ALS MEUS AMICS

És curiós veure com a qualsevol xerrada de costellada tothom parla de perseguir somnis, però ningú esmenta l´esforç que has de fer ni el necessari suport dels qui t´estimen. Ambdós imprescindibles per aconseguir-los.

Aquest és un homenatge a tots aquells que em dónen suport i força cada dia. Vull donar les gràcies als amics per la paciència i per la comprensió que sempre heu mostrat amb les darreres absències (justificades o no) i per la gran retrobada d´avui. M´ha fet molta il.lusió abraçar-vos a tots.

Sóc molt feliç de veure com la vida avança per tots i de poder gaudir-la amb vosaltres.Tinc molta sort.

Petons,

Arte

P.S.:  El missatge va per tothom qui s´hi senti reflexat, bé, cadascú s´ho sap, ja ens coneixem. Més petons.

SOBRE ELS PARTITS NO CATALANISTES

Els partits no catalanistes són tan fills del catalanisme com els antisistemes ho són del sistema o com els sindicats ho són de l´empresa.

Tant per tant, és evident que sense Catalunya i el catalanisme ells no existiríen, no tindrien raó de ser.

I ells, fills, acostumats a xuclar, ho saben, és per això que en última instància i només per la seva pròpia supervivència també volen la independència de Catalunya. Per fi hem trobat el punt d´unió.

Així doncs, si tots estem d´acord només ens queda seguir treballant amb il.lusió i ganes, la resta és qüestió de temps.

Arte

LA POLÍTICA I EL LLIT: UNIÓ

Contra tot pronòstic els d´Unió em cauen bé, més aviat molt bé i no només pel nom, perquè si la paraula Convergent convida a una escena de sexe suat i ple de gent on un és incapaç de distingir un braç d´una cama, la paraula Unió suggereix algo més íntim, més profund, més lent, més autèntic, una cosa de dos.


- Arte, si no us assembleu gens!


Doncs resulta que sí, tenim punts en comú, això sí, no amb tots els unionistes que dels de missa de tarda i sado de nit, passo. Només simpatitzo amb un parell de corrents, la dels Unionistes Rurals convençuts del perquè del seu partit i de la necessitat de descentralitzar Catalunya – que el món no s´acaba a la Ronda - i amb els Unionistes Sandwich o també dits “El Matí” que són aquells que reben per totes bandes tant per catòlics com per indepes, uns Braveheart.


En primer lloc, em cauen bé perquè per a ser d´Unió un ha de ser creient i ser creient és creure en Déu, algú que no es veu. Cosa que comporta certa capacitat d´abstracció, imaginació i fe, i a mi la gent així m´agrada, són capaços de desenvolupar, visionar i creure en tot el que vulguin, a més de ser grans emprenedors. Sense aquests elements ni Facebook ni Google existirien.


En segon lloc, perquè van a la contra, i això és sempre lloable, per cansat, difícil i poc reconegut. En una societat tova, de socialdemocràcia paternalista, on els ciutadans són clients de drets que evadeixen responsabilitats i on cap convicció d´origen religiós està ben vista, amb l´excepció del Buddha del Chill Out, representar la Catalunya missada és tenir un parell de collons ben posats.


I en tercer lloc , senzillament, per ser defensors de valors tradicionals i compromisos de sempre. Si busqueu un valor segur, aquests són ells, són el Germanic Bond de Catalunya, són homes risc 0, per bé o per mal, no hi haurà grans sorpreses ni bondage ni vandage, cert que al llit potser no seràn els més innovadors, però indubtablement tots ells són fiabilitat. Homes per follar i per casar, és a dir, casar-se amb un i follar-se a un altre, o per follar-se a un i casar-se amb un altre. Com vulgueu. Que hores d´ara, lo del sexe passional i el matrimoni ja se sap que és oli i aigua.


Fins la propera setmana

LA POLÍTICA I EL LLIT: ELS CONVERGENTS

CICLE SEXUAL D´UN CONVERGENT

INICIACIÓ dels 18 als 28

La vida sexual d´un convergent comença concretament a l´ascensor del c/ Còrsega, però contra tot pronòstic comença sense cap escena èpica digna de menció, la pregunta poca-solta d´un superior n´és el detonant:

“- Què noiet, ja has follat aquest cap de setmana? Segur que sí, eh, maricón?”

El jovenet en realitat no, no ha follat, de fet, encara no sap ni què és follar, només sap fer-se palles pensant en l´Artur perquè ell és un conver de debò i és fidel fins al final.

Però el noiet davant la pregunta, és llest i percep ràpidament que lo de follar és un deure i que la disciplina de partit que s´ha de complir. Per tant, aquella mateixa tarda puja a Marià Cubí i s´estrena a la primera sauna, pel partit el que calgui.

A aquests individus que tot ho fan per l´Artur, a les noietes de la seva edat no els agraden, entre d´altres coses perquè al llit són anomenats “els transportistes” arriben, descarreguen i marxen. Són d´aquells que no entenen res que ni tan sols saben què és gaudir, llevat de trobar-se a un míting amb l´Artur.

CONSOLIDACIÓ dels 28-38

Els convergentets d´abans van creixent i acaben tenint bona planta, per tant, encara que pensin que el clitoris és una herba aromàtica i que l´Artur és el més guapu del món al cap d´uns anys troben novia. Parella estable.

La parella és estable perquè sempre follen en la mateixa postura. Res més. I la parella estable, normalment acaba en una situació d´aquelles on la femella convergent i futura mare de familia diu: “o ens casem o ens casem, escull”.

PLENITUD dels 38- 48

Després de 2 o 3 criatures i d ´anys de sexe repoductiu estable, és a dir, de follar una vegada l´any i en la mateixa postura. El convergent desperta del seu somni i és conscient per primerava vegada de la finitut i la fragilitat de la vida.

D´un dia per l´altre, s´adona que ell morirà com tothom i que si la mitjana de vida és 80, ell d´aquí poc en farà 40. Just la meitat, i que el cos no el té malament...

A la crisi dels 40 anys, és on el convergent s´adona que la vida és curta i que al món s´ha vingut a follar i canvia la seva estètica, on abans hi havia un avorrit pare de família, ara trobem un maduret que duu una Belstaff, una BMW GS Trail, uns G-star jeans, unes Bikkembergs, es rapa les canes al 4 i canvia les ullertes de pasta per unes Tag Heuer de montura vermella. És un home segur de sí que torna al mercat amb més ganes que mai.

Aquest senyores i senyoretes és un dels millors homes que podem trobar.

Inoblidable, ho té tot, ara, no el pots trucar ni els caps de setmana ni depèn a quines hores de la nit. Perquè un convergent casat, per infeliç que sigui és un convergent casat, i un matrimoni és un matrimoni. El que ha unit Déu, que no ho separi l´home, passi el què passi, a més, les formes no s´han de perdre mai.

I això fins a cert punt s´entèn, però quan concretes més:

“- Si dius que tant bé estàs aquí i amb mi, i que la vida és curta, i que s´ha de gaudir, perquè dorms amb algú a qui ja no estimes?”

I és aleshores quan entens perquè a Catalunya va com va i encara no som independents:

“- Arte, és que separar-se és un pal, suposa trencar, gent de morros, i mals rotllos. Jo sóc català i a mi no m´agrada ni enfadar-me ni que s´enfadin, no em barrufen els conflictes, no tinc costum de plantar-me, de fet, si no m´he plantat mai, perquè ho hauria de fer ara? i a més a la meva pobra mare la mataria només del disgust.

I tot i així,  a casa, tampoc estic tan malament, total, fem com feien els meus pares un a una habitació i l´altre a l´altra, una meravella, qui no es conforma és perquè no vol, no creus?”

Després d´això, la resta és DECADÈNCIA.

Fins la propera setmana

EL MATÍ DE CATALUNYA RADIO AMB MANEL FUENTES

08.02.2011 Entrevista a Victor Mallet cap del FT. Vergonya és el que sento. Apologies to Victor.

Un altre tic del català, a més d´anar malfollat, de tenir l´autoestima baixa, de no reconéixer errors i de mirar-se el melic dia sí dia també és pensar que el món, tot el món, va en contra nostra.

És per això que només a un país de pocapenes com el nostre el programa líder d´audiència de la radio pública el condueix un equip de tres perruqueres populistes malinformades que no saben de què parlen, amb qui parlen, ni a qui truquen. Ens queda tant per ser un País de debò...

De totes maneres, sempre hi ha llum dins la foscor, en aquest cas, gent que amb la seva actitud ensenya.

Gràcies Victor per la lliçó d´educació i de correcció que vas donar ahir . Gràcies també per la rigorositat, serietat, interès i estima que sempre has demostrat al Financial Times per Catalunya, ets un Gentelman.

http://www.catradio.cat/audio/508868/V%C3%ADctor-Mallet-corresponsal-a-Espanya-del-Financial-Times


Fins divendres/dissabte

Salutacions

RIEN DE RIEN

Amigues i amics,

Per qüestions d'agenda avui no hi ha post.

La setmana vinent continuarem amb els Convergents i la següent amb els d'Unió.

De totes maneres us deixo en bona companyia, el gran text de'n Jefferson i posts ja pulicats (alguns millor que d'altres).

Gràcies i fins la propera setmana

AL CONGRÉS, 4 DE JULIOL 1776

Quan pel curs  i les circumstàncies dels aconteixements humans es fa necessari per a un poble dissoldre els vincles polítics que l´han lligat a un altre, i prendre d´entre les Nacions de la Terra un lloc separat i igual al que les lleis de la natura i que el Déu d´aquesta natura li dónen dret, un just respecte per al judici de la humanitat exigeix que es declarin les causes que l´impulsen a la separació.


Sostenim com a evidents per sí mateixes aquestes veritats:


Que tots els homes són creats iguals i que són dotats pel creador de certs drets inalienables; que entre d´aquest drets està la vida, la llibertat i la recerca de la felicitat; que per garantir aquests drets entre els homes, s´institueixen els governs, dels quals en deriven dels seus poders legítims del consentiment dels governats; que quan una forma de govern es torna destructora amb aquests principis, el poble té dret a reformarla i abolirla, i instituir un nou govern que basi els seus fonaments en aquests principis, i que organitzi els seus poders de tal manera que a ells els sembli que generin seguretat i felicitat.


És evident que la prudència aconsellarà que els governs establerts de fa molt temps no es canviin per motius lleus ni transitoris; i d´acord amb això, tota la Humanitat ha demostrat que està més disposada a patir, mentre els mals siguin tolerables, que a fer-se justícia per mitjà de l´abolició de les formes (de govern) a les que està acostumada. Però, quan una llarga sèrie d´abusos i usurpacions, que persegueix invariablement el mateix objectiu, evidencien el desig de sotmetre´ls sota un despotisme absolut, és el dret d´ells, és el seu deure, derrocar aquest govern i proveure´s de noves salvaguardes per la seva futura seguretat.


Thomas Jefferson   


Declaració unànime dels tretze Estats Units d´Amèrica, 4 de juliol 1776.