La setmana passada la Joana Bonet va publicar "Los seductores", article que no comparteixo per mostrar una visió caduca, faba i irreal del món masculí i femení.
Em preocupa que moltes dones hagin comentat l´article amb: "cuánta razón tienes, Joana", i "for the record" faig constar que jo no sóc feminista, sóc normal.
L´article ve a dir que hi ha dos tipus de seductor masculí: l´introvertit i l´extrovertit, i tots dos, per una via o l´altra tenen la facultat de fer sentir la dona especial amb la seva actitud.
En primer lloc, si ets dona i un home té la falcutat de fer-te sentir o no especial, tens un problema. El problema es diu autoestima i és greu, pel bé de les generacions futures cal anar al metge d´inmediat.
En segon lloc, aquests caràcters que l´article descriu com a seductors no són més que una colla maleducats que saben perfectament a quin tipus de dona s´han d´apropar (la de l´autoestima baixa).
I en tercer lloc intentar lligar això amb el DSK em sembla molt forçat.
- Qui és o què és ser seductor?
Per a mi, dona normal, catalana i nascuda al 1980. Ser seductor és un caràcter, una manera de ser i de fer on els sexes no hi tenen res a veure.
El caràcter seductor sol venir acompanyat d´una ment ràpida, brillant, empàtica, sensible, pragmàtica i objectiva. Perquè un seductor/a és una persona que té un propòsit, un orígen i un destí:
L´orígen ets tu i el destí és allà on ell/ella et vol portar, i aquest lloc no sempre és el llit.
Un seductor, és per exemple, el gestor de Banca Privada del teu banc, que quan ve a casa i t´ensenya la posició d´inversions, et mira i et diu:
- "Joana, ara és el moment d´entrar en l´inmobiliari."
Tu saps perfectament que no, que no és el moment d´entrar en l´inmobiliari, que llegeixes la premsa i que tothom ho desaconsella, tu saps que ara no toca, i l´expressió del teu rostre així ho mostra, ell ho sap, ho veu, et llegeix la cara i sense que t´adonis analitza com superar l´obstacle. Fa quatre voltes mentals i finalment tira pel dret amb un argumentari adient:
- "Aquesta entrada de capital és només per l´èlit"
I ja et té. L´exclusivitat. Sap que t´agrada, ha reconegut ràpidament un punt dèbil i ho ha fet servir en benefici seu.
Ets seva, t´ha convençut, et té. És aleshores quan t´explica pros i cons, i és quan tu agafes la teva Mont Blanc, edició vintage numerada, i signes fent caure el serrell, amb un somriure d´orella a orella, mirada de dona interessant i creient que prens la millor decisió.
Això és un seductor.
I per sort i de moment, això ho fem saber més les dones que els homes, i si no, que ho preguntin a les senyores:
. Quans marits han tornat a casa amb una assegurança de vida que no necesiten?
. Quants homes han tornat amb una targeta de crèdit que no els cal?
. Quants han comprat roba que els queda malament?
. Quants han comprat una joia que no t´agrada?
I quants han contestat amb cara de nen a qui han enganxat amb els dits dins la Nocilla: "és que aquella noia em va dir..."
Fins la propera setmana
Monday, May 30, 2011
Sunday, May 22, 2011
ELS SOLTERS I LES SOLTERES
Un solter no és només algú que queda nu davant la rentadora un cop per setmana per tal
d´aconseguir omplir amb èxit un bombo de 5kg.
Un solter no és només algú a qui els seus amics casats o aparellats li volen presentar a algú altre a tots els casaments per tal d´eliminar les tensions que produeixen els nombres senars a qualsevol acte social.
Un solter, és més, molt més que un simple estatus i els seus derivats accidentals. Un solter és algú que a base d´hores de soledat, es coneix, es valora, té hobbies i és suficientment madur/a per disfrutar la vida sense algú al costat.
Encara que a simple vista, i sabent que no tothom és igual, diria que hi ha tres tipus de solters/teres:
SOLTERS PER CONVENCIMENT
Sóc solter perquè disfruto més el temps amb mi mateix que amb qualsevol papanata que em puguin presentar a la primera de canvi.
Això que és tan evident i tan lògic, valorar les satisfaccions que el temps propi pot donar davant el temps que un pot passar amb algú altre és algo que la resta de casats (casats lobotomitzats) no entèn i que per molt que expliquis, no entendràn mai.
És per això que sempre et volen presentar al típic company de feina d´algú altre:
- Ai, Arte però si aquest noi era moníssim i no li has fet ni cas, ni l´has mirat, mira que feia dies que li parlava bé de tu, a més, fa dies que insisteixo perquè vingui i tu, què fas? menysprear-lo!!
- Doncs mira, ho sento, però a mi aquest noi ni m´agrada, ni m´hi veig.
- Arte, però si sou fets l´un per l´altre, si sou clavats, a més, a ell també li agrada el mar, el bon temps, i fins i tot també veia Friends!!!
- ...
I vist l´argumentari, no sé dir algo que no suposi insultar a una amiga que t´estima però que no sé per quina raó està desesperada per tu, per sort, els solters sempre tenim el salvaconducte per travessar el món dels casats:
- Sóc rara, sóc molt rara, ja ho saps.
I amb aquesta frase que tot ho mata et deixen en pau.
SOLTERS PER POR AL COMPROMÍS:
Aquesta és una via que originàriament era més pròpia d´homes (inmadurs) que de dones però que gràcies a la societat de consum augmenta dia rere dia entre les dones i ho fa amb la inestimable col.laboració del Grup INDITEX.
- Què fa INDITEX?
Bé, entre d´altres coses, a més de conéixer bé a la clientela, té el sant costum de canviar les col.leccions cada quinze díes o tres setmanes, per tant, si entres a una botiga, on esculls i compres (et compromets) després quan tornes a entrar, resulta que tot ha canviat i que allò que havies escollit ja no és lo més maco, perquè ara hi ha coses diferents, i clar, et quedes amb cara de tonta perquè tu ja vas escollir, ja et vas comprometre i ara en dies de diferència tot és diferent i veus que t´has equivocat perquè ara t´agrada una altra cosa...
I si ho extrapolem, surt algo com: "si això passa amb la roba, perquè no amb un home?"
SOLTERS PER ACCIDENT:
Doncs sí, hi ha gent que arriba al món de la solteria per accident i normalment coincideix amb gent que té molt, molt clar que vol casar-se, però aquestes ganes boges de casar-se fan que els o les possibles fugin.
Tinc una amiga qui als 25 va comprar el l´A3 Sportback, tot pensant en els nens i el marit que no tenia, però ella, per si de cas, la logística la tenia resolta i així ho explicava als potencials.
Als 30, veient que tenia el rellotge biològica al 100%, va decidir canviar l´A3 pel XC90. Seguia soltera, sense compromís i espantant als homes amb el nombre de criatures que deia que volia tenir.
Als 35 s´ha adonat que hi ha algo que no funciona. Ha optat pel Mini, fer molt esport i anar a viure a Sant Cugat a veure si enganxa a algú de segona mà, que ara per ara, tant se li´n fot d´on surtin les criatures.
Fins la propera setmana.
d´aconseguir omplir amb èxit un bombo de 5kg.
Un solter no és només algú a qui els seus amics casats o aparellats li volen presentar a algú altre a tots els casaments per tal d´eliminar les tensions que produeixen els nombres senars a qualsevol acte social.
Un solter, és més, molt més que un simple estatus i els seus derivats accidentals. Un solter és algú que a base d´hores de soledat, es coneix, es valora, té hobbies i és suficientment madur/a per disfrutar la vida sense algú al costat.
Encara que a simple vista, i sabent que no tothom és igual, diria que hi ha tres tipus de solters/teres:
SOLTERS PER CONVENCIMENT
Sóc solter perquè disfruto més el temps amb mi mateix que amb qualsevol papanata que em puguin presentar a la primera de canvi.
Això que és tan evident i tan lògic, valorar les satisfaccions que el temps propi pot donar davant el temps que un pot passar amb algú altre és algo que la resta de casats (casats lobotomitzats) no entèn i que per molt que expliquis, no entendràn mai.
És per això que sempre et volen presentar al típic company de feina d´algú altre:
- Ai, Arte però si aquest noi era moníssim i no li has fet ni cas, ni l´has mirat, mira que feia dies que li parlava bé de tu, a més, fa dies que insisteixo perquè vingui i tu, què fas? menysprear-lo!!
- Doncs mira, ho sento, però a mi aquest noi ni m´agrada, ni m´hi veig.
- Arte, però si sou fets l´un per l´altre, si sou clavats, a més, a ell també li agrada el mar, el bon temps, i fins i tot també veia Friends!!!
- ...
I vist l´argumentari, no sé dir algo que no suposi insultar a una amiga que t´estima però que no sé per quina raó està desesperada per tu, per sort, els solters sempre tenim el salvaconducte per travessar el món dels casats:
- Sóc rara, sóc molt rara, ja ho saps.
I amb aquesta frase que tot ho mata et deixen en pau.
SOLTERS PER POR AL COMPROMÍS:
Aquesta és una via que originàriament era més pròpia d´homes (inmadurs) que de dones però que gràcies a la societat de consum augmenta dia rere dia entre les dones i ho fa amb la inestimable col.laboració del Grup INDITEX.
- Què fa INDITEX?
Bé, entre d´altres coses, a més de conéixer bé a la clientela, té el sant costum de canviar les col.leccions cada quinze díes o tres setmanes, per tant, si entres a una botiga, on esculls i compres (et compromets) després quan tornes a entrar, resulta que tot ha canviat i que allò que havies escollit ja no és lo més maco, perquè ara hi ha coses diferents, i clar, et quedes amb cara de tonta perquè tu ja vas escollir, ja et vas comprometre i ara en dies de diferència tot és diferent i veus que t´has equivocat perquè ara t´agrada una altra cosa...
I si ho extrapolem, surt algo com: "si això passa amb la roba, perquè no amb un home?"
SOLTERS PER ACCIDENT:
Doncs sí, hi ha gent que arriba al món de la solteria per accident i normalment coincideix amb gent que té molt, molt clar que vol casar-se, però aquestes ganes boges de casar-se fan que els o les possibles fugin.
Tinc una amiga qui als 25 va comprar el l´A3 Sportback, tot pensant en els nens i el marit que no tenia, però ella, per si de cas, la logística la tenia resolta i així ho explicava als potencials.
Als 30, veient que tenia el rellotge biològica al 100%, va decidir canviar l´A3 pel XC90. Seguia soltera, sense compromís i espantant als homes amb el nombre de criatures que deia que volia tenir.
Als 35 s´ha adonat que hi ha algo que no funciona. Ha optat pel Mini, fer molt esport i anar a viure a Sant Cugat a veure si enganxa a algú de segona mà, que ara per ara, tant se li´n fot d´on surtin les criatures.
Fins la propera setmana.
Friday, May 20, 2011
RESUM DE LA SETMANA: DSK I VISITA AL QUEIXÒDROM
De tot això se n´ha dit tant que no ve d´una més:
Dominique Strauss-Kahn:
Si en DSK hagués estat un català mitjà hores d´ara Europa encara controlaria l´IMF, el futur europeu pintaria millor i cap d´aquests fets desagradables i lletjos haguéssin passat.
Per què?
Perquè si Dominique Strauss-Kahn hagués estat un català mitjà només hagués trepitjat la suite del Sofitel si aquesta l´hagués pagat algú altre.
I perquè si en Dominique Strauss-Kahn hagués estat un català mitjà, només de trobar una dona dins
l´habitació que no fos a seva mare (o la seva puta de confiança) hagués tingut un atac de pànic (el pànic típic que l´home català pateix cap a les dones que el busquen) i hagués sortit de l´habitació cames ajudeu-me.
Així que sí, sort que ja ha deixat l´IMF, perquè per a caure en aquest tipus de parany s´ha de ser curt i el Sistema no pot permetre que un curt dirigeixi el Fons Monetari Internacional.
Queixòdrom:
A Rio tenen el Sambòdrom i aquí a Plaça Catalunya tenim el Queixòdrom, i si fa no fa, un i altre tenen la mateixa funció perquè ambdós són llocs on la gent es deixa anar i es treu de dins els mal rotllos,
l´única diferència rellevant és que uns ho fan ballant i rient i els altres cridant i fotent cops a una cassola.
I un punt important a tenir en compte, és que tant l´un com l´altre només són aptes per les rendes mitjanes o altes, que per al lleure s´ha de tenir temps i qui treballa i té maldecaps a queixar-se no hi pot anar.
De totes maneres, encara que la queixa gratuïta (gratuïta perquè -vist lo que hi ha al món- tenim un Estat del Benestar de primera i NO ens podem queixar) no m´agradi, observo amb satisfacció el desconcert dels partits polítics i veig aquí el resultat d´anys de polítiques irresponsables i protectores que només fan que infantilitzar la ciutadania, i clar, què ha d´entendre un nen de retallades i d´escassetat si no li expliques perquè i d´on ve tot plegat?
Per tant, sabent que el món és injust i que sempre hi haurà coses que no ens agradin, no podem fer més que moure el cul, empredre, aprendre, pensar, proposar, fer i treballar per tal se seguir mantenint aquest gran txollo socialdemòcrata de l´Estat del Benestar, i als polítics, és a les urnes on els hem de dir què en pensem i diumenge en tenim l´oportunitat.
En definitiva, canviem perquè res canvii i adonem-nos de la gran sort que és viure a Europa.
Fins demà
Dominique Strauss-Kahn:
Si en DSK hagués estat un català mitjà hores d´ara Europa encara controlaria l´IMF, el futur europeu pintaria millor i cap d´aquests fets desagradables i lletjos haguéssin passat.
Per què?
Perquè si Dominique Strauss-Kahn hagués estat un català mitjà només hagués trepitjat la suite del Sofitel si aquesta l´hagués pagat algú altre.
I perquè si en Dominique Strauss-Kahn hagués estat un català mitjà, només de trobar una dona dins
l´habitació que no fos a seva mare (o la seva puta de confiança) hagués tingut un atac de pànic (el pànic típic que l´home català pateix cap a les dones que el busquen) i hagués sortit de l´habitació cames ajudeu-me.
Així que sí, sort que ja ha deixat l´IMF, perquè per a caure en aquest tipus de parany s´ha de ser curt i el Sistema no pot permetre que un curt dirigeixi el Fons Monetari Internacional.
Queixòdrom:
A Rio tenen el Sambòdrom i aquí a Plaça Catalunya tenim el Queixòdrom, i si fa no fa, un i altre tenen la mateixa funció perquè ambdós són llocs on la gent es deixa anar i es treu de dins els mal rotllos,
l´única diferència rellevant és que uns ho fan ballant i rient i els altres cridant i fotent cops a una cassola.
I un punt important a tenir en compte, és que tant l´un com l´altre només són aptes per les rendes mitjanes o altes, que per al lleure s´ha de tenir temps i qui treballa i té maldecaps a queixar-se no hi pot anar.
De totes maneres, encara que la queixa gratuïta (gratuïta perquè -vist lo que hi ha al món- tenim un Estat del Benestar de primera i NO ens podem queixar) no m´agradi, observo amb satisfacció el desconcert dels partits polítics i veig aquí el resultat d´anys de polítiques irresponsables i protectores que només fan que infantilitzar la ciutadania, i clar, què ha d´entendre un nen de retallades i d´escassetat si no li expliques perquè i d´on ve tot plegat?
Per tant, sabent que el món és injust i que sempre hi haurà coses que no ens agradin, no podem fer més que moure el cul, empredre, aprendre, pensar, proposar, fer i treballar per tal se seguir mantenint aquest gran txollo socialdemòcrata de l´Estat del Benestar, i als polítics, és a les urnes on els hem de dir què en pensem i diumenge en tenim l´oportunitat.
En definitiva, canviem perquè res canvii i adonem-nos de la gran sort que és viure a Europa.
Fins demà
Friday, May 13, 2011
POESIA
De poesia i d´altres arts no en tinc ni idea, però, per sort, compto amb bons assessors.
És per això que aquesta setmana he pogut gaudir del XXVII Festival Internacional de Poesia de Barcelona i m´ho he passat tan bé que tinc ganes de fer un petit homenatge a totes les poetesses i poetes.
Entre d´altres coses mereixen això i molt més, perquè fan coses boniques (i les fan gratis o quasi gratis), les comparteixen amb el públic, i a nosaltres, el públic, ens fan contents llegint-les i ens hi descobrim.
A més, el seu ofici (que ningú considera un ofici) és difícil, poc reconegut, i el món sencer -al mercat em refereixo- no té pietat d´ells, ja que els considera o freaks o genis en base a les xifres de vendes dels seus exemplars.
Tot això segurament no ho canviarem, com no canviarem moltes d´altres coses; però sempre és un luxe descobrir petites joies com aquestes, que ens fan adonar que la poesia no és només aquell rotllo de la "Vaca cega" o la "Fageda d´en Jordà", que a l´escola et feien memoritzar. La poesia és viva i és per gaudir-la, i de ben segur ens farà bé, com a mínim menys salvatges i més persones:
Kirmen Uribe (Ondarroa, 1970)
Inèdit
UN DÉU PETIT I JUGANER
Voldria ser aquell déu que et va dibuixer les pigues,
un déu petit i juganer
pintant milers de pics damunt la teva pell.
M´agraden les teves pigues,
m´agrada comptar-les com si fóssin estrelles.
Trobar-me´n cada dia una de nova,
com si fos un astrònom que descobreix una supernova,
amagada en algun indret recòndit de la teva esquena
o sota els teus pits.
M´agrada recórrer la teva pell amb la mà,
seguir les línies invisibles
que es van creant entre els planetes.
Ben poc a opc, com el telescopi més precís.
Tu dius que no t´agraden,
que voldries no tenir-ne cap,
tenir una pell blanca i llisa.
Però què seria, llavors, de mi,
mariner sense rumb en la nit closa.
Recordo que et vaig demanar una piga
la nit que ens vam conèixer.
Aquella que tens a tocar de l´ull.
En tenia prou amb aquella petita ítaca
per construir-hi la meva casa.
I tu, generosa, vas dir:
són totes per a tu,
si endevines quantes són en total.
Voldria ser aquell déu que et va dibuixar les piges,
un déu petit i juganer.
I besar les teves pigues cada nit,
amb cura, amb molta cura,
perquè no caiguin.
Traducció d´Eduard Escoffet
Valentí Puig (Palma, 1949)
De Blanc de blancs
DEO GRATIAS
Senyor, moltes gràcies pel whisky de malta,
el video Hatari!, les sabates Church´s,
l´or madur dels capaltards i la gràcia,
tant perfecta, de Deborah Kerr.
Gràcies pels amics que tenen iot,
pel tallaungles, el dry Martini
i el jardi de la vil.la Mèdici
pintat per Velàzquez.
Gràcies, bon Déu, per la gratitud,
els elàstics, les grans odes,
les galetes d´Inca, el sentit comú,
les bones enciclopèdies i els atles,
l´invent de la meritocràcia i la veu
d´algú que canta Stormy Wheather.
Gràcies a Déu sien dades per la saviesa
del doctor Johnson, el trankimazin 0,50
els avions confortables, la pietat, el xip,
les garotes, la Bíblia i el somriure
exel.lent de les dones.
Senyor, gràcies per atorgar-nos sentit
del ridícul, per tanta paciència
i per amagar-te rere un núvol esponjós
cada vegada que oblidem la Teva Llei
i gosam fer lieratura.
És per això que aquesta setmana he pogut gaudir del XXVII Festival Internacional de Poesia de Barcelona i m´ho he passat tan bé que tinc ganes de fer un petit homenatge a totes les poetesses i poetes.
Entre d´altres coses mereixen això i molt més, perquè fan coses boniques (i les fan gratis o quasi gratis), les comparteixen amb el públic, i a nosaltres, el públic, ens fan contents llegint-les i ens hi descobrim.
A més, el seu ofici (que ningú considera un ofici) és difícil, poc reconegut, i el món sencer -al mercat em refereixo- no té pietat d´ells, ja que els considera o freaks o genis en base a les xifres de vendes dels seus exemplars.
Tot això segurament no ho canviarem, com no canviarem moltes d´altres coses; però sempre és un luxe descobrir petites joies com aquestes, que ens fan adonar que la poesia no és només aquell rotllo de la "Vaca cega" o la "Fageda d´en Jordà", que a l´escola et feien memoritzar. La poesia és viva i és per gaudir-la, i de ben segur ens farà bé, com a mínim menys salvatges i més persones:
Kirmen Uribe (Ondarroa, 1970)
Inèdit
UN DÉU PETIT I JUGANER
Voldria ser aquell déu que et va dibuixer les pigues,
un déu petit i juganer
pintant milers de pics damunt la teva pell.
M´agraden les teves pigues,
m´agrada comptar-les com si fóssin estrelles.
Trobar-me´n cada dia una de nova,
com si fos un astrònom que descobreix una supernova,
amagada en algun indret recòndit de la teva esquena
o sota els teus pits.
M´agrada recórrer la teva pell amb la mà,
seguir les línies invisibles
que es van creant entre els planetes.
Ben poc a opc, com el telescopi més precís.
Tu dius que no t´agraden,
que voldries no tenir-ne cap,
tenir una pell blanca i llisa.
Però què seria, llavors, de mi,
mariner sense rumb en la nit closa.
Recordo que et vaig demanar una piga
la nit que ens vam conèixer.
Aquella que tens a tocar de l´ull.
En tenia prou amb aquella petita ítaca
per construir-hi la meva casa.
I tu, generosa, vas dir:
són totes per a tu,
si endevines quantes són en total.
Voldria ser aquell déu que et va dibuixar les piges,
un déu petit i juganer.
I besar les teves pigues cada nit,
amb cura, amb molta cura,
perquè no caiguin.
Traducció d´Eduard Escoffet
Valentí Puig (Palma, 1949)
De Blanc de blancs
DEO GRATIAS
Senyor, moltes gràcies pel whisky de malta,
el video Hatari!, les sabates Church´s,
l´or madur dels capaltards i la gràcia,
tant perfecta, de Deborah Kerr.
Gràcies pels amics que tenen iot,
pel tallaungles, el dry Martini
i el jardi de la vil.la Mèdici
pintat per Velàzquez.
Gràcies, bon Déu, per la gratitud,
els elàstics, les grans odes,
les galetes d´Inca, el sentit comú,
les bones enciclopèdies i els atles,
l´invent de la meritocràcia i la veu
d´algú que canta Stormy Wheather.
Gràcies a Déu sien dades per la saviesa
del doctor Johnson, el trankimazin 0,50
els avions confortables, la pietat, el xip,
les garotes, la Bíblia i el somriure
exel.lent de les dones.
Senyor, gràcies per atorgar-nos sentit
del ridícul, per tanta paciència
i per amagar-te rere un núvol esponjós
cada vegada que oblidem la Teva Llei
i gosam fer lieratura.
Sunday, May 8, 2011
ECONOMISTES I FINANCERS/RES
Aquests són uns dels meus preferits, i ho són per detalls com aquests:
Es tracta de persones llestes, amb un alt grau d´abstracció, que creuen en intangibles, que miren a futur i aque actúen sota la lògica i l´estructura del mercat. Ah, i ténen el fetge menys malmès que els periodistes i escriptors!!
Analitzem-los:
En primer lloc, són llestos/tes perquè totes elles saben aquesta màxima:
"Underpromising means overdelivering"*
*Bé, la saben tots amb la il.lustre salvetat del Molt Honorable President Mas i el seu equip del "Govern dels Millors", però per fortuna i a base de bofetades, hores d´ara ja els han dit que existeix.
L´aplicació de la màxima fa que quan comences a sortir amb ells tot siguin desastres, malentesos, oblits, manques de cortesia i d´educació. Cosa que en general, no fa més que generar poca expectativa.
Però poc a poc, a mesura que els dies passen t´adones que de tant en tant pensen, tenen opinió i valoren coses que tu ni tan sols havies pensat i veus que a base de cleques els desastres i els oblits progressen favorablement, per tant, el tema no fa més que millorar dia rere dia.
Miren a futur, és possible que siguin uns dels pocs que prefereixin anar a conéixer els teus pares abans que anar al llit amb tu. I perquè, et preguntaràs? perquè projecten. És un deix de l´Excel.
Com gairebé sempre miren a futur tenen la mania de projectar ingressos, diners, balanços en períodes futurs, tenint en compte el present el passat i els elements intrínsecs del negoci. És per això que amb tu volen fer el mateix.
Et volen conéixer a tu ara i als teus apres ara, per saber com de gros set fotrà el cul d´aquí uns anys o si seràs calb i panxut.
Això no vo dir que les dades anteriors siguin determinants, però són fets que volen a tenir en compte per poder valorar la relació des del primer dia.
Creuen en intangibles. Molts d´ells vénen amb el rotllo que no són gens greatius, que imaginació zero, que no en saben res d´art ni de cultura, i que a més tampoc creuen en Déu i poden fins i tot afirmar qque ni tan sols tenen un gram d´ànima ni d´espiritualitat.
Bé, tot això són mentides. Perquè persones que són capaces de comprar i vendre opcions a futur d´algo que ara per ara no és real, que no existeix per ningú que camina pel carrer, exepte per a ells i per a la seva tribu és algo brillant.
Fer negoci del fum, comprar inexistents (que ni tan sols serveixen per al desenvolupament de funcions bàsiques de la vida), derivar-los, construïr empreses, i endeutar països a base d´això és d´una creativitat superlativa.
Ells són en realitat part dels creadors del món d´avui i, a més, en fan negoci. Brillant. Brillant.
Lògica i estructura de mercat. La diversificació de riscos, és per això que lliguen a perdigonada (ja sabeu lo de tirar a molts per minorar el fracàs), avaluació del projecte i riscs de l´operació, arribat el moment, quan conéixen algú avaluen el projecte de parella pensant en present i futur, actiu, passiu, riscos, escenaris possibles...i al final decideixen.
Grau d´abstracció. Lligat a la imaginació, a les probabilitats, a l´estadística i a la lògica del mercat. Una nit, per exemple, vaig sentir aquesta frase d´una noia soltera a un company de feina casat, aquella nit sortíen amb un grup de gent de la feina, ell era pare de 4 nens:
Ella: Et ve de gust venir casa meva?
Ell: Sí, però no. Veuràs bonica, em ve de gust anar a ca teva i fer-te l´amor com un boig però només de pensar la pasta que hauré de pagar en pensions se´m passen les ganes.
Aquella nit l´a probabilitat que l´enganxéssin era alta, gent coneuda i companys de feina....
Qui sap què hagués passat un altre dia.
De totes maneres, és bonic veure com tot s´ha de tenir en compte siguis on siguis, a l´hora que sigui.
Fins la propera setmana
Es tracta de persones llestes, amb un alt grau d´abstracció, que creuen en intangibles, que miren a futur i aque actúen sota la lògica i l´estructura del mercat. Ah, i ténen el fetge menys malmès que els periodistes i escriptors!!
Analitzem-los:
En primer lloc, són llestos/tes perquè totes elles saben aquesta màxima:
"Underpromising means overdelivering"*
*Bé, la saben tots amb la il.lustre salvetat del Molt Honorable President Mas i el seu equip del "Govern dels Millors", però per fortuna i a base de bofetades, hores d´ara ja els han dit que existeix.
L´aplicació de la màxima fa que quan comences a sortir amb ells tot siguin desastres, malentesos, oblits, manques de cortesia i d´educació. Cosa que en general, no fa més que generar poca expectativa.
Però poc a poc, a mesura que els dies passen t´adones que de tant en tant pensen, tenen opinió i valoren coses que tu ni tan sols havies pensat i veus que a base de cleques els desastres i els oblits progressen favorablement, per tant, el tema no fa més que millorar dia rere dia.
Miren a futur, és possible que siguin uns dels pocs que prefereixin anar a conéixer els teus pares abans que anar al llit amb tu. I perquè, et preguntaràs? perquè projecten. És un deix de l´Excel.
Com gairebé sempre miren a futur tenen la mania de projectar ingressos, diners, balanços en períodes futurs, tenint en compte el present el passat i els elements intrínsecs del negoci. És per això que amb tu volen fer el mateix.
Et volen conéixer a tu ara i als teus apres ara, per saber com de gros set fotrà el cul d´aquí uns anys o si seràs calb i panxut.
Això no vo dir que les dades anteriors siguin determinants, però són fets que volen a tenir en compte per poder valorar la relació des del primer dia.
Creuen en intangibles. Molts d´ells vénen amb el rotllo que no són gens greatius, que imaginació zero, que no en saben res d´art ni de cultura, i que a més tampoc creuen en Déu i poden fins i tot afirmar qque ni tan sols tenen un gram d´ànima ni d´espiritualitat.
Bé, tot això són mentides. Perquè persones que són capaces de comprar i vendre opcions a futur d´algo que ara per ara no és real, que no existeix per ningú que camina pel carrer, exepte per a ells i per a la seva tribu és algo brillant.
Fer negoci del fum, comprar inexistents (que ni tan sols serveixen per al desenvolupament de funcions bàsiques de la vida), derivar-los, construïr empreses, i endeutar països a base d´això és d´una creativitat superlativa.
Ells són en realitat part dels creadors del món d´avui i, a més, en fan negoci. Brillant. Brillant.
Lògica i estructura de mercat. La diversificació de riscos, és per això que lliguen a perdigonada (ja sabeu lo de tirar a molts per minorar el fracàs), avaluació del projecte i riscs de l´operació, arribat el moment, quan conéixen algú avaluen el projecte de parella pensant en present i futur, actiu, passiu, riscos, escenaris possibles...i al final decideixen.
Grau d´abstracció. Lligat a la imaginació, a les probabilitats, a l´estadística i a la lògica del mercat. Una nit, per exemple, vaig sentir aquesta frase d´una noia soltera a un company de feina casat, aquella nit sortíen amb un grup de gent de la feina, ell era pare de 4 nens:
Ella: Et ve de gust venir casa meva?
Ell: Sí, però no. Veuràs bonica, em ve de gust anar a ca teva i fer-te l´amor com un boig però només de pensar la pasta que hauré de pagar en pensions se´m passen les ganes.
Aquella nit l´a probabilitat que l´enganxéssin era alta, gent coneuda i companys de feina....
Qui sap què hagués passat un altre dia.
De totes maneres, és bonic veure com tot s´ha de tenir en compte siguis on siguis, a l´hora que sigui.
Fins la propera setmana
Saturday, May 7, 2011
LA IMPORTÀNCIA DE LES PETITES COSES
Tinc el costum d´anar a tots els actes als que em conviden (si quadra l´agenda). Aquest matí he anat al Teatre Auditori de Sant Cugat a veure L´orquestra dels Animals, una òpera infantil organtizada per
l´Institut d´Educació de l´Ajuntament de Barcelona, el Gran Teatre del Liceu, la Jove orquestra Nacional de Catalunya i l´Auditori de Sant Cugat.
L´obra musical, no dic Opera per evitar insultar al gènere, entrava dins el marc de la correcció tenint en compte que l´han fet estudiants/es de secundària de trenta escoles i instituts sense coneixements musicals, amb l´exepció del jovent del cor de Sant Cugat encarregats de posar-hi la qualitat en veu i la JONC en instrument.
La finalitat de la iniciativa era acostar l´opera i la cultura als nois i noies de secundària fent-los participar en el muntatge com a membres del cor.
Aquestes iniciatives són positives per a la cultura, per fomentar l´esforç, per al desenvolupament personal, per l´estima cap a lo sensible, etc i segur que a més d´un/a ha descobert un nou món, en aquest sentit la iniciativa és brillant.
El que no em sembla tant brillant (no sé si sóc jo que dec estar sensible perquè follo poc ara que és primavera) o si més no em sembla discutible, són els valors que es desprenien de la faula, gens alineats amb res que es consideri adient ni correcte per al jovent que ha de construir el seu futur.
L´argument és el següent:
"Un ase, un gos, un gat i un gall es troben per atzar (escapant de la mort) i decideixen anar a tocar amb la banda de la ciutat de Bremen. En realitat, però no arribaràn mai a Bremen, es quedaràn a casa d´uns bandits, foragitats mitjançant un concert improvisat. Tanmateix, durant el camí, diverses proves físiques i morals menaran la veritat. Un viatge envers el coneixement; una faula que parla de la necessitat que tenen els infants de perfeccionar i modificar els seus objectius de llur creixement, tot renunciant quan cal i modulant la capacitat per a prendre consciència dels propis límits."
Límits al jovent? Vergonyós.
Un jove, un nen, són un misteri, seràn tot el que ells vulguin ser i tot el que nosaltres creiem que poden ser. El seu poder és inabastable tenen la vida i el món davant seu i ni res ni ningú els ha de frenar.
En canvi a l´obra d´això ni rastre, els valors que se´n deriven són ben pocs perquè aquesta es una història de fracàs, d´autolimitació, de covardia, de poca espectativa i de comoditat on quatre animalons (a punt de morir) fugen de casa seva evitant la mort i un cop al bosc s´acollonen i es queden a la primera casa que troben.
- Mandrosos!!!!
És a dir, són tan covards i miserables que ni tan sols tenint la mort a la vora s´atreveixen a seguir amb el que és el seu objectiu, el seu somni, arribar a Bremen i cantar.
I on anem amb aquesta història? Cal minorar l´ànim del jovent d´ aquesta manera? Com pretenem fer que els nens de 14 a 17 anys lluitin pel seu futur amb aquesta faula?
Si a això li sumes uns llibres de text que tracten a l´empresari com a un negrer, que obvien els emprenedors i a l´arribar a casa posen qualsevol cutrada de TV3, el futur està servit.
l´Institut d´Educació de l´Ajuntament de Barcelona, el Gran Teatre del Liceu, la Jove orquestra Nacional de Catalunya i l´Auditori de Sant Cugat.
L´obra musical, no dic Opera per evitar insultar al gènere, entrava dins el marc de la correcció tenint en compte que l´han fet estudiants/es de secundària de trenta escoles i instituts sense coneixements musicals, amb l´exepció del jovent del cor de Sant Cugat encarregats de posar-hi la qualitat en veu i la JONC en instrument.
La finalitat de la iniciativa era acostar l´opera i la cultura als nois i noies de secundària fent-los participar en el muntatge com a membres del cor.
Aquestes iniciatives són positives per a la cultura, per fomentar l´esforç, per al desenvolupament personal, per l´estima cap a lo sensible, etc i segur que a més d´un/a ha descobert un nou món, en aquest sentit la iniciativa és brillant.
El que no em sembla tant brillant (no sé si sóc jo que dec estar sensible perquè follo poc ara que és primavera) o si més no em sembla discutible, són els valors que es desprenien de la faula, gens alineats amb res que es consideri adient ni correcte per al jovent que ha de construir el seu futur.
L´argument és el següent:
"Un ase, un gos, un gat i un gall es troben per atzar (escapant de la mort) i decideixen anar a tocar amb la banda de la ciutat de Bremen. En realitat, però no arribaràn mai a Bremen, es quedaràn a casa d´uns bandits, foragitats mitjançant un concert improvisat. Tanmateix, durant el camí, diverses proves físiques i morals menaran la veritat. Un viatge envers el coneixement; una faula que parla de la necessitat que tenen els infants de perfeccionar i modificar els seus objectius de llur creixement, tot renunciant quan cal i modulant la capacitat per a prendre consciència dels propis límits."
Límits al jovent? Vergonyós.
Un jove, un nen, són un misteri, seràn tot el que ells vulguin ser i tot el que nosaltres creiem que poden ser. El seu poder és inabastable tenen la vida i el món davant seu i ni res ni ningú els ha de frenar.
En canvi a l´obra d´això ni rastre, els valors que se´n deriven són ben pocs perquè aquesta es una història de fracàs, d´autolimitació, de covardia, de poca espectativa i de comoditat on quatre animalons (a punt de morir) fugen de casa seva evitant la mort i un cop al bosc s´acollonen i es queden a la primera casa que troben.
- Mandrosos!!!!
És a dir, són tan covards i miserables que ni tan sols tenint la mort a la vora s´atreveixen a seguir amb el que és el seu objectiu, el seu somni, arribar a Bremen i cantar.
I on anem amb aquesta història? Cal minorar l´ànim del jovent d´ aquesta manera? Com pretenem fer que els nens de 14 a 17 anys lluitin pel seu futur amb aquesta faula?
Si a això li sumes uns llibres de text que tracten a l´empresari com a un negrer, que obvien els emprenedors i a l´arribar a casa posen qualsevol cutrada de TV3, el futur està servit.
Wednesday, May 4, 2011
LA VERITAT
Per molt que diguin a missa dir la veritat no és pràctic, no duu enlloc i contràriament al que és pensa, no és ni tan sols un acte propi d´una bona persona.
Dir la veritat és cruel. És una de les pitjors coses que es poden fer i és algo que només practiquen els fills de puta, els envejosos i els curts de gambals.
La història comença innocentment com qui no vol la cosa, recordeu aquell nen o nena que a la classe es dedicava a dir que els Reis éren els pares? Qui era aquell nen?
Aquell nen/a no era més que un envejós a qui a casa seva li havien desfet la il.lusió, i que, incapaç de suportar-ho, no podia aguantar la ràbia del seu mal i l´havia d´escampar arreu, com si de la pesta es tractés.
I allò tan suposadament innocent, és l´inici de molts despropòsits. Perquè la persona que amb set anys diu lo dels Reis és la mateixa que amb quinze anys que dedica a dir que el nen que t´agrada no va per tu perquè tens grans a la cara i uns pits petits, i que als vint, es dedica a desfer la sublimitat i l´exquisitesa del llenguatge no verbal verbalitzant-lo amb tot luxe de detalls.
I aquestes males persones o imbècils són les mateixes que als trenta, plens de bonisme i impostada bona fe, agafen al meu cosí el conviden a cafè, i com si res, li diuen que creuen sincerament que el pare del seu primer fill és el seu millor amic, i es queden tan amples i descansats que marxen a casa a dormir com si res.
Si la veritat no millora alguna cosa, sincerament, no cal dir-la.
Dir la veritat és cruel. És una de les pitjors coses que es poden fer i és algo que només practiquen els fills de puta, els envejosos i els curts de gambals.
La història comença innocentment com qui no vol la cosa, recordeu aquell nen o nena que a la classe es dedicava a dir que els Reis éren els pares? Qui era aquell nen?
Aquell nen/a no era més que un envejós a qui a casa seva li havien desfet la il.lusió, i que, incapaç de suportar-ho, no podia aguantar la ràbia del seu mal i l´havia d´escampar arreu, com si de la pesta es tractés.
I allò tan suposadament innocent, és l´inici de molts despropòsits. Perquè la persona que amb set anys diu lo dels Reis és la mateixa que amb quinze anys que dedica a dir que el nen que t´agrada no va per tu perquè tens grans a la cara i uns pits petits, i que als vint, es dedica a desfer la sublimitat i l´exquisitesa del llenguatge no verbal verbalitzant-lo amb tot luxe de detalls.
I aquestes males persones o imbècils són les mateixes que als trenta, plens de bonisme i impostada bona fe, agafen al meu cosí el conviden a cafè, i com si res, li diuen que creuen sincerament que el pare del seu primer fill és el seu millor amic, i es queden tan amples i descansats que marxen a casa a dormir com si res.
Si la veritat no millora alguna cosa, sincerament, no cal dir-la.
Monday, May 2, 2011
5 COSES A SABER ABANS DE SORTIR AMB UN/A PERIODISTA
1. ECONOMIA
INGRESSOS: 22.000 - 65.000 € l´any.
Hi ha que cobren més i hi ha que cobren menys. Però la majoria són dins d´aquesta forquilla on els criteris del desplaçament ascendent o descendent actúen en funció de l´experiència, nom, premis, polèmiques, modes o llepades de culs.
CONTRACTE: Mercantil. Paguen autònoms, si no escriuen no cobren.
DESPESES*:
60 % COPES
25 % DINARS I SOPARS
10% VIATGES
5% UNIVERS APPLE
*(% CALCULAT EN: DESPESES/SOBRE INGRESSOS)
BENEFICI NET : 0€
EXCUSES:
Quan racionalment preguntes:
- On són els teus estalvis?
- Invertits en dinars i copes amb gent del gremi
- I la resta?
- Ah, la resta? la resta la vaig malgastar...
CONCLUSIÓ:
No recomenables per a fer una família si tu no aportes un gruix significatiu d´ingressos.
2. TICS
Si després de conéixer el forat econòmic encara vols sortir amb ells sàpigues que també tenen coses extranyes.
Un periodista moltes vegades es veu obligat a crear o buscar la seva pròpia matèria primera, la notícia, és un emprenedor de la notícia.
És per això que amb ells s´hi ha d´anar amb compte perquè tenen tics molt extranys, com per exemple, fer una carrera en taxi només per preguntar al taxista si ha sentit alguna cosa peculiar durant el dia, liar-se amb tu perquè vol saber més del teu sector, liar-se amb tu perquè vol conéixer com son els teus i com funciona la teva família, liar-se amb tu perquè vol saber més de la teva generació o liar-se amb tu per qualsevol cosa que no és un "perquè m´agrades".
3. TOT EL QUÈ DIGUIS POT SER PUBLICAT EN CONTRA
Vulguis o no, els temes són limitats, i tan en són de limitats que tard o d´hora o tu, els teus amics, o tota la teva familia sereu un tema. No t´enfadis, ho fa amb bona fe, és una víctima del sistema dels mitjans al món capitalista: Si no escriu no cobra. Recorda-ho i perdona´l.
4. MAI SERÀS TAN IMPORTANT COM LA FEINA
La seva feina és la seva vida, un periodista neix i també es fa, a mi, com em va l´autenticitat, prefereixo els primers, encara que lloo la insistència i la voluntat dels segons, valors admirables. Però ambdós tenen una cosa clara.
La feina és el primer i per això et poden deixar plantats a tot i a tothom allà on sigui, ja pot néixer el seu, fill o firmar la hipoteca (que avalen els teus pares) que si hi ha algo de feina important marxaràn ses cap mena de dubte. De totes maneres no t´enfadis, recorda que, no ets tu, són ells, són una altra espècie i és la seva essència, per molt que vulguis no canviaràn.
5. NO T´AVORRIRÀS
Si després de tot, encara els suportes, felicitats, perquè un periodista mitjanament bò, normalment té bona conversa, és ocurrent, divertit i a més sap escriure, i lo més important, està ben connectat, sap com funcionen les coses i té clar qui mana. Una altra cosa és que escrigui o es posicioni a favor en contra.
INGRESSOS: 22.000 - 65.000 € l´any.
Hi ha que cobren més i hi ha que cobren menys. Però la majoria són dins d´aquesta forquilla on els criteris del desplaçament ascendent o descendent actúen en funció de l´experiència, nom, premis, polèmiques, modes o llepades de culs.
CONTRACTE: Mercantil. Paguen autònoms, si no escriuen no cobren.
DESPESES*:
60 % COPES
25 % DINARS I SOPARS
10% VIATGES
5% UNIVERS APPLE
*(% CALCULAT EN: DESPESES/SOBRE INGRESSOS)
BENEFICI NET : 0€
EXCUSES:
Quan racionalment preguntes:
- On són els teus estalvis?
- Invertits en dinars i copes amb gent del gremi
- I la resta?
- Ah, la resta? la resta la vaig malgastar...
CONCLUSIÓ:
No recomenables per a fer una família si tu no aportes un gruix significatiu d´ingressos.
2. TICS
Si després de conéixer el forat econòmic encara vols sortir amb ells sàpigues que també tenen coses extranyes.
Un periodista moltes vegades es veu obligat a crear o buscar la seva pròpia matèria primera, la notícia, és un emprenedor de la notícia.
És per això que amb ells s´hi ha d´anar amb compte perquè tenen tics molt extranys, com per exemple, fer una carrera en taxi només per preguntar al taxista si ha sentit alguna cosa peculiar durant el dia, liar-se amb tu perquè vol saber més del teu sector, liar-se amb tu perquè vol conéixer com son els teus i com funciona la teva família, liar-se amb tu perquè vol saber més de la teva generació o liar-se amb tu per qualsevol cosa que no és un "perquè m´agrades".
3. TOT EL QUÈ DIGUIS POT SER PUBLICAT EN CONTRA
Vulguis o no, els temes són limitats, i tan en són de limitats que tard o d´hora o tu, els teus amics, o tota la teva familia sereu un tema. No t´enfadis, ho fa amb bona fe, és una víctima del sistema dels mitjans al món capitalista: Si no escriu no cobra. Recorda-ho i perdona´l.
La seva feina és la seva vida, un periodista neix i també es fa, a mi, com em va l´autenticitat, prefereixo els primers, encara que lloo la insistència i la voluntat dels segons, valors admirables. Però ambdós tenen una cosa clara.
La feina és el primer i per això et poden deixar plantats a tot i a tothom allà on sigui, ja pot néixer el seu, fill o firmar la hipoteca (que avalen els teus pares) que si hi ha algo de feina important marxaràn ses cap mena de dubte. De totes maneres no t´enfadis, recorda que, no ets tu, són ells, són una altra espècie i és la seva essència, per molt que vulguis no canviaràn.
5. NO T´AVORRIRÀS
Si després de tot, encara els suportes, felicitats, perquè un periodista mitjanament bò, normalment té bona conversa, és ocurrent, divertit i a més sap escriure, i lo més important, està ben connectat, sap com funcionen les coses i té clar qui mana. Una altra cosa és que escrigui o es posicioni a favor en contra.
Subscribe to:
Posts (Atom)