SOLSTICI: TEMPS DE CANVI

Sant Joan sempre m´ha meravellat, així que per celebrar-ho us deixo amb una joia (de tantes) que he trobat al bloc de la Mercè i el Rai (gràcies Mercè i Rai pel vostre racó): 


http://aglapertu.blogspot.com/


Bon Sant Joan, bon estiu a tothom i que sigueu feliços.






ESTADIS




“Així com cada flor es marceix i cada joventut cedeix el pas a la vellesa, floreix cada estadi de la vida; floreix també, al seu moment, cada saviesa i cada virtut, i cap d'elles no pot durar eternament. Cal que el cor, en cada crida de la vida, estigui preparat pel comiat i per un nou començament, estigui disposat a donar-se, amb coratge i sense tristor, a nous lligams. En cada inici hi ha un encís, que ens empara i ens ajuda a viure. Cal travessar joiosos etapa rere etapa, sense aferrar-nos a cap d’elles com si fos la nostra pàtria. L’esperit del món no ens vol lligar ni acorralar, ell vol que, estadi rere estadi, ens enlairem, ens fem més grans. Així que ens sentim com a casa en una etapa de la vida, i ens hi adaptem còmodament, l’afebliment ens amenaça; només qui està a punt de marxa, d’emprendre el viatge, pot deslliurar-se de l’adaptació que paralitza. Potser fins i tot l’hora de la mort ens podrà portar, amb frescor, a l’encontre de nous espais; la crida que ens fa la vida mai no acabarà... Vinga, cor, acomiada’t i guareix!” 


Hermann Hesse, 4 de maig de 1941

(gràcies a en Pau Mas i en Josep M. Lozano per la seva ajuda a l'hora d'ajustar la traducció...)

I la V.O.



STUNDE

Wie jede Blüte welkt und jede Jugend Dem Alter weicht, blüht jede Lebensstufe, Blüht jede Weisheit auch und jede Tugend Zu ihrer Zeit und darf nicht ewig dauern. Es muß das Herz bei jedem Lebensrufe Bereit zum Abschied sein und Neubeginne, Um sich in Tapferkeit und ohne Trauern In andre, neue Bindungen zu geben. Und jedem Anfang wohnt ein Zauber inne, Der uns beschützt und der uns hilft, zu leben. Wir sollen heiter Raum um Raum durchschreiten, An keinem wie an einer Heimat hängen, Der Weltgeist will nicht fesseln uns und engen, Er will uns Stuf' um Stufe heben, weiten. Kaum sind wir heimisch einem Lebenskreise Und traulich eingewohnt, so droht Erschlaffen, Nur wer bereit zu Aufbruch ist und Reise, Mag lähmender Gewöhnung sich entraffen. Es wird vielleicht auch noch die Todesstunde Uns neuen Räumen jung entgegen senden, Des Lebens Ruf an uns wird niemals enden... Wohlan denn, Herz, nimm Abschied und gesunde!

Hermann Hesse, 4.5.1941

Fins aviat,

Arte

DIVORCIATS PART II: TIPUS

De la primera aproximació al camp dels divorciats diria que a grans trets un dels temes més interessants són els tipus de divorciats que hi ha al mercat i com se´ns presenten.

Veureu que són diferents entre ells però en tots hi ha un punt comú: no cal preguntar res, tots t´ho expliquen ells mateixos esperant comprensió. I clar,  jo de comprensió en tinc molta però entendreu sense cap mena de dubte entre l´expliació de fets d´un home i la d´una dona, trio la de la dona on de ben segur hi trobarem raons, sentit, o si més no, una clara relació causa-efecte.

Per cert, és possible que me´n deixi alguns, si veieu que falta no dubteu a complementar.


TIPUS 1 - EL DIVORCI EM VA AGAFAR PER SORPRESA

"De com un divorci et pot agafar per sorpresa" és la frase que podría ser el nom d´una tesi doctoral.

Sincerament, això mereix anys d´estudi i d´investigació perquè no sé com collons un divorci et pot agafar per sopresa i més encara quan estàs casat amb una dona que té instints de família i cries, cosa que fa que ho toleri gairebé tot.

Lo curiós del cas és que segons fonts expertes aquesta resulta ser una de les explicacions més comunes, la inexplicable.

Per què com una dona "programada" per a criar família decideix trencar la seguretat que li dóna la llar i llençar-se de nou a les inseguretats i exigències d´un mercat desconegut?

No ho sé, l´unic que se m´acut és que la balança hauria d´estar molt desequilibrada per prendre aquest tipus de decisions.


TIPUS 2 - M´HAN DEIXAT

"Sóc un perdedor, m´han deixat i estic fet una merda". La frase és aquesta.

Quan un paio et diu això te´l mires de lluny i et preguntes què vol i què pretèn, la resposta després de donar-hi moltes voltes la trobes pensant que l ´únic que pot voler és despertar cert instint maternal o de protecció perquè igual li agrada que el cuidin.

I el cas és que aquesta opció merdosa i de baixa volada és possible que generi algo positiu, la clau està en les reaccions que això a les dones ens genera, són tres:

La primera,  ganes d´escopir-lo i abofetejar-lo, perquè algú que s´estima tan poc, és per això, no? ens farà servei com a desestressant.

La segona, el sentiment de culpa i pena que la majoria de dones porten dins ens fa sentir pena i culpa per haver-lo volgut escopir i pegar. Així que directament optem per ser sinceres i dir-li: "però tu saps que els fracassats no agraden a ningú? tu saps que la gent només s´apunta al carro de l´èxit?"

Total que mentre li expliques el funcionament bàsic de la societat i després de regalar-li un parell o tres llibres d´automàrqueting i d´apuntar-lo a seminaris per millorar l´autoestima, et fas amiga i acabes fent una tercera cosa: el presentes a una amiga.


TIPUS 3 - SÓC UNA VÍCTIMA DE LA CRISI DELS 40

" Vaig deixar a la meva dona víctima d´una grisi dels 40 molt aguda".  S´expliquen així, i acompanyen
l´expliació d´un cert to paternalista i amb raonaments del tipus la vida és curta, vaig adonar-me de cop i volta, aquell matrimoni no m´omplia...bla, bla, bla.

Per sort, aquests tenen clar què volen i amb quina franja d´edat. Així que deixen anar el rotllo a la primera de canvi i llestos.

Si ets receptiva bé i si no se´n van ràpidament a buscar-ne una altra. Saben que el temps limitat i la vida és curta. Ah, i si hi ha nens els tenen elles que ells no poden malgastar ni un segon.


TIPUS 4 - EN VAIG CONÉIXER A UNA ALTRA I VA SORTIR BÉ

"Em vaig enamorar". T´ho diuen aixi i amb un somriure a lo Hollywood.

I ho fan així per semblar innocents, quan en realitat el que els va és el caprici. Perquè si t´ho diuen és que van deixar una per una altra i ara volen tornar a deixar l´altra per la una. I aquesta ets tu. Al tantu!

I aquí poc s´hi pot fer. Són això: micos que salten d´una branca a una altra incapaços d´estar sols.

Lo divertit del cas és que sempre que comencen amb una nova segueixen la dinàmica de l´anterior dona, aixi que és possible que tinguin moooooolts fills, tants fills com pensions puguin pagar, això sí.


TIPUS 5 - EN VAIG CONÉIXER A UNA ALTRA I VA SORTIR MALAMENT

"Em vaig enamorar, ho vaig deixar tot i em vaig equivocar".  És una versió més madura, humil i sincera que el tipus 2.

I és possible que acabi en èxit, però com sempre, dependrà més del moment que de la persona. Encara que aparentment sembli el contrari...


Fins la propera setmana

ELS DIVORCIATS I EL CONVENI REGULADOR

A certa edat hi ha un moment on gairebé tothom es casa, i a certa edat (dos o tres anys després) hi ha un moment on gairebé tothom té criatures i es divorcia.

Això fa que, també a certa edat, la probabilitat de sortir amb un divorciat amb nens sigui alta. És per això que  hem de saber que un divorciat amb nens pot ser dues coses: el millor del món o una de les experiències més horribles. I de què en depèn l´èxit o el fracàs? Del conveni regulador.

Com sabeu a aquest bonic País nostre de ben petitons ens ensenyen a creure,  a usar bones paraules, a ser nets i polits, i com no,  a ser prudents. Per tant, hi ha coses importants o molt importants per a l´existència humana que a la vida de catalans clàssics ni tan sols s´esmenten. És aquest el cas de la conjunció de sexe i/amb menstruació.

- Ecs!! Arte, quin fàstic.

- Sí, una marranada i una porcada, però real com la vida mateixa.

Cert és també que sempre hi ha qui per tal de menjar calent fa qualsevol cosa i aquestes coses (porcades) no les té en compte, però de moment, que jo sàpiga, aquest no és el cas de la majoria de femelles catalanes.

És per això que per d´ajudar a refer la vida dels divorciats i divorciades proposo que el conveni regulador inclogui la clàusula del "període femení".

Poseu-vos en situació:

Barcelona. Època de crisi i de pares modernillos, no hi ha pasta i tothom estima tant a les criatures que una setmana estàn amb un i l´altre amb l´altre. Què passa si surts amb un home* d´aquestes caracterísitiques?

Doncs passa que et veus cada quinze dies, i passa que si tens la regla el cap de setamana que no té nens pot ser que fàcilment t´estinguis sense follar  unes tres setmanes ben bones. Observem:


JUNY 2011- CAPS DE SETMANA:


. DIES 4-5       NENS

. DIES 11-12   NO NENS

. DIES 18-19   NENS

. DIES 25-26   NO NENS


Només que tingus la mala sort de tenir la regla el cap de setmana del 11-12,  passes tres set-ma-nes, tres!! i clar, si a més el cos t´és irregular, has begut oli.

Per tant, sense la clàusula al conveni que inclogui el canvi de visites per "període femení" per molt que
t´agradi el noi, sincerament, la opció pràctica i intel.ligent és deixar-ho córrer, perquè només veient el panorama saps que allà de follar i riure més aviat poquet-poquet.

I, francament, ser conscient que hi ha una ex, que hi ha criatures que generen despesa (que treuen pressupost a les ostres del Koy Shunka), escoles i coses a pagar, et porten a pensar com el Rambo: "esta no es mi guerra"

I és alesores quan veus que l´opció pràctica, intel.ligent i la que et convé és la de casar-te amb qui sigui. Perquè, total, pagar un pis sola i follar un finde al mes, és més car que pagar un pis a mitges i follar un finde al mes, i si no ets feliç, ja et divorciaràs més endavant...

És aleshores quan t´adones que el cercle quadra.


Fins la propera setmana.


*home: parlo d´homes perquè sóc dona. Passa igual a la inversa (sent dona dicorciada).

FAIG PONT

Estimades lectores, estimats lectors,

Resulta que avui no tinc res de qualitat o mínimament simpàtic a dir, i com de rotllos de País i crítiques facilones moralistes n'amolla tothom prefereixo no deixar-me portar pel verb fàcil i escriure algo correcte d'aquí uns díes.

Us deixo amb els posts de sempre, tots ells recomanables.

Ens veiem per aquí i gràcies a totes i tots.


Arte

HOMES, COTXES I SEXE

Una altra via per saber quin tipus d´home tens al davant, a més de la via de les creences polítiques, és saber quin cotxe té.

Sé que potser això sona a generalització i a prejudici, i sí, potser sí, però quan entrem en detall veureu que és cert en la gran majoria dels casos. Perquè gràcies al sistema i al mercat tot té una lògica:

Un cotxe es dissenya per a una massa o perfil de client, les marques defineixen valors, gustos, ambicions, caràcter i grup de pertinença (social) dels seus potencials compradors. Sense client potencial i sense el tipus de client que el cotxe requereix no hi ha cotxe. Un cop hi ha el públic es miren costos, beneficis i sinergies. Si tot quadra el cotxe es fa, si no, no, que cap empresa ha vingut al món a perdre calers*.

Si cada marca té el seu públic**, observarem que :

Sabent què ven cada marca sabrem qui compra cada cotxe.



ADVERTIMENTS:

* Noies, parlo de cotxes dissenyats per a homes, perquè la majoria de cotxes es dissenyen per a ells i encara que sí han dissenyat alguns cotxes per a nosaltres, ara per ara, encara no representem una massa críctica suficientment com per ser objectiu. Tot arribarà, és només qüestió d´anar avançant a les estadístiques.

** Coses que poden desvirtuar aquesta lògica: edat del mascle, lloc de residència (camp, ciutat, illa) i ofici (si necessita o no el cotxe per treballar). Aquí detallo el perfil de ciutat i àrea metropolitana que no necessita el cotxe per treballar.

*** Quan més petit és el lloc on viuen més bons són els cotxes. Cosa de mascles i de diferenciacions (mascles alfa).


MARQUES:


. BMW: Els agrada lluïr i  presumir, i a qui fa això tant ho fa amb un cotxe com amb una dona. Ja pots anar ben arregladeta, perquè la superficialitat i el disseny impera, quan en un cotxe tant se val que no hi vegis res pel retrovisor (de petit que és) o tant se val que el cotxe culegi a les curves (per la tracció posterior) vol dir que tant se val tot, sempre i quan de cara als altres allò sembli bo, lo important és
l´aparença i generar espectatives.

. AUDI: Volen lluir igual que els de dalt però a més busquen certa elegància, practicitat, seguretat i
s´excusen en un bon motor, en prestacions i en la "class"

. VOLVO: Segurs de sí i fidels als seus gustos. La prioritat és encara per a ells la seguretat, només per això es justifiquen els dissenys "diferents" amb habitacles confortables. Estàn convençuts dels seus valors i d´ells mateixos, si canvien de cotxe compren un altre Volvo, si canvien de dona, és que ja en tenen una altra similar de preparada. Fidels al que els agrada.

. SEAT: Paguen el mateix per menys calers, és a dir, un motor VW a preu de saldo. Per a ells lo important és el motor, per tant, lo important és lo bàsic. La resta tant fa. Anar vestida és suficient, no cal ni tan sols que la roba combini.

. RENAULT: Preu ajustat, bon resultat, no valoren la marca ni el plus que la marca els dóna. Volen família i una dona fiable que no els deixi tirats. Esperen d´elles el mateix que del cotxe.

. VOLKSWAGEN: Arregladeta però sense maquillatge. Podríen pagar un Audi, però no volen luxe. Del cotxe n´esperen un bon resultat i fiabilitat, de les dones relacions estables, conservadores i a llarg termini. El model Golf V6 i el GTI són una mica diferents, per accelerats, però buquen també fiabilitat.

. TOYOTA: Definitivament, un paio que va amb un Prius no va a lligar. Perquè és un cotxe utilitari i responsable. Si és híbrid té molts números per a ser socialdemàcrata, d´aquells que prioritzen el medi ambient al disseny, però "arregladet". Per tant,  no passa res si un día no et depiles. Justifica-ho pel medi ambient i llestos.

. LEXUS: Creu en la marca més que en qualsevol altra cosa, vol prestigi, vol ser elegant i té fe. Perquè l´aparició de Lexus com a marca de luxe encara és recent. Pagar el què valen per a un model poc conegut és de tio que creu en ell mateix i tant li fa què en diguin els altres. També disfruta amb les coses bones, sap què és bo però no ho vol lluir tant com els altres que opten per altes gammes més conegudes.

. INFINITY: Snobs. Busquen la perfecció i la novetat, la disfruten, volen seients de pell sense que sembli un luxe excessiu. Entren perfectament dins la filosofia de la prudència catalana, luxe mesurat. Alhora son homes que tenen fe també com els dels Lexus, però encara més, perquè el llançament de la marca és més recent i també es paguen.

. FAMILIARS DE GAMMA MITJANA O ALTA: Casats o aparellats amb família però amb un toc esportiu. No perdràn depèn quines oportunitats: que hagin escollit menú no vol dir que no puguin mirar la carta.

. 4X4 DE GAMMA MITJANA O ALTA: El millor que et pot passar amb aquests és que de dins d´un cotxe enorme hi surti un homenet petit. Si són petitons aquesta és la raó visible que justifica un cotxe grossot, si no ho són, hi ha algo més darrere, alguna mancança d´arrel. Si és així cal vigilar.


Fins la propera setmana