llestos.  Quan de fet, la gran senyora de            l´època, la baronessa a qui res ni ningú frenava, la intel.lectual era ella i ell (Chopin) anava a remolc.

I segurament, en Chopin, sense el seu suport inicial encara ara estaria fent classes particulars de piano a les nenes de casa bona i mai hagues composat res de qualitat.

Perquè després diguin que el paper de les dones a la cultura és escàs...

Bé, tot això ve perquè me´n vaig a Mallorca a observar la realitat de Ses Illes i a comparar-la amb la catalana. A veure què en surt.

Rebreu les pertinents cròniques i recomanacions.

Bon estiu,

Arte

LLIGAR A LA PLATJA - REFLEXIONS DE PLATJA III

Moltes dones, com les meves amigues i jo, anem a la platja amb la intenció de lligar. Dic que  és una intenció i no un fet consumat perquè entra dins d´aquell núvol de "coses que poden passar" que sempre existeix i que una dona pensa abans de fer algo (parlo de dones perquè no puc afirmar que un home pensi/imagini algo més que l´execució de l´acció que ha de fer, encara no en tinc proves).

La intenció no és conscient, més aviat és subconscient, i si no és anar a lligar in situ (la platja), és anar a torrar-se sota el sol per lligar més tard. Però tard o d´hora la paraula lligar apareix.

Pensant tot això em pregunto la quantitat de coses que s´arriben a fer al món amb la intenció directa o indirecta de lligar, la llista és llarga. Quasi tan llarga com la de coses que es fan per avorriment, diria.

Doncs bé, tot això ve perquè aquest estiu he descobert que la platja no és el lloc per lligar, però està a la vora del lloc on es lliga. Perquè el lloc adient per lligar és:  el xiringuito de la platja, on hi ha tots els homes avorrits, prenent begudes alcohòliques esperenant que les seves senyores es torrin.

Inmillorable.

EL VANO - REFLEXIONS DE PLATJA II

No entenc això de ventar-se amb un vano.

Alguns diuen que és sexi, altres molt femení i d´altres com en Jordi Llavina en fan fins i tot un article. Jo en canvi no hi veig res, no sé a què ve tanta història.

Cert és que com a objecte és bonic, i sí, té història, fins i tot, forçant-ho una mica, puc admetre que pot tenir el seu punt d´objecte fetitx si a algú li van aquest tipus de coses, però a l´hora de la veritat, no és ni pràcic ni útil, perquè si tens calor i et ventes, el primer que fas és exercitar el múscul del braç, cosa que sota una temperatura alta, et duu a suar, i venta que ventaràs acabes mullant l´aixella i refrescant al que tens al costat.